31 Mar, 2013
Trobada infantil a l’IPHES
Els nens i nenes que van assistir al berenar infantil de l'IPHES celebrat recetment a la seu d'aquest institut a Tarragona - IPHES
Recentment, l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) va acollir un acte molt especial: un berenar pels fills i filles del personal d’aquest centre de recerca, que en els darrers anys ha vist com s’incrementava la natalitat entre els seus membres.
L'esdeveniment va tenir lloc a la sala de descans i va comptar amb la presència de les següents criatures: l'Abril Solé Bargalló, nascuda el 2012; Leonardo Gómez, Arcadi Lorenzo Gómez i Matilda Allué, del 2011; Júlia Moreno Alonso i Daniel Rodríguez Lozano, del 2010, i Ainhoa Rodríguez Lozano, del 2006.
Clara, a l'esquerra, i Marta Ollé López-Polín, a la dreta, són dues germanes veteranes a les excavacions d'Atapuerca - IPHES
Els nens i nenes s'ho varen passar molt bé, sobretot amb el dents de sabre que hi ha al hall de l’IPHES, tot i que van jugar, durant més de dues hores, per les diferents sales de la planta baixa. El berenar va consistir en diferents pastissos elaborats per mares i pares, així com unes galetes de gingebre preparades amb formes d'animals que varen ser tot un èxit.
Entre el membres de l'IPHES hi ha mares i pares d'adolescents, però en els darrers anys han nascut diverses criatures. Alguns d'aquests nens i nenes, gràcies a la bona predisposició de l'Equipo de Investigación de Atapuerca (EIA), ja són veterans en aquest jaciment, com és el cas de les germanes Ollé López-Polín, Marta i Clara.
technorati tags: berenar , socialització , festa infantil , criatures , esbarjo , temps lliure , convivència28 Mar, 2013
Una exposició mostra com era la vida quotidiana dels ibers
Es pot visitar a la Cubierta de Renfe. La Losa. C. del Viaducto Marquina, a Oviedo fins al 3 d’abril
VIDEO resum de la mostra – Dossier - Fulletó
Ibers. La nostra civilització abans de Roma és el títol de l’exposició que l’Obra Social “la Caixa” presenta a la la Cubierta de Renfe. La Losa. C. del Viaducto Marquina, a Oviedo fins al 3 d’abril. La mostra, comissariada per Lluís Batista, arqueòleg i responsable de l’àrea de socialització de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), pretén traslladar al visitant a la protohistòria peninsular mostrant, mitjançant una museografia avançada, tots els aspectes relacionats amb la cultura ibèrica.
A la mostra hi ha elements de la vida quotidiana dels ibers - Cedida "la Caixa"
L’exposició està estructurada a partir de vuit àmbits: el context històric i la formació de la cultura, l’organització militar, la jerarquització social, arquitectura i urbanisme, activitats productives, religió i món funerari, escriptura i comerç.
Tot això es dóna a conèixer amb reproduccions científiques d’obres d’art, maquetes, projeccions audiovisuals, fotografies i gravats, entre d’altres elements, com les escenografies. Amb totes aquestes aportacions el visitant pot esbrinar com eren les relacions dels ibers amb els fenicis i els grecs, la importància de l’agricultura i el comerç, o els misteris a l’entorn de la desaparició de la llengua ibèrica, tot passant per dins d’una casa ibera o de la Tomba de Baza en el moment del seu descobriment.
La Dama de Baza, escultura descoberta a Granada -Cedida "la Caixa"
La història dels ibers es va encetar a finals del segle VI a.C. amb l’aparició d’una aristocràcia de prínceps guerrers que va construir ciutats i santuaris, va impulsar el comerç i l’escriptura, i va generar formes artístiques pròpies. Aquesta cultura es va extingir al segle I a.C., quan va ser absorbida pel poder polític i cultural de Roma.
technorati tags: exposició , didà ctica , museografia , arqueologia , civilització Ãbera , història , reproduccions , Ãberos , exposiciones , ecenografÃas25 Mar, 2013
Nova Campanya de Excavació a la Cueva del Conejar, a Cà ceres, i III Jornades de Portes Obertes
Des del 24 de març i fins a 7 d'abril l'Equipo de Investigación Primeros Pobladores de Extremadura (EPPEX), del qual forma part l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), desenvoluparà una nova campanya d'excavació arqueològica a la Cueva de El Conejar (c / Beethoben, s / n. Urbanització Vistahermosa, Càceres).
Aquesta activitat compta amb el patrocini de la Diputación de Càceres i la col·laboració dels ajuntaments de Càceres i de Malpartida de Càceres, assegurant d'aquesta manera la continuïtat dels treballs de recerca desenvolupats en el Calerizo Càceres, que s'efectuen amb l'aportació científica del IPHES i de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV). També cal tenir en compte la participació d'associacions com ADEAEX (Associación de Estudios Arqueológicos Extremeños) i AEPEX, així com la Consejería de Educación y Cultura del Gobierno de Extremadura i el Museo de Cáceres.
Antoni Canals, codirector de l'EPPEX i investigador del IPHES, al centre de la imatge durant la presentació de la nova campanya, dilluns 25 de març amb l'Alcaldesa de Cáceres, Elena Nevado, i el Presidente de la Diputación de Cáceres, Laureano León - EPPEX
Amb motiu d'aquesta nova excavació, l’EPPEX ha programat les III Jornades de Portes Obertes a la Cueva del Conejar, animats per l'èxit obtingut en aquesta activitat en campanyes precedents.
La socialització del coneixement i fer partícips a la ciutadania de la importància del patrimoni arqueològic al Calerizo, són els objectius fonamentals d'aquestes Jornades. Els dies previstos per a aquest esdeveniment són el diumenge 31 de març, de les 10 h a les 14 h, i a la tarda de les 17 a les 21 h, i el dilluns 1 d'abril de les 10 a les 14. S'organitzaran grups a l'entrada de la Cova cada hora.
Aquesta jornada és un bon moment per descobrir la sorprenent cova urbana del Conejar, una cavitat com hi ha poques a Europa i que, a més, a diferència de les seves veïnes Maltravieso i Santa Anna, és accessible al públic en general.
Dos dies només pels escolars
Dimecres 3 i dijous 4 d'abril, les Jornades estan dedicades en exclusivitat a grups escolars, que han reservat ja la seva visita. Els centres participants són tots de Càceres i entre ells hi ha els més a prop de El Conejar El Conejar (el C.P. Donoso Cortés, el CEIP Alba Plata, el C.P. Practicas, C.P. Cervantes, el IES Norba Caesarina, i l’IES Al Qazeres). Gairebé 500 escolars visitaran la Cova en aquestes Jornades. La idea ésfomentar, en les etapes inicials de formació, el respecte i el valor al patrimoni arqueològic.
Les millors troballes
Entre les troballes més significatives de les últimes campanyes d'excavació cal destacar una atzagaia paleolítica decorada amb incisions transversals, art moble paleolític únic a la regió, i una dent humana, la primera resta d'aquestes característiques trobada al Calerizo en una excavació arqueològica. A més, les eines lítiques recuperades així com una important col·lecció de restes paleontològiques, generen un context únic per estudiar la transició de les últimes societats caçadores i recol·lectores cap a models de producció i cultura urbana, així com les transformacions ecològiques al Calerizo per la pressió que va a suposar la necessitat d'espais de cultiu.
technorati tags: paleolÃtic , art moble , portes obertes , puertas abiertas , excavación arqueológica , patrimonio arqueológico , socialización15 Mar, 2013
La Secretaria de Estado de I+D+I, Carmen Vela, assegura que l'IPHES és "qualitat i excel•lència posades al servei de la ciència"
"Qualitat i excel·lència posades al servei de la ciència". Així ha definit a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social)la Secretaria de Estado de I+D+I, Carmen Vela, després de visitar les instal·lacions d'aquest centre, ubicat al campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Ha estat acompanyada per Alejandro Fernández, portaveu a la Comisión de de I+D+I del Congreso de los Diputados, i Eudald Carbonell, director de l'IPHES.
Carmen Vela al laboratori de Paleoantropologia, i al seu darrere Eudald Carbonell - Jordi Mestre/IPHES
Carmen Vela, qui ja havia tingut l'oportunitat de trobar-se amb el professor Carbonell durant una visita que va fer a les excavacions a Atapuerca, ha puntualitzat que l'IPHES és "excel·lència i qualitat posades al servei de la ciència i no només quedant-nos dins la nostra caixa, aquest espai petit que si li limitem molt les vores ens dóna la sensació enorme de confort perquè estem còmodes", sinó que en aquest institut,"es busquen horitzons, noves coses. Busquen una paraula que és tan usada, la multidisciplinarietat, però que és tan imprescindible i que porta a tan bons resultats, cosa que en un àrea tan particular com la seva els permet, en qualitat i en excel·lència, tenir publicacions anuals en les millors revistes del món".
Carmen Vela intervenint en la roda de premsa celebrada al Centre Tecnològic de la Química de Catalunya (CTQC), després de finalitzar la visita a l'IPHES, i prèviamentla de l'ICIQ (Institut Català d'Investigació Química). Ambdós instituts mantenen un conveni de col.laboració per dur a termes projectes de recerca conjuntament. Jordi Mestre/IPHES
En aquest sentit, la Secretaria de Estado de I+D+I ha destacat que tenir aquesta meta com un objectiu no és fàcil, com tampoc ho és un altre dels propòsits de l'IPHES: tenir cada vegada més gent jove que participa en tots els aspectes. Un altre dels mèrits que va remarcar va ser la implicació d'aquest institut "en altres territoris, no només nacionals, la qual cosa tampoc és senzill de veure, tot i que sembla que té tot el sentit", va assegurar.
technorati tags: polÃtica , investigació , arqueologia , paleoantropologia , excel.lència , ciència11 Mar, 2013
La revolució neolÃtica, a l’espai Evoluciona de Tarragona Rà dio
També descobrirem què és l’Arqueobotànica i com s’aplica en el cas d’aquest període
Es podrà escoltar al 96.7 FM, a www.tarragonaradio.cat, per l'aplicació Tunein per a smartphones i a la TDT
Durant el neolític, la nostra espècie, Homo sapiens, assoleix avenços imprescindibles en tots els camps. Del mode de vida caçadora i recol•lectora en grups de pocs individus, es passa a la formació de poblats estables agrícoles i ramaders i, una mica més tard, a la creació de veritables ciutats i a la invenció de les primeres escriptures.
Conèixer com es va produir tot aquest procés és l’objectiu dels continguts del programa Evoluciona que s’emetrà en directe per Tarragona Ràdio dimarts 12 de març a les 11 h des del despatx d’Arqueobotànica de l’edifici de l’IPHES, presentat per Josep Suñé.
Les primeres mostres d'escriptura s'han docimentat sobre tauletes de ceràmica de l'època neolítica - "la Caixa"
En la primera part, Lluís Batista, arqueòleg i responsable de l’Àrea de Socialització de l’IPHES, i l’arqueòloga Marta Fontanals, ens parlaran de com ens vam convertir en sedentaris, els principals canvis tecnològics, culturals, socials que va comportar el neolític, i jaciments significatius per estudiar aquesta època, centrant-se especialment en els projectes de recerca més pròxims a Tarragona, com El Cavet a Cambrils o la Cova de la Font Major a L’Espluga de Francolí.
Carbons i pol.lens
En jaciments com aquests sovint es troben restes fossilitzades de carbons, pol·lens, i llavors, entre d’altres, que s’analitzen al laboratori pels especialistes en arqueobotànica. Gràcies al seu estudi podem saber, per exemple, com era el paisatge d’aquella època o els canvis climàtics associats al neolític. Ens ho explicaran els tres membres de l’IPHES especialitzats en aquesta disciplina: Ethel Allué, Francesc Burjachs i Isabel Expósito, i Julien Azuara, estudiant en mobilitat d'Erasmus Mundus (Màster de Quaternari), del Muséum National d'Histoire Naturelle (Paris, França), que està fent la recerca en Palinologia de medis costaners (Llenguadoc-Rosselló), aplicant-ho a la reconstitució de grans temporals marins en el passat, i relacionat amb assentaments humans al litoral mediterrani.
A vegades, fruit de la recerca, s’organitzen exposicions com Neolític. De nòmades a sedentaris que ara es pot veure a Talavera de la Reina i que ha estat comissariada per Lluís Batista i assessorada per Eudald Carbonell, director de l’IPHES.
En la recta final tindrem un resum de les notícies més importants de l’IPHES en els últims dies (troballes a Orce, a Maltravieso i a Mèxic) i la presència d’aquest institut a les xarxes socials, de la mà de Cinta S. Bellmunt, responsable de Comunicació del mateix centre.
technorati tags: mitjans de comunicació , socialització , rà dio , neolÃtic , sedentarisme , nòmades , arqueobotà nica11 Mar, 2013
Talavera de la Reina apropa el neolÃtic a tots els públics
Fins al 4 d'abril al Parque de la Alameda es pot veure l'exposició Neolític. De nòmades a sedentaris, comissariada per l'IPHES
L’exposició itinerant Neolític. De nòmades a sedentaris explica de forma didàctica i amena un període fonamental en l'evolució cultural de la nostra espècie. Ara, fins al 4 d'abril, es pot veure al Parque de la Alameda, a Talavera de la Reina, comissariada per l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), concretament per l’arqueòleg Lluís Batista, responsable de l’Àrea de Socialització d’aquest centre de recerca, i compta amb l’assessorament científic d’Eudald Carbonell, director de l’esmentat institut. L’entitat organitzadora és la Fundació “la Caixa”.
Escena quotidiana de vida a les cavernes al Neolític - "la Caixa"
Durant el neolític, període anomenat així per l'aparició d'una nova tècnica en l'elaboració d'instruments lítics, la nostra espècie, Homo sapiens, assoleix avenços imprescindibles en tots els camps. Del mode de vida caçador i recol·lector en grups de pocs individus, es passa a la formació de poblats estables agrícoles i ramaders i, una mica més tard, a la creació de veritables ciutats i a la invenció de les primeres escriptures.
Cartell que anuncia la mostra, amb motiu de la seva estada a Talavera
Geogràficament, els processos de desenvolupament del neolític es van produir a llocs diferents i molt distants (l’Índia, la Xina, l’Àfrica i Amèrica), encara que els més antics estan documentats a l’Orient Mitjà. En aquestes regions és on es coneix bé un procés autònom cap a la producció artificial d'aliments. La seqüència cultural comença amb un complex de l'epipaleolític o mesolític, que en unes zones passarà al neolític preceràmic amb dues fases (agricultors i més endavant també pastors que encara no coneixen la terrisseria), després al neolític ceràmic, per iniciar finalment el calcolític (amb grans ciutats i escriptura).
L'exposició s'estructura en cinc àmbits, el primer dels quals actua a tall d'introducció. Els quatre restants mostren els orígens dels mitjans de producció d'aliments (agricultura i ramaderia), l'avenç tecnològic lligat a aquests mitjans (ceràmica) i l'inici de la història (escriptura).
technorati tags: socialització , didà ctica , domesticació , ciutats , escritura , cultura , agricultura , poblados8 Mar, 2013
Art moble a la Cueva de Maltravieso, a CÃ ceres, la primera troballa d'aquest tipus a Extremadura
Es tracta d'un fragment de costella d'un gran herbívor decorada amb una sèrie de línies gravades en l'os
La revista del CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas), Trabajos de Prehistoria, publica la descoberta
La peça d'art moble descoberta a la Sala Chimenas de la Cueva de Maltravieso - EPPEX
Malgrat que les excavacions a la Cueva de Maltravieso (Càceres) estan en suspens des del 2008, l'equip Primeros Pobladores de Extremadura (EPPEX) codirigit per Antoni Canals i Eudald Carbonell, tots dos alhora investigadors de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), continua la seva tasca investigadora sobre aquest particular jaciment extremeny.
Així, en l'últim número de la revista del CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas), Trabajos de Prehistoria, es presenten els resultats de l'anàlisi d'una singular peça arqueològica recuperada a la Sala de las Chimeneas. Aquesta investigació ha estat realitzada per Marcos García-Díez de la Universidad del País Basco i col·laborador de l’EPPEX, Antonio Rodríguez-Hidalgo membre de l'IPHES i de l'EPPEX i Antoni Canals, abans esmentat.
Grafisme paleolític
Es tracta d'un fragment de costella d'un gran herbívor decorada amb una sèrie de línies gravades en l'os, que és un exemple d'art moble del Paleolític superior peninsular. La seva recuperació en context estratigràfic, datat en 21.758-20.885 anys abans del present, representa una nova aportació per al coneixement de la dispersió del grafisme paleolític, completant una àrea geogràfica (el sector extremeny) fins ara absent d'aquest tipus de suports, davant la presència de conjunts rupestres.
Excavacions a la Cueva de Maltravieso en una imatge d'arxiu - EPPEX
Simplicitat compositiva
La decoració correspon a una sèrie de línies rectilínies, paral·leles i regulars, realitzades a partir de traços curts i profunds executats amb una eina de tall díedre. Per la seva temàtica i simplicitat compositiva mostra paral·lels amb jaciments peninsulars i francesos, que abasten una dilatada cronologia al llarg de tot el Paleolític superior.
La relació espacial i tipològica entre el suport moble i almenys una part de l'art parietal de la pròpia cova, permet avançar en la contextualització cronològica de l'art rupestre i considerar que ambdues expressions gràfiques van ser realitzades dins d'un mateix àmbit ideològic.
Malgrat la petita grandària de la peça i la seva simplicitat iconogràfica les conclusions obtingudes en aquest estudi posen de manifest la importància de Maltravieso en el panorama paleolític peninsular i la necessitat de seguir treballant en aquesta singular cavitat.
Referència bibliogràfica
García-Díez, M., Rodríguez-Hidalgo, A. y Canals, A., 2012: “Arte mueble paleolítico en el interior peninsular: la cueva de Maltravieso (Cáceres, España)”. Trabajos de Prehistoria, vol.69 (2), 349-356.
technorati tags: art , paleolÃtic , cavitats , Heritage , Archaeology , Arts , expresiones gráficas , arte mueble1 Mar, 2013
Una dent de llet fòssil de fa 1.400.000 anys trobada a Orce es converteix en la resta humana més antiga d'Europa occidental
Es va descobrir durant la campanya d'excavació realitzada el 2002 i ara es dóna a conèixer des de la prestigiosa revista Journal of Human Evolution
L'article científic està signat, entre d'altres, per dos membres de l'IPHES - disponible ON LINE des del 5 de març
Així doncs, l'arribada de les primeres poblacions humanes al continent europeu es va produir, almenys, uns 200.000 anys abans del que es coneixia
A dalt, la dent de llet descoberta després de ser extreta del jaciment, i a sota un nucli de sílex in situ- Jordi Mestre/IPHES
Esbrinar quan van arribar les primeres poblacions humanes al continent europeu és una de les assignatures pendents de la comunitat científica. Ara, atenent a una nova troballa produïda al jaciment de Barranco León, a Orce (Granada), concretament una dent de llet fòssil datada en 1.400.000 anys, aquest fet hauria tingut lloc uns 200.000 anys abans del que es pensava.
Així es constata en un article que dilluns 4 de març publicarà on line la revista més prestigiosa en l'àmbit de la paleontologia humana, Journal of Human Evolution, signat per representants de diferents centres de recerca del món, entre ells dos investigadors ICREA adscrits a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Bienvenido Martínez-Navarro i Jordi Agustí. Fins ara, el títol de primer europeu l'ostentava una mandíbula humana datada en fa 1.200.000 anys, localitzada a la Sima del Elefante, a Atapuerca (Burgos).
Diferents perspectives de la dent que s'ha convertit en la resta humana més antiga de l'Europa occidental - Jordi Mestre/IPHES
El fòssil protagonista és una corona completa d'un primer molar decidu (de llet), d'un nen d'uns 10 anys d'edat. Està adscrit a Homo sp., no té les arrels i pertany a l'espècimen que s'ha identificat com BL02-J54-100. Està molt desgastat en la seva cara oclusal (la de masticació), que és lleugerament asimètrica i presenta cinc cúspides.
La troballa s'ha presentat divendres 1 de març a Granada amb la presència del consejero de Cultura y Deporte de la Junta de Andalucía, Luciano Alonso - Sergio Ros-Montoya
Associat a indústria lítica
Va ser trobat durant la campanya d'excavació de 2002 en associació
directa amb indústria lítica i altres ossos de grans mamífers, concretament en
el nivell BL D, quadrícula J54, de la secció de Barranco León, "que és de
tipus fluvial i està intercalat entre altres nivells lacustres ", comenta Bienvenido
Martínez-Navarro, paleontòleg, segon signant i autor corresponsable
de l'article.
Els arqueòlegs Isidro Toro i Bienvenido Martínez-Navarro, aquest últim, investigador ICREA a l'IPHES i un dels signats de l'article - Jordi Mestre/IPHES
"La fauna associada a la dent està composta per óssos, xacals, llops pintats, guineus, hienes gegants de cara curta, teixons, rinoceronts, dues espècies de cavalls, hipopòtams, bisons, cabres, cérvols gegants, daines, conills, porcs espins, i altres espècies de rosegadors i insectívors, a més d'altres petits vertebrats compostos per amfibis i rèptils", explica el mateix investigador.
Eines molt primitives
Per la seva banda, "les indústries lítiques que van aparèixer al costat de la dent es caracteritzen per ser molt primitives, pertanyents a la cultura olduvaiana, és a dir, molt rudimentàries, ja que va ser la primera manera d'elaboració d'eines que van concebre els homínids", afegeix. En total es van comptabilitzar 1.244 peces.
A l'article s'assenyala que els homínids van tallar aquestes indústries en el mateix lloc de Barranco León D, "dada que es pot comprovar perquè es poden remuntar algunes peces", puntualitza Isidro Toro, del Museu Arqueològic de Granada i primer signant de l'article.
Alhora, els estris de pedra es troben en associació amb les restes òssies de fauna, havent documentat evidències d'haver estat usades sobre aquestes, com ara marques de tall per a l'extracció dels paquets carnis, com de fractura per obtenir la medul·la.
Un fragment de sílex, in situ, al jaciment de Barranco León - Jordi Mestre/IPHES
Les tècniques de datació
En tot cas, l'antiguitat d'aquesta dent s'ha aconseguit amb l'ús de tres tècniques: la ressonància de spin electrònic (ESR en les seves sigles en anglès), el paleomagnetisme i la biocronologia, basada aquesta última tant en el grau d'evolució dels arvicòlids (rosegadors) com en els grans mamífers.
La datació per ESR es va aplicar sobre els grans de quars extrets dels sediments del nivell BL D, donant un resultat mitjà de 1.400.000 anys. Aquestes dades es van combinar amb les obtingudes per noves mostres tractades a través de la tècnica de paleomagnetisme, que van donar uns resultats inversos, correlacionables entre el subcró Jaramillo (1.070.000 anys) i el subcró Olduvai (1.770.000 anys).
Les dades subministrades per la fauna, especialment els rosegadors, arvicòlids del gènere Allophaiomys, donen suport a la cronologia de 1.400.000 anys, segons Jordi Agustí. "El mateix passa amb la gran fauna", puntualitza Martínez-Navarro.
Excavacions a Barranco León en una imatge d'arxiu - Jordi Mestre/IPHES
A Europa occidental, a més de l'esmentada mandíbula humana d'Atapuerca, s'han documentat altres registres arqueològics que avalen la presència humana fa més d'un milió d'anys. És el cas d'indústries lítiques identificades en Pirro Nord, Itàlia (1.300.000-1.700.000 anys) i en Lézignan-la-Cèbe i Pont-de-Lavaud, França (1.570.000 i 1.100.000 anys, respectivament).
En conclusió, la dent humana de Barranco León, conjuntament amb la important associació d'indústria lítica esmentada, ratifica que Europa occidental va ser colonitzada pels homínids fa gairebé un milió i mig d'anys, poc després de la primera expansió fora d'Àfrica documentada al jaciment de Dmanisi (Geòrgia), datat en 1.800.000 anys.
Referència bibliogràfica
Isidro Toro-Moyano, Bienvenido Martínez-Navarro, Jordi Agustí, Caroline Souday, José María Bermúdez de Castro, María Martinón-Torres, Beatriz Fajardo, Mathieu Duval, Christophe Falguères, Oriol Oms, Josep Maria Parés, Pere Anadón, Ramón Julià, José Manuel García-Aguilar, Anne-Marie Moigne, María Patrocinio Espigares, Sergio Ros-Montoya, and Paul Palmqvist (2013). The oldest human fossil in Europe dated to ca. 1.4 Ma at Orce (Spain). Journal of Human Evolution, in press.
technorati tags: evolució humana , restes arqueològiques , fauna , indústria lÃtica , dents , datacions , archeological sites , paleoecology , biochronology , paleoenvironment