Epigrames (LII)

01 Juny, 2020 14:27
Publicat per jjroca, Epigrames


Les paraules velles,
fugint per ponent,
diuen a la gent:
Viviu en tenebres!


El Déu Creador
com esdevingué:
un pobre pagès
tot perdut per l'hort.


Manta cases,
amb gran son,
com demanen:
nits i pors.


Com esdevindria
serf del meu país,
dormint si es precís,
buit de gosadia.


Les aigües canten
en el davallar,
per què no proclamen
que deixen la llar?


Com, amb tu, em casaria
si jo fóra el teu promès,
però avui em sento ofès
i demano un altre dia.


						
Pobrissons els nens
quan són a l'escola
i el mestre prova
que en siguin conscients.


Poseu-me, a l'hivern,
un porró a taula,
un camí prou fred,
prou farcit amb llana.


Per sortir del llit,
a les hores baixes,
poseu-me rebaixes
de son i de crits.


Parlant amb el ruc
de filosofia,
ell plany i cavil·la,
responc el que puc.


Per fer festa
i no ballar,
cal pagar
tan bona orquestra?


Farcidets de palla,
carregats de vi,
ni l'hivern ens cansa
si ens deixa dormir.


Aprendre per ser
el pou de les penses
amb poques tenebres
i ric en un mes.


No em deixeu anar:
pulcre, sense vici,
m'agrada l'ofici
de gaudir i pecar.


Mireu-la com és:
noble i enfeinada,
dolça en la mirada,
pobra en interès.


Poseu-me hores
d'anar a lluitar,
d'ensarronar
ja les tinc totes.


Les pedres canten
quan són al riu,
quan veig que callen
ja ve l'estiu.


A la vora
del gran sol,
hi ha una noia
qui s'adorm.


A l'església nova
no he trobat el sant,
diu que és a la vora
per comptar quants van.


En el poble
no hi ha batlle
ni el vell patge
vol gent noble.


Una menja passa
farcida d'enciam,
com prego a la fam
que se'n vagi ara.


En ser a dalt,
deixo les tenebres,
totes ben esteses,
soles, com els cal.


No vull sentir
el crit de la tempesta,
no empaito aquesta festa
qui lluita per fugir.
 

Els saberuts,
cansats de ma misèria,
es perden a una terra
bastida per vençuts.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Animal amb trompa: