Poemes curts (LXXVII)
15 Juny, 2021 05:39
Publicat per jjroca,
Poemes curts
La joia de Betlem
prompte s'acaba
són coses del poder
que, quan no mana,
ha massa poc per fer.
En el reialme
dels mig amics,
en poses quatre,
en tornen cinc,
són ben sapastres.
Quan la gerra
va a la font
mai es queixa
quan es mou,
només si peta.
S'acosta el Nou Any,
les velles promeses
com rauran esteses
en tots els reclaus,
allí, ens esperen.
Quan l'any s'acaba,
demano ensems:
paciència i gràcia,
ho tinc pendent
per dur-ho a casa.
Acomiado l'any
sense massa pressa,
noto la feblesa
que em porta al parany
del riure i la gresca.
I, a l'any nou,
no vull cap soci,
tot negoci
em sembla fosc,
dec ser borni.
Encetarem l'any
amb dolces promeses,
totes ben esteses
al fons del calaix,
la meitat són meves.
Esdevé el primer dia
entre beures i menjar,
així anem per la vida
per si algú ens ve a trobar,
no volem massa fatiga.
Amb el fred punyent,
juguen els fantasmes,
van creant les faltes
mentre van dient:
Ho farem debades!
Com l'estimo
sense mida
ni la crido
ni em convida
només xisclo.
I el Nen Jesuset
aplega al portal,
amb futur incert
amb un deure emprat:
manament de Déu.
He demanat als Reis:
manta de llums,
ben pocs ensurts
i encara menys
dies eixuts.
En haver
tan poca sort,
vaig planer
i menjo poc,
és menester.
Els pastors demanen,
en ser a l'hivern,
un fred més lleuger
per si no acompanyen:
l'escalfor i el verd.
Esperant els Reis,
he posat cabàs
amb pa ensucrat
i aigua en escreix,
van manta cavalls.
He demanat:
un rellotge d'or,
no el vull del barat
i, si aquest no es pot,
passaré un altre any.
I els Reis se'n van
després d'adorar,
honrar, obsequiar
i amb Josep parlar
d'un perill molt gran.
Com porten els Reis
una mica de tot:
figues, panses, torró
i, en un sarró,
els desitjos vells.
Em donaran
totes les menges,
però els diumenges
me les prendran,
coses dels metges.