Dos poemes de son i deu pensaments educatius
26 Octubre, 2010 08:39
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Morfeu
Com sento venir, avui, a Morfeu,
airós, capficat, per terrenys estranys,
de vegades, penso: On desa els seus anys?,
aquest ser tan noble, tan dolç i fidel.
Per què em transporta per països lletjos,
damunt les espatlles o endinsat al sac?
De sobte li crido, em planyo, m’ esguerro,
ell només somriu, és tan gran farsant.
És per cada nit, quan, prompte, m’ allito
que es posa al coixí fent-me l’ enrenou,
li parlo fluixet, li prego, suplico,
ell no vol marxar, mira, es fa el boig.
Llavors com m’ aixeco, reboto, faig osques,
omplo el dormitori de ràbia, d’ enganys,
així, cada vespre, acomiada els seus guanys,
no caldrà negar-ho: Són pocs i mediocres!
No ploro
Voldria agafar la lluna
cada nit, al meu coixí,
per comptar, una per una,
les vegades que t’he vist.
Voldria somniar despert,
sense pressa, per reeixir,
per portar-te on meravella
ha fet casa, viure allí.
Voldria tenir una estrella,
sempre blanca, al meu costat
i parlar-li de l’ empenta,
de les ganes, del més grat.
Voldria veure’ t ben sola,
asseguda enmig del prat,
amb vestit florit de seda,
tot lluent i tot brodat.
Voldria dir-te: T’ estimo,
anirem on vol el sol,
pujarem, plens d’ alegria,
a muntanyes sense dol!
Voldria saber, algun dia,
si somio o és veritat,
no crido perquè rumio,
no ploro perquè he plorat.
Pensaments educatius
Ha arribat la primavera, no sé on la faré seure.
Ha portat una pissarra digital, fa hores que busco el guix.
Han resol un problema que no tenien.
Abans d’ entrar, els nombres eren enters.
He programat la lliçó, li he posat força pomada.
Jesús és el mestre, què deu fer clavat a la creu?
Han agafat el llapis, no sé com s’ acabarà?
Han obert el llibre, crec que no ha pres mal ningú.
Recolliu, podeu fer-ho sense xarxa.
Jesús caminava pel damunt de l’ aigua, s’ amagava dels nens.