Dos poemes amb llar i deu pensaments divins

16 Juny, 2013 06:52
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


A la vora de la llar


Acabat l'hivern,

nova primavera,

és el temps d'espera,

de pensar i fruitar,

de tallar les branques

velles d'olivera,

de portar la llenya

i cremar el brancam.

A la vora de la llar,

dormen els vells somnis,

envoltats d'oprobis

per fer-los més grans,

és buit el porró,

fora la canalla

i una endevinalla

dormint al racó.

En el si de l'hort,

hem plantat les cebes,

quatre alls, tomateres,

ben prop dels pebrots.

A la vora de la llar,

descansa el cresol,

ha entrat el sol,

el fum ha marxat.


Les vull rostir


Mare, les vull rostir

les cebes i botifarres,

albergínies i tomates,

encén la llar per a mi.

Mare, la primavera

ha vingut com desitjava:

un poc freda, amb cara llarga

i plorant com una bleda.

Mare, vaig a cercar

els papers, els encenalls

i aquella cabeça d'alls

per a fer un bon dinar.

Mare, porta el morter,

vull amanir allioli,

talla el bon pa de pagès,

preparem un bon tiberi.

Mare, vull el dormir

a la vora de la llar

per a sentir, de bon grat,

les històries de glatir.

Mare, no vull ser gran

ni que mori primavera,

a l'estiu, eixa finestra

duu mosquits i fa suar.

 

Pensaments divins

 

Déu és al cel, almenys, els dies feiners.

Si heu d'anar a l'infern, poseu-vos crema.

Era a punt de salvar-me quan em vaig penedir.

Porto una setmana buscant el meu dimoni.

Accepto anar a l'infern si deixen fumar.

Satanàs està enfadat, amb la crisi, ni pequen.

Caldera ecològica: aigua sense additius.

Déu i Satanàs: Fadrins per sempre!

La Verge busca jove de dos mil·lennis per al seu Fill.

Es demana gat de dos caps per a la porta del cel.

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs