Quan la pluja cau i set poemes més
08 Juny, 2021 05:14
Publicat per jjroca,
Poemes
Quan la pluja cau
Quan la pluja cau
i el riu esvellega,
sento com s’esguerra
el petit catau.
El sostre del cel,
qui l’haurà amagat?,
veuria de grat
on el llum es perd.
Quan la pluja cau
somien les teulades
en els temps humits.
Qui s’haurà cruspit
les dolces pensades
de raure on escau?
Hi ha un paradís
En el racó incert,
no haurà promesa,
és la gran desfeta
d’ésser desllibert.
Aprenents de tot,
van cercant fortuna,
aniran a una
sense cap raó.
Hi ha un paradís
enllà la muntanya
on voldria anar.
Hauré de pagar,
amb tela d’aranya,
fins que em torni ric.
Ou de papallona
Ou de papallona
enyora l’estiu,
la pausa del riu
quan el vent s’estova.
Demana, a les flors,
un nou despertar,
com voldria anar
a posar colors.
Ou de papallona
com voldrà, avui,
posar-se el vestit.
Un déu ensopit
li diu que el garbuix
mai arriba d’hora.
Un pobre d’ahir
Un pobre d’ahir,
bastit de cartrons,
demana il·lusions
per a no glatir.
Quan la nit refreda
i la lluna es mou,
com demana un sou
per haver bestreta.
Un pobre d’ahir
no voldrà altra cosa
que haver menester.
Fou un ric primer,
però li feu nosa
el massa tenir.
Quan el sol s’allunya
Quan el sol s’allunya,
es queixa la nit,
qui li hauria dit
que perdrà fortuna?
I ve primavera
farcida de flors,
plena de colors
cercant la quimera.
Quan el sol s’allunya
com perdo les ganes
de calar nou foc.
Penso, sobretot,
en fer grans proclames
dessota la lluna.
Els gegants del meu país
Els gegants del meu país
no hauran casa,
mentre la vida traspassa,
com demanen el gaudir.
Seran ells conqueridors
de castells abandonats,
aniran fent el mercat
de pobres i somiadors.
Els gegants del meu país,
a la fosca, s’entaforen
per trobar-se ben beguts.
És, després, en ser rabiüts,
com s’enfaden i no ploren
perquè no ho poden pair.
És un drac poruc
Abans de caure la nit,
com s’entafora en el bosc,
és un drac poruc, preciós,
sense ganes de morir.
Com s’acosta un cavaller
per complir el manament,
és un regne poc valent
qui pregona el quedar bé.
El cavaller serà estimat
si la batalla li plau
i es deslliura de la fera.
No han trobat altra manera
d’aconseguir aquesta clau
per eixir de l’entrellat.
A la casa del gegant
A la casa del gegant,
rau la promesa,
segurament ben estesa,
sense gana i esperant.
I nosaltres, pobrissons,
empaitant goig i fortuna,
volem avançar, a una,
tot seguint les processons.
A la casa del gegant,
més cullerot que cullera
per a asseure’s a dinar.
Farà de bon empassar
tota una fruita sencera
sense fer-li massa talls.