L'ofici de pagès i set poemes més
17 Agost, 2024 05:23
Publicat per jjroca,
Poemes
L’ofici de pagès
A la vall, hi ha oliveres
sense ganes de fruitar,
el molí no ha de rajar
i ennegreixen les promeses.
S’acumulen les desfetes
i la gana és a punt,
s’ha perdut un xic de llum
mentre apleguen poques festes.
El vell avi recomana
procurar allargar els diners
fins que arribi un bon any.
És aquest el vell parany
de l’ofici de pagès:
Haver poc menys de la gana!
Cansades de plorar
En el palau reial,
descansen les comteses,
cansades totes elles
amb homes qui fan mal.
Cansades de plorar,
es lliuren a l’ofici
d’adquirir benefici
després de l’infantar.
Collars i collarets,
polseres de colors
i mocadors de seda.
En ser a casa seva,
voldran tots els honors
amb més de vint servents.
El llapis em dirà
El llapis em dirà
on voldrà fer aturada;
la mà està cansada,
voldria l’allitar.
Però, aprenent de déu,
he de posar ofici
d’aquest gran sacrifici
de transportar eixa creu.
El llapis em dirà
com vol ser a l’estoig
entre colors i ploma.
Un deure l’acarona
i pensa que està boig,
algú el comprendrà.
El sol se’n va
Demà, al dematí,
quan nostre amic sol
arribi a la finestra,
li diré que la festa
portà enrenou
i hagué de fugir.
Estris de l’incert
que un cap acarona;
amb penses de dona,
és quan home es perd.
El sol com se’n va
al regne de ponent;
rondinaire, innocent,
ben prompte, tornarà.
El riu vora la mar
El riu vora la mar
ni tan sols estossega,
guerrer sense bandera
ni plora en arribar.
S’acaba l’estiu i el fred
s’enfila a les muntanyes,
no filen les aranyes
en el fanal del carrer.
El riu vora la mar
vol seure una estona,
la brisa l’acarona,
ell no sap ni pregar.
I la nit com s’afanya
en trobar bona casa.
A l’ombra de la bassa
És a l’ombra de la bassa
on la granota espera,
havia estat molt planera,
però el dubte l’escanya.
Al matí, ve la fam
i una mosca prou vella,
sobre un tronc es passeja;
haurà de prendre mal.
Altra granota amiga,
dintre l’aigua, sospesa
llençar-se a l’aventura.
Una abella feixuga
es posa ran de l’herba
per si la fosca l’amida.
Massa son i pocs diners
Massa son i pocs diners
com fan perdre l’interès.
Una mossa molt ufana,
de dalt del balcó estant,
com somia que un galant
ve, a la nit, a festejar-la.
Però ha un pare murri
i una mare un xic altiva,
cap pretendent fa la mida;
en ser ells, campi qui pugui.
Com es va quedant fadrina,
cerca nuvi lliurador,
és quan passo a ser jo
el millor qui la rondina.
De renecs, el carro ple
Les mancances del pagès:
Vendre poc i comprar res!
Amb una roba recosida
i el posat seriós,
com avança cap al tros
amb poca gana amanida.
Oliveres s’han fet velles
i el terra sembla foc,
la collita no ha lloc
i les fulles estan seques.
De renecs, el carro ple
i quan torna a sa casa
diria que la mainada
calla i menja el que convé.