6 Set, 2007
L’IPHES i científics de l’Argentina estudien com s’han superat les crisis climàtiques gràcies a la capacitat tecnològica dels homínids
Enllaç permanent |
Comentaris (0) |
Retroenllaços (0) |
Gira llatinoamericana Esbrinar com els homínids han superat les diferents crisis climàtiques gràcies a la seva capacitat tecnològica és una de les investigacions principals que impulsa l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) amb el Node Argentí de la xarxa llatinomericana que promou per diferents països. Amb la finalitat de donar forma a aquest node Eudald Carbonell i Igor Parra, director i cap de la Unitat de Prospectiva de l'esmentat institut, respectivament, van ser fa uns mesos a l’Argentina i poc després va venir a Tarragona, a conèixer l’IPHES i a visitar Atapuerca (Burgos), José Luis Lanata, professor i director del Departament de Ciències Naturals i Antropològiques de la Universitat Maimónides d’Argentina, amb qui conversem. Fruit d’aquests contactes s’ha signat un conveni marc entre ambdues institucions. Al final de l’entrevista, Eudald Carbonell fa també la seva valoració en vídeo, des del Canal IPHES al YouTube (http://www.youtube.com/iphesvideos)
D'esquerra a dreta, Alfredo Vitullo, director del Centro de Altos Estudios de la Universitat Maimónides d'Argentina; Adrián Giacchino, director de la Fundació Félix de Azara, Eudald Carbonell i José Luis Lanata, durant el maig passat a l'Argentina
Cinta S. Bellmunt.- Com valora la col·laboració entre l’IPHES i la Universitat de Maimónides d’Argentina que vostè representa?
José Luis Lanata.- L’IPHES és en aquests moments un dels centres d’investigació punters en context mundial pel que fa als estudis sobre evolució humana. A més, la interacció entre científics argentins i espanyols incrementarà l’intercanvi d’estudiants de grau i de postgrau, cosa que ens beneficiarà mútuament per poder desenvolupar línies d’investigació generals i particulars, doncs tenim molts punts en comú i el node que hem creat serà una bona eina de retroalimentació, amb la qual cosa demostrem alhora que la ciència no té fronteres.
C. S. B.- Quins són els projectes que es desenvoluparan conjuntament?
J. L. L.- Hi ha un tema que ens uneix: l’estudi de la dinàmica de dispersió dels homínids pels diferents continents. Per una banda, els diferents projectes que desenvolupa l’IPHES a Europa permeten explorar la dinàmica poblacional de diferents espècies d’homínids; en el nostre cas, estem analitzant quines van poder ser les condicions mínimes que van esdevenir en relació amb la taxa de creixement que va propiciar la dispersió de l’Homo sapiens al continent americà.
José Luis Lanata
En aquest sentit, estem desenvolupant una sèrie de models poblacionals matemàtics que proporcionen resultats molt interessants tant pel coneixement d’Amèrica del Nord com d’Amèrica del Sud, els quals contrastem amb les evidències arqueològiques. Amb l’IPHES podem desenvolupar models similars, ja sigui tan per entendre el procés de planetització de la nostra espècie, que defensa Eudald Carbonell, com per pensar i analitzar comparativament la dinàmica de processos semblants en diferents parts del món, per exemple, l’expansió neolítica a Europa, la colonització d’Austràlia i Polinèsia, etc. A més, hi ha altres línies de recerca, essent una de les principals les condicions paleoecològiques que afavoreixen l’aparició d’innovacions tecnològiques i com aquestes han permès als homínids afrontar les crisis climàtiques.
Eudald Carbonell durant la presentació que va fer de l'IPHES a l'Argentina
CSB.- Les relacions establertes en els últims mesos han permès posar en marxa el Node Argentí de l'IPHES al seu país, en el marc de la xarxa llatinoamericana que impulsa aquest institut. Quina opinió li mereix aquesta iniciativa?
J. L. L.- Potenciarà les línies d’investigació semblants entre els diferents països que la conformen. Si bé és freqüent que científics que treballen en temes pròxims estiguin en contacte, no ho és el fet que participin plegats en projectes a través dels quals puguin comparar i discutir informació de primera mà. Per tant, aquesta iniciativa accelerarà l’estudi de l’evolució humana i la seva socialització.
Li posaré un exemple: la ret ens ajudarà a ampliar les nostres idees sobre les visions del passat en particular i de l’evolució humana en general. Nosaltres, com a paleoecòlegs humans hem de tenir sempre en compte que les respostes de les diferents espècies del nostre gènere en el passat poden no tenir cap situació equivalent en el present. Això és summament important perquè com a científics, no només aportem el coneixement del passat, que indubtablement és rellevant, sinó que també estem en condicions de mostrar en quines condicions ambientals i culturals podem reaccionar davant situacions de canvi climàtic i quines van ser les respostes de les poblacions. La ret llatinoamericana que promou l’IPHES pot aportar coneixement sobre aquestes respostes en el passat, descodificant la memòria que conté l’evidència arqueològica i contribuir d’aquesta manera al nostre futur com a espècie.
Eudald Carbonell valora el paper dels jaciments d'Atapuerca en aquesta nova iniciativa de l'IPHES, durant la seva estada a l'Argentina, com a ret que facilita la generació de coneixement:
technorati tags: canvi climàtic , tecnologia , IPHES node argentí , José Luis Lanata , Eudald Carbonell
10 Mai, 2007
L’IPHES – URV i la Universitat de Cusco investigaran les primeres ocupacions humanes d’aquesta vall peruana
Enllaç permanent |
Comentaris (0) |
Retroenllaços (0) |
Gira llatinoamericana Impulsar conjuntament un projecte d’investigació per conèixer com es van produir les primeres ocupacions humanes a la vall de Cusco, al Perú, és l’objectiu principal del conveni que han signat en els darrers dies el rector de la Universidad Nacional San Antonio Abad del Cusco, Víctor Raúl Aguilar, i el director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Eudald Carbonell, alhora catedràtic de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
Eudald Carbonell i el rector de la Universitat de Cusco - crèdit foto: IPHES
La signatura d’aquest conveni forma part de la segona gira iberoamericana que efectua Carbonell que viatja acompanyat per Igor Parra, cap de Prospectiva i Projectes Internacionals de l’IPHES, amb la finalitat d’impulsar una xarxa iberoamericana que permeti tractar de forma homogènia problemes fonamentals per a la comprensió de l’evolució humana i la seva relació intrínseca amb el medi ambient. Aquesta gira, que es tancarà aquesta setmana a l’Argentina, complementa la realitzada el desembre passat per Mèxic, Cuba i Xile.
Respecte als acords aconseguits en aquella ocasió, ara el convenis no s’han limitat únicament als departaments que treballen més directament l’arqueologia, sinó que s’ha tingut en compte una visió més transdisciplinar i s’han ampliat a diverses especialitats de les Ciències de la Terra i de la Vida, tal com es farà també a l’Argentina. L’objectiu és poder concebre projectes i dur-los a terme formant equip amb personal de recerca de les universitats d’aquests països. D’aquesta manera es contribueix també a donar a conèixer el Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana impartit a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, que s’ha convertit en un centre de referència a Amèrica Llatina pels estudis de quaternari.
Eudald Carbonell i Igor Parra al Machu Picchu - Crèdit foto: IPHES
La visita d’Eudald Carbonell i Igor Parra a Cusco s’ha complementat amb una sèrie d’excursions sobre el terreny, tant de la Vall del Cusco com al Machu Picchu, per poder analitzar in situ diversos aspectes d’interès per a l’estudi de l’evolució humana. Per aquest motiu, s’hi han desplaçat amb especialistes en botànica, geologia, i arqueologia; també hi ha pres part l’alumnat universitari de diferents disciplines.
18 Des, 2006
La Universitat de Xile i l’IPHES signen un conveni per afavorir l’intercanvi de coneixement sobre la recerca en evolució humana
Enllaç permanent |
Comentaris (0) |
Retroenllaços (0) |
Gira llatinoamericana La
vicedegana de Facultat de
Ciències Socials (FACSO) de
Aquesta ha estat una de les fites principals assolides a Xile durant el viatge que acaba de realitzar, Eudald Carbonell, director de l’IPHES, a aquest país, i també a Mèxic i Cuba, per impulsar una xarxa científica hispanoamericana que permeti unificar metodologies de recerca, intercanviar coneixement i docència, i d’aquesta manera avançar en l’estudi de l’evolució humana a nivell planetari.
Tagua Tagua és un jaciment clàssic a Xile per estudiar el
poblament paleoindi, ja que s’ha localitzat un campament on caçaven els
homínids en un indret per on transitaven abundants megaherbívors; està datat en
uns 6.300 anys abans d’ara. Cuchipuy és un interessant cementi humà amb una antiguitat
d’entre 7.610 i 5760 anys.
7 Des, 2006
Dels 50 anys del desembarcament del Granma als primers pobladors de Xile
Enllaç permanent |
Comentaris (0) |
Retroenllaços (0) |
Gira llatinoamericana Continuant
amb el seu periple per terres iberoamericanes, Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i
Evolució Social) es troba aquests
dies a Xile, on ja
ha impartit una conferència a
A
Xile, Eudald Carbonell, que viatja acompanyat per Igor Parra, cap de
Carbonell
va arribar a Xile dilluns dia 4 procedent de Cuba, un país que ha abandonat amb molta emoció perquè el passat dia 2 de desembre va poder
participar a la manifestació convocada per celebrar el 50 aniversari del
desembarcament del iot Granma a les costes cubanes, com a part d’un alçament armat que va ser el tret de
sortida de la lluita guerrillera contra el dictador Batista.
Declarat amic de Fidel Castro i admirador de la
revolució cubana, el director de
l’IPHES ha viscut amb molt de sentiment la seva participació en
aquesta commemoració històrica.
Aquesta és la segona vegada que viatja a Cuba; la primera va ser el 1994, per interès personal, un
any en què la catastròfica situació econòmica d’aquell país va originar
els disturbis més greus esdevinguts dels del 1959. Aquell any, Fidel
Castro va aixecar la vigilància de la costa, iniciativa que va produir una fugida massiva d’habitants de
l’illa; milers de persones intentaven
arribar amb bots a l’estat de Florida. Carbonell, que es trobava aquells
dies a l’Havana, va assistir a una manifestació per recolzar l’actitud de Fidel, tal com explica al seu llibre Els somnis de l’evolució.
30 Nov, 2006
Eudald Carbonell, membre d’Honor de la Societat Cubana d’Antropologia Biològica
Enllaç permanent |
Comentaris (0) |
Retroenllaços (0) |
Gira llatinoamericana Gira iberoamericana del director de l’IPHES
Des de Cuba
Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i codirector del Projecte Atapuerca, ha estat nomenat membre d’Honor de la Societat Cubana d’Antropologia Biològica, en el marc de la gira que aquestes dies realitza per Iberoamèrica. El reconeixement li ha estat atorgat pels seus mèrits al capdavant de l’equip de científics descobridors de les restes de pobladors humans més antigues localitzades a Europa, concretament a la Sierra de Atapuerca.
Eudald Carbonell en una reunió de treball amb científics de l'Havana i Ramon Viñas
Precisament, sobre aquest complex arqueològic, Carbonell ha impartit també una conferencia magistral a la Universitat de l’Havana, convidat per la Càtedra d’Antropologia d’aquest centre educatiu. A més, aprofita per visitar diferents jaciments, en aquest cas, acompanyat per Roberto Rodríguez, arqueòleg del Museu Montané de la Universitat de l’Havana, qui està al capdavant de les excavacions de Canímar Abajo, a la província de Matanzas, al centre de l’illa, on s’han trobat evidències que demostren que els ciboneyes cubans no eren únicament recol·lectors, pescadors i caçadors, sinó que practicaven l’agricultura. També va amb ells Ercilio Vento, president de la Societat Espeleològica de Cuba.
A la dreta, Ramon Viñas (IPHES) amb Eudald Carbonell a la Cova Ambrosio
El grup també ha estat a la Cova Ambrosio, on juntament amb l’investigador de l’IPHES, Ramon Viñas, van inspeccionar les diverses pictografies que conté aquesta cavitat, una expressió artística per la qual van mostrar tots molt d’interès, igual que pels gravats que es troben a les parets d’aquesta cova, situada a la punta de la península d’Hicacos, a la platja de Varadero.
En tot aquest recorregut, els científics han aprofitat per intercanviar coneixement sobre les experiències arqueològiques que cadascun d’ells efectua, així com sobre l’estudi dels fòssils en general, com la metodologia d’estudi o aspectes conceptuals relacionats amb aquests temes.
Com ja hem avançat en anteriors cròniques d’aquesta gira iberoamericana d’Eudald Carbonell, l’objectiu d’aquest viatge és impulsar una xarxa hispanoamericana per a l’estudi de l’evolució humana, concebuda per afavorir l’intercanvi d’informació entre països i socialitzar la ciència entre els investigadors i la societat, incidint especialment en l’organització de projectes conjunts de recerca i d’intercanvi docent.
Declarat amic de Cuba i de la seva particular Revolució, Eudald Carbonell ha mostrat molt interès pels estudis sobre evolució humana que es duen a terme en aquest país, i és el seu desig poder concretar aquestes col·laboracions científiques.
28 Nov, 2006
L’IPHES impulsa una xarxa científica hispanoamericana sobre evolució humana
Enllaç permanent |
Comentaris (2) |
Retroenllaços (0) |
Gira llatinoamericana Gira iberoamericana d’Eudald Carbonell
Des
de Mèxic
Eudald Carbonell, director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), ha anunciat la intenció d’aquest organisme “d’impulsar una xarxa hispanoamericana per a l’estudi de l’evolució humana, amb l’objectiu d’unificar metodologies d’investigació i informació, en la línia de socialitzar el coneixement”. D’aquesta manera, Carbonell considera que “evitarem que hi hagi dades que no surtin d’un país perquè s’afavorirà l’intercanvi entre els científics, de la mateixa manera que es fa entre Europa i Àsia”.
Eudald Carbonell observa un crani preceràmic, a Mèxic
El director de l’IPHES ha fet aquestes declaracions
durant la seva estada a Mèxic, en el
marc de la gira iberoamericana que
desenvolupa per aquest país, a més de Cuba i Xile, amb la finalitat de propiciar projectes conjunts de recerca i d’intercanvi docent. Aquesta xarxa ja està funcionant des de fa uns quatre anys entre Europa i Àsia
(Indonèsia i Filipines) i, per exemple, facilita la mobilitat d’estudiants en el marc del programa
Erasmus Mundus. En aquest sentit, a Tarragona,
enguany ja s’ha incorporat una noia mexicana com alumne del Màster
Europeu Erasmus Mundus d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s’imparteix a
Carbonell ha assenyalat:
“cal sistematitzar i homogeneïtzar els criteris
en les recerques, perquè serà més fàcil treballar entre els equips
dels diferents països i abordar els problemes
que tenim a nivell planetari en l’estudi de l’evolució humana. A
més, cal afavorir els fluxos d’informació
perquè la investigació no es quedi en un país determinat, sinó que es
comparteix amb equips d’altres indrets”.
Ramon Viñas (a la dreta), investigador de l'IPHES que acompanya a Carbonell, dóna unes rèpliques d'Homo antecessor a José Concepción Jiménez, especialista en les restes humanes més antigues de Mèxic.
El director de l’IPHES ha remarcat: “la meva visita a Mèxic, i a d’altres països iberoamericans, em permetrà alhora aprendre i conèixer dels diferents col·legues, tant d’arqueòlegs, paleontòlegs com prehistoriadors, tot observant com treballen els assumptes relacionats amb els orígens i l’evolució humana”.
25 Nov, 2006
Resum de les conferències d’Eudald Carbonell a Mèxic
Enllaç permanent |
Comentaris (0) |
Retroenllaços (0) |
Gira llatinoamericana “La serralada d’Atapuerca. Més d’un milió d’anys
d’història”, “El primer poblament humà d’Europa”, “Nou paradigma en
Prehistòria” i “Un milió d’anys d’evolució humana a Europa” són els títols de les conferències que Eudald
Carbonell director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i
Evolució Social), ha començat a impartir a Mèxic aquesta
setmana, en el marc de la gira iberoamericana que efectua per promoure projectes conjunts de recerca i d’intercanvi docent. Algunes d’elles les repetirà els pròxims dies a Xile i a
Cuba.
Amb la
finalitat de compartir coneixement i generar debat us oferim un resum de totes
elles. Podeu formular-nos també preguntes, dubtes, opinions...
“La serralada d’Atapuerca. Més d’un milió
d’anys d’història”
Carbonell efectua un recorregut pels jaciments d’Atapuerca (Burgos), declarats Patrimoni de
·
el jaciment en cova amb presència humana més
antiga del continent europeu (Cova de l’Elefant)
·
les restes humanes del primers europeus, l’Homo antecessor, a Gran Dolina, de 800.000 anys
·
la mostra més important del món d’Homo heidelbergensis, de 500.000 anys, a
En
aquest impressionant grup de jaciments, s’estudia la dispersió, l’evolució
i el comportament dels primers habitants de l’Europa occidental i les
adquisicions humanes.
Com a conseqüència de la magnitud d’aquest projecte, s’estan executant una sèrie d’infraestructures encaminades al desenvolupament socioeconòmic de l’entorn de Burgos sobre la base de la idea d’afavorir un turisme cultural sostenible.
“El primer
poblament humà d’Europa”
Sobre
“El
primer poblament humà d’Europa”,
Carbonell –tal com vèiem a la imatge
captada pel company de l’IPHES, Ramon Viñas, durant la seva intervenció a
l’Institut d’Investigacions Antropològiques (de
“Nou paradigma
en Prehistòria”
Amb
la xerrada “Nou paradigma en Prehistòria”, el director de l’IPHES insisteix en el nou
model epistemològic que ha sorgit
amb les noves descobertes de fòssils, que exigeix aplicar la transdisciplinarietat, és a dir, abordar la mateix problemàtica des de
diverses ciències, amb les seves pròpies metodologies i interactuant entre
elles, sistema de treball que l’IPHES intenta dur a la pràctica en el seus
diversos projectes de recerca.
En
aquesta línia s’emmarca el Màster Erasmus Mundus d’Arqueologia del
Quaternari i Evolució Humana que
el mateix institut imparteix a
“Un milió d’anys d’evolució humana a Europa”
Finalment,
a la xerrada “Un milió d’anys d’evolució humana a Europa”,
Eudald Carbonell, estructura el seu discurs a l’entorn de la idea que l’ús de
la tècnica és el factor que ens distingeix com a humans, i com aquest procés ha estat possible gràcies a
la intel·ligència social i a la cooperació.
El
resultat és que l’Homo sapiens ha
incorporat totes les adquisicions de les espècies del gènere Homo que ens han precedit estenent-les
per arreu del planeta.
23 Nov, 2006
Gira iberoamericana d’Eudald Carbonell per oferir conferències i impulsar projectes conjunts de recerca i d’intercanvi docent
Enllaç permanent |
Comentaris (0) |
Retroenllaços (0) |
Gira llatinoamericana Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), realitza del 22 de novembre al 11 de desembre una gira per Iberoamèrica que el durà a Mèxic, Xile i Cuba. Durant la seva estada a aquests països, oferirà diverses conferències, les primeres d’elles a Mèxic, concretament al Centre Cultura d’Espanya a Mèxic, a l’Institut d’Investigacions Antropològiques (UNAM), a l’Escola Nacional d’Antropologia i Història (ENAH) i a l’Institut Nacional d’Antropologia i Història (INAH).
A més, aprofitarà per visitar alguns jaciments i mantenir reunions amb personalitats de l’àmbit científic i de diverses institucions relacionades amb patrimoni amb l’objectiu de valorar possibilitats de dur a terme projectes conjunts de recerca i d’intercanvi docent, en aquest últim cas a través del Màster Erasmus Mundus d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, que imparteix la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV).
Aquest màster es va posar en marxa en aquesta universitat el curs 2004-05, d’acord amb diversos centres europeus per tal d’afavorir la mobilitat entre els estudiants en el marc del nou espai educatiu de Bolònia. Es basa en tres àrees fonamentals: la recerca en paleoecologia humana i prehistòria, paleoantropologia, geologia i paleontologia del quaternari; l’arqueologia d’intervenció en aquesta etapa de l’evolució, i la gestió, conservació i socialització del patrimoni arqueològic.
A Tarragona, aquest any segueixen les seves classes un total de 29 alumnes tant de l’Estat espanyol com de l’estranger, especialment procedents d’equips que duen a terme importants excavacions arqueològiques com Atapuerca (Burgos-Espanya), Dmanisi (Geòrgia) o Alger (Algèria), entre d’altres. Enguany, a més, els de la primera promoció ja han començat a llegir les seves tesis de màster, essent 15 els qui hauran obtingut el títol corresponent, el pròxim febrer.
Els títols de les conferències que impartirà Eudald Carbonell per Iberoamèrica són: “La serralada d’Atapuerca. Més d’un milió d’anys d’història”, “El primer poblament humà d’Europa”, “Nou paradigma en Prehistòria”, “Un milió d’anys d’evolució humana a Europa”.
