01 Juliol, 2022 05:28
Publicat per jjroca,
Epigrames
Com m'agradaria,
abans de dormir,
saber l'alegria
que m'esguarda al llit.
Al pessebre estant,
tot mirant el Nin,
ni vull saber qui
el farà plorar.
Sento el ca
endins del bosc,
cerca un lloc
on sojornar.
Quan la veig
en el corriol,
faig un miol
com de festeig.
En el reialme
de la poca sort,
en comencen quatre
i n'acaben dos.
Voldria saber
si, en aquest país,
cal donar avís
quan el sol no hi és.
Sempre em plau
el gran misteri
d'un babau
trobant senderi.
He d'aconseguir,
en poques setmanes,
que dues germanes
es queixin de mi.
Sense rosa
per donar,
bona cosa
és marxar.
Una tarda
de passeig,
com m'agrada
en escreix.
La més maca
de les flors
és qui mana
quan hi ha amor.
En el clar país,
a les hores baixes,
parlen, entre caixes,
sense res a dir.
Sent tan pobre
i mentider,
ser prou noble
m'està bé.
A la vella soledat,
li he parat casa,
viure allí poc que li agrada,
però resta i fa bondat.
En el trist racó,
plora una formiga,
diu que el vent la crida,
però ha gran por.
Cavaller, a cavall,
va passant deveses
per salvar princeses
quan vénen del ball.
Mai he de morir
abans de sopar,
el camí és molt llarg
i no vull partir.
Deixeu-me anar
al ball de plaça,
ballar no m'agrada,
però em plau guaitar.
El llapis tremola
en viatjar pel full,
recorda l'escola
i el saber-se ruc.
Massa melangies
porten el meu nom,
en el pas dels dies,
com decreix l'amor.
Per perdre la fe
no calen tanoques
ni anar, a les fosques,
per estrets carrers.
La mare demana
anar a festejar,
després, diu que encara
no és temps de casar.
De converses
amb el ruc,
en faig meves
les virtuts.
No voldria
fer un remuc,
cada dia,
quan no puc.
Afegeix un comentari
