Quan la pluja cau i set poemes més

08 Juny, 2021 05:14
Publicat per jjroca, Poemes

Quan la pluja cau


Quan la pluja cau

i el riu esvellega,

sento com s’esguerra

el petit catau.

El sostre del cel,

qui l’haurà amagat?,

veuria de grat

on el llum es perd.

Quan la pluja cau

somien les teulades

en els temps humits.

Qui s’haurà cruspit

les dolces pensades

de raure on escau?


Hi ha un paradís


En el racó incert,

no haurà promesa,

és la gran desfeta

d’ésser desllibert.

Aprenents de tot,

van cercant fortuna,

aniran a una

sense cap raó.

Hi ha un paradís

enllà la muntanya

on voldria anar.

Hauré de pagar,

amb tela d’aranya,

fins que em torni ric.


Ou de papallona


Ou de papallona

enyora l’estiu,

la pausa del riu

quan el vent s’estova.

Demana, a les flors,

un nou despertar,

com voldria anar

a posar colors.

Ou de papallona

com voldrà, avui,

posar-se el vestit.

Un déu ensopit

li diu que el garbuix

mai arriba d’hora.


Un pobre d’ahir


Un pobre d’ahir,

bastit de cartrons,

demana il·lusions

per a no glatir.

Quan la nit refreda

i la lluna es mou,

com demana un sou

per haver bestreta.

Un pobre d’ahir

no voldrà altra cosa

que haver menester.

Fou un ric primer,

però li feu nosa

el massa tenir.


Quan el sol s’allunya


Quan el sol s’allunya,

es queixa la nit,

qui li hauria dit

que perdrà fortuna?

I ve primavera

farcida de flors,

plena de colors

cercant la quimera.

Quan el sol s’allunya

com perdo les ganes

de calar nou foc.

Penso, sobretot,

en fer grans proclames

dessota la lluna.


Els gegants del meu país


Els gegants del meu país

no hauran casa,

mentre la vida traspassa,

com demanen el gaudir.

Seran ells conqueridors

de castells abandonats,

aniran fent el mercat

de pobres i somiadors.

Els gegants del meu país,

a la fosca, s’entaforen

per trobar-se ben beguts.

És, després, en ser rabiüts,

com s’enfaden i no ploren

perquè no ho poden pair.


És un drac poruc


Abans de caure la nit,

com s’entafora en el bosc,

és un drac poruc, preciós,

sense ganes de morir.

Com s’acosta un cavaller

per complir el manament,

és un regne poc valent

qui pregona el quedar bé.

El cavaller serà estimat

si la batalla li plau

i es deslliura de la fera.

No han trobat altra manera

d’aconseguir aquesta clau

per eixir de l’entrellat.


A la casa del gegant


A la casa del gegant,

rau la promesa,

segurament ben estesa,

sense gana i esperant.

I nosaltres, pobrissons,

empaitant goig i fortuna,

volem avançar, a una,

tot seguint les processons.

A la casa del gegant,

més cullerot que cullera

per a asseure’s a dinar.

Farà de bon empassar

tota una fruita sencera

sense fer-li massa talls.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El segon mes de l'any: