Dos poemes de boletaires i deu epitafis
10 Octubre, 2010 16:47
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
En processó
Gran la fosca dintre el bosc,
un seguici que no para,
espardenya amb sabata,
un cistell ben buit del tot.
Exèrcit sense instrucció
s’ endinsa en les tenebres,
van xisclant, són unes feres,
han sortit en processó.
Aquí, n’ hi ha un de trencat!
Allà, un amb mala traça!
La cridòria que no para:
Voldries dir-me on sóc?
Cansats, vençuts, mig ofesos,
tornen a casa baldats,
mitja cistella han llençat,
amb l’ altra mengen corpresos.
Recolliu els bons
Són les tres, ja fem prou tard,
hem de posar les cistelles,
els ganivets, les orelles,
perquè al bosc no es pot badar!
Agafa el llibre de camp,
la brúixola, cantimplora,
una bufanda, els guants,
dues jaquetes de llana.
La bossa amb els entrepans,
una bóta de bon vi,
els bastons que vaig comprar,
el xiulet viatja amb mi.
Començarem a la vall,
escalarem la muntanya,
omplirem les tres cistelles,
tot seguit, de cara a casa.
Amb els dos-cents rovellons,
farem bona confitada,
és així com es treballa,
només recolliu els bons!
Epitafis
He mort perquè he perdut la salut.
El metge ho encertà: No feia bona cara!
Ahir en van arribar dos de l’I.M.S.E.R.S.O.
Us puc vendre l’ànima, no guanyo res.
Necessito només una empenta.
Tinc una núvia trencada de color.
Estic en un moment transcendental.
En aquest moment, no puc rebre senyores.
Estic en deute amb el meu cos.
De fet, no m’he explicat mai bé.