Dos poemes amb desig i deu epitafis

01 Desembre, 2012 05:20
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Dolça estimada


Dolça estimada:

Qui no respon,

quan l'aigua és clara

i el riu fa goig?

Mil tombarelles

per dalt del llit,

galtes vermelles,

tan gran desig.

És la lluerna

qui omple el meu món,

és qui l'aixeca,

és qui el remou.

Dolça estimada

per tots els déus

ni cap ni peus

ni melangia,

vella agonia

d'un home sol,

vestit de dol,

sense alegria.


És l'amor


Ni les passes

ni les penes

m'abandonen

per la nit,

en el llit,

em quedo a soles

tot pensant:

S'haurà adormit?

Mai cap reina

ni deessa

ha volgut

el jaure amb mi

puix em troben:

prou eixut,

ben pocapena

i captaire

sense crit.

És la vida

qui s'aixeca,

és l'amor

qui em fa glatir.

 

Epitafis

 

M'han dit una missa, només en queden set-centes dotze.

Tinc ganes d'entrar en acció.

Treballo poc, però no cobro.

Avui, no surto de casa.

Noto com si me n'anés.

Ni recordo quan vaig arribar.

Si entres, et pagaré.

Aviseu abans de venir.

Demà tinc feina.

Estic acabant d'esmorzar.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs