Epigrames (CIX)

14 Octubre, 2022 05:03
Publicat per jjroca, Epigrames


A la llarga guerra,
planyen els vençuts,
guanyen els sabuts
i tots van per terra.


Mare, on vols
deixar la bossa?,
ja no hi ha escola,
som al juliol.


No vindran demà
noves orenetes,
hi ha massa tempestes
per poder volar.


El cuc s'empatolla
en voler marxar,
no porta ni olla
ni sap on cuinar.


La formiga surt
del seu formiguer,
l'hivern és molt curt,
però ha molt fred.


En el vell camí,
a la primavera,
la rosella espera
que es faci la nit.


Manta alegries
nota el meu ruc
en trobar aixopluc
quan els llops el criden.


Per a ser
home de bé,
ser el primer
en no passar fred.


Ella, que és tan maca,
per què vol xisclar?,
ningú li demana,
no ho sé perquè ho fa.


Massa nits
per no dormir,
sento el glatir
profund del llit.


A la casa
del mai més,
el que passa
és quasi res.


Em dirà que em vol 
quan em faci vell,
quan senti el flagell
de sentir-me llosc.


Amb quaranta
cavallers,
sempre guanya
qui no hi és.


Per començar
a veure món,
cal pujar
al pis segon.


Si amor volia
venir amb mi,
potser follia
diria: Sí!


A la casa
dels amics,
el temps passa
sense nits.


He de demanar
a la bona mossa
per si es vol casar 
o, almenys, fer nosa.


Manta roses
al jardí,
al dematí,
veig com ploren.


Ni vull patge
ni remei,
sols demano
un xic de fe.


Les més nobles
intencions
no suporten
tants minyons.


Porta pressa
al dematí,
en ser al llit,
demana enveja.


Les contalles
del carrer
són amables
quan convé.


Per haver
més bona sort,
cal saber:
guanyar-ho tot.
 

Tard aplego
a dormir
si ensopego
un altre llit.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Animal amb trompa: