14 Juliol, 2022 05:32
Publicat per jjroca,
Epigrames
He d'aconseguir,
si la bruixa vol,
que em surti el sol
abans de dormir.
És el vi,
quan ve de gust,
el que diu
que estic dolgut.
Amb les pedres del camí,
em faré una casa
per a veure si el qui passa
es detura a parlar amb mi.
Com l'estimo
de valent,
acoquino
el pensament.
Massa dèries
per a mi sol
són histèries
de debò.
Amb les pedres
del camí,
he de fer-me
un bon coixí.
En el dia
de la sort,
qui em convida
a restar mort?
Com vull el son
pesat del jovent,
qui menja com cent
i plora com dos.
Massa lluita
per a fer:
una truita
i massa té.
En el terme
dels eixuts
no cal beure
ni ésser mut.
En passar
pel caminoi,
cerco un noi
per a xerrar.
Una lluita
cada dia:
menjar fruita
i amanida.
Quan ho sigui:
home de bé,
vull saber
on fer el negoci.
Tot mirant
dintre del vas,
vaig pensant:
Com tornaràs?
Presumint
del meu fracàs,
bec prou vi
i dormo al ras.
Poseu-me l'hivern
fora de la llar,
un parlar discret
i munió de carn.
Com m'estima
de valent,
no escatima
en cridar més.
Les noies bufones
cerquen, al jardí,
les hores més dolces
per anar a fruir.
Havent tanta son
quan vaig a dormir,
he de portar amb mi
el millor tresor.
En el regne
de la nit,
cerco un cercle
on dormir.
Tot menjant
com un vedell,
vaig emprant
i fent-me vell.
N'estic tant
del meu amor
que em fa por
no semblar estrany.
He comprat
la gran disfressa
i no em deixa
anar a ballar.
Al carrer del mar,
no hi ha hores toves,
se'n van anar totes
terres més enllà.
Afegeix un comentari
