Epigrames (CVIII)

01 Octubre, 2022 06:30
Publicat per jjroca, Epigrames



Sabíeu que el vent
parla amb les fulles
perquè són porugues
i ningú les sent.

Als tres Reis demano:
un sac de carbó,
del dur, del millor,
perquè he de cremar-lo.

En el regne dels cecs,
el dia acaba
quan no es pot més
i el cos es relaxa.

Poseu diners
a la cistella,
si en poseu més
ni ella es queixa.

La més noble
de les sorts,
si hi ha ordre,
ho té tot.

He de demanar 
al petit dels déus
que em deixi anar
per a veure si ho crec.

Massa fantasies,
vanes il·lusions,
la resta són pous
on cauen els dies.

Una nit dormia
sense cap coixí,
així vaig eixir
prop de la follia.

És quan plou
que sento el sol 
com li dol 
llevar-se d'hora.

Haig menja
per passar el dia 
i la resta
em fa cobdícia.

Una vella vella,
a la plaça estant,
pel matí, es queixa,
al vespre, no tant.

Sentinella 
de l'avern
com es perd
entre tenebra.

Una dona jove
demana per mi,
deu saber que així
em tornaré pobre.

Porto penes
a l'engròs
i les meves
mai hi són.

Si manar volies,
pots venir amb mi,
la meitat dels dies
et diré que sí.

Quan mon ase
es torna ruc,
fa un remuc
i vol que parle.

Quaranta nits
a la finestra,
passa l'estiu,
passa i delera.

Mariner,
dalt del llagut,
has perdut
ser mentider?

Van venir amics
a cercar un tresor,
ara, seran rics,
els perdré de cop.

Mireu: si és bonica
i vol parlar amb mi,
de segur que sí,
que perd una mica.

Les rialles
de la nit
són febrades
pel matí.

He d'aconseguir,
en ben poquets dies,
haver alegries
i no fer patir.

Viuen els monstres
al meu jardí,
entre les roses,
parlen de mi.


Mai demano
anar a la font
si ve l'amo
i no sé d'on.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Despres de dijous ve: