9 Jul, 2013
L’IPHES, nou institut universitari de la Rovira i Virgili de Tarragona
Un dels objectius principals és que aquest centre de recerca aporti valor afegit a la docència
L’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), creat el 2006 i dirigit per l’arqueòleg Eudald Carbonell, s’ha convertit en un nou Institut de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), després del conveni signat recentment pel Conseller d'Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Andreu Mas-Colell i el rector de la URV, Francesc-Xavier Grau.
L'arqueòleg Eudald Carbonell, director de l'IPHES - Jordi Mestre/IPHES
Aquest centre de recerca, ubicat al campus Sescelades de la URV, i ara adscrit a aquesta universitat, té com a principal objectiu esdevenir un centre de referència internacional en el desenvolupament de la recerca, la docència i la transferència en les diferents branques de l'estudi de l'evolució i del comportament humans. En aquest context, a partir d’ara podrà potenciar l’àrea de docència que ja ve desenvolupant conjuntament amb la URV, entre altres institucions, pel que fa a programes de doctorat i cursos de postgrau i especialització, garantint la qualitat científica dels mateixos i aportant valor afegit. L’expedició dels títols els farà l’esmentada universitat.
Accedir als serveis
Pel que fa al professorat, la docència tant la pot efectuar personal investigador de la URV com de l’IPHES. A més, els membres d’aquest centre podran integrar-se als equips de recerca d’aquesta universitat o donar suport científic i tècnic a projectes d’investigació.
L’acord també preveu que l’IPHES i, en particular, el seu personal pugui accedir als serveis de suport a l’estudi i la docència, la recerca i l’extensió universitària de la URV.
Les arrels
Tot i que l’IPHES es va néixer fa 7 anys, els seus orígens es remunten al
1988, quan l’arqueòleg Eudald Carbonell, codirector de l’Equipo de
Investigación de Atapuerca (EIA), va arribar a Tarragona per incorporar-se com
a professor titular de Prehistòria a la delegació de la Universitat de
Barcelona (UB). Des que va arribar va treballar de valent per promoure un equip
transdisciplinar amb projecció internacional sobre l’estudi de l’evolució
humana. Els primers passos es van donar amb el Grup d’Autoecologia Humana quan
es va crear la Universitat Rovira
i Virgili de Tarragona el 1991, on exerceix de catedràtic de Prehistòria.
Actualment, l’IPHES està entre els tres millors centres de recerca al món en el
seu àmbit.
technorati tags: institut universiari , docència , serveis , recerca , transferència , socialització , evolució humana
28 Mai, 2013
ICAC, IPHES i ICRPC compartiran serveis i projectes per ser un referent en paleoecologia, arqueologia i patrimoni cultural
L'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) i l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC) compartiran serveis administratius, cientificotècnics, així com la gestió de projectes i d'activitats de socialització per convertir-se en un referent en l'àmbit de la paleoecologia, arqueologia i patrimoni cultural.
D'esquerra a dreta, Gabriel Alcalde, director de l'ICRPC; Eudald Carbonell, director de l'IPHES; Lluís Rovira, director del CERCA, i Josep Manel Ricard (ICAC), durant la signatura del conveni, efectuada a l'IPHES dilluns 27 de maig
Amb aquesta aliança estratègica es vol aconseguir més massa crítica i competitivitat científica
Aquesta aliança estratègica s'ha formalitzat amb la signatura d'un conveni a càrrec d'Eudald Carbonell, director de l'IPHES; Josep Manel Ricart, en representació de l'ICAC; Gabriel Alcalde, director de l'ICRPC; Lluís Rovira, director de la Institució dels Centres de Recerca de Catalunya (CERCA), i Pere Pardo, director de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).
El conveni s'emmarca en el Programa SUMA, que és la primera iniciativa específica impulsada per la Generalitat adreçada als Centres de Recerca de Catalunya (CERCA) per assolir estructures integrades de major massa crítica i competitivitat científica.
technorati tags: aliances , ciència , patrimoni cultural , convenis , evolució humana , institucions , serveis , administració , recerca , socialització19 Abr, 2013
El CENIEH i l'IPHES formalitzen les seves relacions amb un conveni marc per a l'estudi de l'evolució humana
Alfredo Pérez, director del Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana (CENIEH) i Eudald Carbonell, director de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) han signat recentment un conveni marc per establir una via estable de col·laboració per tal de incrementar el coneixement sobre l'evolució humana.
A l'esquerra, Alfredo Pérez, director del CENIEH, amb Eudald Carbonell, director de l'IPHES, durant la signatura del conveni - José Mari Bermúdez de Castro / CENIEH
Aquesta col·laboració inclou entre altres accions el desenvolupament d'activitats de formació i intercanvi de personal, equips i recursos, la participació de programes conjunts d'R+D+i i l'elaboració d'estratègies d'edició i difusió de documents, publicacions i eines a Internet.
Una comissió mixta integrada per dos representants de les dues institucions serà l'encarregada de desenvolupar i concretar les actuacions que s'estableixin, així com vetllar pel compliment dels objectius comuns.
technorati tags: convenis , arqueologia , recerca , Internet , evolució humana8 Mai, 2012
Conveni amb la Fundació CatalunyaCaixa per apropar l’evolució humana al professorat de secundària
D’altra banda, la URV signa un altre conveni amb la mateixa entitat per facilitar beques a alumnat del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari
La Fundació CatalunyaCaixa, representada pel director de l’Àrea de Coneixement, Educació i Recerca, Salvador Garcia, i Carles Prats, gerent de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), han signat dimarts 8 de maig un conveni de col·laboració amb motiu de la realització d’un curs sobre evolució humana impartit per aquest centre i adreçat a professorat de secundària dins el Programa Professors i Ciència de CatalunyaCaixa.
D'esquerra a dreta, Salvador Garcia, Francesc Xavier Grau i Carles Prats, durant la signatura dels respectius convenis - Ramon Torrents/Cedida URV
Aquest programa es du a terme amb els principals centres de recerca de Catalunya, està dirigit al professorat de secundària i Batxillerat, i vol contribuir a millorar la formació científica dels ensenyants, potenciant l’excel•lència a les aules i alhora reconèixer la seva dedicació docent.
L’IPHES participa en el Programa Professors i Ciència impartint el curs “Introducció a l'evolució humana i la prehistòria”. “L’objectiu del curs és conèixer l'estat actual en aquest àmbit científic i els darrers descobriments en Paleoantropologia. Es tracta, per exemple, com era la vida de les societats caçadores i recol·lectores de la prehistòria i com es va fer el pas a les societats agrícoles i ramaderes”, explica Lluís Batista. En aquest sentit, es parla dels jaciments més importants d’arreu del món.
En el transcurs del mateix acte, i prèviament a la signatura del conveni amb l’IPHES, la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, encapçalada pel rector Francesc Xavier Grau, i el mateix representant de CatalunyaCaixa han signat, per la seva part, un altre conveni de col•laboració que es concreta en un programa de beques per a màsters de postgrau considerats excel•lents i de referència en cadascuna de les seves àrees docents, entre ells, el Màster d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, que s’imparteix a la URV fruit de l’activitat de recerca amb projecció internacional que es desenvolupa a l’IPHES.
Lluis Batista, arqueòleg i responsable de Socialització de l'IPHES, durant el curs sobre evolució humana impartit aquest mes a la URV - Jordi Mestre/IPHES
Aquesta oferta acadèmica es realitza en partenariat amb d'altres institucions europees, concretament Università degli Studi di Ferrara (Itàlia), Muséum National d'Histoire Naturelle (Paris, França), Instituto Politécnico de Tomar (Portugal) i Universidade de Trás-os-Montes e Alto Douro (Portugal), però la procedència de l’alumnat és de països tan diversos com Algèria, Itàlia, Irak, Geòrgia, Xile o Tunísia.
A la URV es va començar a impartir el curs 2004-2005. L’any 2009, la Comissió Europea va notificar l’acord de la seva renovació, cosa que permet gaudir durant cinc anys més de la garantia i qualitat que representa formar part del programa Erasmus Mundus per a la captació d’alumnat i per a la internacionalització de la URV.
technorati tags: socialització , secundària , formació professorat , evolució humana , prehistòria25 Nov, 2010
Banco Santander renova la seva col•laboració amb l’Àrea de Prehistòria de la URV pel Projecte Atapuerca
El president del Banco Santander, Emilio Botín, i el rector de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), Francesc Xavier Grau, van signar públicament dimarts 23 de novembre un conveni de col·laboració que, entre moltes altres coses, contempla ajuts de l’entitat bancària al Projecte Atapuerca, doncs l’Àrea de Prehistòria de la URV hi està vinculada, igual que l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).
Francesc Xavier Grau i Emilio Botín, a la URV el dia de la signatura del conveni - Cedida URV
L’àmbit d’actuació de tot aquest equip científic, dirigit per l’arqueòleg Eudald Carbonell, i integrat per una cinquantena de persones, és l’estudi de la Prehistòria i l’Evolució Humana, de manera transdisciplinar. El treball s’articula a través de tres eixos: la investigació, la docència i la socialització.
Segons l’Essential Science Indicators del ISI WEB of Knowledge, l’Àrea de Prehistòria de la URV té un promig de 5,02 cites per paper, molt per damunt de la mitjana de cites espanyoles en el “Social Sciences Index” que és del 2,57.
A més d’Atapuerca, es realitza excavacions i treball de camp en diversos indrets del món i en pràcticament tots els continents. Paral·lelament, mitjançant el programa Erasmus Mundus, s’imparetix un Màster en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que atrau alumnat de diferents continents becat per la Unió Europea per a la seva formació superior.
Membres de l'Àrea de Prehistòria de la URV i de l'IPHES, a Atapuerca el passat estiu - Jordi Mestre / IPHES
Pel que fa a la socialització i la internacionalització de totes les activitats que desenvolupen l’IPHES i l’Àrea de Prehistòria de la URV, es duent a terme diferents programes d’interpretació de les dades arqueològiques perquè el coneixement retorni a tots els sectors socials, així, s’efectuen diferents projectes museogràfics, es publiquen llibres per a tots els públics, es col·labora contínuament amb mitjans de comunicació, es té una important presència a les xarxes socials (Facebook, Twitter, YouTube...), recentment s’ha assistit a l’Exposició Universal de Shangai 2010, s’ha treballat en el disseny i dotació de continguts del Museo de la Evolución (Burgos), etc.
technorati tags: conveni , patrimoni , estudis superiors , arqueologia , investigació , citacions , impactes , revistes científiques
28 Jul, 2009
Un conveni entre la Fundación Atapuerca i l'IPHES reforça els treballs científics i de socialització del coneixement dels jaciments burgalesos
Nascut el 2006, l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) sempre ha tingut un paper molt important en l'estudi d'Atapuerca (Burgos), ja que gran part del seu personal du a terme projectes d'investigació vinculats a aquests jaciments. A més, des de fa més de 30 anys, un dels codirectors del Projecte Atapuerca, Eudald Carbonell, és al seu torn director de l'IPHES. Ara, un conveni marc firmat aquest matí a Tarragona entre Juan José Sánchez, director general de la Fundación Atapuerca, i Carles Prats, gerent de l'IPHES, formalitza aquesta estreta relació institucional.
La Fundación Atapuerca es va constituir fa 10 anys a fi de promocionar i donar suport al projecte sobre els jaciments que acull la Sierra deAtapuerca, principalment potenciant la investigació amb un programa d'ajuts econòmics per a la realització de tesis doctorals, participant en tasques logístiques a les campanyes d'excavació i impulsant nombroses activitats de socialització. Per la seva part, l'IPHES participa en el treball de camp que s'efectua cada estiu i en l'estudi de part dels fòssils que allà s'obtenen i que s'analitzen durant la resta de l'any al laboratori de Tarragona.
El gerent de l'IPHES, Carles Prats, a l'esquerra, amb Juan José Sánchez, director general de la Fundación Atapuerca, avui a Tarragona durant la signatura del conveni - Gerard Campeny / IPHES
Aquest conveni marc ha donat peu a un altre, de caràcter específic, que també s'ha firmat avui, perquè tres persones siguin beneficiàries del Programa d'Ajuts a la Investigació de la Fundación Atapuerca a fi que realitzin la seva activitat a l'IPHES, a Tarragona. Es tracta de tres beques predoctorals de tres anys de durada cada una, que concedeix la Fundación Atapuerca perquè, els qui se’n beneficiïn, centrin la seva investigació en el projecte dels jaciments burgalesos.
Carles Prats ha recordat que just la setmana passada va finalitzar la 31a campanya d'excavació a Atapuerca, desenvolupada del 15 de juny al 24 de juliol. Ha destacat que: "en aquest temps han participat sobre 150 especialistes dels quals gairebé la meitat pertanyen a l'IPHES i a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Una vegada més, la campanya es va saldar amb un bon nombre de fòssils, alguns de molt transcendentals com el d'un húmer de fa 1,3 milions d'anys, amb senyals de canibalisme, que fa retrocedir en 500.000 anys aquesta pràctica per part dels humans".
Per la seva part, Juan José Sánchez ha recordat que la Fundación Atapuerca "ja porta 10 anys fent palpable el seu suport a la investigació en Evolució Humana en el marc del Projecte Atapuerca a través de diferents iniciatives. Gràcies als programes que ha impulsat ja se n'han pogut beneficiar més de 60 científics. A més, ha assolit acords amb centres docents i investigadors perquè aquests puguin desenvolupar els seus treballs en els centres més capdavanters en les seves respectives especialitats, sent aquest el cas del Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana; el Centro Mixto Universidad Complutense de Madrid-Carlos III de Madrid, el Consejo Superior de Investigacions Científicas, la Universitat Rovira iVirgili de Tarragona o la Universitat de Burgos, i ara traslladem aquest model a la nostra relació amb l'IPHES".
Programes d'ajuts
El director general de la Fundación Atapuerca ha afirmat, en aquest sentit: "És evident que això era necessari ja que en el Projecte Atapuerca l'IPHES és un dels participants a nivell científic i calia que les persones integrades als Programes d'Ajuts Investigadores de la Fundación gaudissin de plenitud de drets i reconeixement per part dels centres on van a desenvolupar les seves investigacions com a personal investigador d'ambdues institucions".
Així mateix, Juan José Sánchez ha comentat que aquest tipus d'acords "reforcen les línies de col·laboració existents en altres camps i potencia la coordinació d'un equip d'investigadors tan nombrós -únic al món- en els treballs de camp a la Sierra de Atapuerca. D'una altra manera, les tasques logístiques i d'organització que desenvolupa la Fundación perquè aquests gairebé 200 professionals procedents de fins a vuit centres científics desenvolupin els seus treballs d'excavació i prospeccions en camp, serien molt més complexes del qual ja de per si són".
Finalment, i no per això menys important, ha afegit que aquest conveni marc "permetrà a ambdues institucions desenvolupar altres iniciatives pel que es refereix a divulgació i comunicació en el camp del coneixement de l'Evolució Humana".
technorati tags: conveni , Fundación Atapuerca , recerca , beques , tesis doctorals , socialització , jaciments , IPHES14 Jul, 2008
L’IPHES obre a Calella un centre permanent de treball per potenciar la museografia didàctica
Aquesta iniciativa s’enceta el programa de municipalització de la ciència que impulsa l’institut
Calella es convertirà en un autèntic laboratori per a l’estudi de la socialització de la ciència després del conveni específic que han signat l’Ajuntament d’aquesta localitat i l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). Per assolir aquesta fita, l’IPHES ha posat en marxa un centre permanent de treball a l’espai cultural de la Fàbrica Llobet, “on concentrarem totles les feines en matèria de museografia didàctica, així com un despatx a l’àrea d’educació de l’Ajuntament”, ha indicat Rafel Sospedra, responsable de Socialització d’aquest institut.
D'esquerra a dreta, Eudald Carbonell,amb Josep M. Juhé, alcalde de Calella, i Jaume Palet, regidor de governació del mateix municipi, en el moment de la signatura del conveni en una recent visita als jaciments d'Atapuerca. Crèdit foto: Jordi Mestre - IPHES.
A canvi, “l’IPHES es vincularà amb la vida cultural de la població col·laborant estretament amb les iniciatives promogudes per l’ajuntament i diferents associacions de la vila”, ha puntualitzat Sospedra. Entre aquestes activitats hi ha el reconegut festival de la imatge “Festimatge”, organitzat conjuntament per l’entitat Fotofilm i el consistori municipal, i alhora “es començarà a desenvolupar un nou programa que apropi el pensament científic entre la població, dins del projecte de municipalització de la ciència promogut pel mateix IPHES”, ha afirmat Eudald Carbonell, director de l’institut.
Aquest programa s’estrena a Calella, però l’objectiu és dimensionar-lo en altres poblacions on l’IPHES ha establert convenis, com Caldes de Malavella, la Canonja, Lleida, o a pobles del Pallars Jussà a través del conveni formalitzat amb el corresponent Consell Comarcal.
D'esquerra a dreta, Josep M. Juhé, José Torres, regidor d'educació i ciècnia de l'Ajuntament de Calella; Isabel Boj, responsable d'acollida de les visites a Atapuerca, i Lluís Batista, responsable de l'àrea de museografia de l'IPHES, al jaciment de Gran Dolina, a Atapuerca. Crèdit foto: Rafel Sospedra - IPHES
L’alcalde de Calella, Josep Maria Juhé, ha remarcat que “aquest conveni amb l’IPHES enceta un camí molt interessant de col·laboració per facilitar l’accés de la ciutadania al món científic”.
“Calella, tot i no tenir patrimoni relacionat amb el camp d’estudi natural de l’IPHES, si que ens ofereix un autèntic laboratori per l’estudi de la socialització, ja que és una població de referència dins de la comarca del Maresme, que ens proporciona una població flotant durant l’estiu espectacular i diversa, amb la qual cosa es converteix en un autèntic laboratori vivent on experimentar noves fórmules de socialització per transmetre el pensament crític i científic”, ha subratllat Rafel Sospedra.
En el marc d’aquest conveni, l’IPHES organitzarà durant els pròxims mesos d’agost i setembre l’exposició “Europa, ara fa un milió d’anys”, gràcies a un important ajut que li ha concedit la Fundación Española de Ciència y Tecnologia, dependent del Ministeri de Ciència i Tecnologia, on es fa un repàs de la fauna i del paleoambient del continent en el període esmentat.
technorati tags: museografia , socialització , municipalització de la ciència , Calella , IPHES , Eudald Carbonell4 Jul, 2008
Conveni amb l’Entitat Autònoma de Museus d’Arqueologia per afavorir la recerca i la socialització en patrimoni cultural
Participar de forma conjunta en programes i projectes d’investigació, didàctica i promoció en els camps de l’arqueologia i del patrimoni cultural és l’objectiu principal del conveni que han signat recentment el director de l’Entitat Autònoma Museus d’Arqueologia (EAMA) de la Generalitat de Catalunya, Pere Izquierdo, i el de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). Eudald Carbonell.
Rafel Sospedra, responsable de l’Àrea de Socialització de l’IPHES, ha manifestat que aquesta col·laboració “se centrarà sobretot en programes de recerca i socialització”. En aquest sentit, ha recordat ja un precedent: l’exposició 100 anys de la descoberta científica de la Roca dels Moros del Cogul (Lleida), organitzada conjuntament entre aquest institut i el MAC (Museu d’Arqueologia de Catalunya).
Cartell anunciador de la mostra sobre la Roca dels Moros
Pere Izquierdo ha destacat: “la mostra sobre Cogul va ser el tret de sortida d’una nova etapa que el MAC vol emprendre amb l’IPHES per potenciar la recerca i alhora, propiciar que aquest institut actuï com a assessor de les diverses activitats de socialització que s’impulsen des d’aquest museu. Aquesta voluntat s’ha concretat ara amb la signatura d’aquest conveni”.
Pere Izquierdo ha puntualitzat que això “forma part del propòsit del MAC d’establir vincles amb els diferents instituts de recerca i universitats, per aglutinar-los en una plataforma comuna d’investigació”.
La mostra sobre Cogul es va inaugurar per primer cop a Lleida l’abril passat. Amb caràcter itinerant, viatjarà les pròximes setmanes a altres pobles de les Garrigues, segons ha confirmat el director del MAC, Pere Izquierdo. Algunes de les localitats que encara ha de recorre són Juncosa, La Floresta, Fulleda, Tarrés i La Pobla de Cérvoles, per acabar finalment a Cogul al desembre.
technorati tags: Generalitat , museus , Roca dels Moros , socialització , recerca , exposicions , MAC29 Abr, 2008
Al setembre s’excavaran nous dos trams de la Boella d’entre 500.000 anys i 1 milió d’antiguitat molt a prop d’on van sortir les defenses de mamut la campanya anterior
Dues superfícies de 30 metres quadrats cadascuna d’elles, conegudes com El forn i la Mina són els nous objectius de l’excavació que es farà al setembre a la finca de la Boella, a tan sols 200 metres d’on van aparèixer el 2007 les espectaculars defenses de mamut que dimecres 29 d’abril s’han presentat restaurades al castell de Masricart de La Canonja, i amb una antiguitat que va dels 500.000 anys al milió d’anys.
Així ho ha anunciat l’alcalde d’aquesta localitat, Roc Muñoz, durant l’acte de signatura del conveni marc entre l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i el consistori municipal de La Canonja, que permetrà du a terme un projecte de recerca i de socialització en els pròxims cinc anys que podria ampliar-se a cinc més. Tot ha esdevingut el mateix dia en què el director de l’IPHES, Eudald Carbonell, ha obtingut el consentiment dels propietaris de la finca de la Boella per efectuar l’esmentada excavació.
El segon per l'esquerra, Eudald Carbonell, i al seu costat Roc Muñoz, alcalde de la Canonja, i Josep Vallverdú, investigador principal de la Boella - Crèdit foto: Jordi Mestre - IPHES
Josep Vallverdú, investigador principal del projecte de recerca de la Boella, ha indicat: “en l’excavació del setembre hi participaran una vintena de professionals i, a més, es vetllarà perquè el terreny sigui sanejat i urbanitzable, amb la idea que es puguin visitar també aquests jaciments”.
Per la seva part, l’alcalde de La Canonja ha destacat que “ens venen cinc anys molt emocionants. Quan el maig passat van quedar al descobert restes fòssils com a conseqüència de la pluja i van fer l’excavació em vaig proposar que no passés el mateix que fa 12 anys, quan en una situació similar es van crear unes expectatives que els polítics no van complir. Nosaltres, des de l’Ajuntament de La Canonja, en aquesta ocasió, hem volgut posar tot l’esforç damunt la taula per garantir el treball dels científics”.
Una de les defenses de mamut restaurades - Crèdit foto: Jordi Mestre - IPHES
Muñoz ha afegit: “avui hem obtingut el permís dels propietaris de la finca de la Boella per excavar al setembre i nosaltres, juntament amb els investigadors, cercarem tot l’ajut que calgui per dur el projecte a terme. Un projecte que va més enllà de l’excavació, perquè també ens comprometem a socialitzar aquestes restes amb un passeig que permeti comprovar què é el que ells excaven i, en la mida que puguem, un museu per visualitzar i entendre les troballes”.
Eudald Carbonell ha contextualitzat el projecte de la Boella en les accions que impulsa l’IPHES amb diferent ajuntaments “per fer una gran xarxa de recerca en el marc de la municipalització de la ciència que impulsa aquest institut, intentant alhora que a cada consistori hi hagi una regidoria de ciència que facilitin la socialització del patrimoni cultural”.
El director de l’IPHES també ha assenyalat que “sens dubte, el projecte de la Boella dóna molt de relleu a La Canonja, a Tarragona i a tot el país”.
technorati tags: Boella , La Canonja , excavació , resturació , mamut , municiplaització ciència24 Oct, 2006
El Director General de Patrimoni Cultural referma el compromís de la Generalitat amb l’Abric Romaní
Josep Maria Carreté, Director General de
Patrimoni Cultural de
Carreté ha quedat sorprès per la magnitud del projecte
d’investigació, per la vàlua del jaciment i per la feina de socialització que
s’impulsa amb el Parc Prehistòric de Capellades, lamentant que les
institucions no hagin apostat seriosament ja fa temps per aquest jaciment.
En la línia de les intencions manifestades fa uns dies
pel conseller de Cultura, Ferran Mascarell, Carreté ha refermat el compromís de
Carreté ha manifestat que
l’Abric Romaní és tan prioritari per a
13 Oct, 2006
Nou impuls al projecte científic i de socialització del jaciment de l’Abric Romaní de Capellades
El Departament de Cultura de
“L’inici d’aquesta col·laboració arrenca de la visita
que el conseller de Cultura Ferran Mascarell
va efectuar el passat 26 d’agost als treballs d’excavació arqueològica a
l’Abric Romaní, on va poder copsar –tal com vèiem a la foto de Gerard Campeny-
la destacada importància i singularitat tant del registre arqueològic
neandertal documentat com de l’alt nivell de recerca que s’hi desenvolupa”,
segons ha confirmat Raül Bartrolí,
tècnic de Patrimoni Arqueològic de l’Ajuntament de Capellades.
Precisament, aquesta visita va estar motivada per les
importants troballes que l’equip de Carbonell va obtenir durant la campanya
d’aquest estiu. Entre les descobertes d’enguany sobresurt un arbre tallat pels neandertals fa 56.000 anys,
que aprofitaven la massa forestal que creixia prop de l’abric; és alhora la
resta més antiga trobada en aquest jaciment. La singularitat de la troballa també va provocar que es desplacés fins al jaciment el director de l'Institut de Paleoecologia Humana de Paris, Henry de Lumley.
L’equip d’investigació, juntament amb representants de
l’administració municipal, van exposar a Ferran Mascarell les línies d’actuació
per als propers anys en relació a aquest patrimoni arqueològic. Les accions
principals d’aquest pla giren a l’entorn de l’obertura
al públic del Parc Prehistòric de Capellades i la construcció del Museu del Neandertal. Tot
això coincideix amb dues efemèrides molt importants: el 2007 es compliran 25
anys de treballs continuats a l’Abric Romaní per part de l’equip
científic actual , i l’any 2009, es
commemorarà el centenari del descobriment
d’aquest jaciment i l’inici de les primeres excavacions, per Amador Romaní.
