Dos poemes entre mars i deu epitafis

25 Juny, 2010 22:31
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

La mar

 

La mar viatja així:

Amb la rauxa encesa,

somni de princesa

ran el meu coixí!

Les ones reials

la pausa del vespre,

ni servent ni mestre

ni seny ni verals.

La mar pensa així:

Sense gens de pressa

ni sol ni tempesta

ni or ni robí!

Les platges llunyanes,

remoreig de gent,

els riures punyents,

les ganes tardanes.

La mar mira així:

Sola, capficada,

ni bruixa ni fada

ni reu ni botxí!

El port ploraner,

la jove rabiosa,

el cos com fa nosa,

eixut, matusser.

 

Massa ones

 

Massa ones porta mar

per deixar- les a l’ engròs,

unes deixa vora el port,

altres perd en tot l’ anar.

Massa barques porta mar

per omplir- les de somriures,

unes lluiten per ser lliures

altres moren en combat.

Massa somnis porta mar

per posar- los al coixí,

uns es perden en dormir,

altres fugen terra enllà.

Massa joies porta mar

per només fer un tresor,

uns apleguen sense or,

altres saben que n’ hi haurà.

Massa roses porta mar

a la casa on ara dorms

he cercat trobar l’ amor,

encara l’ estic buscant.

 

Epitafis 

 

Ara, puc menjar de tot.

Els comentaris amb veu alta.

No us puc fer costat.

Ha vingut la sogra a passar uns dies.

Tinc una cunyada que fa morir.

He sortit a fer una substitució.

Començo a perdre “glamour”.

Encara no m’he tret la faixa.

No fumeu, tinc al·lèrgia!

Si voleu, miro quan us toca! 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs