Quasi trenta primaveres i set poemes més

25 Agost, 2024 05:13
Publicat per jjroca, Poemes

Quasi trenta primaveres


Quasi trenta primaveres

i encara va a la font;

el cànter es quasi nou

i les aigües són prou fredes.

Un nuvi, que va tenir,

se n’anà a buscar fortuna;

només li queda la lluna

i la llana del coixí.

Dolça mossa de les d’abans

cus i broda un llençol;

de tant en tant, el consol:

Deixeu-la per a vestir sants!

I una llàgrima li ve

tot i esguardant el promès.


Sento el vent


I sent savi i saberut;

cada matí, quan em llevo,

discuteixo amb el ruc

i, prou sovint, vaig i perdo.

El carro, de nou, trontolla;

es queixa de no fer res,

vaig aprendre de pagès

per a poder bullir l’olla.

A la cuina, està la mare

posant branques en el foc;

era llenya d’albercoc,

l’arbre morí sense ganes.

A la nit, quan torno a casa

sento el vent com gruny i passa.


Una palla en el paller


Una palla, en el paller,

es queixava desvalguda:

Cada dia estic més muda,

el galant ni s’esdevé!

Abans, en el camp de blat,

sestejava al migdia;

massa gent donaven vida

a un joc entremaliat.

Era el vent del qui s’escolten

les defetes dintre el bosc

i l’arrissada en el riu.

La rosella sent caliu,

com cantava una cançó

mentre els grills es revolten.


Em contava en Llucifer


Em contava en Llucifer

com l’infern s’ha tornar agre,

ja no veu l’ànima amable

qui es delia per no fer.

El dimoni, enfadat

amb un àngel poca-solta,

comentava que el molt tanoca

ha aires d’espavilat.

Em contava en Llucifer

que, quan ve Setmana Santa,

agafa carretera i manta

per viatjar a altres indrets.

És que ell és eixerit

i de tot en treu profit.


Ball de l’aigua clara


Una mossa em comentava

que, en ser a mig estiu,

ja voldria veure el riu

amb un ball de l’aigua clara.

Les muntanyes, amb sa neu,

fa prou temps que no les miro

ni aquell aire que respiro

ha la gràcia dels bons déus.

Sant Pere poc que m’escolta,

ningú prega a l’entorn

per si un núvol es detura.

La disbauxa em procura

un maldecap per a tots,

un silenci per resposta.


Cansat de donar tombs


En el palau reial

ni dormen les estrelles,

van posant meravelles

per tal de no fer mal.

El rei, veieu, està

cansat de donar tombs;

ha de cercar homes bons

per tal de feinejar.

Les roses del jardí,

tallades sense fre,

van adornant les cambres.

Les fonts brollen i parlen

d’un futur matusser

qui, prompte, ha de venir.


Una lluna sencera


Discutint amb el ruc,

de la feina preada,

em diu que no li agrada

aquest temps tan eixut.

Ell vol sentir les deus

bastint els rierols,

regant les quatre cols

i refilant la veu.

La tarda és ben planera

i pren fugida el sol

a terres de ponent.

Aquí, ni anem fent

perquè escanya el condol

d’una lluna sencera.


Una vella en el carrer


Una vella, en el carrer,

com es queixa de la llana

mentre fila una aranya

a les tiges d’un roser.

En el cim, apreta el fred,

un hivern que s’endevina;

damunt la vall, hi ha boirina,

el marró es menja el verd.

Una vella, en el carrer,

cantusseja una cançó

que, un dia, aprengué a escola.

A teulada, un gat miola

mentre se’l mira aquell gos

qui udola per no poder.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















A quin mes es celebra nadal: