Dos poemes entre mars i deu epitafis
25 Juny, 2010 22:31
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La mar
La mar viatja així:
Amb la rauxa encesa,
somni de princesa
ran el meu coixí!
Les ones reials
la pausa del vespre,
ni servent ni mestre
ni seny ni verals.
La mar pensa així:
Sense gens de pressa
ni sol ni tempesta
ni or ni robí!
Les platges llunyanes,
remoreig de gent,
els riures punyents,
les ganes tardanes.
La mar mira així:
Sola, capficada,
ni bruixa ni fada
ni reu ni botxí!
El port ploraner,
la jove rabiosa,
el cos com fa nosa,
eixut, matusser.
Massa ones
Massa ones porta mar
per deixar- les a l’ engròs,
unes deixa vora el port,
altres perd en tot l’ anar.
Massa barques porta mar
per omplir- les de somriures,
unes lluiten per ser lliures
altres moren en combat.
Massa somnis porta mar
per posar- los al coixí,
uns es perden en dormir,
altres fugen terra enllà.
Massa joies porta mar
per només fer un tresor,
uns apleguen sense or,
altres saben que n’ hi haurà.
Massa roses porta mar
a la casa on ara dorms
he cercat trobar l’ amor,
encara l’ estic buscant.
Epitafis
Ara, puc menjar de tot.
Els comentaris amb veu alta.
No us puc fer costat.
Ha vingut la sogra a passar uns dies.
Tinc una cunyada que fa morir.
He sortit a fer una substitució.
Començo a perdre “glamour”.
Encara no m’he tret la faixa.
No fumeu, tinc al·lèrgia!
Si voleu, miro quan us toca!