Dos poemes apagesats i deu epitafis
14 Juny, 2010 21:53
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Pare pagès
Per la vesprada, tarda plujosa,
porta tancada, buit el carrer,
cases eixutes, nen tafaner
darrere el vidre, veieu com gosa.
Mil gotes i una, fan rec avall,
mare, marona, aigua com cau,
per la finestra, tot és mirar,
per la saleta, tot és catau.
Un fort apatxe, dos elefants,
una canoa, tres cavalls blancs,
el gran guerrer tot ell pintat,
enmig silencis, gran entrellat.
Per la vesprada, tarda plujosa,
el foc encès, vell fumeral,
la vella mana, vol remenar
cent encenalls, la brasa tota.
Passa la tarda, aplega nit,
pare pagès arriba alhora,
el cap ben moll, el pèl ben gris
massa collita esdevé pobra.
Pobre pagès
Tomba el camí nou rierol,
el negre núvol s’ha fet valent,
mai se l’ escolta ni mar ni vent,
passa la tarda, viatja sol.
Pobre pagès de la contrada,
amb cent enciams, tèbia remor,
arriba alhora cel i foscor,
no porta pressa ni cap comanda.
Pobre pagès, vianant perdut,
un raig de vent, corbella nova,
cerca el bon blat, el blat no troba,
torna a la casa ben decebut.
Pobre pagès és teu el vi,
vi massa blanc per la gasosa,
beu en silenci, mata l’ oblit,
dorm a taverna, no faràs nosa.
Epitafis
Mai endevino com vaig vestit.
Necessito aigua del Carme, diuen que sóc mort.
No em deixeu, en passo de por.
Insisteixo: Vull venir a sopar!
Ara mateix, em trobo bé.
Senyor carter: Anoteu la meva adreça!
Tinc tanta sort que igual ressuscito.
Demà sabré els resultats de l’ anàlisi.
Em podríeu dir si plou!
Truqueu fort, estic dur d’orella!