www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

30 Abr, 2009

Camp de treball juvenil per trobar els Primers Pobladors d’Extremadura al mateix temps que es formen nous professionals de l’arqueologia

Es desenvoluparà del 13 al 27 de setembre i el termini d’inscripció ja està obert

El camp de treball “Los Primeros Pobladores de Extremadura” es durà a terme aquest any el proper setembre, del 13 al 27, a Malpartida de Càceres i se centrarà en els jaciments paleolítics de La Cueva de Santa Ana i El Millar. Els participants, joves d’entre 18 i 30 anys, realitzaran treballs d’adequació, excavació i estudi d’aquests jaciments arqueològics, sota la direcció de l’EPPEX (Equipo Primeros Pobladores de Extremadura), del qual forma part l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). El termini d’inscripció ja està obert. Els interessats trobaran detalls pràctics clicant a aquí. També poden obtenir més informació a la web del Instituto de Juventud de Extremadura.

Cueva de Santa Ana (Extremadura)

Excavacions a la Cueva de Santa Ana, en una imatge d'arxiu - IPHES

Altres tasques que s’inclouen en el camp de treball són el rentat, siglat, classificació i restauració del material arqueològic recuperat en els jaciments. A més, s’efectuaran activitats complementàries com excursions a localitats d’interès turístic, tallers, xerrades i senderisme, entre altres.

Aquest camp de treball està concebut com una activitat de voluntariat juvenil, així com formativa i complementària als estudis reglats d’Història, Història de l’Art o disciplines afins, de gran importància en la formació professional dels participants, ja que l’experiència i coneixements que s’adquireixen resulten de gran utilitat a l’hora de dedicar-se professionalment a l’arqueologia (tant a nivell de treball de camp com de laboratori).

En aquest sentit, es tracta d’un camp de treball pioner ja que, des d’un principi, la parcel·la d’oci i temps lliure queda relegada a un segon terme i es prima la formació en qüestions arqueològiques tant en l’àmbit teòric com en el tècnic (planificació d’excavacions, excavació, documentació del registre arqueològic, etc.), l’adquisició de nous coneixements, l’ús d’eines de treball manual i tecnològic (bases de dades, digitalització de plànols, PDA, tractament informàtic de les dades, etc.)

L’objectiu principal és conèixer la metodologia aplicada en les excavacions arqueològiques i aprendre a treballar en equip sota una disciplina científica adequada.

Aquest camp de treball està finançat per la Dirección General de Juventud de la Junta de Extremadura i es realitza cada mes de setembre des de l’any 2000.

technorati tags: , , , , ,

28 Abr, 2009

La Balma de la Massana va ser un lloc d’ocupació reiterada per part de les primeres poblacions del neolític fa uns 7.000 anys

Així ho demostra l’acumulació de restes molt diverses que ha posat al descobert la campanya d’excavació d’enguany

Les tasques d’excavació en extensió del nivell 1 (quinze metres quadrats) que sota la direcció de l'IPHES s'han dut a terme del 4 al 19 d’abril a la Balma de la Massana, al nucli d’Alsamora (St. Esteve de la Sarga, Pallars Jussà) han permès identificar una gran acumulació de restes (més de 3.000 peces) resultants d’activitats molt diverses, fet que suggereix  l’ús de l’abric com un lloc d’ocupació reiterada per part dels pobladors del Neolític antic, fa entre 7.500 i 7.000 anys abans d’ara.

                 Vista general excavació a la Balma de la Massana
                     Una de les jornades d'excavació a la Balma de la Massana - Jordi Mestre / IPHES

Els principals materials arqueològics recuperats (indústria lítica, ceràmica, restes faunístiques i vegetals) ens indiquen que a la Balma de la Massana es va realitzar un amplia panòplia d’activitats, com la fabricació d’instruments de sílex, la cacera, el treball  de la pell i el processament de recursos agrícoles i ramaders, per exemple, en aquest últim cas, s’ha pogut documentar la utilització d’espècies d’animals domèstiques, com les ovelles i les cabres, ja que s’han trobat restes d’os amb marques de descarnament i d’ús culinari.

                                 Sacs amb sediments de la Balma de la Massana

Sacs amb sediments d'excavació que també s'analitzen perquè no s'escapi res - Jordi Mestre / IPHES

També és important  la presència d’elements d’ornamentació personal com denes, entre les quals cal destacar les realitzades amb elements exòtics al prepirineu , com cargolins d’origen marí (procedents com a mínim de 150 km de distància).  Finalment cal destacar la troballa d’una dent humana cremada que s’ha recuperat aïllada i que ens indica un ús més complex de la cavitat des del punt de vista ritual.

A més de l’excavació en extensió s’ha continuat amb el sondeig  iniciat durant la primera campanya, l’any anterior. Els treballs que s’hi han realitzat han  posat al descobert un nou  nivell del Neolític Antic (nivell 3). Aquest nivell, al contrari que el primer que es trobava exposat a les actuacions realitzades amb posterioritat pels diferents visitants de la balma, ha aparegut completament segellat entre dues capes sedimentaries. Així doncs, l’intervenció en ell durant els propers anys, ens permetrà ampliar el coneixement de la seqüència d’arribada i assentament dels primers ocupants neolítics al prepirineu. 

                                Primera neteja dels sediments trobades a la Balma de la Massana
 

Per altra banda es contínua amb l’objectiu a mitjà termini de documentar la presència dels últims caçadors recol·lectors del paleolític a la balma, per tal de veure quines son les característiques d’aquestes comunitats humanes en un territori on fins ara no han estat documentades.

En aquesta intervenció arqueològica,  dirigida pels col•laboradors de l’IPHES, Amèlia Bargalló, Juan Ignacio Morales i Àlex Solé, hi han participat més de quinze persones,  principalment alumnat del Màster Erasmus Mundus en Arqueología del Quaternari i Evolució Humana que s’imparteix a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), i també d’altres procedents de diverses universitats espanyoles i europees, així com membres de l’IPHES . A més, s’ha comptat amb la col•laboració d’investigadors del SERP (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques) de la Universitat de Barcelona (UB), i estudiants de l’ensenyament d’Història tant de la URV com de la UB.

technorati tags: , , , , , ,

24 Abr, 2009

Eudald Carbonell repassa les fites assolides en 30 anys de recerca a Atapuerca en una xerrada a l’Institut Català d’Investigació Química

Serà dilluns dia 27 d’abril a les 18 h al nou auditori de l’ICIQ, i l’acte està obert a tothom

 Video i podcast de la troballa del primer europeu

L’Institut Català d'Investigació Química, amb la voluntat d’obrir-se a la societat, ha organitzat un cicle de conferències que porta per títol “Fem un parèntesi a la Química” i mira així més enllà d’aquesta branca del coneixement amb sis seminaris que s’impartiran al llarg d´aquest any sobre temes diversos. La primera xerrada, El primer europeu: la mandíbula de la Sima del Elefante. 30 anys d’investigació a Atapuerca, l’oferirà Eudald Carbonell, director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES)  i codirector del Projecte Atapuerca, dilluns 27 d’abril, a les 18 h, al nou auditori del ICIQ, a l’avinguda dels Països Catalans, 16, de Tarragona.

En la seva intervenció Eudald Carbonell es referirà també als fòssils descoberts d'Homo antecessor a Gran Dolina, entre altres jaciments d’Atapuerca, doncs l’equip treballa amb la hipòtesi de que les restes humanes de Sima del Elefante puguin ser també aquesta espècie, trobada per primer cop al primer jaciment esmentat.

Marques de tall observades en eines de pedra trobades a la Sima del Elefante

Restes de fauna amb marques de tall que haurien practicat els homínids que van ocupar la Sima del Elefante fa més d'1,2 milions d'anys - IPHES

Pel que fa a la mandíbula humana de Sima del Elefante, cal remarcar que són les restes del primer europeu, troballa que va ser portada a la revista Nature. En el mateix nivell s’ha localitzat indústria lítica del Mode 1, o sigui molt arcaica, i restes de fauna amb marques de tall que haurien practicat aquests homínids per obtenir aliment.

La mandíbula trobada a la Sima del Elefante té una antiguitat d’1,2 milions d’anys i la importància d’aquesta descoberta ho demostrada el fet que va ser portada a la prestigiosa revista científica Nature. Té una morfologia primitiva, similar a la de l’Homo antecessor. Igualment, però, té similituds amb l’Homo georgicus (Dmanisi, Geòrgia).

technorati tags: , , , , ,

23 Abr, 2009

Atapuerca, la teoria de l’evolució i les adquisicions que ens han fet humans centre les xerrades de l’IPHES del 24 d’abril

Van a càrrec de Xosé-Pedro Rodríguez, Jordi Agustí i Eudald Carbonell

Conferència La primera presència humana al Paleolític hispà: Atapuerca com a paradigma

A càrrec de Xosé-Pedro Rodríguez, investigador de l’IPHES

Divendres 24 d’abril, a les 10 h, a la Fundación Caixa Nova, en Lugo

Breu resum

Es referirà als diferents jaciments de la Sierra d’Atapuerca, especialment als nivells més antics de la Sima del Elefante i de Gran Dolina, on van aparèixer, respectivament, les restes d’homínid més antigues, d’1,3 milions d’anys, i les restes d’una nova espècie: Homo antecessor. L’objectiu de la seva intervenció és plantejar l’estat actual de les investigacions, en el context del primer poblament d’Europa, incidint especialment en les dades que aporten les restes d’indústria lítica descobertes.

 

Xosé Pedro Rodríguez i Eudald Carbonell a Atapuerca

 En primer terme, Eudald Carbonell, amb Xosé-Pedro Rodríguez a Atapuerca - Jordi Mestre / IPHES

Conferència  Nous reptes de la Teoria de l’Evolució

Per Jordi Agustí, investigador ICREA a l’IPHES

Divendres 24 d’abril, a les 10.30 h, al CEMACAM Torre Guil, Urbanización Torre Guil, Sangonera La Verde, a Múrcia

En el marc de les Jornades Evolució Humana que organitza el Centro Educativo del Medio Ambiente de Caja Mediterráneo (CEMACAMT)

Resum

El progrés biològic suscita actualment un rebuig generalitzat entre els biòlegs evolutius. En general, se’l considera una herència no desitjable de les primeres etapes de la teoria evolutiva, quan es veia l’evolució com un procés constants, gradual i progressiu que culminava amb l’ésser humà. Al marge de la càrrega cultural i ideològica que ha acompanyat aquest concepte, el progrés evolutiu pot ser in problema interessant des de la pròpia biologia evolutiva: realment existeix? Si és sí, com es pot explicar al llarg del temps?

 

Conferència Què ens ha fet humans? Les adquisicions que ens han fet humans

A càrrec d’Eudald Carbonell, director de l’IPHES

Divendres 24 d’abril, a les 16 h, al CEMACAM Torre Guil, Urbanización Torre Guil, Sangonera La Verde, a Múrcia

En el marc de les Jornades Evolució Humana que organitza el Centro Educativo del Medio Ambiente de Caja Mediterráneo (CEMACAMT)

Resum

La intel·ligència operativa i la modificació exosomàtica d’objectes són dos dels fets que acompanyen l’emergència humana fa 2,5 milions d’anys, tal com ho demostren eines lítiques trobades a jaciments com Khada Gonna, a Etiopia. La socialització d’aquests intel·ligència va afavorir la dispersió homínida pels continents africans i eurasiàtics. A partir d’aquí s’han succeït diferents revolucions tecnològiques i amb elles diferents resocialitzacions humanes. El llenguatge i l’autoconciència són alters elements que han propiciat la humanització

technorati tags: , , , , , ,

23 Abr, 2009

Per Sant Jordi, regalem Evolució Humana

Coincidint amb la Diada de Sant Jordi, des de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) us volem recomanar alguns llibres que en els darrer any han publicat diferents membres del nostre equip o hi prenen part d’alguna manera.

Cambrils al neolític. Implantació i desenvolupament de les economies productores al Camp de Tarragona

de Juan Ignacio Morales i Xavier Oms, guanyadors de la VI Beca de Recerca Vila de Cambrils 2005-2006

àmplia infomració en aquest link 

El Paleolític inferior a Catalunya i al Rosselló

de Joan Garcia Garriga

per més informació clica al bloc o escolta un podcast

De la Prehistòria a la fi del Món Antic

segon volum de Valls i la seva història

Coordinat pels arqueòlegs Josep Maria Vergès i Jordi López, el primer d’ells investigador de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES)

Hi escriuen 8 membres d’aquest institut

Per més informació clica aquí

Un passeig pel campus

Reflexions sobre la societat i el coneixement de personalitats científiques universitàries

Diversos autors

Inclou una entrevista a Eudald Carbonell

Història de la Conca de Barberà. Història de l'Art

coordinadors: Joan Fuguet i Carme Plaza

Inclou el capítol Arquitectura industrial, que han escrit Marta Fontanals i Josep Maria Vergès, investigadors de l'IPHES

La conciencia que quema

de Eudald Carbonell, escrito originalmente en catalán

para más información, escucha este podcast o accede a la ficha bibliográfica

technorati tags: , , , , , , , , , ,

22 Abr, 2009

L’IPHES dóna a conèixer com resol els problemes de restauració i conservació d’alguns fòssils com el d’un bòvid de 3,5 milions d’anys

Es basen en peces del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella - Girona) i al Tossal de la Font (Vilafamès - Castelló)

Quan es descobreix una troballa és molt important prendre les decisions adequades per poder garantir la conservació de la peça per no alterar el posterior estudi científic. De les mesures que s’adoptin des que apareix al jaciment fins que arriba al laboratori (extracció, embalatge, trasllat...), l’operació serà un èxit o no.

Per tal de debatre totes aquestes qüestions, del 20 al 23 d’abril se celebra a Sabadell el I Conservation Workshop, organitzat per l’Institut Català de Paleontologia. Diferents membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) hi han participat amb la presentació de tres pòsters sobre la seva experiència amb restes fòssils trobades al Camp dels Ninots (Caldes de Malavella), com el crani d’un bòvid de 3,5 milions d’anys, i al Tossal de la Font (Vilafamès).

Tasques de consolidació in situ bòvid Caldes

Al lloc on es troba el fòssil, sovint cal fer ja tasques de consolidació de la peça - Gerard Campeny / IPHES

Dos fan referència al Camp dels Ninots. Un d’ells el signen Gala Gómez, restauradora de l’IPHES; Núria Ibáñez, tècnica de col·leccions osteològiques del mateix institut, i Gerard Campeny i Bruno Gómez, codirectors del projecte d’investigació del Camp dels Ninots (Girona). Han elaborat l’estudi Actuacions de conservació, restauració i magatzematge d’un crani de bòvid del jaciment paleontològic del Camp dels Ninots. Les característiques geològiques de formació i sedimentació d’aquest jaciment afavoreixen que es recuperin fòssils molt complets i en connexió anatòmica. Els tractaments de conservació i restauració es van realitzar per assegurar-ne la seva conservació i facilitar la recerca paleontològica i paleoambiental.   Com a mesura preventiva, es va efectuar un suport amb materials inerts i aïllants per protegir el fòssil del medi extern i de les vibracions durant el transport. La peça es pot analitzar sense extreure-la d’aquest suport i està protegida en una caixa adaptada al sistema de magatzematge de l’IPHES.

Bòvid de crani en el seu suport

El crani de bòvid restaurat i en el seu suport - Gerard Campeny / IPHES

Per la seva part, López-Polín, tècnica de restauració d’aquest institut; Souhila Roubach, estudiant del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, i Bruno Gómez i Gerard Campeny, aquests dos últims codirectors del projecte d’investigació del Camp dels Ninots (Girona), han constatat les Proves preliminars de consolidació de les empremtes de fulles fòssils pliocenes del jaciment del Camp dels Ninots.

En aquest indret s’han recuperat importants fulles de fòssils i les seves empremtes es troben en una matriu argilosa laminada. S’han comunicat els assajos efectuats per estabilitzar el material, demostrant-se que l’emulsió aquosa i la dissolució en acetona acceleren la laminació de l’argila i fan malbé les empremtes. El paraloid en xilé ha estat la millor solució per a aquest material.

D’altra banda, en el dedicat als Tractaments de preparació i restauració de les restes fòssils de vertebrats del jaciment plistocè del Tossal de la Font (Vilafamés, Castelló) s’apunten les actuacions realitzades en aquest sentit amb les troballes de les darreres intervencions arqueològiques (2004-2008). El principal problema que va haver d’afrontar l’equip és que les restes es trobaven en una matriu compacte i dura, que en dificultava la seva extracció. Cal anar en compte perquè a vegades en situacions d’aquestes es fragmenten i, la majoria de vegades, es recuperen parcialment o totalment coberts de sediments. En aquests casos l’objectiu principal de les tasques de restauració és preparar el material per al seu estudi, netejant-lo i reconstruint-lo fins recuperar el seu aspecte original.

Els autors d’aquest pòster són Lucía López-Polín, Anna Bertral, restauradora i col·laboradora de l’IPHES, igual que Bernat Font, que és, a més, estudiant del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana a la URV, i Andreu Ollé, investigador del mateix institut i codirector del projecte de recerca del Tossal de la Font.

technorati tags: , , , , , , , , ,

22 Abr, 2009

Un llibre explica com va ser la implantació del neolític al Camp de Tarragona que va revolucionar el sistema econòmic

La publicació es presenta dimecres dia 22, a les 20 h, al Centre Cultural i Ocupacional de Cambrils

Cambrils al Neolític. Implantació i desenvolupament de les economies productores al Camp de Tarragona és el títol del llibre de Juan Ignacio Morales i Xavier Oms, guanyadors de la VI Beca de Recerca Vila de Cambrils 2005-2006, que es presenta dimecres 22 d’abril, a les 20 h, a la sala d’actes del Centre Cultural i Ocupacional de Cambrils. El comentari anirà a càrrec de Josep Maria Vergès, investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).

Aquest període prehistòric és cabdal en l’evolució de les societats humanes, ja que s’abandonen les pràctiques de caça i recol•lecció pròpies del Paleolític i Mesolític i s’integren en un nou model econòmic basat en la domesticació de cereals i animals i l’aparició de nous materials arqueològics com la ceràmica i la pedra polida.

Portada del llibre sobre el Neolític a Cambrils

RESUM DEL LLIBRE

Arran de l’inici, l’any 2005, del projecte arqueològic al jaciment del Cavet (Cambrils) per part d’aquest institut es va iniciar l’estudi dels materials arqueològics (ceràmica i indústria lítica) que s’havien anat exhumant d’aquest jaciment des de mitjans de la dècada dels anys 90 i que es trobaven dipositats al Museu d'Història de Cambrils. Amb la concessió als autors de la VI Beca de Recerca Vila de Cambrils es va poder inserir l’estudi dels materials arqueològics en un discurs i context més global, el de la neolitització de la Península Ibèrica.

El llibre tracta, des d’una perspectiva macro a micro, del procés de neolitització des del Pròxim Orient fins la Península Ibèrica, prestant una especial atenció als materials del neolític antic procedents del Camp de Tarragona. 

En primer lloc s’explica el fenomen en el seu focus d’origen, el Pròxim Orient amb una cronologia de fa aproximadament 12.000 anys. Això és clau per entendre quins van ser els fenòmens econòmics, culturals i demogràfics que van viure altres zones veïnes fins arribar a la Mediterrània occidental.

Es repassen les claus del neolític a Catalunya, s’analitzen els jaciments més importants de casa nostra i els seus materials des d’una òptica d’ara amb dades actualitzades fins inicis de l’any 2007.

Més endavant es presenta el projecte arqueològic del Cavet, dirigit per Marta Fontanals, també investigadora de l’IPHES, i Josep M. Vergès, i la seva importància en el marc de les darreres notícies sobre el neolític, que el situen com un jaciment d’interès cabdal tant pels seus materials com per la seva antiga cronologia, que fan que es pugui considerar el Cavet com un assentament pioner.

Per últim, en un darrer apartat, s’analitzen tots els materials arqueològics que van ser recuperats del jaciment prèviament a l’inici del projecte actual, mitjançant una metodologia d'estudi analítica i acurada sobre els materials ceràmics i lítics.

ELS AUTORS

F. Xavier Oms Arias

Arqueòleg membre del grup de recerca SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques) del Departament de Prehistòria de la Universitat de Barcelona i col·laborador de l’IPHES. Desenvolupa la seva recerca de tesi doctoral entorn la cultura material ceràmica de les primeres fases del Neolític antic i la neolitització del NE de la Península Ibèrica. 

És director de diverses excavacions programades i preventives amb cronologies que comprenen des del Paleolític superior fins el Neolític i l’edat  del Bronze (Balma de la Griera, Cova Foradada, Cova Colomera, Enllaç Vilafranca Centre, etc.) i participa en projectes de recerca d’altres grups, com per exemple per l’excavació i estudi del jaciment del Cavet, la Cova del Toll o la Balma de la Massana, amb l’IPHES.

Juan Ignacio Morales Hidalgo

Arqueòleg, membre de  l’IPHES i de l'Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, està cursant a més el Màster europeu de Quaternari i Prehistòria de la URV. Desenvolupa la seva recerca científica entorn la tecnologia de les indústries lítiques del Mesolític i de l’inici del Neolític del NE de la Península Ibèrica.

És codirector de diverses excavacions programades que comprenen les darreries del Paleolític i inicis del Neolític (Cova del Toll i Balma de la Massana), així com col•laborador en els estudis integrals a d’altres jaciments i projectes com els del Cavet, l'abric de la Cativera, la Cova Colomera, la Balma de la Griera o la Cova Foradada, entre d’altres.

technorati tags: , , , , ,

20 Abr, 2009

Primera visita d’ Eudald Carbonell als jaciments de Galícia on treballa l’IPHES juntament amb la Universitat de Santiago de Compostel•la

Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i codirector del Projecte Atapuerca, visita per primer cop aquesta setmana els jaciments de Galícia, on treballa el seu equip juntament amb la Universitat de Santiago de Compostel·la que és, en aquest cas, la investigadora principal.

Precisament, aquests dies es desenvolupa una excavació a la localitat de Monforte de Lemos. Aquest serà el primer lloc que visitarà Carbonell, el dimarts 21 d’abril a partir de les 16.30h. Es tracta “d’una sèrie de jaciments a l’aire lliure de diverses cronologies, des de Paleolític inferior fins a Paleolític superior - Holocè inicial”, ha comentat Xosé-Pedro Rodríguez, investigador de l’IPHES que participa aquests dies en aquesta excavació. A continuació, es traslladaran al laboratori de campanya instal·lat a l’Escola de Formació i Experimentació Agrària de Monforte de Lemos.

El dimecres 22, pel matí, Eudald Carbonell anirà a la Cova Eirós (Triacastela, Lugo), on s’ha documentat un jaciment amb nivells adscrits al Paleolític mitjà i al Paleolític superior. Finalment, el mateix dia a la tarda coneixerà la Cova de Valdavara (Becerra, Lugo), jaciment amb nivells de Paleolític superior i Holocè.

El periple del director de l’IPHES a Galícia s’inicia en qualsevol cas aquest vespre amb la conferència sobre Evolució, Innovació i Resocialització, que donarà a les 20 h a la Domus, a A Coruña, organitzada pels Museus Científics Corunyesos.

technorati tags: , , , , ,

18 Abr, 2009

Conferència Conversa d’Eudald Carbonell amb Charles Darwin sobre Evolució Humana

El director de l’IPHES, Eudald Carbonell, protagonitzarà una conferència en la que reflexionarà, a manera de conversa amb Charles Darwin, sobre diversos aspectes relacionats amb l’evolució humana, en relació a esdeveniments actuals. Serà dilluns Dia 20 d’abril, a les 20 h, a la Domus, Casa de las Ciencias, al carrer de Santa Teresa,1 , a A Coruña, organitzada pels Museos Científicos Coruñenses, dins el cicle Los lunes con ciencia.

 Cartell anunciador de la xerrada

La conferència porta per títol Evolució, Innovació i resocialització. Així es referirà a l’emergència de la tecnologia i l’increment de la sociabilitat, com es produeix el procés de socialització d’una nova adquisició, quines van ser les primeres eines que van crear els homínids, altres invents i com s’han incorporat a les societats fins a l’actualitat; com es metabolitzen fets tan importants com, per exemple, la revolució industrial, el col·lapse d’espècie del segle XXI i la consciència crítica d’espècie que cal tenir per evitar-ho.

technorati tags: , , , , , , , ,

16 Abr, 2009

Els tallers d’eines, art rupestre i tècniques d’excavació protagonitzen les IV Jornadas sobre la Cueva de Maltravieso que acull Cáceres

A més, aquest vespre a les 20 h es lliuren els premis del I Certamen de Pintura

 Tallers de prehistòria a Cáceres

Un moment del taller de dijous dia 16 d'abril / EPPEX

Dijous 16 d'abril s’ha desenvolupat la primera sessió de les IV Jornadas sobre la Cueva de Maltravieso que acull la ciutat de Cáceres i que finalitzen divendres 17, al IES “Al-Qázeres”, organitzades pel Equipo de Primeros Pobladores de Extremadura (EPPEX) del qual formen part l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Tallers d'art rupestre a Cáceres

Els nens i nenes han pogut descobrir, amb els seves pròpis mans, com és realitza una obra d'art rupestre - EPPEX

Els talleres de prehistòria en són els protagonistes. Els participants, fonamentalment estudiants de les escoles del municipi, poden aprendre a crear diferents tipus d’eines, descobrir com es realitzaven les pintures d’art rupestre i saber quines són les tècniques d’excavació que apliquen els professionals de l’arqueologia per recuperar la història del passat.

En el marc d’aquestes jornades, avui mateix a les 20 h, en el mateix institut, es lliuren els premis del I Certament de Pintura La Cueva de Maltravieso

technorati tags: , , , , , ,

15 Abr, 2009

Conferència sobre les primeres ocupacions humanes a la regió d’Orce

L'aforament és limitat

"Primeres ocupacions humanes en el Plistocè inferior de la regió d'Orce (Granada)" és el títol genèric de la sessió que oferiran dos investigadors ICREA que desenvolupen la seva recerca a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), dijous dia 16 d’abril a les 19 h al Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona, en el marc de l’exposició Europa fa 1 milió d’anys, comissariada per aquesta institut:. La sessió inclou dues intervencions:

RESUMS CONFERÈNCIES

"De Dmanisi a Orce. Cronologia de la primera dispersió humana a Europa"

Fa gairebé dos milions d'anys, un grup de homínidos va encertar a expandir-se per primera fora d’Àfrica. Fins a no fa molt, es pensava que aquesta migració fora del continent africà i la subsegüent colonització d'Europa havia tingut lloc molt tardanament, fa menys de mig milió d'anys, sent protagonitzada per avançats homínidos pròxims als neandertales. No obstant això, successives troballes en l'última dècada han posat en qüestió aquest escenari. Així, la nostra comprensió d'aquesta primera gran migració humana ha avançat extraordinàriament, gràcies a les investigacions realitzades en una sèrie de jaciments únics. És el cas de Dmanisi, a Geòrgia, on s'han trobat les més antigues restes de homínids d'Euràsia, datades en 1,7 milions d'anys. És el cas també dels jaciment de Fuente Nueva 3 i Barranco León, a Orce, Granada, on es troben les evidències arqueològiques de les més antigues ocupacions humanes de la península Ibèrica. En aquesta conferència es pretén mostrar i discutir l'evidència conjunta d'aquests jaciments, no només pel que fa a l'evolució humana, sinó també en tot allò referent al context geològic, faunístic i ecològic que aquella es va produir.

Excavacions a Orce

 Els jaciments d'Orce aporten moltes dades sobre les primeres ocupacions humanes, fa 1 milió d'anys - Jordi Mestre / IPHES

 

"Carronya, hienes i homínids als jaciments de Fuente Nueva i Barranco León d'Orce"

La transformació des d’una alimentació fonamentalment vegetariana cap  a una altra amb un fort component carnívor és la causa fonamental que provocà la individualització del gènere Homo respecte d’Australopithecus. Aquesta mateixa causa és la que va permetre que Homo fora capaç de sortir de les  latituds tropicals africanes on els recursos vegetals són molt  abundants i conquerís les latituds mitjanes d?Euràsia, amb climes  estacionals. Però l’accés a la carn mai no fou fàcil i les hienes eren  uns durs competidors que en moltes ocasions guanyaren la partida. Els  jaciments d'Orce (Venta Micena, Fuente Nueva-3 i Barranco León) ofereixen una important informació sobre aquest tema.

 

technorati tags: , , , , , , ,

14 Abr, 2009

El canvi climàtic i la crisi de les energies centraran la intervenció de Robert Sala en el debat sobre Darwin i la seva herència del dia 16 a la URV

Aquest científic reivindica una nova estratègia adaptativa del comportament humà

“Darwin i la seva herència” és el tema del debat en el qual hi prendre part com a ponent Robert Sala, professor del Departament d'Història i Història de l'Art de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) i coordinador de l’Àrea de Docència de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). L’acte el moderarà Jordi Blay, professor de la Unitat Departamental de Geografia de la URV, i tindrà lloc dijous 16 d’abril, a les 19 h, a l’Aula Magna del Campus Catalunya d’aquesta universitat; ha estat organitzat per l’Aula de Debat de la URV.

Robert Sala

Robert Sala

Robert Sala ha comentat que en la seva intervenció “plantejaré unes reflexions sobre l'aplicació de la teoria de l'evolució darwiniana i les qüestions referents a l'adaptació a la història evolutiva de la cultura i el comportaments humans, fent referència especial a l'actual situació amb el canvi climàtic i la crisi de les energies, en què necessitem una estratègia adaptativa i no una de continuar amb les mateixes formes de comportament tradicionals que inclouen una política energètica que s'ha demostrat ineficaç, arcaica i nociva per  l'equilibri del planeta a llarg termini”.

technorati tags: , , , , , , ,

14 Abr, 2009

Conferència d’Eudald Carbonell a l’entorn de l’evolució, a Cambrils

A l’entorn de l’evolució” és el títol de la conferència que pronunciarà Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), dimecres, 15 d’abril, a les 12 h, a la sala d’actes de l’IES de Cambrils, dins del programa d’activitats de l’Antena del Coneixement de la Universitat Rovira i Virgili en aquesta localitat del Baix Camp.

Carbonell defensarà la idea de que l’evolució no és cap somni. A partir d’aquí desenvoluparà conceptes relacionats amb les adquisicions biològiques i culturals que han caracteritzat el procés d’hominització i els que estan implicat en la humanització de la nostra espècie, com la producció d’eines, l’articulació del llenguatge, l’ús del foc, l’emergència de la consciència, així com la socialització de la ciència i la tecnologia.

technorati tags: , , , , , , ,

12 Abr, 2009

L’arqueologia i la fotografia, tema de la conferència que oferirà el fotògraf de l’IPHES, Jordi Mestre, en el marc del Festimatge’09

Basarà la seva xerrada en les seves vivències professionals al Sàhara

“L’arqueologia i la fotografia” és el títol de la conferència que oferirà Jordi Mestre (veure curriculum), responsable del Servei de Fotografia Científica de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), dimarts 14 d’abril a les 21 h, a la Sala Ajuntament Vell, a la Plaça de la Constitució de Calella. La seva xerrada, que anirà acompanyada amb imatges, es basarà fonamentalment en la seva experiència de treball al Sàhara. Aquesta activitat està inclosa al programa del Festimatge’09 (Festival de la Imatge de Calella), organitzat per l’entitat Foto Film Calella.

En la seva intervenció, Jordi Mestre es referirà a la feina que du a terme a l’IPHES amb l’exemple d’una de les expedicions que investigadors de l’equip van realitzar al Sàhara des de Tindouf fins a Tifariti; entre ells hi viatjaven Eudald Carbonell, i Robert Sala, director i coordinador de l’Àrea de Docència de l’IPHES, respectivament, a més de Carlos Díez, tots ells membres alhora de l’Equip d’Investigació d’Atapuerca (EIA).

El fotògraf Jordi Mestre

 Jordi Mestre, responsable del Servei de Fotografia Científica de l'IPHES

Jordi Mestre ha avançat: “des dels camps de refugiats de Tindouf vam travessar uns 300 Km de pista en direcció oest fins una zona on no hi ha més que gent armada i vam veure les dificultats de la conservació del patrimoni en una zona de conflicte. Evidentment la pròpia supervivència dels sahrauís és tant problemàtica com la del seu patrimoni arqueològic”.

Aquest és el segon ant que l’IPHES pren part en el Festimatge, gràcies a un conveni de col·laboració que manté amb l’Ajuntament d’aquest municipi. “L'any passat varem fer una exposició sobre Jordi Sabater Pi, i a partir d'aquest any serà el Servei de Fotografia Científica del l’IPHES qui hi col•labori al Festimatge amb intervencions d'aquest tipus”, ha remarcat Rafael Sospedra, responsable de l’Àrea de Socialització d’aquest institut.

technorati tags: , , , , , , , ,

7 Abr, 2009

Excavació al jaciment de la Balma de la Massana per saber com s’organitzaven les primeres societats agrícoles i ramaderes catalanes

Entre els dies 4 i 19 d’abril es realitza la segona campanya d’excavació al jaciment de la Balma de la Massana (Alsamora, Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà, Lleida), sota la direcció d’Amèlia Bargalló, Àlex Solé i Juan Ignacio Morales, col·laboradors de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).

Excavació a la Balma de la Massana

Excavacions a la Balma de la Massana - IPHES

Després de les tasques de sondeig desenvolupades la campanya anterior, enguany la feina es concentrarà en dos objectius principals. Per un costat l’obertura en extensió del primer nivell documentat, corresponent al Neolític antic, i que en el sector del sondeig va proporcionar una gran quantitat de materials molt diversos corresponent a les primeres comunitats de productors d’aliments prepirinenques, com ara ceràmica, industria lítica i denes de collaret, entre d’altres.

“Aquest nivell, treballat en una superfície més gran de ben segur proporcionarà una informació molt valuosa per tal de caracteritzar com eren aquests primers grups d’agricultors i ramaders al territori, focalitzant la investigació en el seu desenvolupament econòmic”, ha afirmat l’equip directiu de l’excavació.

Vista general de la Balma de la Massana

Vista general de la Balma de la Massana amb el jaciment al mig - IPHES

D’altra banda, es continuarà amb el sondeig ja iniciat a fi i efecte de conèixer el desenvolupament de la seqüència estratigràfica i saber si existiren ocupacions paleolítiques a la balma. A diferència de l’excavació en extensió, que permet conèixer la gestió de l’espai i l’estructuració de les diferents activitats realitzades dins d’un mateix nivell,  el sondeig facilita el coneixement diacrònic, de manera sintètica, de la dinàmica general del jaciment.

L’equip que treballa aquests dies a la Balma de la Massana està format per una quinzena de persones, principalment alumnat del Màster Erasmus Mundus en Arqueología del Quaternari i Evolució Humana que s’imparteix a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), i també d’altres procedents de diverses universitats espanyoles i europees, així com membres de l’IPHES . A més, es compta amb la col·laboració d’investigadors del SERP (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques) de la Universitat de Barcelona (UB), i estudiants de l’ensenyament d’Història tant de la URV com de la UB.

technorati tags: , , , , , , ,