El meu amic sapastre i set poemes més
09 Agost, 2024 05:14
Publicat per jjroca,
Poemes
El meu amic sapastre
El meu amic sapastre
ha pensa de cofoi;
és valent, alegroi
i dorm, joiós, a un catre.
No ha petja ni diners,
no pensa amb un mal viure;
quan parla, sap descriure
la mort si l’han ofès.
El meu amic sapastre,
heroi de butxaques buides,
deleix quan beu el vi.
Algú sabria dir:
Què fan les males bruixes
quan troben un obstacle?
La creu
Confesso que la creu
és l’estimada veïna,
orgullosa sense mida
qui remira i no em veu.
La somio a la nit,
la recerco al migdia
i ploro quan, de nou, crida
aquest fort grinyol del pit.
És més blanca que la neu,
ben guarnida amb cent flors
i alegre com la festa.
Em troba, es manifesta
amb l’angúnia i els dolors
qui aturen a la creu.
Aquella brisa
Porteu-me aquella brisa
que, en eixir del port,
ha trobat la mà amiga
i plany la seva por.
Porucs i mendicants,
despullats de camisa,
van cercant la fatiga
que pregonen els sants!
Les penses del pagès
no ixen de la plana
on es gronxa el blat.
La brisa s’ha posat
a les golfes de casa
per gaudir d’un recés.
Estreno camisa
Han vingut els capellans
per a fer la processó;
missa solemne, amb flors,
i, guarnits, els preats sants.
Les campanes del cloquer
diria que ja s’envolen;
a la dansa, hi ha sis joves
qui les fan ballar un xic més.
Ara, en tocar les set,
s’acabaran tots els tombs
perquè s’enceta la missa.
Avui, estreno camisa,
sabates i pantalons;
quasi semblo un homenot.
Hi ha poca palla
En el camp, els segadors
estan acabant la feina;
prompte, encetaran la queixa
perquè fa massa calor.
Les espigues són galanes
i n’hi ha de massa mides;
poques grasses, massa primes
per a fer bones pensades.
Sota l’ombra de la plaça,
hi ha carreres i rialles
d’un bon eixam de canalla.
Aquest any, hi ha poca palla;
es perdran les gran comandes
de vestits i d’arracades.
Estic ben enfeinat
A casa, haig un dimoni
qui s’allita a les golfes;
de la gràcia, en té poques,
és gepic, sorrut i borni.
Els dilluns, al dematí,
es posa a ran d’orella;
em parla d’una poncella
vestida com de setí.
Com que estic ben enfeinat,
amb cent grams de gran peresa,
el deixo anar en el temptar.
Quan enceta el nou plorar,
li dic que, a la caldera,
és on perd el bon veïnat.
La mar és una festa
Algú podria dir,
abans de la tempesta,
que la mar és una festa
de gojos a desdir.
Com ballen joves pops,
mouen el cap i braços,
obliden els fracassos
de manta pescadors.
I les sardines van
nedant, aquí i allà,
tot fent una corrua.
Una manta, feixuga,
es vol posar a plorar
quan núvols van passant.
El bon avi Rafel
El bon avi Rafel,
cansat de no fer massa,
ha demanat la tassa
de llet i un xic de mel.
Com va quedar-se conco,
per no trobar fadrina,
es plany i es capfica
somiant que encara és mosso.
Va ser una primavera,
de potser massa anys,
quan va anar a la festa.
La mare l’aconsella
i es perden averanys
prou lluny de casa seva.