www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

27 Jun, 2012

Un grup d’eurodiputats visita la seu de l’IPHES

Un grup d’eurodiputats que van ser a Tarragona en visita oficial a la ciutat fa unes setmanes van apropar-se també al nou edifici de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), recentment instal·lat al campus Sescelades, per visitar les noves instal·lacions i mantenir una reunió amb membres del comité de direcció d’aquest centre de recerca, amb l’arqueòleg Eudald Carbonell al capdavant.

Eurodiputats a l'IPHES

L'eurodiputada Maria Badia atent les explicacions del director de l'IPHES, Eudald Carbonell, durant la visita a aquest centre d'ensenyament - Cedida Ajuntament de Tarragona

Els eurodiputats assistents van ser Maria Badia (PSC-PSOE) i Salvador Sedó (CiU), junatemnt amb Maite Calvo, directora de l’oficina del Parlament Europeu a Barcelona; Lluis Maria de Puig, president del Consell Català del Moviment Europeu i ExPresident del Consell d’Europa (una de les institucions més importants de l’àmbit europeu), i Joaquim Millan, secretari general del Consell Català del Moviment Europeu.

technorati tags: , , , ,

27 Jun, 2012

Conferència sobre la tecnologia que usaven els homínids fa sobre 500.000 anys

A càrrec de la investigadora de l'IPHES Marina Mosquera, el dijous 28 de juny, a les 20.15 h, al Museu de l'Evolució Humana

L'arqueòloga Marina Mosquera, investigadora de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i de l'Equipo de Investigación de Atapuerca des de fa 25 anys, pronunciarà la conferència "Tecnologia i cognició: la intel·ligència operativa d'Homo heidelbergensis" el dijous 28 de juny, a les 20.15 h, a la sala d'actes del Museu de l'Evolució Humana, a Burgos (MEH).

Marina Mosquera a Atapuerca 2012

La investigadora Marina Mosquera, en primer terme, aquests dies als jaciments d'Atapuerca, on excava des de fa 25 anys - Jordi Mestre/IPHES

En la seva intervenció, Marina Mosquera farà un repàs a les activitats que tenim registrades d'Homo heidelbergensis a Europa, com ara la seva tecnologia (lítica i no lítica), l'ús del foc, el simbolisme mortuori i una mica del llenguatge, ja que sobre aquest últim aspecte s'aprofundirà en una altra sessió.

20 anys del descobriment de Miguelón

D'aquesta manera s'estrena un cicle de xerrades al MEH que té per objectiu celebrar els 20 anys del descobriment de Miguelón, científicament conegut com a Crani núm. 5, el més ben conservat de l'espècie Homo heidelbergensis. Va ser, doncs, any 1992 i la troballa va tenir lloc al jaciment de la Sima de los Huesos de Atapuerca. Amb les diferents xerrades es pretén donar a conèixer què sabem de Miguelón i d'aquesta espècie que va viure a Atapuerca fa mig milió d'anys.

technorati tags: , , , , , ,

24 Jun, 2012

Alumnat de secundària descobreix com s’investiga en evolució humana

Això és possible gràcies al campus "Fes ciència a la URV!", que es desenvolupa del 25 al 29 de juny

La majoria dels tallers de prehistòria es realitzen al nou edifici de l’IPHES, ubicat al campus Sescelades de la URV, a Tarragona

Podcasts relacionats amb les diferents disciplines que s’estudiaran

Com eren els mitjans de comunicació a la prehistòria? Com se sap com era el paisatge del passat? Com era la tecnologia dels homínids que ens han precedit? Quines són les grans fites que ens han fet humans? Quines disciplines s’apliquen per poder estudiar totes aquestes qüestions?

Són preguntes claus en la història de la humanitat moltes de les quals encara no tenen una resposta clara, però un petit grup d’alumnat de secundària procedent de diferents instituts de la demarcació de Tarragona, i prèviament seleccionat pel seu professorat, tindran l’oportunitat de descobrir amb la seva pròpia pràctica com es treballa per poder esbrinar-ho.

Les activitats de prehistòria es fan a l'edifici de l'IPHES, a excepció del dia 28 - Jordi Mestre / IPHES

Això és possible gràcies al campus "Fes ciència a la URV!", que es desenvolupa del 25 al 29 de juny, en l'horari de 10 a 13 h, i de 15 a 17 h. i que, entre altres activitats, inclou unes sessions dedicades a la prehistòria, la majoria de les quals es realitzen al nou edifici de l’IPHES (Institut Català de Paleoeoclogia Humana i Evolució Social), ubicat al campus Sescelades de la URV (Universitat Rovira i Virgili), a Tarragona, a excepció del dia 28 que s’efectua al Museu Comarcal de la Conca de Barberà i al Centre d'Interpretació de l'Art Rupestre de les Muntanyes de Prades, ambdós ubicats a Montblanc.

Sota la coordinació de Lluis Batista, arqueòleg i responsable de l’Àrea de Socialització de l’IPHES, diferents membres d’aquest institut impartiran les diferents sessions:

-           dilluns 25 de juny, Isabel Expósito tractarà l'Arqueobotànica o com es reconstrueix la flora del passat a partir, per exemple, de restes de pol·len.

-          Dimarts 26 de juny, Amélia Bargalló es referirà a la creació i funcionalitat de les eines de pedra prehistòriques;

-          Dimecres 27 de juny, Joana Gabuccio explicarà què és l’arqueozoologia o estudi de les d'animals que es recuperen als jaciments arqueològics.

-          Dijous 28 de juny, Ramon Viñas comentarà quines tècniques pictòriques usaven els nostres avantpassats

-          Divendres 29 de juny, Lluís Batista oferirà un recorregut en el temps per saber com s’han produït les principals fites de l’evolució humana i, finalment, s’establirà un col.loqui.

Com a resultat del campus, els participants han de fer recerca sobre una qüestió concreta, des d’inici del plantejament del problema científic fins a les conclusions. Els resultats es presentaran en un "Congres científic", durant la Setmana de la Ciència de la URV 2012, al novembre.

El campus "Fes ciència a la URV!" està organitzat per la Càtedra de Ciència i Humanisme de la URV, dirigida pel professor Àlex Arenas, que és també investigador de l’IPHES. L’objectiu és apropar el món de la recerca universitària a alumnat de secundària i contribuir a l’estímul de les vocacions científiques. Es fa en coordinació amb els Serveis Territorials a Tarragona del Departament d'Ensenyament, i el període en què es du a terme coincideix en el temps amb la preparació del treball de recerca de batxillerat.

technorati tags: , , , , , , ,

21 Jun, 2012

L’IPHES estrena edifici

És la primera vegada que té una seu en propietat

Està ubicat estratègicament al Campus Sescelades,  al costat del Servei de Recursos Científics i Tècnic de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona

Les noves instal•lacions garantiran a Catalunya una continuïtat en el lideratge internacional de l’estudi de l’evolució i comportament humans

Coincidint amb el trasllat ja s'ha realitzat algun acte - Jordi Mestre / IPHES

Fa ja quasi 25 anys, concretament l’any 1988, va arribar a Tarragona l’arqueòleg Eudald Carbonell amb la idea de formar un equip d’investigació que fos referent mundial en l’estudi de l’evolució humana. En el marc d’aquest procés, “iniciat en forma de somni”, com li agrada dir a l’esmentat científic, l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), que ell dirigeix, ha estrenat durant els primers dies de juny la seva pròpia seu.

Ubicat al Campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili (URV), a Tarragona, el nou edifici està situat estratègicament al costat del Servei de Recursos Científics i Tècnics de la mateixa universitat, concretament al carrer de Marcel•lí Domingo s/n (Edifici W3). 

L'edifici està ubicat al carrer de Marcel.lí Domingo, al campus Sescelades - Jordi Mestre/IPHES

Aquesta obra ha suposat una inversió total de 6 milions d’euros i ha estat finançada, en un 50%, pels Patrons de la Fundació (Generalitat de Catalunya, Universitat Rovira i Virgili i Ajuntament de Tarragona) i l’altra meitat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional, en el marc del Programa Operatiu Objectiu 2 de Competitivitat Regional i Ocupació de Catalunya FEDER 2007-2013.

Les obres s’han desenvolupat en dues fases. La primera va començar l’any 2007 i va finalitzar l’any 2008; amb una inversió de 1,6 milions d’euros es va efectuar la cimentació i l’estructura vertical de l’edifici. Durant el maig de l’any en curs van finalitzar les obres de la segona fase que ha tingut un cost de 4,4 milions d’euros amb els quals s’han construït els tancaments de l’edifici, les instal•lacions (electricitat, clima, veu i dades...) i equipament interior (mobiliari de laboratoris i d’oficines).

La nova seu acull ja a la seixantena de membres de l’equip que fins fa pocs dies treballaven a l’edifici municipal de la Plaça Imperial Tarraco 1. Amb una superfície total de 3.000 m2, distribuïts en tres plantes, l’espai està destinat fonamentalment a laboratoris, despatxos, magatzems de col•leccions de fòssils i aules de docència. El projecte arquitectònic i d’instal•lacions ha estat redactat pels arquitectes Xavier Romaní, Joan Batet i l’enginyer Miquel Portell.

La nova seu ocupa d'una superfície de 3.000 m2 - Jordi Mestre/IPHES

La seva ubicació al Campus Sescelades és estratègica per a l’IPHES ja que tindrà al seu entorn més proper als grans equipaments científics necessaris per a desenvolupar una part molt important de l’activitat de recerca. Aquest institut s’ha convertit en els darrers anys en un dels tres centres d’investigació amb més alt impacte científic a nivell internacional en el camp de l’Evolució Humana. “El gran esforç en el treball de camp, al laboratori, a l’acadèmia i en socialització, junt amb una forta inversió pública, han convergit per acomplir un somni i les nostres aspiracions de tenir estructura i casa pròpies”, assegura Eudald Carbonell.

Nascut el 2006, l’IPHES consta d'una plantilla de 62 individus entre personal investigador, tècnic i administratiu. El pressupost de funcionament de l’IPHES per a l’any 2012 és de dos milions d’euros. Mai ha tingut edifici en propietat fins a la data. Durant un temps va estar en uns locals que la URV tenia llogats al carrer del Comte de Rius, al centre de la ciutat de Tarragona. En els últims anys, els espais que s’utilitzaven per a la recerca estaven dispersos entre l’edifici municipal de la Plaça de la Imperial Tarraco, i el Centre de Transferència de Tecnologia de la URV, al Campus Sescelades.

Eudald Carbonell

Eudald Carbonell, director de l'IPHES, al nou edifici - Jordi Mestre/IPHES

“Per aquest motiu, es va definir –indica el gerent de l’IPHES, Carles Prats- un projecte de nova seu, que acabés amb aquesta dispersió i respongués a les necessitats de les activitats d’investigació”. Aquest procés de finalització de les obres coincideix amb una nova etapa de creixement del nombre de personal investigador i de projectes de recerca que gestiona el centre. A més, suposarà també un estímul per a les activitats docents i de socialització, obrint encara més aquest centre a la societat en general. Les noves instal•lacions seran també un element clau per propiciar les accions de mecenatge.

“Finalment tindrem un lloc digne per investigar, conèixer, pensar i intercanviar informació científica”, assevera Carbonell. Per al director de l’IPHES, el nou edifici ha de convertir-se “en un cervell de pensament crític lligat a un cor que batega coneixement en el camí cap a la construcció d’una nova consciència d’espècie”.

technorati tags: , , , , , ,

20 Jun, 2012

Dediquen un Playmobil a Eudald Carbonell

 Web personalperfil i pàgina a Facebook – twiiter @eudaldcarbonell

Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i codirector del Proyecto Atapuerca ja disposa del seu propi Playmobil, després que l’Asociación Española de Coleccionistas de Playmobil li hagi dedicat un a seva persona.

Eudald Carbonell amb el seu Playmobil

Eudald Carbonell amb el seu Playmobil - Cedida MEH

L’acte de lliurament ha tingut lloc al propi museu durant la inauguració ‘PlayEvolución’, dimecres 20 de juny al MEH, que es podrà visitar fins al 20 de setembre. La mostra exhibeix el món d’Atapuerca i el Museo de la Evolución Humana (MEH) en clau de Playmobil.

 

technorati tags: , , , ,

18 Jun, 2012

Unes 70 persones, amb una presència important de l’IPHES, enceten la campanya d’excavació d’aquest estiu als jaciments d’Atapuerca

Els treballs s’efectuen en dos torns del 17 de juny al 25 de juliol

Unes 70 persones, entre les quals hi ha un grup nombrós de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), han encetat la campanya d’excavació d’aquest estiu als jaciments d’Atapuerca, en el que representa el primer dels dos torns de la temporada i que se centralitza en el que queda de juny. En la seva globalitat, els treballs s’efectuen del 17 de juny al 25 de juliol sota la codirecció dels arqueòlegs Eudald Carbonell (director de l’IPHES), Juan Luis Arsuaga i José Mari Bermúdez de Castro, amb un total de 150 participants.

Grup juny

Foto de grup de la majoria de membres que integren l'equip d'excavació durant el juny. Al juliol s'ampliarà - Jordi Mestre / IPHES

La majoria de les persones que excaven en la Sierra d'Atapuerca pertanyen a diferents Centres d'Investigació del Projecte Atapuerca: Universitat de Burgos (UBU), Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana de Burgos (CENIEH), Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (http://www.iphes.cat), Centro Universidad Complutense de Madrid - Instituto de Salud Carlos III de Evolución i Comportamiento Humanos (UCM - ISCIII) i la Universidad de Zaragoza (UNIZAR). Aquests formen el nucli dur dels participants als quals cal afegir-hi d’altres procedents d’altres universitats i centres de recerca nacionals i internacionals. També hi ha alumnat del Màster en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que imparteix la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) gràcies a la recerca que desenvolupa l'IPHES..

La Fundación Atapuerca, pel que fa a la seva tasca de suport a la investigació i com a complement al finançament públic per part de la Junta de Castilla y León i altres administracions, procedeix a la dotació de finançament, personal, materials, equips i serveis, tant logístics com tècnics, necessaris per l'adequat desenvolupament de les tasques d'excavació, així com el finançament per a la realització de programes de datacions de restes i investigació dels mateixos.

Jaciments i objectius pel mes de juny

Els jaciments que s’excaven aquesta quinzena i els seus objectius són els següents.

Sima del Elefante: ubicat a la Trincherara del Ferrocarril. Lloc on s'han descobert troballes de més de 1,3 milions d'anys. Es pretén excavar el nivell 9c i anar descobrint el nivell 9d en tota la superfície amb l’objectiu de relacionar estratigràficament ambdues zones.

codirectors Projecte Atapuerca

Els tres codirectors del Proyecto Atapuerca dimarts 18 de juny a la Trinchera del Ferrocarril. D'esquerra a dreta, Eudald Carbonell, José María Bermúdez de Castro i Juan Luis Arsuaga - Jordi Mestre / IPHES

Gran Dolina: també situat a la Trinchera del Ferrocarril. Aquí es van trobar per primer cop restes de l'espècie Homo antecessor. Al tram superior un grup d'unes 30 persones continuarà treballant en el nivell TD10. L'objectiu principal aquí és acabar d'excavar l'acumulació de restes corresponents a la unitat TD10.2, en la qual s'ha recuperat ja un riquíssim registre fòssil d'uns 350.000 anys d'antiguitat, en què es compten fins ara uns 60.000 restes faunístiques i 12.000 eines de pedra.

Eudald Carbonell responent les preguntes dels mitjans de comunicació el segon dia de campanya 2012 - Jordi Mestre / IPHES

Una vegada acabada d'excavar aquesta capa, en la qual s'ha documentat un predomini inusual de restes de bisó entre la fauna, així com un ús pràcticament exclusiu del sílex com a matèria primera per a la fabricació dels instruments, es començarà a intervenir la capa que està immediatament per sota. En aquesta, per la informació de que es disposa, sembla que les característiques del registre arqueològic canvien, amb la qual cosa s'espera continuar realitzant interessants descobriments que permetin avançar en la reconstrucció de les formes de vida dels grups d'Homo heidelbergensis que van habitar la Sierra de Atapuerca fa una mica menys de mig milió d'anys.

Sima del Elefante

Primers dies de treball d'auqesta campanya a la Sima del Elefante - Jordi Mestre / IPHES

En segon lloc, un grup més reduït de personal especialitzat de l’arqueologia i de la paleontologia continuarà treballant en el tram inferior de Gran Dolina, concretament en el nivell TD5. L'objectiu primordial aquí és acabar de contrastar la presència humana en aquesta fase del farciment. Depenent de la riquesa del registre que aparegui en TD5, es podrà afrontar el següent objectiu, que és reinterpretar el nivell TD3-4, excavat a principis dels anys 1990 i que van revelar els testimonis més antics de presència humana a Gran Dolina, d'una edat de prop d'un milió d'anys.

Cueva del Mirador: també forma part de la Sierra d'Atapuerca però no es troba a la Trinchera del Ferrocarril, està orientat cap a la Sierra de la Demanda. Es continuarà intervenint en els dos sondejos oberts en ambdós extrems de la cavitat: sectors 100 i 200. En el sondeig del sector 100 es seguirà excavant el nivell 105, corresponent a ocupacions del bronze mitjà, per progressar cap als nivells neolítics, mentre que al sector 200 els treballs se centren en l'excavació del sepulcre col.lectiu del Calcolític.

Fuente Mudarra: Es tracta d'un assentament a l'aire lliure prop de l'Hotel Califòrnia. Aquí s'obrirà un sondeig de 20m2 per estudiar l'estratigrafia i recuperar una mostra de registre arqueològic suficient per conèixer el lloc (que té més de 2m de gruix i diversos nivells arqueològics). Aquest indret es coneix gràcies a les prospeccions arqueològiques i es va mostrejà durant les campanyes d'excavació de 2008 i 2009. Per aquest motiu se sap que té diferents nivells arqueològics i el seu potencial.

technorati tags: , , , , , , ,

16 Jun, 2012

Conferència sobre les cinc fites que han determinat l’evolució humana, a càrrec de Lluis Batista

Serà dimarts 19 de juny a la Sala dels Arcs del Castella de Maldà,  a les 21,30 hores

"5 fites a l'evolució humana, De l'arbre a l'art. Un recorregut d'entre fa 9 milions i 10.000 anys" és el títol de la conferència que pronunciarà Lluís Batista, arqueòleg i responsable de l’Àrea de Socialització de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), dimarts 19 de juny a la Sala dels Arcs del Castell de Maldà (l’Urgell), a les 21,30 hores.

Lluís Batista, arqueòleg i responsable de l'Àrea de Socialització de l'IPHES - Jordi Mestre / IPHES

En la seva intervenció, Lluís Batista parlarà del llarg procés evolutiu dels humans i incidirà en les cinc fites o moments crucials: l’aparició del bipedisme, la creació d’eines, el control del foc, l’autoconsciència i el símbol o l’inici del llenguatge abstracte. Són “avenços” que han marcat una diferència qualitativa entre l’abans i el després i que han possibilitat el naixement de la nostra espècie, l’Homo sapiens. Tot plegat  serveix de fil argumental per explicar el Paleolític d’una manera didàctica i entenedora.

technorati tags: , , , , , ,

14 Jun, 2012

Brynn Johnson, una jove nord-americana, es converteix en la visitant número 500.000 del Museo de la Evolución Humana

 Visitant 500.000

Cedida MEH

Brynn Johnson, una jove nord-americana procedent de Lousiana -que vèiem a la foto-, antropòloga de 27 anys, s’ha convertit dijous 14 de juny en la la visitant número 500.000 del Museo de la Evolución Humana (MEH) de Burgos. Com a record, ha rebut diversos llibres relacionats amb aquestes instal·lacions i amb els jaciments d’Atapuerca, els quals també han visitat posteriorment, per deferència del propi museu.

El Museo de la Evolución Humana és fruit del treball que des de fa més de 30 anys desenvolupa l’Equipo de Investigación de Atapuerca (EIA) del qual en forma part l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).

technorati tags: , , , , , ,

12 Jun, 2012

La troballa d’un important conjunt d’eines de pedra confirma l’ocupació prehistòrica de La Febró, al Baix Camp, fa entre 12.000 i 9.000 anys

Es va posar al descobert durant un recent sondeig efectuat per l’IPHES i amb el qual cosa es reprenen els treballs arqueològics iniciats pel Dr. Vilaseca

Aquestes restes ajudaran a ampliar la informació sobre les societats caçadores i recol·lectores

A més, s’ha localitzat una fosa amb unes restes esquelètiques humanes d’una antiguitat provisional que se situaria entre els segles XVI i XVIII

Material lític

Diferents tipus d'eines de pedra que es van trobar durant el sondeig a la Cova de les Borres - IPHES

Un sondeig que ha efectuat un equip de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) al jaciment Les Borres, al terme municipal de La Febró (Baix Camp), ha posat al descobert un conjunt arqueològic de finals del Pleistocè i inicis de l'Holocè, és a dir, d’entre fa 12.000 i 9.000 anys, amb la presència de diferents eines de pedra, la qual cosa confirmaria l’ocupació humana en aquesta localitat ja en temps prehistòrics. A més, s’ha localitzat una fosa amb unes restes esquelètiques humanes d’una antiguitat provisional que se situaria entre els segles XVI i XVIII.

El jaciment de Les Borres està situat  dins el massís de Prades i a la capçalera del Riu Siurana, en un paisatge càrstic dominat per canyons d'enfonsament elaborats sobre les roques triàsiques calcaries. En aquest entorn hi ha tres grans cingles sorgits per l'encaixament del riu Siurana dins d’escarpaments de més de 40 m. En el cingle de baix, i a 15 m sobre la llera del riu, hi ha l'abric - cova de les Borres. És aquí, al mig d’aquesta balma, on s’ha dut a terme el sondeig i s’han recuperat nombroses roques de sílex tallades, com gratadors, burins, puntes de dors per elaborar fletxes i altres materials com ceràmica.

Cinglera en què es troba la visera del jaciment

restes humanes d'época moderna

A dalt, detall de la conglera on es troba la visera del jaciment, al centre de la fotografia. A sota, la paret de la cova de les Borres durant els treballs d'excavació - IPHES

A més, “en una vora de la zona intervinguda hem arribat a documentar, fins i tot,  una unitat estratigràfica amb només restes paleolítiques”, apunta Josep Vallverdú, arqueòleg de l’IPHES i codirector d’aquest sondeig juntament amb Maria Soto, arqueòloga i membre del mateix centre de recerca. “En altres zones de la superfície excavada hi ha materials paleolítics barrejats amb més recents (neolítics fins a moderns) entre els que sobresurt la fossa esmentada”, puntualitza el mateix investigador. En aquesta fosa s’han conservat  unes restes esquelètiques humanes d’una cronologia provisional estimada entre els segles XVI i XVIII. Posteriors estudis hauran de determinar amb més exactitud la cronologia.

restes humanes d'època mdoerna

Restes humanes recuperades en una fossa que afecta als nivell paleolítics de la balma - IPHES

En el transcurs de la mateixa campanya, s’ ha netejat de forma parcial el jaciment, amb la qual cosa s’han pogut observar les dimensions del mateix. Això ha estat possible  gràcies a l'ajuda del personal del Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet. “Hem pogut constatar que Les Borres té una gran extensió de manera que esperem en un proper futur excavar zones ben preservades i més estratificades que les documentades en la intervenció d’enguany”, ha declarat Josep Vallverdú.

Josep Vallverdú

Josep Vallverdú, arqueòleg i codirector de l'excavació a Les Borres - IPHES

“Tot i que la cova de Les Borres ha estat afectada per exploracions clandestines i el moviment de terres per a construir successives terrasses agrícoles, hem pogut identificar una estructura de combustió, un fogar, amb grans blocs de calcària i blocs probablement de temps històrics”, ha indicat el mateix arqueòleg.

La intervenció a la cova de Les Borres s’emmarca dins el programa marc "Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona" del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. L'Ajuntament de La Febró hi ha donat suport.

Les Borres és un jaciment de més de 40 metres de llargària. Al peu de la cinglera hi ha una ample superfície on hi va haver els primers sondeigs arqueològics, entres els anys vint i quaranta del segle passat, per tal de mostrejar els fòssils prehistòrics. Aquests treballs els va impulsar Albert Prunera, un científic de La Febró, col·laborador del Dr. Vilaseca, igual que Manel Mata. Tots ells van ser els promotors de les primeres intervencions arqueològiques en aquest jaciment.

Imatge antiga extreta del llibre del Dr. Vilaseca (1973) Reus y su entorno en la Prehistoria, vol. II

El Dr. Salvador Vilaseca, que podem observar en aqusta foto antiga, va ser un dels impulsors dels primers sondejos a Les Borres - IPHES

El Dr. Salvador Vilaseca publicà la determinació d'una col·lecció de 300 restes sobre el que es considera un dels jaciments més primitius de les muntanyes de Prades. “Amb la nostra intervenció recent hem intentat determinar quina àrea va ser sondejada i és probable que part de la zona on hem treballat sigui una zona excavada pel Dr. Vilaseca i els seus col·laboradors (especialment el Sr. Albert Prunera)”, apunta Josep Vallverdú.

technorati tags: , , , , , , , , , ,

9 Jun, 2012

Conferència sobre l'hominització al Museu Deu a El Vendrell, a càrrec de l’arqueòloga Rosa Huguet

"Hominització: processos evolutius" és el títol de la conferència que oferirà Rosa Huguet, arqueòloga i investigadora de l’IPHES (Institut Catala de Paleoecologia Humana i Evolució Social) el proper dilluns 11 de juny, a les 20 h, la Sala de les Catifes del Museu Deu, al Vendrell.

Rosa Huguet

L'arqueòloga i investigadora de l'IPHES Rosa Huguet - Jordi Mestre/IPHES

En la seva intervenció, Rosa Huguet farà un repàs per la prehistòria, des de l’aparició dels primers homínids fins a l'extinció dels neandertals, per donar pas a una tertúlia amb els assistens.

Com a investigadora de l’IPHES participa en diversos projectes de recerca relacionats amb les primeres ocupacions humanes a Europa i amb el món dels neandertals. Ha presentat els resultats de les seves recerques en congressos i reunions científiques i els ha publicat en diverses revistes.

L'acte és organitzat pel Museu Deu i per la Regidoria de Medi Ambient i Sostenibilitat de l'Ajuntament del Vendrell, i és gratuït.

technorati tags: , , , ,

8 Jun, 2012

Les coves de l’Espluga de Francolí estrenen museografia que ha comptat amb l’assessorament científic de l’IPHES

L’acte d’inauguració es fa dissabte 9 de juny a les 12:15 hores a la Cabana Gran de la Cova de la Font Major

VÍDEO de promociónotícia excavacióweb coves

L’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ha col·laborat com assessor científic en la nova museografia de les coves de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà), que s’inaugura dissabte 9 de juny a les 12:15 hores a la Cabana Gran de la Cova de la Font Major. Es tracta d’una proposta didàctica adreçada a tots els públics presentada d’una manera innovadora i que ha implicat una remodelació total i inèdita del recorregut visitable de la cavitat. Per arribar aquest punt, l'any passat es va efectuar una excavació arqueològica dirigida per l’esmentat centre de recerca.

Primer audiovisual

Imatge corresponent al primer audiovisual que es projecte en iniciar el recorregut per les coves - Cedida Oficina de Turisme de l'Espluga de Francolí

Recreació d'una sega neolítica

Recreació de com era la sega al neolític - Cedida Oficina de Turisme de l'Espluga de Francolí

El nou projecte museogràfic ha suposat una  inversió de més de 500.000€ que han estat atorgats per la Dirección General de Bellas Artes y Bienes Culturales del Ministerio de Cultura del govern espanyol, dins de l'exercici pressupostari de l'any 2010. La resta del projecte, 11.387,74 euros és una aportació municipal a través del mateix Patronat de la Cova Font Major. Les millores que s'han incorporat durant l'execució del projecte, que pugen uns 45.000 euros més, també van a càrrec de l’esmentat patronat i del propi Ajuntament de l'Espluga de Francolí.

Escena quotidiana

S'inclouen diferents representacions i objectes de la vida quotidiana a la prehistòria - Cedida Oficina de Turisme de l'Espluga de Francolí

Per portar a terme aquest projecte ha estat necessari comunicar de nou les dues parts de la cova, de manera que el públic no deixi de circular per la galeria principal i evitant així que hagi de sortir a l’exterior per poder continuar el recorregut per l’interior, com succeïa fins ara. Aquesta proposta, però, ha implicat rebaixar un paquet de sediment conservat entre les dues coves i part del nivell de circulació que hi havia, a fi de generar l’espai necessari per permetre el pas de les persones entre les coves per dins d’aquestes. Aquesta feina la va dur a terme l’IPHES l’estiu de 2011 (veure notícia).

Excavacions al juliol de 2011

El juliol de 2011 l'IPHES va efectuar una excavació relacionada amb la museografia que ara s'estrena - Cedida Oficina de Turisme de l'Espluga de Francolí

La nova presentació museogràfica ha implicat una renovació total de l'exposició col·locada a la cavitat des del 1992 i s’ha convertit en una proposta sensorial (d’olors i imatges bàsicament) amb la qual els visitants poden viure les experiències que tenien els habitants de la Cova de la Font Major durant el Neolític. A més, la tecnologia hi té un gran protagonisme ja que es presenten diferents vídeos on es recreen escenes quotidianes de la prehistòria rodades expressament per a l’ocasió i que es projecten sobre la mateixa roca de la cova. A més, durant tot el recorregut es pot gaudir d’una veu en off que facilita diversa informació.

technorati tags: , , , , , , , , ,

8 Jun, 2012

L’IPHES lamenta la mort de Phillip Tobias, una autoritat mundial en evolució humana

L’arqueòleg Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), ha lamentat, en nom d’aquest centre de recerca, la mort del paleoantropòleg Phillip Tobias, una autoritat mundial en evolució humana, que va morir dijous als 86 anys a Johannesburg.

Carbonell ha destacat: “era una persona molt lligada a l’estudi de l’evolució humana amb el qual personalment havia tingut l’oportunitat de discutir científicament, de forma presencial i també per correu, sobre algunes qüestions claus en aquest àmbit com és la problemàtica de les primeres poblacions d’homínids a Europa i a l’Àfrica”.

El director de l’IPHES, que és alhora director general de la Fundación Atapuerca, ha lamentat la mort de Phillip Tobias i ha remarcat el fet que era aquest era amic de l’Emiliano Aguirre, que va ser el primer director de les excavacions a Atapuerca.

El paleoantropòleg Philipp Tobias

Philipp Tobias va ser un dels pioners en impulsar investigacions a llocs tan emblemàtics com les grutes d’Sterkfontein (nord-oest de Johannesburg), catalogades com a patrimoni de la humanitat, per conèixer com eren els primers homínids. Precisament, en aquest indret va descobrir el famós fòssil conegut com a  "Little foot" (peu petit), que és el més antic i complert dels esquelets d’australopithecus descobert fins a dia d’avui, amb una antiguitat de sobre 4 milions d’anys. També va descobrir l’espècie Homo habilis.

technorati tags: , , , , , ,

7 Jun, 2012

Xerrada sobre el Camp dels Ninots, a Altafulla, a càrrec de l’arqueòleg Bruno Gómez

Serà dissabte 9 de juny a les 19.30 h al Centres d’Estudis d’Altafulla

Llibre i web didàctica sobre el Camp dels Ninots – vídeo general - capítol Sota terra -   Darreres troballes

El Camp dels Ninots de Caldes de Malavella. La gran trampa volcànica que preservà les espècies de fa pocs milions d’anys és el títol de la xerrada que pronunciarà l’arqueòleg Bruno Gómez, investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i codirector del projecte de recerca que aquest centre desenvolupa en l’esmentat jaciment, clau per conèixer com era l’Europa de fa pocs més de 3 milions d’anys. Serà dissabte 9 de juny a les 19.30 h al Centre d’Estudis d’Altafulla.

Bruno Gómez amb indústria lítica

Bruno Gómez al Camp dels Ninots, on a més de trobar-se fauna excepcional de fa sobre 3,2 milions d'anys, han aparegut eines de pedra d'èpoques més recents relacionades amb les darreres comunitats caçadores i recol.lectores de la comarca de La Selva (Girona) - Gerard Campeny / IPHES

Resum intervenció

En la seva intervenció, que serà de caire didàctic, Bruno Gómez farà un balanç de les restes obtingudes (bòvids, rinoceronts, tapirs, tortugues, tritons, peixos...) en nou anys d’excavacions dirigides per l’IPHES, es referirà també a la situació del jaciment i context del volcà del Camp dels Ninots dins del Complex Volcànic Català, i ensenyarà quin tipus de paisatge vàrem tenir fa 3,5 milions d'anys, segons s’ha pogut saber a partir de les dades paleoambientals localitzades (pol·lens, empremtes de fulles, de troncs...). Finalment tractarà de com es varen morir aquests animals i com s'han preservat fins als nostres dies.

Perfil

Bruno Gómez és tècnic i investigador de l’IPHES. Llicenciat en Història l’any 2001 per la Universitat de Girona, va merèixer la suficiència investigadora el 2007 a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, dins del curs de doctorat “Quaternari i Prehistòria”. Actualment realitzant la tesi doctoral sobre àrees de captació i matèries primeres utilitzades durant el Pleistocè mig-final i Pleistocè superior al NE de la Península Ibèrica (conques fluvials del Francolí, Gaià, Anoia i Ter).

technorati tags: , , , , ,

3 Jun, 2012

Diàleg sobre moda i evolució entre l'arqueòleg Eudald Carbonell i el periodista Luis Miguel Domínguez

Es realitza en el marc de la presentació de la memòria anual d'Ibermática i sota el lema "Al hilo de la innovación", al Museo Balenciaga, a Getaria (País Basc)

Eudald Carbonell

L'arqueòleg Eudald Carbonell

Eudald Carbonell, arqueòleg, codirector del Projecte Atapuerca i director de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), protagonitzarà un diàleg juntament amb el periodista Luis Miguel Dominguez sobre moda. Tots dos conversarán entre si, sense un guió previ, per compartir les seves idees i reflexions.

Serà, en tot cas, una aproximació al concepte de la moda, però des de la perspectiva d'evolució, de sostenibilitat, de consumisme, d'utilitat de la creativitat, d'inspiració en el passat i en l'entorn, en la naturalesa.

Aquest acte s'emmarca en el programa d'esdeveniments organitzats per Ibermática per presentar la seva memòria anual i sota el lema "Al hilo de la innovación".

Serà el dilluns 4 de juny, a les 18.30 h al Museu Cristóbal Balenciaga, a Getaria (País Basc).

technorati tags: , , ,

1 Jun, 2012

Eudald Carbonell participa a la I Jornada para periodistas y divulgadores de ciencia que es realitza a Burgos el dissabte 2 de juny

Eudald Carbonell, director de la Fundación Atapuerca, codirector del Proyecto Atapuerca i director de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) participarà a la I Jornada para periodistas y divulgadores de ciencia que es realitza a Burgos el dissabte 2 de juny, coorganitzada per l'Espacio Cultural Atapuerca, el MEH (Museo de la Evolución Humana), la Asociación de Periodistas de Burgos y la Federación de Asociaciones de Periodistas de España (FAPE), que tindrà lloc al Centro de Recepción de Ibeas de Juarros, al Centro de Recepción de Atapuerca i en el mateix Museu.

Eudald Carbonell a Atapuerca en una imatge d'arxiu - Jordi Mestre/IPHES

Sota el lema 'Por la ruta de la evolución: Atapuerca y el MEH' es pretén fomentar l'apropament entre els professionals de la informació i l'entorn dels jaciments burgalesos declarats Patrimoni de la Humanitat.

Amb aquesta finalitat s'han previst tres taules rodones en les quals prendran part periodistes i gestors dels diferents elements del sistema Atapuerca. El seu objectiu serà analitzar el concepte de "espai de cultura", la imatge dels jaciments en els mitjans de comunicació i la projecció social del MEH.

Eudald Carbonell intervindrà a les 11.15 h a la taula rodona Atapuerca, un espai de cultura, juntament amb Javier Vicente, director gerent del Sistema Atapuerca; Juan Manuel Romo, alcalde d’Ibeas de Juarros, i Raquel Torrientes, alcaldessa d'Atapuerca. Modera: Elsa González, presidenta de FAPE. Se celebrarà al Centro de Recepción de Visitantes de Ibeas de Juarros.

technorati tags: , , , , ,