Dos poemes joves i deu epitafis
09 Desembre, 2012 06:04
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Joventut
Sense riscos
de feblesa,
joventut,
deixeu anar,
en el pou,
només hi ha fressa,
massa ganes
de guanyar.
El futur
parla amb vosaltres,
reconeix
la vostra part,
però el món
és dels mediocres,
dels tanoques,
dels humans.
Oblideu
la meva ràbia,
fer-se vell,
és complicat.
Demaneu
Teniu l'aire,
la cobdícia,
l'alegria
al mercat,
tots esperen,
de vosaltres,
vostres ganes
de menjar.
Somiadors
sense fronteres,
sense dèries
de guanyar,
pregoneu
la vostra força,
vostra fúria,
vostre estat.
Homenots
de poques llunes,
demaneu
el poder entrar.
Epitafis
No proveu: deixar de respirar.
Si em dius el nom, t'apuntaré al club.
La tragèdia continua...
No facis tard.
L'alcohol mata.
Puc sortir a fumar?
Ara, visc millor.
No es requereix experiència.
Tenim un atur preocupant.
La majoria estàvem vius.
Dormir
07 Desembre, 2012 06:57
Publicat per jjroca,
Aproximacions
Dormir:
1) És la manera més senzilla de fugir.
2) Separa les persones en diürnes i nocturnes.
3) Demana silenci i horitzontalitat.
4) Es va fent gran mentre passa el dia.
5) És un gaudi solitari.
6) És el punt àlgid d'endreçament del cos.
7) Desitja paisatges que no veu i sons que no sent.
8) Sol ser més barat que la vigília.
9) Ens fa oblidar la llargària de la vida.
10) És el darrer que us prendran.
Dos poemes per al Nadal i deu pensaments divins
05 Desembre, 2012 06:20
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Què tindrà Nadal?
Què tindrà Nadal,
vora l'establia,
quan ve la Maria
feixuga, de part?
Què tindrà Nadal
quan veu la somera:
cansada, serena,
callada, menjant?
Què tindrà Nadal
quan troba un Josep
esgotat, inquiet,
del tot angoixat?
Què tindrà Nadal
quan surt un estel,
radiant, en un cel
tan fosc i gelat?
Què tindrà Nadal
quan neix en Jesús
innocent, confús,
per complir el manat?
Què tindrà Nadal
quan vénen pastors,
captaires d'amor,
al pobre portal?
El pessebre
A la taula principal,
sobre la taula de fusta,
el pessebre de cada any.
Amb arena, pedra i molsa,
quatre brots de farigola,
el paper de plata, a sota,
marca el riu voltat de verd.
Un pam més enllà, el desert
amb camells i Reis viatjant,
un palau de benestants
on Herodes és el rei.
I presidint, a la vora,
dues coves amb pastors,
en la gran, sota d'un àngel,
un Jesús arriba al món.
Amb un bou, una somera,
una Verge i un Josep,
nostre Heroi, tan petitet,
presidint tota la festa.
Com el pare posarà,
al capdamunt, una estrella
i uns llums penjant al sostre.
Voleu més gran meravella!
Pensaments divins
A partir del Dimarts Sant, no es podrà entrar a l'Hort de les Oliveres.
Jesús ha demanat canviar el menú del Darrer Sopar.
Sant Josep ha anat a ferrar la burra.
Quan Déu creà l'home va dubtar de les seves facultats.
Satanàs no té clar el seu pla de pensions.
El Sanedrí pensava que Jesús era mal negociant.
Déu em donà la llibertat, de segur que viu a la presó.
Jesús feia miracles, però no aconseguí cap copyright.
Si Jesús torna, podré llogar cadires al Gòlgota.
Satanàs estalvia, posa tres quilos de patates menys per condemnat.
Dos poemes de desembre i deu pensaments educatius
03 Desembre, 2012 06:17
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Em porta desembre
Com el mes desè,
lligat a l'octubre,
em porta desembre
a tan gran saber?
Com una somera,
qui mana Josep,
portarà la Verge
al petit Betlem?
Com creix el misteri
del bon Fill de Déu
qui aplega a la terra
entre palla i fred?
Com dolços pastors,
dessota d'un llum,
veuen com l'estable
es torna aixopluc?
Com xiscla Jesús,
na Maria dorm,
en Josep té por
i l'estrella lluu.
Com van els tres Reis
a veure l'Hereu
i porten la festa
i donen consell?
En el cel
En el cel, ovelles,
a la terra, llops,
poques meravelles,
ben minso el tresor.
Tardes de desembre
dessota dels pins,
com juguen els nins
a comprar o a vendre?
Amb minsos consells,
trobareu el pa,
ràbia i tarannà,
som els quatre vells.
Sense carmanyola,
sense processó,
guanya la cassola,
recorda el Minyó.
Tardes de desembre
pelades de fred,
una estrella grossa
arriba i s'encén.
Darrere el pessebre,
el menjar del bou,
les quatre nadales,
Betlem i l'Any Nou.
Pensaments educatius
El nen és molt intel·ligent, però no ho explica.
Si poseu un examen, procureu donar les respostes.
Al cel, les classes comencen en divendres al vespre.
He posat un examen i vuit m'han suspès.
He aconseguit fer-los entendre que una suma no és un adverbi.
El nen no aprèn, però batega.
La classe anava bé tot i que no sabia on era.
Pujaré la feina a tres minuts per setmana.
L'important és que avancin d'esma.
Creuen que faig mala cara perquè he mort.
Dos poemes amb desig i deu epitafis
01 Desembre, 2012 05:20
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Dolça estimada
Dolça estimada:
Qui no respon,
quan l'aigua és clara
i el riu fa goig?
Mil tombarelles
per dalt del llit,
galtes vermelles,
tan gran desig.
És la lluerna
qui omple el meu món,
és qui l'aixeca,
és qui el remou.
Dolça estimada
per tots els déus
ni cap ni peus
ni melangia,
vella agonia
d'un home sol,
vestit de dol,
sense alegria.
És l'amor
Ni les passes
ni les penes
m'abandonen
per la nit,
en el llit,
em quedo a soles
tot pensant:
S'haurà adormit?
Mai cap reina
ni deessa
ha volgut
el jaure amb mi
puix em troben:
prou eixut,
ben pocapena
i captaire
sense crit.
És la vida
qui s'aixeca,
és l'amor
qui em fa glatir.
Epitafis
M'han dit una missa, només en queden set-centes dotze.
Tinc ganes d'entrar en acció.
Treballo poc, però no cobro.
Avui, no surto de casa.
Noto com si me n'anés.
Ni recordo quan vaig arribar.
Si entres, et pagaré.
Aviseu abans de venir.
Demà tinc feina.
Estic acabant d'esmorzar.