01 Desembre, 2022 06:12
Publicat per jjroca,
Epigrames
Com anava
cap a la mort,
avançava
més bé poc.
Com esclata
el capellà:
De pecats,
massa n’hi ha!
Vell dimoni
com ha dit:
Els més joves
han de ser rics!
Les paraules
són així:
Més lleugeres
pel dematí!
Com comenta
el meu ruc:
Llauraria
si és que puc!
El més pobre
va al mercat
per a veure
qui ha guanyat.
A la festa
ja se sap:
La paella
i el ballar!
Com la jove
ha demanat:
Vull vestits
i festejar!
Cada ratlla
duu un neguit
i s’apaivaga
quan escric.
A la guerra
de les flors,
hi haurà flaires
i coïssors.
La campana,
ja se sap,
des de dalt
veu l’entrellat.
Com comenta
el caragol:
Poca aigua
i massa sol!
Mon amic
en Llucifer
menja massa
i poc verd.
Amb el llum
d’aquest matí,
hi ha menys ganes
que camí.
Moriria
si de cas,
un matí
sense lluitar.
Les cebes,
quan són al plat,
ja no ploren,
han fet tard.
Manta fulles,
en morir,
com demanen
tornar al si.
Massa núvols
al serrat
com voldrien
anar més alts.
Hi ha una pausa
a l’enrenou
quan s’allunya
el tebi sol.
És la pensa
qui va a peu:
damunt l’aigua,
per la neu.
No he trobat
la solució,
però empaita
de debò.
Quan les lletres
van al joc,
com m’escolten
ben bé poc.
Tot sent pobre
i matusser,
un dolç somiar
m’aniria bé.
Les revenges
de la sort
han de finir
en ser mort.
Afegeix un comentari
