Dos poemes trists i deu pensaments educatius
01 Octubre, 2010 10:37
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El caure de les fulles
Tot esperant el caure de les fulles,
he anat refent camins perduts fa anys,
encara queden uns somnis ben estranys:
La dot, la fe, el pas cansat dels dies!
On rauen tots, els joves, els pagesos?
On resta avui el cove la sort?
Si els pregunto, diran que estan ben morts,
són de viatge, en altres mons espessos.
Escric al vent sense ganes ni gràcia
amb un traç tou, segurament pausat,
els sentiments, veieu, són al terrat,
tot esperant la nova aristocràcia.
Els salvadors, de nou, aplegaran
omplint les llars de fites i enrenou,
al cap del mes, recolliré mon sou,
deixaré un lloc, els altres l’ ompliran.
Tossut marí
No he de servir el seny ni la paraula,
estic ben trist, notablement pesat,
mirant el cel, el sol m’ ha comentat:
Un altre estiu, va continuant la faula!
El nostre rei se’n cansa, ho he de dir
amb boca gran, eternament oberta,
el camp perdut, la casa mig deserta,
les nobles ganes, de nou, han de fugir.
Sóc massa vell per haver melangies,
el cor es plega, eternament confós,
al cim, parem, probablement, tots dos:
Tossut marí amb barca sense dies!
Allí apleguem, de fet, cada capvespre
saltironant: Desitjos i rebuigs!,
ell m’ alliçona enmig de mil enuigs,
a poc a poc, em fa tornar més tendre.
Quan fuig el sol, farem petit comiat,
volem ser al cim en aplegar el nou dia,
tossut marí no vol altra alegria
que compartir el regne de l’ emprat.
Pensaments educatius
Estava donant la lliçó, no podia treure’ m el casc.
Estic fent un curs accelerat d’ aprovats a l’engròs.
Vaig trobar la raó, la portava la seva mare.
Estic impacient, fa una setmana que no hi ha reforma.
Els alumnes no creuen, però ploren tan bé.
Estaven fent un exercici, ningú sabia quin.
Els nens no són monstres, no estan classificats.
En entrar a l’aula, mai sé com en sortiré.
Déu creà les escoles abans de descansar.
El curs s’ acabava, s’ endevinava la mar.