L'ofici de pagès i set poemes més

17 Agost, 2024 05:23
Publicat per jjroca, Poemes

L’ofici de pagès


A la vall, hi ha oliveres

sense ganes de fruitar,

el molí no ha de rajar

i ennegreixen les promeses.

S’acumulen les desfetes

i la gana és a punt,

s’ha perdut un xic de llum

mentre apleguen poques festes.

El vell avi recomana

procurar allargar els diners

fins que arribi un bon any.

És aquest el vell parany

de l’ofici de pagès:

Haver poc menys de la gana!


Cansades de plorar


En el palau reial,

descansen les comteses,

cansades totes elles

amb homes qui fan mal.

Cansades de plorar,

es lliuren a l’ofici

d’adquirir benefici

després de l’infantar.

Collars i collarets,

polseres de colors

i mocadors de seda.

En ser a casa seva,

voldran tots els honors

amb més de vint servents.


El llapis em dirà


El llapis em dirà

on voldrà fer aturada;

la mà està cansada,

voldria l’allitar.

Però, aprenent de déu,

he de posar ofici

d’aquest gran sacrifici

de transportar eixa creu.

El llapis em dirà

com vol ser a l’estoig

entre colors i ploma.

Un deure l’acarona

i pensa que està boig,

algú el comprendrà.


El sol se’n va


Demà, al dematí,

quan nostre amic sol

arribi a la finestra,

li diré que la festa

portà enrenou

i hagué de fugir.

Estris de l’incert

que un cap acarona;

amb penses de dona,

és quan home es perd.

El sol com se’n va

al regne de ponent;

rondinaire, innocent,

ben prompte, tornarà.


El riu vora la mar


El riu vora la mar

ni tan sols estossega,

guerrer sense bandera

ni plora en arribar.

S’acaba l’estiu i el fred

s’enfila a les muntanyes,

no filen les aranyes

en el fanal del carrer.

El riu vora la mar

vol seure una estona,

la brisa l’acarona,

ell no sap ni pregar.

I la nit com s’afanya

en trobar bona casa.


A l’ombra de la bassa


És a l’ombra de la bassa

on la granota espera,

havia estat molt planera,

però el dubte l’escanya.

Al matí, ve la fam

i una mosca prou vella,

sobre un tronc es passeja;

haurà de prendre mal.

Altra granota amiga,

dintre l’aigua, sospesa

llençar-se a l’aventura.

Una abella feixuga

es posa ran de l’herba

per si la fosca l’amida.


Massa son i pocs diners


Massa son i pocs diners

com fan perdre l’interès.

Una mossa molt ufana,

de dalt del balcó estant,

com somia que un galant

ve, a la nit, a festejar-la.

Però ha un pare murri

i una mare un xic altiva,

cap pretendent fa la mida;

en ser ells, campi qui pugui.

Com es va quedant fadrina,

cerca nuvi lliurador,

és quan passo a ser jo

el millor qui la rondina.


De renecs, el carro ple


Les mancances del pagès:

Vendre poc i comprar res!

Amb una roba recosida

i el posat seriós,

com avança cap al tros

amb poca gana amanida.

Oliveres s’han fet velles

i el terra sembla foc,

la collita no ha lloc

i les fulles estan seques.

De renecs, el carro ple

i quan torna a sa casa

diria que la mainada

calla i menja el que convé.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El segon mes de l'any: