29 Set, 2011
Diàleg sobre la ràbia amb Jordi Agustí
Serà dilluns dia 3 d’octubre a les 19 h, a CaixaForum Tarragona
La ràbia i alguns dels seus derivats, com ara l'agressivitat, sempre s'han considerat emocions primàries, i s'ha cregut molt important saber-les manejar i encarrilar en el desenvolupament tant de les persones, i per tant en l'adquisició i el manteniment de la salut mental, com de les organitzacions socials humanes o animals. D’aquestes qüestions en parlarà Jordi Agustí, professor d'investigació de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) a l'Institut de Paleontologia Humana i Evolució Social (IPHES) dilluns dia 3 d’octubre a les 19 h, a CaixaForum Tarragona.
L'investigador Jordi Agustí fent treball de camp - Jordi Mestre / IPHES
En la seva intervenció, Jordi Agustí es referirà a l’agressivitat com a mecanisme d’autodefensa, tant en membres de la mateixa espècie com davant d’altres. En aquest sentit s’analitzarà el paper de la selecció sexual darwiniana, esmentant especialment el cas dels goril·les i ximpanzés, i la pràctica del canibalisme, molt freqüent al jaciment de Gran Dolina (Atapuerca) fa més de 800.000 anys.
L’investigador de l’IPHES destacarà també la funció que ha desenvolupat la tecnologia a l’hora de manifestar-se aquesta agressivitat, per exemple, les armes.
Aquesta xerrada forma part del cicle Sobre les emocions que organitzat per l’Obra Social “la Caixa” es desenvolupa en l’esmentada ciutat. En aquesta ocasió intervindrà també Beatriz Rodríguez, psiquiatra de l'Hospital Universitari de la Paz de Madrid.
technorati tags: cervell , agressivitat , autodefensa , primats , Archaeology , human evolution28 Set, 2011
Un documental sobre el primer europeu protagonitzat per Eudald Carbonell guanya un premi prisma de divulgació científica
Blog – Tràiler – Pâgina Facebook
Notícia actualitzada el 8 de novembre de 2011
El guardó es lliura divendres 11 de novembre a l'Ajuntament de La Coruña
El recollirà Alfons Par com a productor, guionista i director d'aquest treball
“En busca del primer europeo”, un documental de Televisión Española i Turkana Films, protagonitzat per Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), i Luis Quevedo, presentador científic, guanya el premi Prisma de Bronze al millor treball audiovisual destinat a la divulgació científica; està dotat en 6.000 euros. El treball compta amb la col.laboració de l'esmentat centre de recerca i l'ajut de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) i del Ministerio de Ciencia e Innovación.
Luis Quevedo, a l'esquerra, amb Eudald Carbonell, coprotagonistes del documental - Cedida Marian MN
El guardó, que atorga la Casa de las Ciencias de La Coruña, li ha estat concedit “per recollir de forma rigorosa i didàctica el coneixement actual sobre l’evolució humana, ressaltant el valor del treball de camp i la seva aproximació al públic jove”, segons ha fet públic l’organització dels premis en un comunicat.
“En busca del primer europeo” és un recorregut per diferents continents per explicar els orígens de la humanitat d’una manera didàctica i a l’abast de tots els públics. S’estrenarà pròximament per TVE.
technorati tags: continents , primeres migracions , primer europeo , Human occupation , Première occupation humaine26 Set, 2011
“Sóc com una bibliotecària, però de restes fòssils”
Qui és qui a l’IPHES
NÚRIA IBÁÑEZ, tècnica en Gestió i Conservació de col·leccions de fòssils
Podcast: com es gestionen les col.leccions de fòssils
El meu nom és Núria Ibáñez López i actualment treballo com a tècnica en Gestió i Conservació de col·leccions de fòssils a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Em vaig formar a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) amb la idea de poder exercir com a arqueòloga. La meva vinculació a l’IPHES es remunta a fa 19 anys. Vaig entrar en contacte amb el món de l’evolució humana quan estava fent la carrera de Geografia i Història a la URV, com a alumna de Prehistòria d’Eudald Carbonell, director de l’IPHES.
Núria Ibáñez a les instal.lacions de l'IPHES, gestionant fòssils - Jordi Mestre / IPHES
La meva feina va començar com a col·laboradora al mòdul de fauna identificant les aus i els conills del Paleolític superior final i Epipaleolític . També vaig tenir un petit contracte per restaurar peces òssies d’Atapuerca, així com també la realització de motlles. Amb els anys van canviar les prioritats i necessitats de l’institut i he acabat sent tècnica en gestió i conservació de restes fòssils.
La meva responsabilitat consisteix en dur a terme la gestió dels fòssils des del moment en què ens arriben procedents dels jaciments fins a la seva ubicació dins la sala de col·leccions, custodiant-los i protegint-los. Són materials que estaran a l’IPHES en dipòsit provisional fins que es retornin a les institucions corresponents. En definitiva, em dedico a controlar el dia a dia de la tasca documental generada durant el procés al qual estan sotmesos els materials. Sóc com una bibliotecària, però de restes fòssils. A més, per la salut dels mateixos, és molt important revisar que tant les instal·lacions on s’ubiquen les col·lecciones com les condicions ambientals siguin sempre les més idònies i es puguin prevenir danys futurs. Diferents tipus de col·leccions necessiten diferents formes d’atenció: no és el mateix conservar una col·lecció d’ossos fòssils que una de material lític ni tampoc una col·lecció d’ossos actuals, per exemple.
Núria Ibáñez, que és arqueòloga, en una excavació - IPHES
El meu servei està dirigit al personal investigador i engloba tots els projectes de recerca, malgrat que els jaciments de la Sierra de Atapuerca són els qui donen més feina perquè generen més volum de material.
Algun dels reptes d’aquesta disciplina, i de la meva feina en concret, són que la col·lecció no pateixi més moviments dels estrictament necessaris i agilitzar la cerca dels fòssils mitjançant un sistema alfanumèric de prestatgeries, baldes i caixes que relacionen en el nostre inventari el número de caixa amb el contingut.
Les nostres eines principals són l’inventari de tot el que tenim dins la sala de col·leccions i una sèrie de fitxes o formularis. Amb aquestes fitxes, que poden ser de préstec, consulta, analítiques, restauració, baixes, exposicions, docència, etc, podem controlar i gestionar qualsevol moviment dels fòssils i, a més, podem informar al personal investigador en el cas que el material que ens ha sol·licitat no estigui disponible en aquell moment. A la base de dades general de l’IPHES quedarà reflectit qualsevol moviment al que són sotmesos els registres des de la seva entrada fins a la seva devolució.
Una de les coses que més m’agrada de la meva feina és comprovar que els nostres protocols d’actuació estan sent efectius i que les condicions de les col·leccions estan millorant a mesura que passen els dies gràcies a la participació entre el personal tècnic i els qui investiguen.
Una de les dificultats amb que més sovint m’he d’afrontar és adaptar les col·leccions a espais arquitectònics ja existents i a lluitar per les màximes garanties ambientals dels fòssils.
Com anècdota recordar especialment la primera vegada que vaig anar a buscar un fòssil amb el nou codi localitzador. Què fàcil i ràpid va ser! Amb l’inventari informatitzat de tots els números de caixa i el seu contingut només he de fer la cerca del camp que vulgui i ja està.
En un futur esperem millorar encara més i tenir un sistema de gestió fòssil cada vegada més competent.
technorati tags: documentació , arxiu , humanitats , emmagatzemar , conservació , identificació , gestió22 Set, 2011
Jornada de portes obertes al jaciment neolític del Cavet, a Cambrils, amb visites guiades i demostracions de com s’elaboraven les eines de sílex
Serà dissabte 24 de setembre, de la mà de membres de l’IPHES, en el marc de les Jornades Europees de Patrimoni.
Cambrils acollirà una jornada de portes obertes al jaciment neolític del Cavet que inclou visites guiades i demostracions de com s’elaboraven les eines de sílex a la prehistòria. L’activitat, organitzada per l’Ajuntament de Cambrils i el Museu d’Història de Cambrils, s’efectua en el marc de les Jornades Europees del Patrimoni i es durà a terme dissabte 24 de setembre; anirà a càrrec de membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).
Una de les sitges que s'han posat al descobert durant les diverses campanyes d'excavació al Cavet - IPHES
La jornada permetrà la visita lliure del jaciment entre les 11 h i les 13.30 h del dissabte. Paral·lelament, es realitzaran visites guiades a les 11 h i a les 12.30 h, de la mà de Marta Fontanals, investigadora de l’IPHES i directora del projecte de recerca que aquest institut duu a terme en aquest jaciment arqueològic. Paral·lelament hi haurà demostracions de l’elaboració d’eines de sílex prehistòriques, fent especial incidència en les tècniques emprades durant el Neolític, període al que pertanyen la major part de les restes arqueològiques localitzades al jaciment.
Marta Fontanals, directora de les excavacions del Cavet farà la visita guiada al jaciment - IPHES
Des de l'any 1999 les excavacions al jaciment del Cavet, a càrrec de l’Ajuntament de Cambrils, a través del Museu d'Història de Cambrils, han permès descobrir les evidències d’uns dels primers nuclis d’agricultors de la Península ibèrica. Les intervencions arqueològiques anuals, dirigides per membres de l’IPHES, han pogut evidenciar la importància d'un jaciment amb presència d’ocupacions humanes des del Neolític antic, fa aproximadament uns 7.000 anys, fins fa uns 2.500 anys, al període ibèric. En aquest sentit, les visites guiades ajudaran a interpretar les restes localitzades, gràcies a la visualització de part del material recuperat al Cavet, per exemple fragments de ceràmica, eines de sílex i restes de llavors dels cereals cultivats a la prehistòria.
El tancament perimetral, realitzat la passada tardor, del sector en excavació del jaciment, “ha permès netejar i adequar mínimament la zona, amb l’objectiu de protegir el jaciment, facilitar la feina als arqueòlegs i afavorir les activitats de difusió i socialització del jaciment com la que es portarà a terme aquest dissabte”, ha manifestat Marta Fontanals.
Vista d'un sector excavat del Cavet - IPHES
Aquest és el dotzè any consecutiu en què Cambrils és un dels municipis catalans on se celebren les Jornades Europees del Patrimoni. Aquesta activitat, organitzada a Catalunya conjuntament pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, es porta a terme els dies 23, 24 i 25 de setembre a una quarantena d’estats de tota Europa. En total es poden gaudir d’uns 300 actes, entre exposicions, dansa, concerts, conferències, visites guiades, tallers, etc, que s’ofereixen de manera gratuïta per tota la geografia catalana en els dies que duren aquestes jornades.
technorati tags: human evolution , magatzemar , productes agrícoles , neolític , neolithic , agriculture , cerámica21 Set, 2011
Presenten a Tarragona 20 noves tesis de Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana
Alumnat de països com Algèria, Itàlia, Irak, Geòrgia, Xile o Tunísia venen a la Universitat Rovira i Virgili a llegir-les
Es defensen els dies 26 i 27 de setembre, des de les 9 h fins les18 h, a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres
El jaciment del Molí del Salt (Vimbodí, Tarragona), la indústria lítica de l’Abric Romaní (Capellades, Barcelona), les extincions sud-americanes de grans mamífers, els micromamífers de la Cueva de Maltravieso (Cáceres), les restes humanes de la cova El Mirador a Atapuerca (Burgos), la fauna de Barranco León a Orce, els processos cognitius observats en la talla lítica i l’evolució dels micromamífers són alguns dels temes d’anàlisi de les 20 tesis de Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que es defensen els dies 26 i 27 de setembre, des de les 9 h fins les18 h, a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), al campus Catalunya.
D'esquerra a dreta, Isabel Cánovas, Lidia Sánchez i Anna Rufà, tres alumnes del màster que han efectuat pràctiques docents a l'excavació d'Orce aquest setembre, concretament a Barranco León - Jordi Mestre / IPHES
Per aquest motiu, alumnat d’altres universitats sòcies del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana venen a la URV a presentar les seves tesis. Aquesta oferta acadèmica es realitza en partenariat amb d'altres institucions europees, concretament Università degli Studi di Ferrara (Itàlia), Muséum National d'Histoire Naturelle (Paris, França), Instituto Politécnico de Tomar (Portugal) i Universidade de Trás-os-Montes e Alto Douro (Portugal), però la procedència de l’alumnat és de països tan diversos com Algèria, Itàlia, Irak, Geòrgia, Xile o Tunísia.
Les primeres tesis d’aquest màster es van llegir el 2006. Molts del treballs de recerca que es donen a conèixer ara tenen com a base diferents projectes d’investigació en els quals hi participa l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), en la línia d’aquest centre d’unir la docència amb la recerca, el treball de camp i la socialització.
Precisament, el Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana es va començar a impartir a la URV el curs 2004-2005, gràcies a la recerca que es realitza a l’IPHES, que participa als principals projectes mundials del seu àmbit. L’any 2009, la Comissió Europea va notificar l’acord de la seva renovació, cosa que permet gaudir durant cinc anys més de la garantia i qualitat que representa formar part del programa Erasmus Mundus per a la captació d’alumnat i per a la internacionalització de la URV.
technorati tags: docència , human evolution , Postgraduate Programme in Palaeoanthropology , excvacions , pràctiques docents , Pla Bolònia20 Set, 2011
Eudald Carbonell reivindica el tecnocatalanisme per garantir el futur de Catalunya i el de la nostra espècie, l’Homo sapiens
notícia prèvia i més informació als blocs personals d’Eudald Carbonell i Cinta S. Bellmunt
Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució) ha reivindicat el tecnocatalanisme, és a dir la consciència crítica d’espècie aplicada al territori de Catalunya, com a eina que ha permetre la recatalanització del país, com a conseqüència de la revolució cientificotècnica. L’arqueòleg ha expressat aquest desig amb motiu de la publicació del llibre El catalanisme evolutiu, que editat per Ara Llibres, ha escrit juntament amb la periodista Cinta S. Bellmunt, responsable de Comunicació de l’IPHES.
La presentació pública del llibre va tenir lloc el 14 de setembre a Proa Espais, a Barcelona - Xavier Basiana/Nau Ivanow
Carbonell considera que Catalunya és clau pel futur de la nostra espècie i en aquesta línia “el tecnocatalanisme ha d'estar associat als canvis que s'han produït al planeta". “Una mirada des del territori immediat amb projecció universal”, ha remarcat Bellmunt.
Segons el mateix arqueòleg, el catalanisme anacrònic, de base metafísica i religiosa, és "obsolet", i cal apostar per la ciència, entesa aquesta com un mecanisme d'adaptació moderna a la lògica de l'Homo sapiens, com els elements que faran sincronitzar el catalanisme amb la planetització.
D’aquest plantejament sorgeix la necessitat d’aplicar un catalanisme evolutiu, adaptat a la realitat del segle XXI. Entre els elements que ens poden ajudar a elaborar aquesta proposta hi ha la integració de la diversitat, la consciència crítica d’espècie, el progrés conscient, l’evolució responsable, la recerca científica i la socialització científicotècnica.
Eudald Carbonell i Cinta S. Bellmunt a l'Abric Romaní, a Capellades, l'agost passat - Jordi Mestre / IPHES
“Amb tots aquests elements hem d’obtenir les claus per avançar d’una manera progressista i evolutiva, des de Catalunya, però amb visió planetària, aportant la nostra singularitat”, assegura Carbonell. En aquest context, la llengua, la interdependència i l’autodeterminació esdevenen essencials en la planetització de l’Homo sapiens, en consens i en cooperació amb altres pobles.
Segons els autors, la nova Catalunya ha d'incorporar la visió de les persones que arriben al país, però "no per homogeneïtzar-les, sinó per integrar les seves qualitats que poden reforçar el futur del nostre país".
Aquest llibre ha estat realitzat a proposta d’Eudald Carbonell qui en un moment determinat, a inicis del 2008, es va adonar que al llarg de la dècada del 2000 havia escrit diferents articles sobre el catalanisme i d’aquesta manera havia anant formulant una visió de país, sobre Catalunya, que es podia estructurar.
“A partir d’aquí vam començar a recopilar tot el material que ell havia concebut, entre ells una sèrie d’articles que havia publicat a diferents diaris de Catalunya i també en alguns de Madrid. A més, vam tenir en compte les conferències que havia pronunciat al Cercle Català de Madrid (2006), al Parlament de Catalunya amb motiu de la inauguració de la Setmana de la Ciència de l’edició del 2002, i a la Universitat Catalana de Prada de Conflent, el 2003”, ha explicat Cinta S. Bellmunt.
El catalanisme evolutiu, entre els llibres que reflexionen sobre el futur de Catalunya - Ferran Gerhard
Analitzant els diferents articles i conferències “veies que hi havia un rerefons que es repetia, uns conceptes que emergien i anaven prenent forma. De fet –ha afegit- era el seu pensament sobre la nostra espècie, l’Homo sapiens, aplicat a l’evolució social, humana, política, històrica, cultural i sociològica en el territori català.
Amb entrevistes complementàries i converses que van mantenir posteriorment tots dos, més la consulta de documentació històrica, el llibre va anar prenent forma. La darrera entrevista per extreure’n més material encara la van efectuar a l’Abric Romaní, a Capellades, durant la campanya d’excavació del 2010.
technorati tags: publicacions , política , Catalunya , espècie , Homo sapiens , bases socials , autodeterminació , interdependència19 Set, 2011
“Evolució #twitter en català” entre les piulades destacades a la protesta virtual per reivindicar el twitter en català
La va emetre @eudaldcarbonell al seu perfil personal i va ser de les que van agradar més, juntament amb d’altres com la del Barça o la de Jordi Evole.
La protesta es va desenvolupar el 17 de setembre.
technorati tags: xarxes socials , socialització , llengua catalana , Communication • Social Media19 Set, 2011
Eudald Carbonell, present a la reunió del conseller Mascarell amb una delegació de l’Associació Catalana d’Entitats de Recerca
Eudald Carbonell, director de l’institut Català de Paleoecologia Humna i Evolució Social (IPHES), va assistir fa uns dies a la reunió que fa uns dies va mantenir el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, amb una delegació de membres de l’Associació Catalana d’Entitats de Recerca (ACER).
A la trobada hi van prendre part una representació de la junta i directors de centres que tenen vinculació amb Cultura. A més de Mascarell hi havia el Director General de Patrimoni, Joan Pluma, i la Cap de gabinet del Conseller, Laura Bertran.
Eudald Carbonell, el tercer per l'esquerra; Ferran Mascarell, el cinquè, amb mmebres d'ACER - Cedida ACER
En el decurs de la reunió, que va transcórrer en un clima de gran cordialitat, es va poder debatre de temes com la consideració de la creació científica com a cultura del país i el repte que implica l seva socialització.
L'ACER es va posar a la disposició del Departament per a tot allò en què pugui ajudar, i d’aquesta manera es van establir les bases per a possibles futures relacions.
technorati tags: institució , recerca , socialització , país , política , humanitats , divulgació científica12 Set, 2011
Troben a Orce defenses de mamut i una mandíbula de rinoceront fracturada probablement per l’acció humana de fa sobre 1,3 milions d’anys
La segona campanya d’excavacions a Orce (Granada) dirigides per l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) ha arribat al seu equador amb la descoberta d’un conjunt de restes de defenses de mamut i una mandíbula de rinoceront fracturada, entre altres nombrosos fòssils de fauna, com èquids i cèrvids, i indústria lítica. Concretament, aquestes troballes s’han localitzat al jaciment de Fuente Nueva 3, però també segueixen els treballs a Barranco León.
Mandíbula de rinoceront fracturada trobada a Fuente Nueva 3 en aquests primers dies d'excavació - Jordi Mestre / IPHES
“Precisament, l’observació i enregistrament de petites unitats d’acció humana sobre herbívors per consumir-ne la carn i el moll de l’os, en competència amb grans carnívors i carronyaires, era l’objectiu científic principal de l’excavació per aquest any al nivell 5 Fuente Nueva 3, de sobre 1,3 milions d’anys”, apunta Robert Sala, investigadorde l’IPHES i director del projecte de recerca d’Orce. “Aquesta fita té un doble vessant –prossegueix- l’activitat que fem sobre terreny, al camp, amb la identificació de petites agrupacions de fòssils i eines de pedra, i després al laboratori amb l’observació de marques de tall i de fracturació en els ossos dels animals”.
A dalt, treballs d'excavació de les restes de mamut aparegudes a Fuente Nueva 3, i a sota un detall d'aquestes restes "in situ".- Jordi Mestre / IPHES
A Fuente Nueva 3 també s’ha regularitzat la superfície d’excavació i dels talls estratigràfics, doncs “havien quedat en superfície des de la campanya anterior alguns fòssils de mamífers que estan essent enretirats i catalogats”, comenta Robert Sala. “En els quinze dies que es porten de campanya s’ha avançat molt en aquest objectiu, de manera que la superfície va quedant progressivament alliberada del sediment d’aquell nivell 5 i a punt per a l’excavació de l’any vinent en què es pretén treballar sobre tot els nivells inferiors i, per tant, més antics”, apunta el mateix arqueòleg.
Pel que fa a Barranco León s’està excavant una superfície àmplia, d’aproximadament 25 m2, amb l’objectiu d’arribar al nivell principal amb restes d’ocupació humana, cosa que ens aquests primers 15 dies de treball s’ha aconseguit en un 75% de la superfície. “El resultat ha estat la identificació de nombroses restes fòssils de mamífers associades a eines de pedra”, indica el director de l’excavació. Algunes d’aquestes restes presenten clares marques de tall i fracturació antròpica. “En aquest cas els mamífers més presents són grans cèrvids, de la família dels megaloceros, èquids, rinoceronts i hipopòtams. En canvi, són molt poques les restes atribuïbles a mamut en aquest jaciment”, declara Robert Sala.
Segons el mateix investigador, en això hi té a veure el fet que l’ecologia dels dos jaciments és força diferent: “Mentre Fuente Nueva 3 correspon a un punt de vora de llac, d’encanyissat, amb presència important d’aigua que pot afavorir l’existència de petits paranys per als grans herbívors, Barranco León, en canvi, correspon a la vora d’un petit torrent les aigües del qual anaven cap al llac, en un entorn menys humit. Tot i així, la presència d’hipopòtam assegura l’existència d’una massa important d’aigua a prop”, indica.
Treballs d'extracció de mostres de sediment a Huéscar 1 per obtenir posteriorment dades precises de la cronologia d'aquest jaciment - Jordi Mestre /IPHES
A la campanya d’enguany també s’han extret algunes mostres de sediment per obtenir datacions paleomagnètiques, radiomètriques i bioestratigràfiques a jaciments de l’entorn, com Cúllar de Baza 1, Huéscar 1 i Barranco del Paso, més recents que Fuente Nueva 3 i Barranco León els dos primers, i més antic el darrer. “Tot aquest treball s’insereix en la línea de recerca que ens ha de permetre d’establir una seqüència regional d’evolució del paleopaisatge, de l’entorn ecològic i d’adaptació humana fins al final del Plistocè inferior, entre ara fa 1,5 milions d’anys i ara fa 800.000 anys”, assegura Robert Sala.
En primer terme Robert Sala donant explicacions als assistents a les jornades de portes obertes, al jaicment de Barranco León - Jordi Mestre/IPHES
Finalment, en l’aspecte divulgatiu i socialitzador, s’han dut a terme dues jornades de portes obertes, els dissabtes 3 i 10 de setembre, amb una afluència de més de 100 persones als dos jaciments i al museu d’Orce. En aquest mateix àmbit, la participació de l’empresa Schola Didàctica Activa en el projecte ha permès la preparació de dos tallers didàctics, un d’arqueologia i un de paleontologia, que durant la tardor seran posats en marxa en les escoles i instituts dels pobles de la comarca: Orce, Galera, Huéscar i Cúllar.
technorati tags: humna evolution , paisatge , fauna , marques de tall , fracturació , ecologia , didàctica , portes obertes , landscape , microanalysis , archaeology.10 Set, 2011
L’IPHES pren part en la mostra Això que investigues, per a què serveix?
S’inaugura el 14 de setembre, a les 19.00, al Centre Cultural Sant Josep de l’Hospitalet de Llobregat, on estarà fins al dia 29 del mateix mes
Paraules de Lluís Batista, responsable de l'Àrea de Socialització de l'IPHES, ncloses a la mostra - ACCC
Sabíeu que analitzant les restes de pol·len que es troben a les excavacions arqueològiques es pot saber com era el paisatge del passat o que les dents dels homínids ens poden indicar quina era la seva dieta? Són dos exemples de les moltes utilitats que té la paleoecologia humana, que és l’estudi de l’evolució biològica i social de la humanitat en relació amb els entorns ecològics on han habitat.
El segon per la dreta és un pòster sobre l'IPHES - ACCC
Aquesta és la tasca que desenvolupa l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i que es dóna a conèixer en el marc de l’exposició Això que investigues, per a què serveix?, que es pot veure al Centre Cultural Sant Josep de l’Hospitalet de Llobregat, del 14 al 29 de setembre.
Està organitzada per l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), amb el finançament de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), el Ministeri de Ciència i Innovació (MICINN) i del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya. L’IPHES, dirigit per Eudald Carbonell, és un dels centres convidats. Aquest institut considera que és important reflexionar sobre l’evolució per a conèixer-nos i millorar com a éssers humans. Assumir les conseqüències de qui som i d’on venim hauria de permetre construir una ciutadania més conscient i formada.
Alguns dels objectes que s'exhibeixen, entre ells una eina de pedra prehistòrica - ACCC
La mostra pretén apropar la recerca que sol sortir menys als mitjans de comunicació, és a dir, la que no és tan mediàtica, per fer-la més entenedora. S’ha basat en 17 línies de recerca, entre les quals trobem, a més de la paleoecologia de l’evolució humana, la geomàtica, la bioestadística en genètica, la recerca en xarxes complexes o la química computacional.
Horaris d’obertura al públic:
Dilluns a divendres: 16.00 -22.00 h
Dissabte : 16.00 -21.00
technorati tags: ciències de la vida , dieta , didàctica , human evolution , mitjans de comunicació , mediàtic , mass media , xarxes socials , Internet10 Set, 2011
L’IPHES, al Congrés de la Federació Europea de Primatologia amb vàries ponències sobre la cognició, l’evolució i el benestar animal
David Riba i Miquel Llorente, membres de la Unitat de Cognició de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i de la Fundació Mona, participaran al IV Congreso de la nEuropea de Primatologia, que del 14 al 17 de setembre es celebra el a la localitat d’Almada (Portugal). Hi assistiran amb sis comunicacions orals i dos pòsters relacionats amb diverses branques de l’etologia i la primatologia com la cognició, comportament, evolució, conservació i benestar animal.
Es presentaran diversos estudis que s'han basat en observacions i experiments de ximpanzès residents a Riudellots de la Selva - Cedida Fundació Mona
Pel que fa a la cognició, les exposicions tractaran, per una banda, qüestions relacionades amb l’aprenentatge social observades en un treball de tipus experimental realitzat amb els ximpanzés allotjats a la Fundació Mona, a Riudellots de La Selva (Girona), i d’altra banda, aspectes corresponents a la lateralitat manual (l’ús preferent d’una mà respecte a l’altra), l’especialització hemisfèrica del cervell i la seva relació amb les conductes instrumentals i la coordinació bimanual.
David Riba, a la dreta, amb un cuidador de la Fundació Mona preparant un experiment - Cedida Fundació Mona
Respecte al comportament, es donaran a conèixer les dades preliminars d’una recerca que ha durat més de 5 anys sobre els patrons de conductes individuals i socials dels ximpanzés que hi ha a les esmentades instal·lacions de la Fundació Mona.
Per últim, les comunicacions relaciones amb la conservació i el benestar animal mostraran els resultats dels processos de rehabilitació física i social que la mateixa fundació ha anat aplicant amb els primats (ximpanzés i macacos) recuperats de contextos de privació social i física. A mes, dins d’aquest context, es facilitarà informació sobre diversos tipus d’enriquiment físic i social i de quina forma influeixen en l’augment del benestar d’aquestes espècies i en la perduda de comportaments que no són típics de l’espècie, per exemple, accions repetitives, com a conseqüència d’haver patit un període d’estres prolongat.
Miquel Llorente, investigador de l'IPHES i de la Fundació Mona - Cedida Fundació Mona
Comunicacions Orals
Social Learning in chimpanzees: experimental evaluation through manipulatory and instrumental task “Food box”.
D.Riba, M.Llorente, M.Mosquera,J. Ferretti, A.Campí, E.Yajeya
Influence of instrumental behaviour and bimanual coordination on handedness: comparison of spontaneous and experimental tasks
M.Llorente, D. Riba & M. Mosquera
Enrichment, tool use and influences on behavioural pattern: chimpanzees (Pan troglodytes) vs Macaques (Macaca sylvanus)
A. Campi , M. Llorente, D.Riba, J. Ferreti, E. Yajeya
Is it possible to re-socialize abused primates? A 5-year longitudinal study on the social behavior of chimpanzees from the Mona Foundation
M.Llorente., D.Riba , A.Campí, J.Ferreti, A.Armelles, M.Ribas, C.Rostan & O.Feliu.
Prelimnary study: positive interaction between keepers & chimpanzees (Pan troglodytes) and its impact on primates welfare
E. Yajeya , M. Llorente, M. Colell , D. Riba, J. Ferretti1,3 , A. Campi
Evaluation of the introduction of a chimpanzee in a social group on Mona Foundation a case study.
J. Ferretti, M. Llorente, D.Riba, A.Campi, E.Yajeya.
Use of inanimate novel enrichment with familiar/non-familiar & conspecifics/humans stimulation among a group of captive chimpanzees
Charles A. Duke, M. Llorente,
technorati tags: primats , experimental , ximpanzès , manipulació , human evolution , tecnologia , cognició9 Set, 2011
Troben per primer cop a Càceres una punta de llança de més de 9.000 anys d’antiguitat
Representa el prototipus d’element de caça dels grups de Paleolític superior i Mesolític
L’Equipo Primeros Pobladores de Extremadura (EPPEX) ha donat a conèixer la troballa d’una punta de llança de més de 9.000 anys d’antiguitat que es va localitzar durant la campanya d’excavacions duta a terme a la Cueva El Conejar, a Càceres, coincidint amb les vacances de Setmana Santa. La descoberta s’ha fet pública dimarts 6 de setembre coincidint amb la visita del nou equip de govern de la Consejería de Educación y Cultura de la Junta de Extremadura a la Cueva de Santa Ana, a la mateixa ciutat esmentada, on aquests dies s’efectua una intervenció arqueològica.
Dues imatges de l'atzagaia descoberta al jaciment El Conejar - EPPEX
L’atzagaia fa uns 5 centímetres de, està elaborada amb una banya i està molt ben conservada. Antoni Canals, codirector de l’EPPEX i investigador de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolucio Social (IPHES), ha destacat: “presenta unes marques de caça i és una peça molt similar a les que s’han trobat en altres jaciments francocantàbrics com Bolinkoba al País Basc, Los Azuelos i Cueto de la Mina en Asturias, Altamira i El Pendo en Cantabria, amb una cronologia que va de fa 28.000 anys als 9.000 anys abans del present”.
Segons Antoni Canals, “això demostra l’homogeneïtat cultural que va haver-hi a tota Europa durant el Paleolític superior”. I ha afegit: “a Càceres és la primera vegada que trobem una atzagaia. Aquesta peça, descoberta a la Cueva El Conejar, juntament amb el material de Paleolític superior que ens ha aportat la Cueva de Maltravieso, configura el context cultural d’aquest període, que gaudia d’una població estable d’homínids”.
Excavacions al jaicment El Conejar el març passat - EPPEX
La nova atzagaia representa el prototipus d’element de caça dels grups de Paleolític superior i Mesolític. “Aquests objectes expressen una conducta humana moderna i complexa vinculada a la planificació, pel que fa a poder capturar animals que es troben més distants dels homínids i amb més garanties de seguretat”, ha observat Antoni Canals.
Aquests dies, del 5 al 18 de setembre, l’EPPEX excava a la Cueva de Santa i al jaciment al aire lliure El Millar, ambdós a la mateixa localitat de Càceres. Els treballs, dirigits per Antoni Canals, s’efectuen en el marc del Campo de Trabajo Primeros Pobladores, que organitza l’Instituto de la Juventud de Extremadura, i en el qual hi prenen part 30 joves procedents de diferents països com Corea del sud, Turquia, Bielorússia i Perú, juntament amb membres de l’EPPEX. Tots ells van rebre dimarts 6 de setembre la visita de representants de la Junta de Extremadura, encapçalats per la consellera de Cultura i Educació, Trinidad Nogales; la directora general de Patrimonio Cultural, Pilar Merino, i l’alcaldessa de Càceres, Elena Nevado.
technorati tags: hueso , banya , fauna , art noble , archeological sites , Heritage , Archaeology , Arts , pensament simbòlic8 Set, 2011
L’exposició sobre La Roca dels Moros del Cogul, ara a Balaguer
Del 17 de setembre al 16 d'octubre es podrà visitar al Museu de la Noguera
Web de l’exposició – Vídeo - Dossier de premsa: notes històriques
La mostra itinerant Un espai sagrat. La Roca dels Moros del Cogul, organitzada pel Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), juntament amb l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), amb motiu del centenari de la descoberta d’aquest conjunt de pintures rupestres el 1908, d’una antiguitat d’entre 10.000 i 4.000 anys, estarà a Balaguer (Lleida) del 17de setembre al 16 d‘octubre, concretament al Museu de la Noguera. La inauguració serà el divendres 16 de setembre a les 20 h.
L’exposició se centra en el conjunt de pintures i gravats excepcionals que constitueixen aquest mural rupestre, que –a dia d’avui- “segueix sent un document únic e insòlit de la Prehistòria, no tan sols de Catalunya sinó de tota la vessant mediterrània”, ha recalcat Ramon Viñas, investigador de l'IPHES i comissari de la mostra, perquè “conté les primeres imatges, gravades i pintades, de les societats caçadores i recol·lectores, i pageses i ramaderes, que van habitar aquesta regió des de les etapes postpaleolitiques”.
El cartell de l'exposició - IPHES
La mostra consta de plafons amb fotos, inclou quatre audiovisuals i tres vitrines amb diferents objectes del final del Paleolític, del Neolític i del món iberoromà. Ramon Viñas, ha puntualitzat: “l’exposició es planteja en dos grans àmbits. Una part es dedica pròpiament al mural, amb les seves pintures i gravats (dins del seu hipotètic marc cronològic i cultural), i per l'altra, tots els aspectes complementaris sobre els 100 anys de recerca, la seva situació geogràfica, l’inclusió dins la Ruta de l'Art Rupestre de Catalunya constituïda pel MAC, així com el seu futur Centre d'Interpretació, i la investigació que cal afavorir, en la qual l’IPHES hi té els seu lloc”.
Un dels panells sobre les pintures de Cogul que es poden veure a la mostra - IPHES
A més, ha indicat: “hi ha uns panells retrolluminosos que contenen una àmplia informació fotogràfica acompanyada de textos que faciliten el coneixement de cadascuna de les composicions de la Roca, integrades per unes 48 figures, algunes molt degradades per l'erosió i difícils d'identificar, així com el seu context arqueològic i la recerca acumulada en 100 anys”.
La part del context cronològic i cultural de les pintures rupestres esta acompanyada de tres vídeos que mostren les diferents etapes de les pintures de la Roca: la figurativa dels caçadors recol·lectors; l’esquemàtica dels agricultors ramaders i la d'incisió practicada pels ibers i romans.
A mes, l’àrea de les pintures conté un altre vídeo (el mes gran i principal) amb una animació digital que mostra el procés evolutiu del conjunt, és a dir, com es van integrar les figures dins del mural, doncs de les primeres a les últimes pintures van passar alguns mil·lennis, ha assenyalat Ramon Viñas.
technorati tags: socialització , human evolution , rock art , art rupestre , pintures , Heritage , Archaeology , Arts , Museums7 Set, 2011
Més de 62.000 persones han visitat aquest estiu el Museo de la Evolución de Burgos
Més de 62.000 persones han visitat aquest estiu el Museo de la Evolución de Burgos (MEH), a més d'altres 1.500, la majoria canalla, que han participat en alguns dels tallers que es van celebrar diàriament. En el que va d’any, ja ha rebut més de 180.000 visites.
Del total de visites d’aquest estiu, el 20 per cent van ser veïns de Burgos capital o de la seva província. Del 80 per cent restant, un 10 per cent han estat estrangers, entre ells un 6,30 per cent d'europeus (França, Alemanya i Itàlia van ser els 3 primers països de procedència), un 2,95 d'americans (EUA, Mèxic i Brasil van ser els tres països que més van aportar) i un 1,95 per cent de la resta de continents del món (entre ells 37 coreans, 32 japonesos o 32 australians).
Los visitantes, además de recorrer las instalaciones, pueden realizar numerosas actividades - Jordi Mestre / IPHES
La majoria dels visitants procedien de la resta d'Espanya, dels quals només un 12,14 per cent eren de províncies de Castilla y León. Un 17,5 per cent han estat de Madrid, un 15,5 per cent de Catalunya i un 11,8 per cent del País Basc.
L’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) ha participat des dels seus orígens, i molt activament, en l'elaboració dels guions, disseny i definició dels espais del Museu de l'Evolució Humana, ja que la implicació d'aquest centre de recerca en el Projecte Atapuerca, que ha propiciat la creació d'aquesta infraestructura, és molt important.
technorati tags: Heritage , Archaeology , Museums , human evolution , socialització , tallers didàctics , canalla6 Set, 2011
Conferències sobre els primers enterraments humans i l’ús preferent de la mà dreta
Ho explicaran Marina Mosquera i Marina Lozano, respectivament, el 22 de setembre, a Madrid, en el marc d’un curs d’estiu que es fa a l’Instituto de Salud Carlos III
Marina Mosquera, professora de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i col·laboradora de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), i Marina Lozano, investigadora d’aquest centre de recerca, participaran al curs Creatividad y Neurociencia Cognitiva, que es desenvolupa del 19 al 22 de setembre a l Instituto de Salud Carlos III, organitzat per aquesta entitat juntament amb l’Instituto Tomás Pascual para la Nutrición y la Salud i la Sección de Neurociencia Cognitiva del Centro Mixto UCM-ISCIII de Evolución y Comportamiento Humanos. Ambdues intervindran l’últim dia, a la sessió del matí.
Marina Lozano, en una imatge d'arxiu, a les excavacions d'Atapuerca - Jordi Mestre / IPHES
La xerrada de Marina Lozano, a les 10.30 h, porta per títol Lateralitat manual de l’Homo heidelbergensis, i la de Marina Mosquera, que parlarà a les 12, “Del cerebro a los primeros enterramientos: La evolución de la cognición humana”.
Resums
Lateralitat manual d'Homo heidelbergensis: La Sima de los Huesos (Sierra de Atapuerca, Burgos), per Marina Lozano Ruiz
La lateralitat manual, o ús preferent d’una mà, està molt ben establerta en la nostra espècie. No obstant això, encara no s'ha pogut determinar amb seguretat quina espècie va ser la primera en mantenir aquest comportament. En tot cas, cert tipus de desgast dental pot oferir-nos una evidència directa de quina de les mans va ser emprada de manera preferent pels homínids, concretament les estries que apareixen en la superfície de part de la dentició d'individus pertanyents a diverses espècies (Homo heidelbergensis, Homo neanderthalensis, Homo sapiens ...). Aquestes estries són resultat de l'ús de la dentició com a tercera mà per a processar i manipular una gran diversitat de materials. La població d'Homo heidelbergensis de la Sima de los Huesos (Sierra d'Atapuerca, Burgos) presenta aquest tipus de desgast, a partir del qual hem pogut inferir un ús preferent de la mà dreta, fa ja, 500.000 anys.
La investigadora Marina Mosquera - Jordi Mestre / IPHES
“Del cervell als primers enterraments. L’evolució de la cognició humana”, per Marina Mosquera
L’ésser humà posseeix un potencial cognitiu extraordinari. Però com i quan sorgeix aquesta capacitat durant l'evolució humana? La posseïen altres homínids fòssils? És difícil respondre perquè la cognició inclou tot el que no és ni instintiu ni automàtic. No obstant això, resulta relativament fàcil reconèixer els comportaments i les activitats que incloem en la nostra complexitat cognitiva: racionalitat, llenguatge, música, filosofia, tecnologia, matemàtica, solidaritat, empatia ... Aquest repertori d'activitats i comportaments es pot reduir a unes poques unitats subjacents a tot això: capacitat tecnològica, consciència, capacitat simbòlica i socialització de coneixements. És la combinació d'aquests quatre potencials el que dóna a l'ésser humà el seu caràcter únic en la forma i grau de la seva complexitat. Només a través del seu estudi podem centrar i enfocar el tema que tractem de cara a rastrejar les seves arrels en el passat, per conèixer quan i amb qui comença a aparèixer la complexitat cognitiva en l'evolució humana.
technorati tags: tecnologia , lateralitat , human evolution , complexitat , cervell , comportament , pensament simbòlic