www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

28 Gen, 2010

Un clima càlid va afavorir l'arribada a Atapuerca i Orce dels primers homínids fa 1,4 milions d'anys

Eudald Carbonell ho analitza

Les primeres sortides de l'Àfrica van coincidir amb un increment de les temperatures i amb abundants precipitacions

Així ho demostra una investigació de l’IPHES i l’Àrea de Prehistòria de la URV

El treball es basa en l’anàlisi de restes d'amfibis i rèptils

Després de les significatives troballes relacionades amb les primeres ocupacions humanes a Euràsia, com és el cas dels homínids de Dmanisi (Geòrgia) i de la Sima del Elefante i Gran Dolina a Atapuerca (Burgos), o dels estris lítics de Fuente Nueva 3 i Barranco León a Orce, conca Guadix-Baza (Granada), la qüestió sobre quines van ser les causes que van determinar la primera sortida humana fora de l'Àfrica ha cobrat un gran actualitat. Ara, una investigació que recull el Journal of Human Evolution, en què han participat membres de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i de l'Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, demostra que les condicions climàtiques van ser decisives, ja que les primeres i diverses sortides d'homínids del continent africà es produeixen en un moment en què s'incrementen les temperatures i hi ha abundants pluges. L'article porta per títol "Climate forcing of first hominid dispersal in Western Europe".

Jordi Agustí i Hugo Blain

Jordi Agustí, en primer terme, i Hugo Blain, a les instal.lacions de l'IPHES, a Tarragona - Jordi Mestre / IPHES

Aquesta primera sortida humana es remunta a fa 1,8 milions d'anys a Dmanisi (Geòrgia), encara que les primeres evidències a Europa occidental daten de 1,4 a 1,2 milions d'anys (eines lítiques de Fuente Nueva 3 i Barranco León, restes humanes de la Sima del Elefante). Clàssicament, s'ha vinculat aquesta primera sortida amb el desenvolupament d'una nova tecnologia lítica (l'anomenat Mode 2), mentre que altres autors proposen un escenari més ambientalista, vinculat als canvis climàtics que es van produir a començaments del període pleistocè. "En aquest estudi presentem evidències que, almenys per a Europa occidental, aquesta primera dispersió humana va estar fortament condicionada per causes climàtiques", observa Jordi Agustí, un dels signants de l'article i investigador ICREA a l'IPHES, a més d'Hugo Blain, també membre d'aquest centre d'investigació.

La investigació s'ha dut a terme analitzant les restes d'amfibis i rèptils (fauna paleoherpetològica) escatosos d'una successió de 16 localitats fossilíferes de la península ibèrica que inclouen des del pliocè superior, fa més de 3 milions d'anys, fins a l'inici del plistocè mig, fa uns 600.000 anys. La major part d'aquestes restes procedeixen de les seqüències de la conca Guadix-Baza i del complex càrstic d'Atapuerca, encara que aquestes seqüències s'han complementat amb d'altres com és el cas del complex càrstic d'Almenara a Castelló. Aquesta successió inclou així mateix les primeres localitats amb presència humana a Espanya, com les esmentades Fuente Nueva 3, Barranco León, Sima del Elefante o Gran Dolina.

Fòssils de gripaus i granotes

Il.lustració sobre algunes de les restes fòssils de gripaus i granotes trobades a Barranco León - IPHES

"La fauna paleoherpetològica és altament sensible a les variacions d'humitat i temperatura, pel qual l'aplicació del mètode conegut com Mutual Climatic Range permet extrapolar al passat els diversos paràmetres climàtics que són compatibles amb una determinada associació d'aquests vertebrats. Aplicant aquest mètode s'han pogut reconstruir per a la península Ibèrica diverses corbes climàtiques que reflecteixen l'evolució de la temperatura mitja anual, les temperatures el mes més càlid i el mes més fred o la mitja de pluviositat anual entre fa 3 milions i 600.000 anys enrere", explica Jordi Agustí. Concretament, aquest mètode es basa en juxtaposar les àrees de distribució de les espècies presents i deduir els paràmetres climàtics a partir de les mateixes. És a dir, són sempre dades relatives a la temperatura actual, específica el mateix científic.

Com a resultat d'aquest estudi, s'han pogut distingir fins a cinc fases climàtiques diferents, des del pliocè superior fins als inicis del plistocè mig. Tres d'aquestes fases, les corresponents al període entre 3 i 1,8 milions d'anys, entre 1,4 i 1 milió d'anys i entre 800.000 i 600.000 anys, corresponen a fases càlides amb precipitacions més intenses que en l'actualitat.

"Al contrari, les fases entre 1,6 i 1,4 milions d'anys i entre 1 milió i 800.000 anys, presenten -afirma Jordi Agustí- moments de temperatures relativament baixes i una accentuació de l'aridesa. Doncs, bé, s'observa que les primeres ocupacions humanes a la zona es van produir en moments d’un clima amb altes temperatures i humitat, mentre que la presència humana falta en aquells moments en què predominaven les condicions de baixes temperatures i aridesa".

"Això vol dir -afegeix Jordi Agustí- que els paràmetres climàtics van jugar un paper determinant en el procés de dispersió humana cap a Europa i que, en aquest aspecte, el seu comportament no va haver de diferir de manera significativa d'altres espècies animals, afectades així mateix per les variacions climàtiques," conclou l'investigador de l'IPHES.

technorati tags: , , , , , , , , ,

27 Gen, 2010

Presenten les aportacions científiques de la Cueva de Maltravieso en el marc d'un homenatge pòstum a l’arqueòleg Javier Fortea

Sobre Javier Fortea - web EPPEX

És l’únic jaciment de Paleolític Superior documentat fins ara a Extremadura

Ho explicarà l’investigador de l’IPHES Antoni Canals, codirector del Projecte Primeros Pobladores de Extremadura (EPPEX), divendres 29 de gener

Investigació sobre el Paleolític Superior a Extremadura és el títol de la ponència que presentarà Antoni Canals, investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i codirector del Projecte Primeros Pobladores de Extremadura (EPPEX) en el marc de les Jornades Internacionals sobre Paleolític Superior Peninsular que del 27 al 29 de gener se celebren a la Universitat de Barcelona en homenatge a l’insigne arqueòleg Javier Fortea, traspassat fa uns mesos. La intervenció de Canals se centrarà en els resultats obtinguts amb les excavacions efectuades a la Sala de las Chimeneas de la Cueva de Maltravieso (Cáceres), amb restes arqueològiques datades en uns 17.000 anys abans del present. Serà divendres a les 12.30 h, a la facultat de Geografia i Història de la UB.

Antoni Canals

Antoni Canals - IPHES

El registre de la Sala de las Chimeneas es compon d'un ric conjunt faunístic, indústria lítica, petxines perforades (penjolls), un os gravat i carbons. Les espècies animals estan protagonitzades pels ungulats (cavalls i cérvols), encara que són les restes de lepòrids (conills i llebres) les que es presenten de forma més abundant. Pel que fa al conjunt d'eines lítiques destaca la varietat de matèries primeres utilitzades, com quars, quarsita i sílex de diferents tipus. El sílex prové de centenars de quilòmetres, el que denota la seva capacitat d’aquells homínids per realitzar llargs desplaçaments i intercanvi de materials entre grups. Pel que fa a la tipologia dels fòssils lítics identificats, es troben nuclis, ascles, làmines i retocats (oesques, denticulats i raspadors).

Sala de las Chimeneas

Excavacions a la Cueva de Maltravieso - Jordi Mestre / IPHES

Les excavacions sistemàtiques iniciades per EPPEX a la Cueva de Maltravieso, dins del seu projecte integral de Recerca del Plistocè a Extremadura, es van emprendre el 2001 i van continuar fins l'any 2008. Actualment els treballs arqueològics estan clausurats de manera ulnilateral per la Conselleria de Cultura i Turisme de la Junta d'Extremadura, a l'espera d'un estudi més profund sobre l'estat de conservació de la cavitat.

technorati tags: , , , , , , , ,

26 Gen, 2010

El Museu de Lleida acull l’exposició Europa ara fa un milió d’anys

DOSSIER de premsaWEB de la mostraVÍDEO de l’exposicióVÍDEO Homo antecessorPODCAST - Article d'Eudald Carbonell

Inclou recreacions del paisatge i restitucions del rostre del primer europeu

Recentment ha estat a Reus on s’han ofert visites dinamitzades que han estat un “fantàstic complement” als continguts de les assignatures curriculars

La mostra “té la justa mesura per tal de poder treballar abastament un tema”, diu un professor.

El fil conductor d’aquesta proposta eren les restes de mamut descobertes a la Boella

Una part de l'exposició que es pot veure ara a Lleida - Cedida Museu de Lleida

Hipopòtams, rinoceronts gegants, tigres de dents de sabre, elefants, licaons i altres habitants de la sabana, sempre sota l’atenta mirada de carronyaires com les antigues hienes o el primer europeu, l’Homo antecessor, són alguns dels principals protagonistes de l’exposició Europa ara fa un milió d’anys, que del 26 de gener al 7 de març es pot visitar al Museu de Lleida: diocesà i comarcal, en horari  de dimarts a dissabte de 10 h a 14 h i de 16 a 19 h i els diumenges de 10 a 14 h. La mostra,  produïda per l’Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social (IPHES) amb la col•laboració de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT),  ha estat recentment al Museu Salvador Vilaseca de Reus on l’han visitada més de 2.500 persones dels quals 400 eren alumnat que han gaudit d’una proposta pedagògica que ha estat “un complement fantàstic” per a l’estudi d’algunes assignatures, segons un professor.

S'inclouen reproduccions d'alguns animals con aquest dents de sabre - Cedida Museu de Lleida

Europa fa un milió d’anys ens trasllada als orígens de la vida al planeta Terra, ens narra com van configurar-se de forma progressiva els actuals continents i com les diferents variacions climàtiques van determinar l’aparició d’una vegetació i fauna específiques –entre elles l’espècie humana– en diferents localitzacions geogràfiques.

Així descobrim la fauna que hi havia a la Península Ibèrica ara fa un milió d’anys, quan imperava un ecosistema similar al de les sabanes humides de l’Àfrica actual, amb animals insòlits i ja extingits. El muntatge expositiu inclou recreacions de paisatges de l’època i grans escenografies. Es presenta també una restitució virtual de l’Homo antecessor.

Espai especialment pensat per a la canalla - Cedida Museu de Lleida

Per a la canalla s’ha concebut un espai didàctic i pedagògic on poden completar l’esquelet de diferents espècies d’homínids i efectuar mots encreuats sobre l’evolució humana.

Visites dinamitzades

Alumnat del Col.legi La Presentació de Reus durant la visita dinamitzada al Museu Salvador Vilaseca - Cedida Còdol

Precisament, aprendre de forma amena ha estat l’objectiu de les visites dinamitzades que s’han ofert mentre l’exposició ha estat al Museu Salvador Vilaseca a Reus, on l’han vista més de 2.500 persones de les quals 400 eren alumnat de primer d’ESO del Col·legi de la Presentació i de l’IES Baix Camp, ubicats a l’esmentat municipi. “Alumnes dels dos centres van poder gaudir d’un plantejament motivador, tot i que la mostra ja és molt atractiva”, comenta Albert Morelló, pedagog i codirector de l’empresa Còdol, encarregada d’efectuar aquesta proposta que tenia com a fil conductor la troballa, per part de l’IPHES, d’uns ullals de mamut de fa un milió d’anys al jaciment de la Boella (La Canonja, Tarragonès).

Els visitants poden descobrirels come ren homínids de fa 1 milió d'anys - Cedida Còdol

“Les restes d’aquest animal ens servia per saber coses generals sobre mamuts que ens ajudaven a aprendre sobre com era l’ecosistema en aquella època en funció del que menjava. També tractàvem d’altres éssers que van formar part d’aquell paisatge, com els homínids, i l’ús que en feien dels mamuts. És a dir, que mentre realitzàvem el recorregut per l’exposició plantejàvem qüestions diverses que ens ajudaven a relacionar fets”.

Aquesta experiència “va anar molt bé –prossegueix Albert Morelló-. N’estem molt satisfets perquè la canalla participava molt, feien moltes preguntes i interactuaven quan nosaltres els interrogàvem. La visita durava dues hores, però se’ls hi feia curta”.

Estudiants reusencs durant la visita al Salvador Vilaseca - CedidaCòdol

A tall d’anècdota cal esmentar que es va aprofitar la visita general que feien nens i nenes de P4 i P5 al museu per portar-los a veure el dents de sabre que inclou la mostra, així com el crani d’hipopòtam, ha comentat el mateix pedagog.

Andreu Dasca, professor de socials de secundària del Col·legi La Presentació, ha assegurat que la visita a l'exposició “ha estat posterior a l'estudi del temes de prehistòria corresponents al primer curs de l'ESO. És per això que tot allò que hi hem pogut veure ha estat un complement fantàstic quant a refermar allò que s'ha explicat a la classe”, perquè considera que els ha servit “moltíssim per treballar els continguts del programa curricular”.

“De fet, sempre mirem que, si es possible,  els principals temes impartits –explica- siguin complementats amb una visita, un taller o una altra activitat que els sigui afí. L'objectiu que perseguíem era el de posar imatge a tot allò que havíem après a classe i complementar-ho amb els comentaris propis d'un especialista com el de Còdol; no cal dir que l'objectiu s'aconseguí plenament”.

Això ha estat possible perquè, segons hi afegeix el mateix professor, l’exposició Europa fa un milió d’anys “té la justa mesura per tal de poder treballar abastament un tema. Si hagués estat molt més gran, de ben segur, que els aspectes principals tractats haurien quedat diluïts al bell mig d'altres. D'altra banda, el resultat de les restitucions del paisatge i la fauna prehistòriques fetes amb ordinador són, certament, molt atraients als escolars, almenys ho han estat per als nostres, que els hi ha  agradat moltíssim i en tot moment s'han mostrat molt receptius a les explicacions i han intervingut força. El cert és que, en aquestes edats, els nens són esponges i, a poc que un tema se'ls exposi atractivament, resten en silenci, si l'explicació s'ho val”, sentencia.

technorati tags: , , , , , , , , , , ,

25 Gen, 2010

L’IPHES a les escoles enceta un cicle de xerrades a Calella

La primera d’elles és dimarts dia 26 de gener, de 9 a 12 h

Lluís Batista, arqueòleg i responsable de l’àrea de Socialització de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) oferirà una sèrie de xerrades a diferents col·legis de Calella (Maresme) dins del programa "L’IPHES a les Escoles", en aquest cas emmarcada dins del conveni que té aquest institut amb l’Ajuntament de l’esmentat municipi. L’objectiu és apropar el món de la prehistòria i l’evolució humana a l’alumnat.

Lluís Batista a l'IPHES

Lluís Batista, responsable de l'Àrea de Socialització de l'IPHES - Gerard Campeny / IPHES

La primera d’elles és dimarts dia 26 de gener, de 9 a 12 h, a 2 grups diferents de 35 alumnes cadascun d’ells, a l’Escola Pía de Calella. Les pròximes seran  l'1 de març a l'escola Freta i el 19 del mateix mes a La Minerva.

Les xerrades s’adreçaran als alumnes de 5è de primària. Mitjançant un powerpoint il·lustratiu i rèpliques de cranis i d'instruments lítics, “els parlaré sobre els trets més importants del paleolític i del neolític: el dia a dia dels homes i les dones, les creences, ritus i costums, i l’art que ens han deixat”, avança Lluís Batista.

technorati tags: , , , , , , ,

22 Gen, 2010

Vídeo de l’IPHES al programa Divendres de TV3 per parlar de les pintures rupestres de les Muntanyes de Prades

Dijous 21 de gener tres membres de l’IPHES (Ramon Viñas, Marta Fontanals i Ana Ballesteros) van participar al programa Divendres de TV3 des de Montblanc (Conca de Barberà) per parlar de la importància de les pintures rupestres de les Muntanyes de Prades, que són Patrimoni de la Humanitat, i fer una demostració pràctica de com les elaboraven les comunitats prehistòriques de fa uns 9.000 anys. Ho podeu veure clicant aquí.

technorati tags: , , , , , , ,

20 Gen, 2010

L’IPHES al programa Divendres de TV3 des de Montblanc per parlar de l’art rupestre de les Muntanyes de Prades

Serà aquest dijous 21 de gener, en directe, a partir de les 17 h - Faran una demostració pràctica de com s’elaboraven les pintures

Tothom hi és convidat a seguir-ho des de la plaça Major de la localitat

Notícies relacionades

Videos i podcasts sobre com es feien les pintures rupestres

Ramon Viñas, Marta Fontanals i Anna Ballesteros, tots ells membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) intervindran en el magazine de tarda de TV3, Divendres, aquest dijous, sobre les 17 h, des de la mòbil d’aquest programa que aquesta setmana visita Montblanc (Conca de Barberà). De la seva mà descobrirem el valor de les pintures d’art rupestre de les Muntanyes de Prades, el seu sentit, com es feien, quin és el seu estat de conservació, etc.

Ramon Viñas, expert en art rupestyre

Ramon Viñas, director del CIAR i expert en art rupestre de l'IPHES - Jordi Mestre / IPHES

El personal convidat de l’IPHES seran interrogats per Espertac Peran des de la plaça de l’Ajuntament de Montblanc, on tothom hi és convidat a assistir-hi. Ramon Viñas, que és alhora director del CIAR (Centre d’Interpretació d’Art Rupestre, ubicat a Montblanc)  s’ocuparà de fer les explicacions més teòriques de l’art rupestre i del repertori que trobem a les Muntanyes de Prades, que és Patrimoni de la Humanitat. Marta Fontanals i Ana Ballesteros tindran cura de la vessant més pràctica i ensenyaran diverses tècniques que s’utilitzaven a la prehistòria per elaborar aquestes pintures; amb aquesta finalitat crearan diverses representacions gràfiques. Està previst que intervinguin cap a les 17 h o més tard.

Divendres és un programa presentat per Xavi Coral, des dels estudis de TV3, i Espartac Peran que volta per diferents indrets de Catalunya. Cada setmana se’n va amb la mòbil a una localitat diferent, repartides per diferents llocs del territori, i s’efectuen diverses connexions. Fonts de TV3 han indicat: “en aquesta ocasió, hem volgut aprofitar que estàvem a Montblanc per tractar, entre altres molts aspectes, un de tant important com són les pintures rupestres de les Muntanyes de Prades, reconegudes mundialment”.

technorati tags: , , , , , , , , ,

19 Gen, 2010

Eudald Carbonell pronuncia una conferencia sobre la Boella i Atapuerca, a La Canonja

Serà dijous dia 21 de gener a les 19.30 h, al Castell de Masricart

Article d'Eudald Carbonell sobre Les primeres ocupacions humanes

Atapuerca i la Boella: dos exemples d’evolució humana és el títol de la xerrada que oferirà Eudald Carbonell, director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Humana (IPHES) i codirector del Projecte Atapuerca, dijous 21 de gener, a les 19.30 h, al Castell de Masricart, a La Canonja (Tarragona), en un acte organitzat per la Fundació Fòrum Cívic del Camp.

Excavacions a la Boella

Excavacions a la Boella on, com a Atapuerca, l'IPHES combina recerca, docència i socialització - Jordi Mestre / IPHES

En la seva intervenció, Carbonell contextualitzarà els jaciments d’Atapuerca i la Boella, on s'han trobat restes d'homínids de més d'un milió d'anys, en les línies de recerca que desenvolupa l’IPHES, amb un caràcter transdiciplinar i amb la participació de diverses institucions, així com l’activitat de docència que també es du a terme (màster erasmus mundus, construcció d’instituts...) i la vessant socialitzadora (exposicions, llibres...).

Excavacions a Atapuerca

El Projecte Atapuerca ha estat clau per impulsar una escola de l'evolució humana al país - Jordi Mestres / IPHES

La Boella i Atapuerca són dos projectes que actuen en els tres àmbits esmentats i que contribueixen a generar una escola d’evolució humana al nostre país. Per aquest motiu, Eudald Carbonell farà una mica d’història de les activitats dutes a terme en cadascun d’aquests dos jaciments, les principals fites científiques assolides i les infraestructures que es promouen a l’entorn d’aquest patrimoni arqueològic.

Es prega confirmar l'assistència a mmgispert@hotmail.com

 

technorati tags: , , , , , , , , ,

17 Gen, 2010

Gairebé 2.000 persones segueixen l’IPHES a través del Facebook

Podcast sobre les xarxes socials, per Eudald Carbonell, director de l'IPHES

Recentment s’ha posat en marxa el canal IPHES (@iphes) al Twitter

El canal al YouTube, IPHESvideos, ha encetat el 2.010 amb un total acumulat de quasi 7.000 reproduccions i El bloc Les activitats de l'IPHES ha tingut fins a 8.000 lectures per notícia 

La presència de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) en la xarxa social més important del moment, el Facebook, aglutina ja un univers de prop de 2.000 persones de diversos països del món, de professions i d’edats molt diferents que segueixen de forma sistemàtica la informació que des d’allí es facilita, a més d’expressar els seus comentaris i formular preguntes que es responen tan ràpid com és possible.

Concretament, es manifesta de quatre maneres: el grup IPHES; El pensament d’Eudald Carbonell, director d’aquest institut, que alhora té un perfil personal propi, i un En reconeixement a la tasca científica del primatòleg, Jordi Sabater Pi.

Pel que fa al grup IPHES, està dedicat a les activitats generals que des d’aquí es realitzen habitualment, facilitant l’accés als diferents blocs i altres canals de comunicació, com el de podcasts del mateix centre de recerca. Supera ja els 450 membres.

El pensament d’Eudald Carbonell està integrat per més de 550 persones interessades pels conceptes que desenvolupa aquest científic, tant relacionats amb l’evolució humana, altres esdeveniments de la ciència, com en afers socials, culturals o polítics. Paral·lelament, té un perfil personal i, per tant, se’l pot trobar com a Eudald Carbonell; ja té quasi 450 amics i amigues que d’una manera senzilla i ràpida estan al dia de les seves activitats socialitzadores, de recerca i de docència.

El nomenat En reconeixement a la tasca científica de Jordi Sabater Pi es va crear coincidint amb un homenatge que l’IPHES, juntament amb la Nau Ivanow i l’Associació de Veïns de la Sagrera (Barcelona) li van dedicar el febrer passat. Té quasi 500 amics i amigues.

D’altra banda, el canal de Comunicació de l’IPHES al YouTube, IPHESvideos, ha encetat el 2.010 amb un total acumulat de quasi 7.000 reproduccions, i un dels blocs més actius, el de les activitats de l'IPHES, ha tingut fins a 8.000 lectures per notícia.

En la línia de continuar ampliant la xarxa social, molt recentment s’ha posat en marxa el canal IPHES (@iphes) al Twitter, una eina que s’ha convertit en un dels referents mundials de microblocs i des d’on s’espera continuar fent una intensa tasca socialitzadora per contribuir a assolir entre tothom la consciència crítica d’espècie.

technorati tags: , , , , , , , , , ,