10 Gen, 2014
Fi d’aquest quadern de viatge
Ara ens podeu trobar a http://iphes-noticies.blogspot.com.es/
El 21 de febrer de 2006 encetàvem aquest quadern de viatge, en un moment en el qual encara no sabíem molt bé què era això d’un blog, però des de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) vam tenir clar que podia ser una eina molt important per socialitzar el coneixement i el pensament que obtenim amb la nostra activitat. Gracies a TINET (Tarragona Internet) ho vam poder dur a terme.
N’estem molt contents. Fins l’inici de 2014 hem publicat 1.169 posts sobre la recerca, la docència i la socialització que du a terme el nostre institut, amb seu al campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
Els membres de l'IPHES en una foto realitzada el desembre de 2013 - Jordi Mestre/IPHES
Ha estat una aventura en la qual vam ser pioners i hem exportat la nostra experiència a altres grups de recerca i entorns socials de dins i fora del nostre país. També hem rebut alguns reconeixements i fa uns mesos vam quedar entre els cinc primers finalistes a la passada edició dels Premis Blogs Catalunya, en la categoria de ciència i universitats. Però, per diferents motius, ens cal una renovació. Per això encetem un nou blog. La nova URL és http://iphescat.blogspot.com.es/
Esperem continuar gaudint de la vostra companyia en la nova etapa d’aquest viatge
2 Gen, 2014
Les principals notÃcies de l’IPHES del 2013 a través d'alguns posts
Durant l'any 2013 l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ha assolit noves fites científiques, com noves troballes i publicacions d'impacte, a més d'una nova ofert docent, alguns reconeixements i l'edició de nous llibres, entre d’altres. Us oferim un tast a través dels principals posts amb les imatges i videos corresponents.
TROBALLES
Recuperen ADN d’un homínid de fa 400.000 anys, el material genètic més antic identificat fins ara
Troben el fòssil humà més antic de Galícia a la Cova de Valdavara
Art moble a la Cueva de Maltravieso, a Cáceres, la primera troballa d’aquest tipus a Extremadura
CONGRESSOS I WORKSHOPS
L’IPHES, seu de la II Reunió Oikos de Bioarqueologia
INSTITUCIONAL
Artur Mas presideix l’acte d’inauguració de l’edifici de l’IPHES
L’IPHES, nou institut universitari de la Rovira i Virgili de Tarragona
INTERNACIONALITZACIÓ
L’IPHES presenta al Max Planck Institute la recerca que realitza des de fa 10 anys a les Coves del Toll, a Moià
Membres de l’IPHES participen en un workshop internacional a Geòrgia sobre les primeres poblacions humanes
Eudald Carbonell, Ramón Viñas (llegir) i Marina Mosquera (llegir) ofereixen vàries conferències a Mèxic
DOCÈNCIA
Mario Modesto Mata, premi extraordinari de fi de Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la URV
SOCIALITZACIÓ
Es presenta el pla director del jaciment de la Boella
LLIBRES
L’estètica de les taques de sang vistes al microscopi
Crítica redita el llibre La gran migración del paleontòleg Jordi Agustí
COMUNICACIÓ
16 Des, 2013
Confirmen la capacitat dels neandertals de desenvolupar pensaments simbòlics complexos, com és enterrar els seus congèneres
Un nou estudi avala la intencionalitat antròpica de la fossa on es va trobar un esquelet de neandertal el 1908, a La Chapelle-aux-Saints (França)
La investigació l'ha efectuat un equip internacional dirigit per William Rendu (Universitat de Nova York ) i , entre molts altres col·laboradors, ha comptat amb una doctoranda de l'IPHES
El 3 d'agost de 1908, els germans Bouyssonie van descobrir un esquelet gairebé complet de neandertal (LCS1) en una fossa cavada en els dipòsits del jaciment Bouffia Bonneval, a La Chapelle-aux-Saints (França). Per primera vegada es contemplava la hipòtesi de la possible existència d'enterraments intencionals i, per tant, la capacitat de pensament simbòlic en un grup humà del Plistocè superior diferent al dels humans anatòmicament moderns (nosaltres). Això va modificar dràsticament l'enfocament d'algunes investigacions i els arqueòlegs van començar a buscar evidències d'enterrament neandertal. En els cinc anys següents a aquest descobriment es van trobar altres nou suposades sepultures, i a dia d' avui ja s'han registrat prop de quaranta casos possibles, algunes de les quals (Kebara 2 i Shanidar 4/6/8/9) reflecteixen pràctiques funeràries complexes. Tots aquests descobriments han canviat profundament la percepció sobre els neandertals.
No obstant això, en les últimes dècades s'han aixecat nombroses crítiques i dubtes sobre la capacitat cognitiva d'aquesta espècie per enterrar els seus morts. Ara, un nou estudi publicat al PNAS (Proceedings of the National Academy of Sciences), "Evidence supporting an intentional Neandertal burial at La Chapelle-aux-Saints", confirma l'origen antropogènic de la fossa trobada en aquest indret, amb la qual cosa avala la capacitat de pensament simbòlic complex de les poblacions neandertals.
A dalt, la fossa on es va trobar l'esquelet de neandertal i a sota l'escanejat en 3D de l'indret - Cedida Archéosphere (Bordeaux, França)
Aquest estudi ha estat realitzat per un equip internacional dirigit pel Dr. William Rendu, del Center for International Research in the Humanities and Social Sciences, Unités mixtes Internationales 3199, CNRS (Centre National de la Recherche Scientifique), a la New York University, i entre molts altres col•laboradors , també ha comptat amb la participació de Carlotta Tavormina, membre de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i estudiant del doctorat de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili (URV), a Tarragona.
Carlotta Tavormina, col.laboradora de l'IPHES i alumna de doctorat a la URV - Cedida
"Aquest treball és una prova de que els neandertals han estat capaços de desenvolupar per si mateixos alguns pensaments simbòlics complexos. Per tant, aquesta espècie i els humans anatòmicament moderns (Homo sapiens) som molt similars pel que fa al comportament", explica William Rendu des Nova York.
"Per poder contrastar la nostra hipòtesi, vam haver caracteritzar el context arqueològic en què es troba el Bouffia Bonneval", conta el Dr. Rendu. "Així vam excavar i analitzar els nivells arqueològics d'una cavitat contemporània situada a 70 metres de distància. Tot això ha suposat molt temps de dedicació, però era necessari i els resultats han estat fins i tot millors del que esperàvem".
L'anàlisi de la fossa és concloent pel que fa al seu origen antròpic. La recerca tafonòmica de les restes humanes demostra que el cos va ser cobert ràpidament, per protegir-lo de qualsevol pertorbació post mortem, com ara modificacions de meteorització o atacs de carnívors. Aquests dos elements, combinats amb la connexió anatòmica en què es va conservar l'esquelet, sostenen la hipòtesi que es tractava d'una sepultura intencionada
William Rendu ha manifestat : "Una de les coses més emocionants per a nosaltres és que 100 anys després del descobriment d'aquells restes, hem estat capaços de trobar noves proves a causa dels avenços metodològics que hem aplicat a les restes descobertes el 1908. Això posa de relleu la importància de la protecció del lloc i de la conservació de les col•leccions arqueològiques, ja que aquest tipus de patrimoni pot proporcionar dades molt importants a l'actualitat".
El mateix investigador ha volgut emmarcar aquesta nova troballa en la tendència generada en l'última dècada, gràcies a una quantitat creixent d'investigacions que han constatat el desenvolupament en algunes poblacions de neandertals del pensament simbòlic complex , tal com ho demostren l'ús de plomes, les col•leccions de petxines peculiars, etc" . "Estem encantats de contribuir a representar aquesta nova imatge dels neandertals", assegura Rendu.
Referencia
Rendu, W., et al., "Evidence supporting an intentional Neandertal burial at La Chapelle-aux-Saints", Proceedings of the National Academy of Sciences (2013)
technorati tags: neandertals , pensament simbòlic , enterraments , complexitat , tafonomia , evolució humana
12 Des, 2013
Un llibre recupera el personatge principal d'AlÃcia al PaÃs de les Meravelles amb contes per a adults sobre fets claus de l'evolució
L'autor és el biòleg Jordi Agustí, que se submergeix per primera vegada en la seva trajectòria en la ficció per parlar de ciència
Ha realitzat un minuciós treball per revelar els principis de l'evolució que va amagar Carroll dins la seva obra
El popular llibre de Lewis Caroll, Alícia al país de les meravelles, ha estat estudiat des del punt de vista de la psicologia, la filosofia, la física i, fins i tot, li va servir a Leigh van Valen per batejar una llei biogenètica ( l'Efecte Reina Vermella) , en referència al cèlebre personatge del conte. Ara, des de fa pocs dies, una nova obra per a adults recupera la jove protagonista per explicar alguns fets claus de l'evolució. El llibre porta per títol Alicia en el País de la Evolución (Editorial Crítica) i el seu autor és Jordi Agustí, biòleg de l'IPHES (Institut Català de Paleoeoclogia Humana i Evolució Social), que se submergeix per primera vegada en la ficció per parlar d'evidències científiques .
"Sempre que rellegia Alícia al País de les Meravelles -explica Jordi Agustí - observava moltes referències a l'evolució. Com que és una obra que m'ha encantat, i d'una projecció universal enorme, em vaig plantejar fer una incursió literària i endur-me-la plenament al terreny evolutiu".
El biòleg Jordi Agustí amb el seu nou llibre, Alicia en el País de la Evolución - Gerard Campeny/IPHES
Assegura que mai abans s'havia atrevit a escriure res de caràcter literari, "però finalment m'he decidit. Ha estat un gran repte i m'he sentit molt a gust treballant en aquest projecte".
A més de posar molta obstinació per conrear un gènere literari com és el conte, Jordi Agustí ha realitzat un minuciós treball per revelar els principis de l'evolució que va amagar Carroll dins la seva obra. Per aconseguir-ho, ha reescrit la narració original per tal de donar una explicació científica, senzilla i comprensible a cada situació a la qual s'enfronta Alícia. Així , en el meravellós País de la Evolució que ha construït caben tant el Gat de Cheshire i el Conill Blanc, com les lleis genètiques que expliquen el creixement en el jardí de les flors i, fins i , personatges nous, com Charles Darwin o Stephen Jay Gould, que dialoguen amb Alícia. Tot això sense perdre la constant ironia i els matisos presents en el conte original.
Portada
En el seu text, Jordi Agustí utilitza Alícia d'excusa per explicar conceptes evolutius com l'origen de les espècies. Així doncs, aquest personatge es troba amb Darwin amb qui estableix un diàleg, però també hi ha lloc per a altres científics com Stephen Jay Gould, com hem vist, i la seva teoria de l'equilibri puntuat que, a diferència de Darwin, qui considerava que les espècies evolucionaven gradualment , defensa que aquestes apareixen de cop i després romanen inalterables.
Però pel món d'Alicia també se succeeixen altres escenaris i reflexions, com la capacitat d'alguns animals per tenir diverses cries en el mateix part i d'altres, en canvi, només en tenen una, la ciclicitat dels canvis climàtics i com avancem cap a una nova glaciació, els neandertals, els Homo sapiens o la domesticació dels animals, entre molts altres.
technorati tags: publicacions , contes , socialització , llibres , fantasia , evolució humana , gèneres literaris11 Des, 2013
El consum de conills i llebres per part dels neandertals que van viure a Moià , a les II Jornades d'Arqueozoologia del Museu de Prehistòria de València
Anna Rufà, becària predoctoral a l’IPHES, presenta una comunicació el 12 de desembre
“Un plato más en el menú. El consumo de lepóridos en el nivel III (MIS 4-3) de la Cova de les Teixoneres (Moià, Barcelona)” és el títol de la comunicació que presentarà Anna Rufà, becària predoctoral a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), el 12 de desembre, a les 12.30 h, en el marc de les "II Jornades d'Arqueozoologia" que organitza el Museu de Prehistòria de València, que se celebren aquell dia i també el 13.
“La meva intervenció segueix la línia d'investigació que ja porto realitzant des de la meva tesi de màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana”, ha comentat Anna Rufà.
Anna Rufà excavant a les Coves de les teixoneres - Jordi Mestre/IPHES
Resum
En un jaciment arqueològic hi ha una sèrie de problemàtiques recurrents que cal abordar. A la cova de les Teixoneres, concretament, n’hi ha dues que tenen a veure amb l'estudi dels lepòrids (conills i llebres).
La primera té relació amb els palimpsestos i la necessitat de poder discriminar diferents episodis d'ocupació, tenint en compte aquells produïts per grups humans, però també els generats per carnívors. Els lepòrids són una presa molt recorrent per animals com guineus, linxs, llops i diferents tipus d'aus rapinyaires. El cas de la Cova de les Teixoneres pot ser reflex de la diversitat d'ocupacions en el jaciment, si s'aconsegueix esbrinar quins agents van intervenir sobre les restes.
La segona problemàtica té a veure amb el consum de lepòrids per part de grups humans durant el Paleolític mitjà (fa sobre 50.000 anys). Encara que Teixoneres hagi estat considerada una cavitat on els carnívors han produït bona part de l'activitat, els humans també van ser-ne partícips. Les dades de les que disposem indiquen que va ser així. Així doncs, considerem que els neandertals eren capaços d'explotar recursos disponibles en el seu entorn, incloent petites preses, com conills o llebres.
technorati tags: alimentació , lepórids , docència , recerca , arqueologia , carnÃvors , neandertals10 Des, 2013
Una exposició sobre la Cueva de Santa Ana recorre la història natural i cultural del Calerizo de Cáceres
La mostra inclou plafons amb imatges i explicacions didàctiques, restes arqueològiques, un recull de bifaços axelians i fòssils d'un ós, que s'han trobat a les excavacions
Serà itinerant i ara es pot veure al Palacio de las Cigüeñas (Càceres), fins al 15 de desembre.
L'horari de visita és: laborals de 17 a 20 h, i dissabtes i diumenges d'11 h a 14 h i de 17 h a 20 h
"La Cueva de Santa Ana. Las primeras comunidades humanas al Calerizo Càceres . Historia natural y cultural de Extremadura" és el títol de l'exposició que acull aquests dies el Palacio de las Cigüeñas (Càceres), fins al 15 de desembre, organitzada per l'Equipo Primeros Pobladores de Extremadura ( EPPEX ) del qual formen part membres de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), i l'Asociación de Estudios Arqueológicos Extremeños. Compta amb el patrocini de la Diputación de Cáceres i està promoguda pel Centro de Formación de Tropa Nº1 (CEFOT) de la mateixa localitat.
A través d'un conjunt de panells informatius es dóna a conèixer l'arqueologia, geologia, tecnologia, paleoecologia, paleontologia, zooarqueologia i tafonomia d'aquest jaciment, sobre el qual l’EPPEX desenvolupa un projecte d'investigació sobre les primeres poblacions extremenyes, sota la codirecció de Antoni Canals i Eudald Carbonell, investigadors de l'IPHES . A més, es poden observar algunes restes prehistòriques, principalment útils lítics i restes paleontològiques, que s'han obtingut en els últims anys gràcies a les excavacions de l’EPPEX.
Antoni Canals, el primer per la dreta, el dia de la inauguració fent una explicació - EPPEX
Projecte d'investigació
La cueva de Santa Ana, coneguda per la presència de supòsits gravats d'època protohistòrica, ha estat objecte de diverses accions il·legals tant a la zona exterior de l'entrada com a l'interior. Aquestes actuacions van ser petites cales que no van afectar al conjunt del jaciment, deixant-lo intacte .
L'any 2000, l'EPPEX, en el marc de la seva intervenció global en el Calerizo de Càceres, a les coves de Maltravieso i El Conejar, emprèn una primera prospecció de la cavitat i el seu entorn càrstic. No serà fins al setembre de l'any 2001 quan es faci la primera excavació arqueològica. Tractant-se d' un jaciment sense intervencions prèvies, els treballs arqueològics es van orientar a l'execució d'un sondeig estratigràfic. Les dificultats tècniques venien donades pels grans blocs del porxo caigut que segellaven el farcit sedimentari.
A la mostra es poden observar restesde fauna, entre d'altres - EPPEX
Estratigrafia
L'any 2002 els treballs realitzats permeten una primera lectura estratigràfica del farciment i, pels materials recuperats a la zona de l'entrada, sabem que les seqüències inferiors han de tenir una cronologia axeliana (de sobre un milió d'anys). Les mostres obtingudes de l’àrea de tancament de tot el farciment es situen en una edat de 120.000 abans d’ara, al final del període del Plistocè superior.
Els treballs arqueològics a l'entrada continuen fins a l'actualitat, i de forma simultània s'inicia, el 2002, un sondeig a l'interior de la cova. Aquesta nova acció arqueològica proporcionarà més dades geosedimentàries així com nous materials axelians. L'any 2010 s'escomet l'excavació del nivell 8, situat a la part superior del farcit i que ha proporcionat, a dia d'avui, un conjunt arqueològic que pot ser assignat al Mode 3 o mosterià.
La indústria lítica trobada a la Cueva de Santa Ana és un dels diferents aspectes que es donen a conèixer a l'exposició - EPPEX
Nous sondejos
El 2012 s'inicia un nou sondeig a l'interior de la cova amb l'objectiu de continuar l'exploració geològica del gran con sedimentari que, des de l'entrada, envaeix tot l'espai interior. Així apareix, per primera vegada, una gran acumulació de restes fòssils . S'incorporarà un registre paleontològic prou representatiu per afegir dades bioestratigràfqiues a la seqüència general del jaciment .
Actualment, l'excavació arqueològica avança en tres fronts simultanis: la zona de l'entrada, l'interior de la cova amb l'obertura d'una zona de més de 50m2 per a la seva excavació en extensió, i la unitat 8, a la part superior del con que explora una zona de la cavitat inèdita a dia d'avui.
technorati tags: didà ctica , exposició , Extremadura , El Calerizo , arqueologia , socialització , excaavció4 Des, 2013
Recuperen ADN d’un homÃnid de fa 400.000 anys, el material genètic humà més antic identificat fins ara
S’ha extret d’un fèmur trobat a la Sima de los Huesos, a Atapuerca -
Del seu estudi es desprenen canvis importants en l’arbre evolutiu
Vídeo realitzat per Javier Trueba / Madrid Scientific Films
La revista Nature revela aquesta setmana un nou capítol en l’estudi de l’evolució humana que implicarà canvis importants en les relacions que s’establien fins ara entre algunes espècies d’homínids. L’anàlisi de material genètic de fa 400.000 trobat a la Sima de los Huesos, a Atapuerca (Burgos), ha permès recuperar el genoma mitocondrial complert d’aquests homínids. Del seu estudi es desprèn que estan més pròxims a l’espècie euroasiàtica coneguda com a Homo denisova, que als neandertals (europeus), com s’havia pensat fins ara.
Pols del fèmur humà del qual s'ha obtingut ADN de fa 400.000 anys - Javier Trueba / Madrid Scientific Films
“En realitat, ara no estem segurs de l’espècie a la qual hauríem d’assignar els homínids de la Sima de los Huesos”, comenta Carlos Lorenzo, paleoantròpoleg de l’IPHES (Institut Català de Paleoeoclogia Humana i Evolució Social) que col·labora des de fa més de 20 anys amb l’equip que treballa en l’esmentat jaciment, igual que Eudald Carbonell, director del mateix centre de recerca i un dels signants de l’article. “Únicament l’ADN ens indica que estan més pròxims als homínids de Denisova que als neandertals. De tota manera, ara només tenim ADN mitocondrial i, abans de moure cap peça de l’arbre evolutiu actual, caldria trobar també ADN nuclear per estar més segurs de qualsevol nova atribució”.
Els treballs d'excavació a la Sima de los Huesos han permès recuperar més de 6.000 fòssils humans - Javier Trueba / Madrid Scientific Films
Les restes d’ADN dels homínids de la Sima de los Huesos s’ha obtingut d’un fèmur de fa 400.000 anys i s’han extret al Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology (Leipzig, Germany). En total, en aquest jaciment d’Atapuerca s’han identificat més de 6.000 fòssils humans que han estat assignats a 28 individus diferents, amb la qual cosa es coneixen força bé els seus trets físics. “En canvi, de l’Homo denisova només hi ha una dent, una falange i això sí, ADN molt ben conservat, però no sabem com era el seu aspecte físic”, assenyala Carlos Lorenzo.
El mateix investigador puntualitza: “Hi ha dos tipus de material genètic en els nostres cossos. Un és el que es troba al nucli de la cèl·lula, composat per 3.000 milions de parells de bases (ADN nuclear). L’altre el trobem dins de les mitocòndries, amb només 16.000 parells de bases (ADN mitocondrial). A la Sima s’ha recuperat aquest segon tipus”.
Els investigadors són molt cautelosos sobre les implicacions que té aquesta troballa, però apunten la possibilitat de trobar ADN nuclear també a la Sima de los Huesos i, per tant, tenir més informació genètica al respecte.
Referència bibliogràfica
Meyer, M., et al., “A mitochondrial genome sequence of a hominin from Sima de los Huesos”, Nature (2013).
technorati tags: ADN , humans , genètica , homÃnids , espècies , fémur , anatomia , fòssils2 Des, 2013
La cognició humana i què ens diuen les pedres, al programa Evoluciona de dimarts 3 de desembre a les 11 h
També descobrirem com s’ha creat la xarxa de col·laboració científica d’Atapuerca
Es pot escoltar al 96.7 FM, a www.tarragonaradio.cat, per l'aplicació Tunein per a smartphones i a la TDT - arxius de so
L’evolució de la cognició a través de l’estudi d’humans i ximpanzés i saber què podem aprendre de l’estudi de les eines de pedra seran els temes principals de l’edició del programa Evoluciona que s’emet en directe dimarts 3 de desembre per Tarragona Ràdio des de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Serà a les 11 h des del campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
La investigadora Marina Mosquera - Jord Mestre/IPHES
Per parlar de cognició comptarem amb Marina Mosquera, investigadora de l’IPHES, que precisament recentment ha estat a Mèxic per impartir un curs sobre aquesta matèria (veure notícia) i Amélia Bargalló, tècnica de la unitat de cognició d’aquest centre de recerca.
Amb elles es tractaran aspectes com la complexitat i l’origen de la cognició, i com aquesta ha evolucionat al llarg de la història del nostre gènere, Homo. També es referiran a la lateralitat manual, o sigui, l’ús preferent d’una mà respecte a l’altra, a més de la comunicació, el llenguatge i l’aprenentatge.
Amèlia Bargalló,tècnica en cognició - Jordi Mestre/IPHES
En la segona part la protagonista serà una disciplina: la tecnologia lítica. Descobrirem que ens diuen les pedres, especialment quan les analitzem amb el microscopi. Intervenen Andreu Ollé, investigador de l'IPHES i professor associat al Màster en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana (assignatures de "Tecnologia Lítica" i "Anàlisi microscòpica aplicada a l'Arqueologia") de la URV, especialista en tecnologia lítica prehistòrica, i, concretament en l'estudi de la funció de les eines prehistòriques a través de l'anàlisi microscòpica, i Lena Asryan, estudiant de doctorat de la URV, especialista en tecnologia lítica i becària de la Wenner-Gren Foundation adscrita a l'IPHES. Aquesta està realitzant la tesi doctoral sobre la indústria lítica del Paleolític mitjà del jaciment d'Azokh (Nagorno Karabagh).
A l'esquerra, l'investigador de l'IPHES, Andreu Ollé, i a la dreta, Lena Asryan, estudiant de doctorat de la URV - IPHES
En la recta final del programa, l’enginyer i investigador de l’IPHES, Sergi Lozano, ens explicarà com s’ha creat la xarxa de col·laboració científica d’Atapuerca, i Cinta S. Bellmunt, responsable de comunicació d’aquest institut, farà un repàs pel que ha estat notícia a les xarxes socials i blogs del mateix centre de recerca en els últims dies.
1 Des, 2013
Estratègies i eines 2.0 per comunicar tòpics relacionats amb l’alimentació humana
Una edició especial del Catalan Journal of Communication & Cultural Studies recull, entre d'altres, l’experiència professional de l’IPHES
La presentació del volum es fa dimarts 3 de desembre a les 9.30 h al campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona
Portada
Quines estratègies de comunicació i quines eines 2.0 s’utilitzen a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) per difondre la recerca que es fa en aquest centre sobre l’alimentació i l’evolució humana és el tema que tracta l’article titulat “Communication 2.0, food and human evolution: The case of IPHES”, publicat al volum especial Catalan Journal of Communication & Cultural Studies (Volume 5 Number 2), que sota el títol Special Issue Communication and Fodd for Health Benefits Negotiating Meanings in Networked Times es presenta dimarts 3 de desembre a les 9.30 h al campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), editat per Jordi Farré (professor d’aquesta universitat) i Julie Barnett (University of Bath). Aquesta publicació s’ha incorporat recentment a l’Scopus.
L’article està signat per Cinta S. Bellmunt, responsable de Comunicació de l’IPHES i és fruit de la seva participació en un workshop internacional que sobre el mateix tema es va celebrar al novembre de 2012 a la URV. Aquella reunió científica es la base del volum que ara es dóna a conèixer.
Xarxes socials i blogs
Després d’un repàs a les diferents eines de comunicació que utilitza l’IPHES per donar a conèixer les seves activitats de recerca, docència, socialització i institucionals, l’autora entra a detallar els tòpics més freqüents a les notícies que escriu sobre l’evolució humana i l’alimentació.
Cinta S. Bellmunt, autora de l'article- Jordi Mestre/IPHES
Pel que fa a les eines de comunicació, es destaca la gestió que es du a terme de les xarxes socials amb el manteniment dels perfils “IPHES” (Twitter, Youtube, Facebook) i “Eudald Carbonell” (pàgina personal, pàgina professional, “grup El pensament de l’Eudald Carbonell”, perfil a linkedin, twitter) i el grup “En reconeixement a la tasca científica d’en Jordi Sabaté Pi”, al Facebook.
La bona presència i reputació en els rànquings pel que fa a les interconnexions que es generen a Internet, com els índexs Klout and Kréd, són altres qüestions que es constaten.
La dieta
També s’hi presta atenció a la gestió i manteniment de diversos blogs: el de les activitats de l'IPHES, el personal d'Eudald Carbonell, The IPHES's Expert Blog, IPHES actualidad i Sapiens.
Pel que fa als tòpics, les transformacions de la dieta al llarg de l’evolució humana, la descoberta del foc, la tecnologia emprada per obtenir i manipular els recursos nutritius, com es menja, quins tipus de productes, la seva relació amb els canvis biològics de les espècies... són alguns dels principals aspectes que s’hi exposen.
technorati tags: nutrició , dieta , arqueologia , homÃnids , recerca , beneficis en la salut , eines 2.0 , comunicació cientÃfica25 Nov, 2013
La protecció del jaciment, un itinerari cultural, un centre d’interpretació i la projecció cientÃfica mundial, prioritats per a la Boella
Així s’estableix en el pla director que s’ha concebut com a full de ruta per ordenar les accions a realitzar els pròxims vuit anys
Protegir el jaciment, oferir un itinerari cultural per l’entorn natural, la posada en marxa d’un centre d’interpretació i la projecció científica internacional del jaciment de la Boella són alguns dels objectius principals d’un pla director a vuit anys vista que s’ha presentat dilluns 25 de novembre al Castell de Masricart a La Canonja (Tarragonès). A més, també es volen potenciar activitats de docència, en el marc dels ensenyaments que s’imparteixen a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i en els quals hi participa l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), centre de recerca que ha dirigit l’elaboració del pla.
D'esquerra a dreta, el director de l'IPHES, l'arqueòleg Eudald Carbonell; l'alcalde de La Canonja Roc Muñoz i Miquel Orellana, arquitecte municipal de l'Ajuntament d'aquest municipi. Cedida Ajuntament de la Canonja
Les línies de treball
En el pla director s'estableixen les línies de treball que donaran continuïtat al projecte de recerca i a la intervenció arqueològica que des del 2007 dirigeix l'IPHES, la conservació del jaciment i la difusió a la ciutadania de les dades i coneixements que es generin
La Boella és un jaciment clau per estudiar com eren i com vivien les primeres poblacions humanes que van arribar a Europa fa al voltant d’un milió d'anys. En els darreres anys d'excavacions s'han obtingut nombroses eines de pedra i restes de fauna (entre elles de mamut) que ajudaran a entendre com es van produir les primeres migracions humanes que van arribar a aquest territori procedent de l'Àfrica.
A la Boella s'ha localitzat indústria lítica de la més antiga d'Europa - Jordi Mestre/IPHES
L’origen d’aquest pla director està en un conveni marc de col·laboració entre l’Ajuntament de la Canonja i l’IPHES, signat el 27 de març de 2008. Entre altres aspectes, s’adquireix el compromís de participar de forma conjunta en programes d’investigació, docència i socialització en el camp de l’arqueologia i del patrimoni cultural i natural del Barranc de la Boella. A més, és una mostra de la militància de l'IPHES amb l’entorn més immediat, amb una proposta de futur com aquesta inclosa al Campus d'Excel·lència Internacional Catalunya Sud (CEICS).
Accions prioritàries
En aquest context, el pla recull accions en diferents àmbits a realitzar entre els anys 2014 i 2020. Entre les accions prioritàries hi ha la protecció del jaciments de la Mina i la cala 1.
La Mina presenta el potencial investigador més consistent de les zones sondejades. El gruix dels sediments fins, les restes fòssils i la cronologia fa molt recomanable una intervenció sistemàtica en gran extensió que podria tenir una durada dels treballs superior als 10 anys. Té un gran potencial per ensenyar la Geologia i l'Arqueologia del Pleistocè de la Boella.
Recursos museogràfics
Per garantir la difusió del Barranc de la Boella, del seu valor patrimonial i dels coneixements que se’n deriven, es planteja la dotació del propi jaciment arqueològic i l’entorn de recursos museogràfics, així com la creació d’equipaments complementaris com un centre d’interpretació, que s’ubicaria al Mas de l’Abeurador, adquirit per l’Ajuntament de La Canonja amb aquesta finalitat.
Pel que fa a aquest equipament es proposa que aculli un centre d’interpretació de temàtica relacionada amb el jaciment de la Boella i la prehistòria. Alhora, es planteja optimitzar i potenciar l’espai desenvolupant-t’hi propostes complementàries a la difusió i interpretació del coneixement científic. Es tractaria bàsicament d’activitats relacionades amb la docència, la recerca i la didàctica, com podrien ser tallers per a escolars, una aula de natura i d’educació ambiental i zones amb restitucions de troballes arqueològiques.
L'Ajuntament de La Canonja ha comprat el Mas de l'Abeurador por poder-hi instal.lar el centre d'interpretació - Cedida Ajuntament de La Canonja
Un itinerari per l’entorn
El coneixement per part del visitant del jaciment arqueològic i l’entorn és fonamental per a la seva comprensió. És per això que es proposa la realització d’un itinerari entre aquest centre i el jaciment de la Boella.
Aquest pla és el full de ruta que ha d'ordenar i prioritzar les actuacions pels pròxims anys a la Boella, per tal de garantir el projecte científic i la valorització social del jaciment. L’alcalde de La Canonja, municipi on es troba ubicat el jaciment, ha qualificat aquest docuemnt d’”ambiciós, amb un pressupost que superaria els 4.200.000 euros, però hem volgut jugar fort i anirem a buscar diners”.
Articles d’impacte
El director de l’IPHES, Eudald Carbonell, ha assenyalat que “aquest pla és conseqüència del projecte de recerca que s’està desenvolupant des de fa uns anys sota la direcció de Josep Vallverdú”, arqueòleg d’aquest institut que està al capdavant de l’excavació anual.
Les excavacions a la Boella sota la direcció de l'IPHES es desenvolupen un cop a l'any durant un mes - Jordi Mestre/IPHES
A més, ha remarcat: “la Boella és una aposta de futur de l’IPHES. Però també pel nostre país. Per això cal protegir el jaciment, generar recursos museogràfics, com el Mas de l’Abeurador, que lliga el jaciment amb l’itinerari cultural que s’ha concebut”.
Sobre la importància científica, el mateix arqueòleg ha manifestat que ve donada per la quantitat de registre fòssils que s’ha obtingut i per la que encara cal exhumar, ja que hi ha diferents nivells, amb una presència sistemàtica de proboscits associats a la tecnologia més vella d’Europa. A partir d’aquí, i amb els anys que porta ja l’IPHES d’excavacions, des del 2007, es poden començar a generar articles d’impacte científic.
Descentralitzar l’acadèmia
Eudald Carbonell s’ha referit també a la necessitat de descentralitzar l’acadèmia. “Per això volem que una part didàctica de la docència que impartim, en especial del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, es faci en els centres pròxims als jaciments, perquè l’experiència acadèmica estigui a peu de carrer”.
technorati tags: primeres poblacions humanes , Europa , tecnologia , museus , recerca , excavacions arqueològica , docència21 Nov, 2013
Descobreix com s’ha desenvolupat la xarxa de col•laboració cientÃfica d’Atapuerca fins a convertir-se en una gran infraestructura de recerca
És la primera vegada que s'han estudiat les particularitats dels processos de col·laboració científica en un una gran infraestructura de recerca científica (LSRI)
L'estructura d'aquesta xarxa hauria donat solidesa a la emergència del Projecte Atapuerca, però seria molt dependent de la presència dels tres codirectors actuals
La subxarxa gran està formada per 'comunitats' molt connectades internament i integrades majoritàriament per 'veterans' del treball de camp
Els investigadors amb menys experiència de camp i els 'externs' a l’Equipo de Investigación de Atapuerca (EIA) formen comunitats bastant aïllades a la perifèria
Una de les xarxes estudiades. Els nodes són autors, els de color negre són 'veterans' d'Atapuerca, i el gruix d'un enllaç connectant dos autors indica el nombre d'articles que han escrit junts. IPHES
El complex la Sierra de Atapuerca (Burgos) es pot veure com una instal·lació lligada a una font de dades única (el seu registre arqueològic), amb un gran impacte científic internacional i també socioeconòmic regional i a escala estatal indiscutible. Això l’ha convertida en una gran infraestructura de recerca científica (LSRI), esdevenint a l’hora un cas molt especial dins d’aquesta catalogació.
A diferència dels exemples habituals, com ara el CERN (Organització Europea per a la Recerca Nuclear), els grans telescopis del projecte europeu ESO o els centres de supercomputació com Marenostrum, Atapuerca va néixer modestament i s'ha anat convertint en una gran infraestructura (ha emergit com a tal). Al darrera de tot aquest desplegament hi ha una xarxa de col·laboració científica que es va començar a modular, tal com la coneixem avui dia, a inicis de la dècada dels noranta del segle passat, quan van assumir la codirecció del projecte l’arqueòleg Eudald Carbonell juntament amb els paleoantropòlegs Juan Luis Arsuaga i José Mari Bermúdez de Castro.
Ara, un article publicat a la revista Scientometrics recull com s’ha anat desenvolupant aquesta xarxa científica, en el període comprès entre 1991 i 2011. Sota el títol “Atapuerca: evolution of scientific collaboration in an emergent large-scale research infrastructure” (Atapuerca: evolució de la col•laboració científica en una gran infraestructura científica), està signat per tres investigadors de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), que és un dels centres associats al projecte: Sergi Lozano, Xosé-Pedro Rodríguez i Àlex Arenas. L’estudi s’emmarca en un dels objectius de les línies d’actuació de l’àrea de socialització d’Atapuerca que pretén analitzar l’impacte científic del programa d’investigació dut a terme a l’entorn d’aquests jaciments durant les esmentades dècades.
A dalt, d'esquerra a dreta, Sergi Lozano i Xosé-Pedro Rodríguez (Foto: Gerard Campeny/IPHES). A sota, Àlex Arenas. Tots tres són investigadors de l'IPHES i autors de l'article
“Els autors bàsicament hem estudiat com diferents formes de col·laboració científica han acompanyat el procés d'emergència d'Atapuerca des del 1992 fins el 2011. Més concretament, hem combinat l'anàlisi de coautories d'articles científics (una forma tradicional d'estudiar la col·laboració científica) amb la participació en els treballs de camp, és a dir, a les campanyes anuals d'excavacions, sent aquesta última una aproximació més innovadora, perquè mai no s’havia analitzat des d’aquesta òptica”, comenta Sergi Lozano.
Una imatge de grup de l'Equipo de Investigación de Atapuerca (EIA), als jaciments durant la campanya anual d'estiu - Jordi Mestre/IPHES
En aquest sentit, el mateix investigador ha recalcat: “Considerem que és molt important les sinèrgies que la proximitat física i la comunicació informal a les excavacions. Per aquest motiu, més enllà d'estudiar quins investigadors han publicat conjuntament sobre Atapuerca (coautories), ens hem interessat en l'efecte que hagi pogut tenir la participació en el treball de camp. D'aquesta manera es pot observar, per exemple, si s’afavoreix que un investigador atregui més coautors o, a la inversa: com haver publicat amb certs coautors pot incidir en la participació de les excavacions a Atapuerca.
La proximitat física durantel treball de camp i la comunicació informal afavoreix la col.laboració científica - Jordi Mestre/IPHES
Per dur a terme aquest estudi, Sergi Lozano apunta: “Primer hem dividit el període 1992-2011 en quatre subperíodes. Per a cadascun d’ells hem creat xarxes de coautoria, en les quals els investigadors son els nodes, i un enllaç entre dos d'ells indica que han col·laborat com a mínim en un article. Després, hem estudiat la relació entre experiència al camp d'un investigador i el seu posicionament a la cada xarxa de col·laboració: si ocupa posicions més centrals, si està millor connectat, si està preferentment connectat amb altres investigadors amb una experiència similar, etc. Finalment, hem comparat les xarxes de cada subperíode (com si fossin fotogrames d'una pel·lícula) per entendre la evolució del procés”.
Així s’ha pogut analitzar com la col·laboració científica ha anat transformant-se amb aquest procés d'emergència, i es pot entendre millor l’evolució que ha convertit Atapuerca en el que és.
Comparant les diferents xarxes especificades, s’ha observat que la de col·laboració s'ha anat organitzant com una gran subxarxa al voltant de l’EIA (on es troben els principals investigadors d’aquest equip) i un seguit de petites subxarxes aïllades, integrades per autors que, tot i fer referència a Atapuerca en els seus articles, ni han participat a les campanyes d’excavació ni han col·laborat en articles amb autors del primer grup.
Qui fa "pinya" i al voltant de qui
“Si mirem més detingudament –indica Sergi Lozano- la subxarxa gran, detectem fàcilment que està formada per 'comunitats' molt connectades internament. Al centre de la subxarxa, estan integrades majoritàriament per 'veterans' del treball de camp a Atapuerca, o sigui, persones que fa molts anys que excaven a la campanya anual que es fa a l’estiu. Els investigadors amb menys experiència de camp i els 'externs' (especialistes de disciplines poc representades a l'EIA o estudiants que han participat puntualment en algun article), formen comunitats bastant aïllades a la perifèria”.
Els codirectors del Projecte Atapuerca. D'esquerra a dreta, Eudald Carbonell, José María Bermúdez de Castro i Juan Luis Arsuaga - Jordi Mestre/IPHES
Com que hi ha poques connexions entre aquestes comunitats, s’ha analitzat qui són els investigadors que fan de pont de comunicació entre elles. “Calculem un indicador que es diu centralitat d'intermediació, i observem que aquest rol de pont el juguen d'una forma molt marcada els tres codirectors, i que l'establiment de noves connexions entre comunitats és molt més lent del que esperaríem”. Això es correspon amb el fet que al seu dia es va optar per la consolidació d'un grup estable, multidisciplinari i bàsicament espanyol (l'EIA) fent 'pinya' al voltant dels tres codirectors. Aquesta configuració de la 'xarxa de col·laboració' hauria donat solidesa i continuïtat a la emergència d'Atapuerca, però tindria una supervivència incerta un cop els tres directors es desvinculin del projecte, per exemple, per jubilació.
Finalment, Sergi Lozano ha destacat: “hi ha investigacions sobre diferents aspectes de la col·laboració científica rellevants per aquesta mena d'instal·lacions com la d’Atapuerca. Alguns exemples serien aspectes organitzacionals i socials en general. En canvi, fins on sabem nosaltres, mai s'han estudiat les particularitats dels processos de col·laboració científica en LSRI”.
Referència bibliogràfica
Lozano, S., et al., “Atapuerca: evolution of scientific collaboration in an emergent large-scale research infrastructure”, Scientometrics (2013)
technorati tags: complexitat , xarxes , equips , arqueologia , investigació , col.laboració cientÃfica , jaciments , excavacions19 Nov, 2013
Membres de l’IPHES aporten la seva experiència al Fòrum de la Innovació del Campus d’Excel•lència Internacional Catalunya Sud
Què fa un enginyer a l’IPHES, la comunicació científica 2.0, com despertar vocacions científiques i una empresa d’arqueologia són els casos que s’exposaran el 27 de novembre a l'Espai Tabacalera
Mostrar idees, projectes i realitats. Aprendre dels altres i amb els altres. Generar oportunitats i enfortir les existents. Imaginar nous horitzons i futurs individuals i col•lectius. Connectar amb persones i ments diverses... Aquests són alguns dels objectius que s’ha marcat el Fòrum de la Innovació del CEICS (Campus d’Excel·lència Internacional Catalunya Sud), que del 25 de novembre al 4 de desembre se celebra a Tarragona.
D'esquerra a dreta, Carles Prats, Sergi Lozano, Marta Fontanals i Ethel Allué, quatre dels membres participants al Fòrum, a les instal.lacions de l'IPHES - Gerard Campeny/IPHES
En aquest context, el proper dia 27 de novembre es realitza l’acte InnoVacció, a l’Espai Tabacalera. Durant 12 hores els participants seran guiats a través d’uns facilitadors per un recorregut creatiu amb l’objectiu de compartir, inspirar i explorar diferents aspectes de la innovació: pensament, ciència, tecnologia, societat. L’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) hi pren part activa amb l’aportació d’experiències que han estat casos d’èxits d’alguns dels seus membres, una iniciativa organitzada a través del subcampus del CEICS de Patrimoni i Cultura (Prehistòria), sota la coordinació dels investigadors Robert Sala i Ethel Allué, i del gerent Carles Prats.
L'arqueòleg Robert Sala - Gerard Campeny/IPHES
Motivar i inspirar
Concretament, l’investigador Sergi Lozano i Cinta S. Bellmunt, responsable de Comunicació de l’IPHES, participaran a l’Espai Inspira que té com a objectiu posar damunt la taula propostes innovadores que motivin i siguin atractives per als altres assistents al Fòrum. Sergi Lozano explicarà “Que fa un teleco com jo en un lloc com aquest? Història d’un enginyer a l’IPHES”, i comentarà les línies de recerca que desenvolupa en aquest centre.
Cinta S,. Bellmunt, responsable de Comunicació de l'IPHES
La intervenció de Bellmunt, “Sorprendre’t i aprendre: readaptació”, és un cas d’èxit de comunicació científica 2.0; ho exposarà seguint el seu fil personal, mostrant com la seva relació amb l’estudi de l’evolució humana s’ha anat arrelant i enfortint a mida que ha après noves formes de treballar com a periodista. Aquesta sessió serà introduïda per Robert Sala amb el títol “Innovació....i Evolució humana”.
Reptes per a nous projectes
Itxaso Euba presentarà la seva empresa “Arrel: patrimoni i cultura”
Durant la tarda, a l’Espai Explora, on es presentaran idees, problemes o reptes i els exploradors rebran ajut o consell per part dels participants per tal de millorar, enriquir o avançar en el seu projecte, a través d’un Cafè proactiu, l’arqueòloga Marta Fontanals plantejarà els reptes de la socialització del coneixement científic amb la intervenció “Inspirar vocacions des de les ciències socials: Sabem socialitzar el coneixement”. Una altra arqueòloga, Itxaso Euba presentarà la seva empresa “Arrel: patrimoni i cultura”, destinada entre d’altres aspectes a la conjunció de la natura i el patrimoni
technorati tags: innovació , pensament , ciènica , evolució. investigació , socialització , patrimoni , turisme18 Nov, 2013
L’evolució del clima, la innovació, un curs sobre Orce i el nou grau en Antropologia i Evolució Humana, al programa Evoluciona de dimarts 19
Es pot escoltar al 96.7 FM, a www.tarragonaradio.cat, per l'aplicació Tunein per a smartphones i a la TDT - arxius de so
En el marc de la segona edició del programa "Fem recerca!", que organitza la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), dins de la Setmana de la Ciència, l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i l'ICAC (Institut Català d’Arqueologia Clàssica) han coorganitzat una gimcana adreçada a estudiants de secundària que es desenvoluparà entre les dues seus d’aquests centres de recerca. L’objectiu és obtenir troballes arqueològiques. Ens en parlarà l’arqueòloga de l’IPHES, Marta Fontanals, coordinadora de l’activitat.
Paleoclimatologia
Per la seva part, l’investigador Francesc Burjachs, aprofitant que dimecres 20 de novembre a les 11.30 h, al Teatre de Blanes, també dins de la Setmana de la Ciència, impartirà una xerrada sobre l’evolució del clima, ens explicarà que és la Paleoclimatologia, disciplina que estudia els climes del passat. Com ho fa? De què ens serveix saber-ho? Podem esbrinar com serà el clima del futur? Alhora, Burjachs ens ajudarà a reflexionar sobre alguns fenòmens meteorològics dels nostres dies com els huracans, tornados, el suposat canvi climàtic o l’escalfament global.
El programa s'emet des de la seu de l'IPHES, al campus Sesceledades de la URV - Gerard Campeny/IPHES
Amb Robert Sala, arqueòleg, professor de la URV i coordinador de l’Àrea de Docència de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) tractarem del nou Grau en Antropologia i Evolució Humana que des d’aquest curs imparteixen conjuntament la URV i la UOC, gràcies als projectes de recerca que desenvolupa l’esmentat centre d’investigació, amb presència als principals jaciments internacionals en el seu àmbit.
Robert Sala es referirà, d’altra banda, a un curs sobre Orce que aquesta setmana es comença a impartir a la Universidad de Granada i que codirigeix amb el paleontòleg Bienvenido Martínez-Navarro, investigador ICREA a l’IPHES.
En la recta final, el mateix Robert Sala i Marta Fontanals comentaran en què consisteix la participació de membres de l’IPHES al Fòrum de la Innovació del CEICS (Campus d’Excel•lència Internacional Catalunya Sud), que del 25 de novembre al 4 de desembre se celebra a Tarragona. Què fa un enginyer a l’IPHES, la comunicació científica 2.0, com despertar vocacions científiques i una empresa d’arqueologia són els casos que s’exposaran el dia 27 a l’Espai Tabacalera.
Per acabar, Cinta S. Bellmunt, responsable de Comunicació de l’IPHES, analitzarà les interaccions d’aquest centre de recerca a les xarxes socials en els darrers dies.
technorati tags: mitjans de comunicació , innovació , jaciments , docència , Orce , Setmana de la Ciència , socialització18 Nov, 2013
Francesc Burjachs repassa com ha evolucionat el clima al llarg de la nostra història en una xerrada adreçada a alumnat de secundà ria
Serà dimecres 20 de novembre a les 11.30 h, al Teatre de Blanes, en el marc de la Setmana de la Ciència
També reflexionarà sobre alguns fenomens meteorològics dels nostres dies com els huracans, tornados, el suposat canvi climàtic o escalfament global
Ara gaudim d'un clima temperat i estem envoltats de calefaccions, aires condicionats i unes aixetes que habitualment mai deixen de rajar, però no sempre ha estat així. Demostrar aquest fet és l’objectiu de la xerrada ”Paleoecologia humana a través de la Arqueobotànica”, que impartirà Francesc Burjachs, investigador ICREA a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), dimecres 20 de novembre, a les 11.30 h, al Teatre de Blanes. Està adreçada a alumnat de segon i tercer curs d’ESO, en el marc del Dia la Ciència a les escoles 2013 que promou el Departament d'Ensenyament de la Generalitat conjuntament amb la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), amb el suport de la FECYT (Fundación Española para la Ciencia y la Tecnologia), dins de la XVIII Setmana de la Ciència.
Francesc Burjachs, investogador ICREA a l'IPHES, en una imatge d'arxiu - Jordi Mestre/IPHES
Resum xerrada
Per explicar-ho, Francesc Burjachs, que és palinòleg, paleoclimatòleg, arqueòleg i prehistoriador farà un ràpid repàs de com ha evolucionat i afectat el clima al llarg de la història als homininis, fins arribar a nosaltres, l’Homo sapiens. Es referirà, per tant, a com suportaren els distints homininis del Paleolític Inferior, Mig i Superior els freds de les Eres Glacials, per finalitzar amb els trets climàtics que intervingueren en la invenció de la Agricultura ... i fins ara. També reflexionarà sobre alguns fenòmens meteorològics dels nostres dies (huracans, tornados, el suposat canvi climàtic o escalfament global, etc.) i intentarà esbrinar com serà el futur del nostre clima.
Què és la Paleoclimatologia?
La disciplina que estudia els climes del passat és la
paleoclimatologia i es nodreix d’eines, com ara l'Arqueobotànica o estudi del
paisatge a partir dels sediments i altres restes fòssils que es troben a les
excavacions.
Burjachs ha indicat: “L'interès per conèixer el clima no es redueix solament en saber com ha evolucionat el nostre planeta des del seu origen, sinó també, sobretot, en quines condicions va sorgir la nostra espècie i com influïren sobre els nostres avantpassats els canvis climàtics”.
Més recentment, el punt de mira també se centra en els escenaris futurs que es podrien produir arran de l'efecte hivernacle. És a dir, el canvis climàtics ‘no naturals’ que podrien provocar el creixent consum d'hidrocarburs fòssils (emissors de carboni) i la tala indiscriminada de boscos (un dels consumidors del carboni atmosfèric), entre d'altres factors.
Metodologia
Per a obtenir aquests coneixements és necessari extreure testimonis de sediments, roques o gel del subsòl marí o terrestre. “L'acurada anàlisi proporcionen distintes informacions que poden ser interpretades en clau paleoecològica. Així, els sediments del fons dels mars, dels llacs, els arqueològics, etc. i, fins i tot, els gels perpetus de Grenlàndia, l'Antàrtida o de les altes muntanyes, ens proporcionen dades paleoambientals precises sobre el passat del nostre planeta, les quals ens podrien arribar a pronosticar el nostre futur climàtic”, adverteix Francesc Burjachs.
technorati tags: paleoclimatologia , fenòmens meteorològics , canvi climà tic , Homo sapiens , tornados , escalfament global , secundà ria , ESO , escoles17 Nov, 2013
L’IPHES amplia la seva oferta docent amb un grau en Antropologia i Evolució Humana que imparteix amb la URV i la UOC
Es pot cursar en dues modalitats: la virtual i la semipresencial
Fitxa
acadèmica - en castellà
Els projectes de recerca que desenvolupa l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), amb presència als principals jaciments internacionals en el seu àmbit, han estat claus en la creació del nou Grau en Antropologia i Evolució Humana, que imparteixen conjuntament la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
Alumnat del Grau en Antropologia i Evolució Humana en una sessió presencial al campus Catalunya de la URV, en una classe impartida pel professor Robert Sala, que és alhora responsable de l'Àrea de Docència de l'IPHES - Gerard Campeny/IPHES
D’aquesta manera, l’IPHES amplia la seva oferta docent que ja té una important nombre de personal investigador com a part del professorat del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana i el Doctorat en Prehistòria, que es fa en paternariat estranger i la URV, així com el Grau en Història, també d’aquesta Universitat.
El Grau en Antropologia i Evolució Humana pretén proporcionar la formació necessària per a l'estudi i comprensió de la varietat de les societats i cultures humanes, les seves causes i els seus significats dins d'un enteniment de la complexitat de la vida social.
El currículum formatiu contempla la diversitat cultural com una diferenciació adaptativa a ambients diversos. Amb això, es reprèn una concepció àmplia de l'Antropologia que s'ha desenvolupat especialment en els països de parla anglesa i a Llatinoamèrica. Aquest grau interuniversitari permet continuar amb estudis de postgrau més específics de les universitats participants i de l'entorn nacional i internacional.
Es pot cursar en dues modalitats: la virtual i la semipresencial. En el primer cas es fa a través del campus virtual de la UOC. El model semipresencial ho combina amb la impartició de sessions presencials de determinades assignatures al Campus Catalunya de la URV, a Tarragona.
technorati tags: docència , antropologia , evolució humana , jaciments , internacionalització , graus , alumnat , doctorat , postgrau , diversitat cultural
