Epigrames (XLIX)

12 Abril, 2020 06:36
Publicat per jjroca, Epigrames


Quan la lluna
ve a mirar,
cada estrella
vol sa part.


Per haver 
un dia gris,
cal saber
on és la nit.

						
Massa cases
sense envà,
volen marbre
on descansar.
 

Cansat de dormir
lluny de la finestra
ni trobo la fresca
ni amaina el neguit. 


Amb vint anys
i una espardenya,
poso terra
i me'n vaig.
 

Amor, et diria,
per a fer mitja part,
que estimar és un art,
abans ni ho sabia.


A la casa de ponent,
no deleixen les estrelles
ni fan falta meravelles
ni es baralla massa gent.


Tot parlant
la tomatera,
diu que el blat
mai sap quan neva.


A la rambla
de les flors,
massa amors
moren de gana.


Un cop mort,
digué el dimoni:
Si no ets tot,
no cal que torni!


Masovera 
del meu cor,
porto amor,
però hi ha pressa.


El gegant,
de bon matí,
vol ser nan
i anar a dormir.


Consells per a ser ric:
Pensar poc, haver amics
i, a la vergonya, si ve,
amagar-la en el paller!


Converses, 
amb el bon ruc,
esdevenen
aixopluc.


A la casa
del pagès,
ni el temps passa
ni el rei ve.


Amb catorze 
capellans,
falten sants
per haver ordre.


Quan diu que m'estima
deu ser de debò,
em passo migdia
ben begut del tot.


Al carrer,
on surt el sol,
dormir bé
és un tresor.


Les paraules donades
al si del vent 
algun déu les ha emprades
per a anar fent.


Quan no m'agrada
fer cap pecat,
vaig al mercat
per si hi ha gana.


Una noia rossa
no n'està per mi
ni em parla ni gosa
saber com li escric.


A la lluna nova
li demano sort,
diu que no estic tot,
mai hauré la joia.


Quan el vent
puja al Montsià,
el bestiar:
calla i atén.
 
És tan ric
aquest senyor
que ho té tot
menys enemic.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primavera, estiu, tardor i: