10 Oct, 2013
Xerrada sobre les pintures rupestres del barranc del Mas d'en Llort de Montblanc, Patrimoni Mundial de la Humanitat
Serà divendres 11 d’octubre, a les 20 h, a la sala del Museu Comarcal de la Conca de Barberà, a càrrec de l’investigador de l’IPHES Ramon Viñas
Les pintures rupestres del barranc del Mas d'en Llort, que són Patrimoni Mundial de la Humanitat, i estan ubicades al etrme municipal de Montblanc, és el títol de la xerrada que impartirà l’investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Ramon Viñas, divendres 11 d’octubre, a les 20 h, a la sala del Museu Comarcal de la Conca de Barberà, a l’esmentada localitat.
Ramon Viñas, investigador de l'IPHES i expert en art rupestre - Jordi Mestre/IPHES
Resum
El barranc d'en Llort conté tres abrics amb representacions rupestres de diferents orígens i estils: l'art rupestre llevantí (abrics d'en Ramon d'en Bessó i Mas d'en Llort, d'entre 9.000 i 7.500 anys d'antiguitat)) i l'art rupestre esquemàtic (Portell de les Lletres, 7.500-4.000 anys).
Actualment aquest conjunt s'ha obert al públic gràcies a la participació de diverses institucions i l’IPHES n’ha estat l’assessor científic. Les visites són concertades a través del CIAR (Centre d'Interpretació d'Art Rupestre Muntanyes de Prades) i de l'Oficina de Turisme de Montblanc.
Una de les figures que es poden observar al Mas d'en Llort, a Montblanc - IPHES
Es tracta de petits espais naturals, al aire lliure, que han conservat les restes d'escenes i composicions de les últimes societats caçadores i recol·lectores, així com de les primeres comunitats agrícoles i ramaderes que van habitar les Muntanyes de Prades. A través de petites imatges, a vegades difícils d'observar, es pot esbrinar quines activitats realitzaven aquells homínids (com la recollida de mel), quin era l’entorn ecològic que els va acollir o els animals que els van acompanyar, alguns de salvatges com la cabres.
technorati tags: art rupestre , conferències , socialització , patrimoni mundial , representacions artÃstiques , art llevantà , visites , fauna22 Jul, 2013
Conferència sobre els hà bits culturals dels homÃnids de fa 500.000 anys, a cà rrec de l'arqueòloga Marina Lozano
Mariana
Lozano a Facebook i perfil professional
Serà el dimecres 24 de
juliol a les 20.15 h al Museo de la Evolución
Humana, a Burgos, coincidnt amb la seva participació a la campanya d'excavacions d'Atapuerca
El desgast dental dels Homo heidelbergensis del jaciment de la Sima de los Huesos d'Atapuerca pot ajudar-nos a establir hàbits i conductes desenvolupats per aquests homínids fa 500.000 anys. Sobre això en parlarà l'arqueòloga Marina Lozano, investigadora de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i membre de l'Equipo de Investigación de Atapuerca (EIA), en el transcurs de la conferència "Hàbits culturals d'un humà de fa 500.000 anys", que oferirà el dimecres 24 de juliol, a partir de les 20.15 hores, al Museo de la Evolución Humana, a Burgos, dins del cicle "Charlando con los investigadores", que organitza aquesta entitat coincidint amb la campanya d'excavacions que es desenvolupa aquests dies a Atapuerca.
L'arqueòloga Marina Lozano, aquests dies excava al jaciment de la Gran Dolina, a Atapuerca - Jordi Mestres/IPHES
Resum
L'elevat desgast que presenten els premolars i molars dels homínids que van habitar a Atapuerca fa 500.000 anys, pertanyents a l'espècie Homo heidelbergensis, ens indica que tindrien una dieta mixta composta per aliments fibrosos que demanaven una masticació exhaustiva. A més, els aliments d'origen animal tindrien partícules de terra i pols adherides que incrementarien l'abrasivitat de la dieta. El fet que tots els aliments fossin ingerits crus també explica el desgast dental acusat.
D'altra banda, la dentició anterior (formada per incisius i canins) posseeix igualment un desgast molt elevat que no es pot explicar només per la abrasivitat de la dieta, ja que aquestes dents tenen un escàs paper en la masticació. Així doncs seria l'ús dels mateixos com a eina o tercera mà el que hauria ocasionat el desgast.
Les tasques realitzades per aquests individus amb ajuda de la dentició anterior estarien relacionades amb la manipulació de fibres vegetals, pells o tendons per exemple. Aquestes activitats les durien a terme al llarg de tota la vida, amb la qual cosa constitueixen un veritable hàbit cultural en aquesta espècie, ja que aquestes evidències també s'han trobat en altres fòssils europeus pertanyents a Homo heidelbergensis.
technorati tags: homÃnids , desgast dental , dieta , Homo heidelbergensis , museus , conferències , alimentació , paleoecologia humana , hà bits , cultura , eines , mÃ8 Jul, 2013
Xerrada sobre les interaccions entre els homÃnids de la Sierra de Atapuerca i els animals herbÃvors i carnÃvors per obtenir els recursos del medi
A càrrec de la investigadora de l’IPHES, Rosa Huguet, dimecres 10 de juliol a les 20.15 h, al Museo de la Evolución Humana, a Burgos
Aquesta arqueòloga es troba aquests dies participant en la campanya d’excavacions del Equipo de Investigación de Atapuerca
Humanos, ciervos y hipopótamos: estrategias e interacciones és el títol de la xerrada que oferirà Rosa Huguet, investigadora de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), que aquests dies participa en la campanya d’excavacions de l’Equipo de Investigación de Atapuerca, dimecres 10 de juliol a les 20.15 h, al Museo de la Evolución Humana (MEH), a Burgos. La conferència forma part del cicle ‘Charlando con los Investigadores’ de l’EIA, organitzat per l’esmentat museu.
Resum
La xerrada es centrarà en la interacció dels homínids amb el herbívors i els carnívors de la Sierra de Atapuerca al Pleistocè inferior (entre fa 1,8-1,6 milions d'anys i fa 10.000 anys), principalment per a la obtenció de carn. En aquesta línia, Rosa Huguet explicarà quines son les estratègies que els homínids utilitzen per fer-se amb les seves preses, així com altres recursos del medi on conviuen. S’ha observat que a capacitat dels homínids, fa que la competència entre aquests i els carnívors no sigui alta.
La investigadora Rosa Huguet excavant a Atapuerca - IPHES
Perfil
Nascuda a El Vendrell el 1972, actualment, és investigadora de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social. Llicenciada en Geografia i Història per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona el 1997, va ser becària del programa de Formación de Personal Investigador del Ministerio de Educación y Ciencia al Museo Nacional de Ciencias Naturales (CSIC) i de l’Ayuntamiento de Madrid a la Residencia de Estudiantes (2001-2002). Posteriorment, va gaudir d’un ajut predoctoral i, més tard postdoctoral de la Fundación Atapuerca. Va fer el doctorat en Ideologia i poder en el món antic i medieval.
El maig del 2007 va presentar la Tesis Doctoral titulada “Primeras ocupaciones humanas en la Península Ibérica: paleoeconomia en la Sierra de Atapuerca (Burgos) y la Cuenca de Guadix-Baza (Granada) durante el Pleistoceno Inferior”, dirigida pel doctor José Maria Bérmudez de Castro, professor d’Investigació del CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas) i investigador del CENIEH (Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana) i pel doctor Carlos Díez de la Universitat de Burgos. Aquesta tesi va ser qualificada com excel·lent cum laude per unanimitat per part del tribunal que la va jutjar.
La seva línia d’investigació esta centrada en conèixer les estratègies de subsistència dels homínids que van viure a Europa durant el Pleistocè Inferior. L’estudi de les mateixes ens permeten saber, a través del registre arqueològic, l’articulació social i econòmica seleccionada pels diferents grups humans amb la finalitat d’obtenir els recursos necessaris que els permet reproduir-se com a grup. Per obtenir la informació, Rosa Huguet utilitza una metodologia zooarqueològica sobre les restes òssies d'alguns jaciments de la Sierra d'Atapuerca.
Actualment, aplica els seus coneixements en diferents projectes d’investigació relacionats amb les primeres ocupacions humanes a Europa: Cuenca de Guadix-Baza (Granada); Barranc de la Boella (Tarragona), Sierra de Atapuerca (Burgos) i en d’altres que tenen a veure amb el món dels neandertals: El Sidrón (Asturias) i Pinilla del Valle (Madrid).
technorati tags: recursos cà rnics , alimentació , medi , carnÃvors , herbÃvors , excavacions , interaccions , homÃnids28 Jun, 2013
Per què som agressius?
Xerrada del paleontòleg i biòleg evolutiu Jordi Agustí, investigador ICREA a l’IPHES, en el marc d’un curs sobre violència que es realitza a la UB
Intervindrà dilluns 1 de juliol, a les 18.30 h, a l’Edifici Històric de la UB, a Barcelona
web del curs i de Jordi Agustí
L’agressivitat i la violència en els nostres avantpassats: primats i homínids és el títol de la xerrada que oferirà el paleontòleg i biòleg evolutiu Jordi Agustí, investigador ICREA a l’IPHES, dilluns 1 de juliol, a les 18.30 h, a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, en el marc del curs Som una espècie violenta? Aproximació biològica i psicopatològica a l'agressivitat i la violència humanes, dins del cicle Els Juliols de la UB.
Jordi Agustí, investigador ICREA a l'IPHES - Jordi Mestre/IPHES
En la seva intervenció, Jordi Agustí es referirà a l’agressivitat en el món animal, com a mecanisme de supervivència. També parlarà sobre l’agressivitat intraespecífica lligada a la reproducció i el territori, tot fent un recorregut pel nostre llinatge evolutiu (Australopitecins, Homo erectus. Homo antecessor. Homo heidelbergensis...) En aquest itinerari hi haurà una menció especial per a les evidències de canibalisme i l’art simbòlic.
technorati tags: canibalisme , biologia , primats , homÃnids , evolució , espècies9 Jun, 2013
Conferència sobre els orÃgens del NeolÃtic al Pròxim Orient i la seva difusió a Catalunya
A càrrec de l’arqueòleg Lluís Batista, dijous 13 de juny a les 21,30 h al Castell de Maldà, a la comarca de L’Urgell
Lluís Batista, arqueòleg i responsable de l’Àrea de Socialització de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), impartirà la conferència Els orígens del Neolític al Pròxim Orient i la seva difusió a Catalunya, dijous 13 de juny a les 21,30 h al Castell de Maldà, a la comarca de L’Urgell.
L'arqueòleg Lluís Batista a l'IPHES - Jordi Mestre/IPHES
Resum intervenció
La nostra prosperitat social i tecnològica té el seu origen fa uns 11.000 anys, quan en algunes zones del Pròxim Orient, moguts per la necessitat, vam aprendre a dominar la natura mitjançant l’agricultura i la ramaderia. Aquest avanç va anar acompanyat de l’invent de la ceràmica, de la pedra polida, i de canvis de tota mena, des del tipus d’hàbitat fins a la necessitat de crear l’escriptura. A Catalunya aquestes innovacions arriben fa uns 8.000 anys, des del focus originari oriental.
A la xerrada es tractarà els inicis del Neolític al món i la seva difusió a les nostres terres.
technorati tags: NeolÃtic , agricultura , ramaderia , cerà mica , hà bitat , escriptura , invents , Pròxim Orient , Catalunya
22 Mai, 2013
Michael Barton, de la Universitat d'Arizona, imparteix una conferència a l'IPHES sobre les interaccions entre neandertals i sapiens
Utilitza models computacionals per experimentar sobre les conseqüències demogràfiques de determinats comportaments bioculturals
És una nova manera d'aproximar-se a fenòmens que es van produir a nivell de poblacions a escala continental com la desaparició dels neandertals
"El destí dels neandertals" és el títol de la conferència que pronunciarà el professor Michael Barton, director del Center for Social Dynamics and Complexity i professor d'Antropologia a la School of Human Evolution and Social Change de la Universitat de l'Estat d'Arizona, el dilluns 27 de maig a les 13 h a la sala Abric Romaní de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ubicat al campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
El professor Barton ha publicat al llarg dels últims anys diversos articles sobre dades arqueològiques i models computacionals basats en agents per estudiar les conseqüències demogràfiques de la interacció biològica i cultural entre poblacions de neandertals i d'humans anatòmicament moderns durant l'Estadi Isotòpic 3, és dir, entre fa 60.000 i 27.000 anys abans del present.
El professor Michael Barton
Aquests treballs suposen una nova manera d'aproximar-se a fenòmens que es van produir a nivell de poblacions a escala continental com la desaparició dels neandertals. En aquest sentit, la modelització basada en agents permet avaluar de manera experimental el paper que determinats comportaments com la reproducció, l'ús del territori i la interacció social han jugat en la pervivència d'una població sobre una altra.
Durant la seva intervenció, mostrarà les possibilitats d'aquest tipus d'aproximació per a la comprensió de fenòmens lligats al comportament humà.
La conferència està promoguda pel grup de recerca de l'IPHES denominat COMPATHEVOL (COMplex PATHs to Human EVOLUtion), que té per objecte la modelització i l'estudi de Sistemes Complexos en Prehistòria.
technorati tags: neandertals , Homo sapiens , canvi climà tic , interacció biològica , comportament biocultual , demografia , sistemes complexos , modelització20 Mai, 2013
Anul•lada: Conferència sobre el NeolÃtic a Xile, a cà rrec de l’arqueòleg Lautaro Núñez
Webs relacionades: perfil i site a Google
PER PROBLEMES AMB LES CONNEXIONS AÈRIES EL CONFERENCIANT NO PODRÀ VENIR I S'HA SUSPÈS L'ACTE - Lamentem les molèsties
Lautaro Núñez Atencio, arqueòleg xilè, professor d’Història i Geografia de la Universidad de Chile i doctor en Antropologia de la Universitat de Tòquio, pronunciarà la conferència "Proyecto Tulan: Del Arcaico Tardío al Formativo Temprano. Un caso de "neolitización" en los Andes del Sur (Norte de Chile)", dimarts 21 de maig a les 13 h, a la sala d'actes Abric Romaní, a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).
El professor Lautaro es troba a Catalunya entre el 20 i el 25 de maig per participar al II Encuentro de Investigadores “Observando Chile desde la Distancia”, que se celebra a Barcelona i que compta amb el suport de l’IPHES, a través de Boris Santader, doctorand xilè que realitza una estada a aquest institut amb motiu de la seva tesi doctoral. A més, a l’esmentada trobada hi prendra part l’investigador de l’IPHES Xosé-Pedro Rodríguez, que ha estat convidat a la sessió plenària “Multidisciplinariedad y colaboración interdisciplinaria para el Futuro”.
Lautaro Núñez
Perfil professor Lautaro Núñez Atencio
És catedràtic de la Universidad Católica del Norte (Chile), on s’ha dedicat a l’estudi de l’Arqueologia i l’Antropologia de l’àrea andina i del nord de Xile. Entre les àrees en què desenvolupa la seva recerca es troba l'estudi de les primeres poblacions humanes a Sud-americà, l'emergència de complexitat social al nord àrid de Xile i la formació de xarxes d'interacció a la prehistòria andina.
Ha escrit més de 200 articles científics en revistes especialitzades i capítols de llibres, i dirigit o codirigit més de 50 projectes d'investigació finançats per entitats públiques xilenes i estrangeres.
L'any 2002, en reconeixement a la seva destacada trajectòria com a investigador i acadèmic, li va ser atorgat el Premio Nacional de Historia, per part del govern de xilè. Actualment, és acadèmic del programa de Doctorat en Antropologia de la Universidad Católica del Norte i investigador responsable del Proyecto Fondecyt 1130917, orientat a l'estudi de les primeres societats agrícoles i ramaderes d'Atacama, al nord de Xile.
technorati tags: neolÃtico , sud-amèrica , poblacions humanes , hombre temprano , Chile , prehistoria andina , arqueologia6 Mai, 2013
Xerrada sobre cinc anys d’excavacions al Barranc de la Boella, a cà rrec de l’arqueòleg Josep Vallverdú
“Els orígens del poblament humà d’Europa i els principals resultats de 5 campanyes d’intervenció arqueològica al Barranc de la Boella” és el títol de la xerrada que oferirà Josep Vallverdú, director d’aquest projecte de recerca que dirigeix l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), dimecres 8 de maig a les 20 h al Castell de Masricart, ubicat a la Plaça del Castell, al terme municipal de La Canonja (Tarragonès).
L’acte està organitzat per La Canonja 3 – Poble, paisatge i sostenibilitat, la Riera de la Boella – Història i Natura, l’organització cultural la Mina, l’Ajuntament de La Canonja i l’IPHES.
Resum
La conferencia donarà a conèixer les principals troballes i línies d’investigació dutes a terme entre 2007 i el 2012, sota la direcció de l’IPHES. Es presentaran les principals troballes paleontològiques i arqueològiques, encara que també es parlarà sobre la geologia i la cronologia del Barranc de la Boella.
D’altra banda, s’incidirà en l’estat actual sobre les investigacions relacionades amb els orígens del poblament humà a Europa i què pot aportar en aquest sentit la recerca que l’IPHES desenvolupa al barranc de la Boella.
Finalment, s’avaluaran els resultats del projecte d’investigació que es desenvolupa en aquest indret, que és alhora una oportunitat per divulgar què és l’evolució biològica i cultural, en el marc del municipi de la Canonja i de Catalunya.
20 Feb, 2013
Eudald Carbonell fa una xerrada sobre evolució i educació, a Burgos
Serà el divendres 22 de febrer a les 18 h a Masala, Burgos
Web i bloc personal - Grup al Facebook El pensament d'Eudald Carbonell i pàgina professional - twiiter @eudaldcarbonell
Evolució i educació. Una adaptació cultural és el títol de la xerrada que oferirà l'arqueòleg Eudald Carbonell, director de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i codirector del Projecte Atapuerca, el divendres 22 de febrer a les 18 h a Masala, Burgos.
L'arqueòleg Eudald Carbonell, a Atapuerca, en una imatge d'arxiu - Jordi Mestre/IPHES
Aquesta conferència forma part del cicle d'activitats Una altra Mirada a l'Educació, organitzat per alguns pares i mares de Freetime, un espai lúdic i educatiu gestionat per una cooperativa d'Iniciativa Social de la mateixa localitat que segueix un sistema d'ensenyament lliure basat en la pedagogia Montessori, entre altres, que contemplen una intervenció mínima del professorat en l'educació dels petits, afavorint el procés d'autoformació.
technorati tags: educació , cultural , infantil , lleure , espai lúdic , cultura , evolució hmana29 Gen, 2013
L’Ateneu Republicà de Tarragona acull una xerrada de l’arqueòleg Eudald Carbonell
Web i bloc personal - Grup al Facebook El pensament d'Eudald Carbonell i pàgina professional - twiiter @eudaldcarbonell
L’arqueòleg Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) pronunciarà la xerrada titulada “De l’Homo antecessor a l’Homo exnovo”, dijous dia 31 de gener, a les 20 hores, a la sala d'actes de la Cooperativa Obrera Tarraconense, al carrer Fortuny, número 23, a Tarragona, en el marc del cicle de conferències que organitza l'Ateneu Republicà d’aquesta ciutat i que estan són obertes al públic.
Eudald Carbonell observant restes d'Homo antecessor, al jaciment de Gran Dolina, Atapuerca, on es van descobrir - Jordi Mestre/IPHES
Resum conferència
Des que van sorgir els primers homínids a l’Àfrica, fa més de 2,5 milions d’anys, passant per l’arribada d’Homo antecesor, fa sobre 1,2 milions d’anys a Europa, fins que sorgeix la nostra espècie, Homo sapiens, han succeït una sèrie d’esdeveniments que han configurat la forma de ser i d’actuar del nostre gènere. És el cas, per aquest ordre, de la revolució neolítica, la revolució industrial i la científicotècnica. Totes elles ens han obert les portes a una gran metamorfosi i a una gran capacitat de transformació pel que fa a la intervenció sobre el nostre entorn, però també sobre nosaltres mateixos, fins al punt que el propi Homo sapiens serà el responsable del sorgiment d’una nova espècie: l’Homo exnovo, un esser deshumanitzat, és a dir, alliberat de l’esclavitud de l’etologia primat que encara patim a l’actualitat, tal com Eudald Carbonell explica al seu llibre El naixement d’una nova consciència.
technorati tags: socialització , xerrades , Homo antecessor , homÃnids , revolució cientificotècnica , neolÃtic28 Nov, 2012
L’Escola de Doctorat de Girona inaugura el curs amb una xerrada d’Eudald Carbonell
És dijous 29 de novembre a les 11.30 h, a la sala d’actes de Escola Politècnica Superior
Web i bloc personal - Grup al Facebook El pensament d'Eudald Carbonell i pàgina professional - twiiter @eudaldcarbonell
L’arqueòleg Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) pronunciarà la conferència titulada “De l’Homo antecessor a l’Homo exnovo” en el marc de l’acte d’inauguració del curs 2012-13 per part de l’Escola de doctorat de la Universitat de Girona (ED). Serà dijous 29 de novembre a les 11.30 h, a la sala d’actes de Escola Politècnica Superior d’aquest centre universitari.
L'arqueòleg Eudald Carbonell
Resum conferència
Des que van sorgir els primers homínids a l’Àfrica, fa més de 2,5 milions d’anys, passant per l’arribada d’Homo antecesor, fa sobre 1,2 milions d’anys a Europa, fins que sorgeix la nostra espècie, Homo sapiens, han succeït una sèrie d’esdeveniments que han configurat la forma de ser i d’actuar del nostre gènere. És el cas, per aquest ordre, de la revolució neolítica, la revolució industrial i la científicotècnica. Totes elles ens han obert les portes a una gran metamorfosi i a una gran capacitat de transformació pel que fa a la intervenció sobre el nostre entorn, però també sobre nosaltres mateixos, fins al punt que el propi Homo sapiens serà el responsable del sorgiment d’una nova espècie: l’Homo exnovo, un esser deshumanitzat, és a dir, alliberat de l’esclavitud de l’etologia primat que encara patim a l’actualitat, tal com Eudald Carbonell explica al seu llibre El naixement d’una nova consciència.
technorati tags: espècies , homÃnids , evolució , Àfrica , primeres migracions humanes , Homo exnovo , Homo antecessor , etologia primat13 Nov, 2012
Conferències sobre art rupestre a Tarragona i a Valltorta, a cà rrec de l’expert de l’IPHES Ramon Viñas
Ramon Viñas, investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i expert en art rupestre pronunciarà dues conferències en els pròxims dies relacionades amb aquesta temàtica.
L'investigador Ramon Viñas, en una imatge d'arxiu - IPHES
Dijous 15 de novembre, a les 19 h a la Biblioteca Pública de Tarragona. L’art rupestre de Catalunya, 10.000 anys d'història gràfica.
Les Muntanyes de Prades és un interessant espai natural format per un extens entramat de serres i barrancades on es localitzen 40 conjunts amb manifestacions rupestres. Dos d’ells corresponen a l’estil llevantí i, la resta, a l’estil esquemàtic o abstracte. Per la seva qualitat i singularitat, la UNESCO va declarar-les Patrimoni Mundial. Ramon Viñas farà un repàs didàctic per aquest conjunt. Tot just fa poc han començat les obres per habilitar alguns d’aquests abrics i que puguin ser visitables per a tots els públics. L’IPHES ha estat l’assessor de tot el procés.
Una de les representacions de la Cova dels Cavalls - IPHES
Divendres 16 de novembre, a les 11.30 h al Museu de la Valltorta (Castelló). L'art rupestre llevantí de la província de Castelló
Ramon Viñas es referirà a les característiques del conjunt del Maestrat de Castelló, on destaquen els abrics de Cova Remigia, el Cingle de la Mola Remígia, Les Dogues, la Cova Centelles, la Cova dels Cavalls, Cova del Civil i Cova dels Rossegadors, entre altres, centrant-se en els aspectes temàtics i tècnics, així com en les teories sobre el marc cronocultural en què es van concebre.
technorati tags: art rupestre , patrimoni arqueològic , socialització , Muntanyes de Prades , Comunicació grà fica13 Nov, 2012
L’arqueòleg Eudald Carbonell, pregoner de les Festes de La Sagrera, a Barcelona
Web i bloc personal - Grup al Facebook El pensament d'Eudald Carbonell i pàgina professional - twiiter
L’acte serà dijous 15 de novembre a les 20 h, al Centre Cívic "La Barraca", ubicat al carrer de Martí Molins, 29.
El director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), l’arqueòleg Eudald Carbonell, serà el pregoner de les festes de La Sagrera, a Barcelona. L’acte serà dijous 15 de novembre a les 20 h, al Centre Cívic "La Barraca", ubicat al carrer de Martí Molins, 29.
La seva participació en aquest acte coincideix amb les importants troballes arqueològiques que darrerament hi ha hagut al barri i que s’han posat al descobert amb les obres de l’AVE, i de les quals en parlarà, entre moltes altres coses.
Eudald Carbonell, a La Nau Ivanow, el 2008- Xavier Basiana
La vinculació d’Eudald Carbonell amb La Sagrera es remunta a l’any 2008, amb motiu de la mostra IPHES Art que aquest institut va organitzar a la Nau Ivanow, i el dia de la inauguració va pronunciar una conferència. Posteriorment, el mateix centre de recerca juntament amb la Nau Ivanow i l’Associació de Veíns del barri van retre un homenatge al primatòleg Jordi Sabaté Pi, que durant 40 anys va viure a La Sagrera.
technorati tags: arqueologia , festes , excaavcions , tren d'alta velocitat , troballes arqueològiques , pregó , primatologia , socialització7 Nov, 2012
Eudald Carbonell imparteix una conferència a Reus sobre com sortir de la crisi i una altra a Expominer, a Barcelona, sobre l’evolució humana
Web i bloc personal - Grup al Facebook El pensament d'Eudald Carbonell i pàgina professional - twiiter
El director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Eudald Carbonell, impartirà la conferència Com ens en podem sortir de la crisi? Un cop d’ull des de la paleoantropologia”, dijous 8 de novembre a les 18 h, al pavelló dels distingits de l’Institut Pere Mata, en el marc de TEDxReus, una plataforma que pretén promoure les bones idees.
Divendres dia 9, Carbonell serà a Barcelona per pronunciar la conferència inaugural d’Expominer, el saló dels minerals del qual n’és president. Aquesta intervenció tindrà lloc a la Fira de Barcelona, serà a les 10.30 h i porta per títol “De l’Homo antecessor a l’Homo exnovo”.
L'arqueòleg i director de l'IPHES, Eudald Carbonell -Jordi Mestre / IPHES
TEDxReus – Dijous 8 de novembre a les 18 h, al pavelló dels distingits de l’Institut Pere Mata
Com ens en podem sortir de la crisi? Un cop d’ull des de la paleoantropologia”.
Resum:
Actualment estem entrant en els anomenats colls d’ampolla evolutius que poden comportar una important pèrdua d’espècimens d’Homo sapiens. A més, sobre l’actual crisi financera cavalca una crisi econòmica, social, política i ambiental. Per tant, estem davant d’una crisis estructural i sistèmica.
En aquests moments, a la nostra societat convergeixen tots els elements que ens poden portar cap a un camí de progrés o cap a un col·lapse. El futur està a les nostres mans.
Si no s’intervé de manera lògica i conscient, actuarà la selecció natural, i la socialització de la revolució cientificotècnica, que encara no hem metabolitzat, la pagarem socialment i econòmicament molt cara. Si volem evitar aquesta situació, hem de comportar-nos com a homínids evolucionats i ser capaços de treballar per assolir una nova consciencia d’espècie. En aquest procés, l’evolució responsable i el progrés conscient són fonamentals.
Expominer, divendres 9 de novembre, a les 10.30 h, a l’espai Viu la Geologia, a la Fira de Barcelona
Mandíbula d'Homo antecessor - Jordi Mestre/IPHES
“De l’Homo antecessor a l’Homo exnovo”
Des que van sorgir els primers homínids a l’Àfrica, fa més de 2,5 milions d’anys, passant per l’arribada d’Homo antecesor, fa sobre 1,2 milions d’anys a Europa, fins que sorgeix la nostra espècie, Homo sapiens, han succeït una sèrie d’esdeveniments que han configurat la forma de ser i d’actuar del nostre gènere. És el cas, per aquest ordre, de la revolució neolítica, la revolució industrial i la científicotècnica. Totes elles ens han obert les portes a una gran metamorfosi i a una gran capacitat de transformació pel que fa a la intervenció sobre el nostre entorn, però també sobre nosaltres mateixos, fins al punt que el propi Homo sapiens serà el responsable del sorgiment d’una nova espècie: l’Homo exnovo, un esser deshumanitzat, és a dir, alliberat de l’esclavitud de l’etologia primat que encara patim a l’actualitat, tal com explico al seu llibre El naixement d’una nova consciència.
technorati tags: crisi econòmica , crisi sistèmica , finances , revolució cientÃficotècnica , homÃnids , primats , etologia , consciència25 Oct, 2012
Conferència sobre més de 30 anys d’excavacions a Atapuerca, a cà rrec d’Eudald Carbonell
És divendres 26 d’octubre a l’Ateneu de Celrà en homenatge a un professor de l’institut de secundària d’aquesta localitat, Xavier Puig, mort l’any passat
Escrit d’Eudald Carbonell sobre Xavier Puig
Bloc personal Eudald Carbonell – web - Perfil a Facebook i Twitter
L’arqueòleg Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) pronunciarà la conferència El primer europeu: la mandíbula de la Sima del Elefante. 33 anys d’excavacions a Atapuerca, divendres 26 d’octubre a les 20 h, al Teatre de l’Ateneu de Celrà (Gironès) en homenatge a Xavier Puig, professor de Institut d’aquesta localitat mor l’any passat. Precisament, aquesta entitat juntament amb el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya són els coorganitzadors de l’acte.
El primer per l'esquerra és Xavier Puig, al seu costat, Eudald Carbonell, unes dècades enrere quan havien participat junts en algunes campanyes d'excavació - Arxiu personal d'Eudald Carbonell
Xavier Puig va ser professor del departament de ciències socials de l’Institut de Celrà des de la seva creació (1996) fins al seu traspàs ocorregut el setembre de 2011. Amb Eudald Carbonell mantenia una relació d'amistat perquè havien coincidit en diferents campanyes d'excavació arqueològica.
Resum xerrada
L'estudi de l'evolució humana té encara grans interrogants per respondre: Com i quan es van produir les primeres dispersions humanes procedents d'Àfrica? Quina espècie va ser la protagonista? Quines eren les seves característiques? Quin tipus de tecnologia utilitzaven? Quina ruta van seguir per arribar a Euràsia? Quina relació hi ha entre les primeres poblacions humanes i les següents? Hi ha continuïtat o discontinuïtat evolutiva i tecnològica?
En els últims anys les excavacions a Atapuerca (Burgos, Espanya) han aportat una mica de llum a aquestes qüestions. Al llarg de 33 campanyes d'excavació s’han obtingut restes arqueològiques molt interessants i claus per avançar en el coneixement científic sobre els nostres orígens.
La mandíbula del primer europeu va ser portada a Nature
Així, per exemple, s'han trobat les restes del primer europeu, a la Sima del Elefante, Aquí s'ha posat al descobert una mandíbula amb una antiguitat que està sobre els 1,3 milions d'anys. A la Sima de los Huesos s'ha documentat l'acumulació intencionada de fòssils humans de més antiguitat. Va passar fa uns 500.000 anys i són restes d'Homo heidelbergensis. Entre les seves restes es va trobar un bifaç bellament esculpit. Es veu en això tot un simbolisme de reconeixement i record cap als éssers desapareguts.
Però Atapuerca encara no ha revelat tots els seus secrets, i s’obren noves línies de recerca sobre les primeres poblacions humanes. Només amb la continuïtat i el rigor del treball científic es podran localitzar tots els tresors que encara amaga.
technorati tags: evolució humana , simbolisme , primeres migracions humanes , fòssils , lithic technology , paleoecology
