Dos poemes amb desig i deu epitafis
01 Desembre, 2012 05:20
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Dolça estimada
Dolça estimada:
Qui no respon,
quan l'aigua és clara
i el riu fa goig?
Mil tombarelles
per dalt del llit,
galtes vermelles,
tan gran desig.
És la lluerna
qui omple el meu món,
és qui l'aixeca,
és qui el remou.
Dolça estimada
per tots els déus
ni cap ni peus
ni melangia,
vella agonia
d'un home sol,
vestit de dol,
sense alegria.
És l'amor
Ni les passes
ni les penes
m'abandonen
per la nit,
en el llit,
em quedo a soles
tot pensant:
S'haurà adormit?
Mai cap reina
ni deessa
ha volgut
el jaure amb mi
puix em troben:
prou eixut,
ben pocapena
i captaire
sense crit.
És la vida
qui s'aixeca,
és l'amor
qui em fa glatir.
Epitafis
M'han dit una missa, només en queden set-centes dotze.
Tinc ganes d'entrar en acció.
Treballo poc, però no cobro.
Avui, no surto de casa.
Noto com si me n'anés.
Ni recordo quan vaig arribar.
Si entres, et pagaré.
Aviseu abans de venir.
Demà tinc feina.
Estic acabant d'esmorzar.