www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

27 Feb, 2011

Eudald Carbonell i alumnat del grau en història i història de l’art de la URV dialoguen sobre l’evolució de la tecnologia

En el marc de l’assignatura “Noves tecnologies aplicades a les ciències humanes del Grau en història i història de l'art que s’imparteix a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ha estat convidat a participar-hi per la professora Ethel Allué amb l’objectiu d’establir un diàleg  amb l’alumnat per debatre alguns aspectes relacionats amb l’evolució de la tecnologia; d’aquesta manera, l’alumnat contribuirà amb els seus dubtes i qüestions a enriquir l’estudi sobre l’evolució humana.

Aquest esdeveniment tindrà lloc el proper dijous 3 de març, a les 16 h, a l’aula 502 de la Facultat de Lletres de la URV, al campus Catalunya.

Eudald Carbonell

L'arqueòleg i director de l'IPHES, Eudald Carbonell - Jordi Mestre / IPHES

“Tot i que els estudiants d’aquest curs 2010-2011 són majoritàriament nats tecnològics i saben utilitzar els diferents suports, presenten mancances pel que fa a l’ús de les eines específiques que utilitzem a les ciències humanes”, observa Ethel Allué. “Per tant, el que fem és repassar les eines tecnològiques que emprem a través d’una sèrie d’exercicis pràctics i seminaris específics que els hi permeten adquirir les competències necessàries per desenvolupar-se com a professionals de la Història o Història de l’art”.

technorati tags: , , , , , , , , , ,

25 Feb, 2011

Bermúdez de Castro: "La recerca que fem en evolució humana és transcendental per al futur de la nostra espècie"

Entrevista al president del comitè científic de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), director del Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana (CENIEH) y codirector del Projecte Atapuerca

P.  Què representa per a vostè formar part del comitè científic de l'IPHES?

José Maria Bermúdez: Sens dubte, és un honor. Em sento tan unit al IPHES que estic encantat i agraït de pertànyer a aquest ens. A més, m'interessa moltíssim, perquè una manera d'aprendre més és visitar altres centres, poder contrastar i discutir.

José María Bermúdez de Castro

José María Bermúdez de Castro, director del CENIEH i codirector del Projecte Atapuerca

P. Quina opinió li mereix l'activitat en recerca que desenvolupa l'IPHES?

J.M.B: La seva activitat científica millora cada any i ja és un centre de referència de la prehistòria europea

 P.  Com veu el futur de l'IPHES?

J.M.B: Està lligat al futur de la ciència espanyola. Si es defensa la necessitat d'una ciència de qualitat a Espanya, tot anirà bé per l'IPHES. Si no és així, tornarem a caure tots a la mediocritat que durant anys va caracteritzar a la ciència espanyola

P. Alguna recomanació especial?

J.M.B. Aconseguir que l'IPHES tingui els paràmetres d’excel·lència que es recomanen als centres de recerca. Catalunya és una referència en aquest sentit i la nova Lley de la Ciencia (que s'aprovarà en breu) va per aquest camí.

Bermúdez de Castro a Atapuerca

Bermúdez de Castro, en una imatge d'arxiu, a les excavacions d'Atapuerca - Jordi Mestre / IPHES

P. Pensa que en la història de la investigació espanyola sobre evolució humana es podrà parlar aviat d'un abans i un després de la creació de centres com el CENIEH, el Centro Mixto UCM-ISCIII de Evolución y Comportamientos Humanos o el mateix IPHES?

J.M.B.:  Naturalment que sí. És una conseqüència lògica del procés que s'ha seguit a Atapuerca. Dic Atapuerca perquè ha estat l'inici de tot. Per això hem propiciat excavacions molt diferents, ja des de l'època en què estava al capdavant el professor Emiliano Aguirre, en els anys setanta, nosaltres hem continuat i ara el projecte s'ha estès per Espanya i fora d'aquest país.

En aquest sentit, els tres centres esmentats són una conseqüència normal d'un procés que es va iniciar a finals dels anys setanta amb el descobriment d'aquella primera mandíbula humana a Atapuerca i que l'any 2011 està en un punt molt interessant. M'imagino, i vull imaginar, que el 2020 les coses estiguin encara millor i que el 2030 estiguem ja en una maduresa tremenda en temes d'evolució humana a Espanya.

luminiscència

Aparells de datació pel mètode de la luminiscència, al CENIEH - Cedida CENIEH

P. En aquesta línia, el següent pas contemplaria establir una federació dels tres centres, per exemple, tal com s'ha comentat en alguna ocasió?

J.M.B: Això ho va comentar una vegada Eudald Carbonell, i ja ho havíem parlat anteriorment, com una possibilitat, però ara ho veig com una necessitat perquè totes les nostres reivindicacions surtin a la llum, reivindicacions en el sentit de defensar aquest àmbit de la ciència que per a nosaltres és molt important. Hem d'intentar convèncer a les persones que porten el govern de la ciència, que el que fem no és senzillament una cosa molt lúdica, molt interessant, que serveix perquè els nens s'entretinguin als museus, sinó que és quelcom molt més important. És un tema de transcendència fonamental per a l'espècie humana: prospectar el nostre passat per entendre el present i el futur. Des de la perspectiva d'espècie suposa el fet de conèixer-nos a nosaltres mateixos per saber què dimonis estem fent aquí, què és el que estem fent de bé o de mal, i saber que som el que som, uns primats amb una sèrie de característiques que tot just hem canviat pel que fa als simis antropoideos i que ens movem precisament per aquests paràmetres biològics, però amb una cultura tecnològica que s'ha superposat a una biologia que ha canviat molt poc. Això és el més important que hem d'extreure d'unes investigacions que, d'altra banda, són molt barates en comparació a altres, i podem obtenir-ne informacions molt interessants fins i tot per a la supervivència de l'espècie.

P. Pel que fa al CENIEH, quines són les línies d'investigació sobre les quals esteu incidint més, actualment?

J.M.B: Fins ara l'estratègia científica s'ha centrat sobretot en la geocronologia perquè hi ha una deficiència molt important a Espanya en aquest camp i hem hagut de fer sempre datacions fora d'Espanya, doncs aquí es fa molt poc. Així doncs, vam veure una oportunitat en aquest àmbit, perquè quan el CENIEH va començar, el 2004, estàvem en plenes vaques grasses i es va poder adquirir un equipament important. Ara ens trobem amb les vaques magres i bé, si més no, hem aconseguit tenir molt bons tècnics que saben manejar aquestes màquines. I aquesta és la part del CENIEH que s'ha posat en marxa al principi, perquè era la millor estratègia que podíem seguir.

P. Per tant, la vostra activitat en geocronologia complementària al mateix temps altres especialitats sobre les quals s'incideix més en l'IPHES o al Carlos III.

J.M.B: Exacte, perquè hem de ser complementaris. D'aquí la necessitat de crear una federació, i al seu torn, per això, el CENIEH no pot renunciar a fer arqueologia com es porta a terme a l'IPHES, ni l'IPHES ha d’oblidar-se de la geocronologia, però sí que és veritat que el que hem de fer és unir esforços i si hi ha molts arqueòlegs a l'IPHES, hem de tenir menys en el CENIEH, perquè els de l'IPHES ja són molt bons i no necessitem tants. I el mateix l'IPHES, per la seva part, ha de tenir en compte que si ja hi ha uns equipaments molt potents en el CENIEH especialitzats en geocronologia, no repetiran el mateix a Tarragona, perquè aquests aparells són caríssims i, a més, cal gent molt especialitzada, amb una formació i un domini d'una tècnica molt concreta.

technorati tags: , , , , , , , , , ,

24 Feb, 2011

Qui és qui a l’IPHES: Marina Mosquera, especialista en tecnologia lítica i evolució de la cognició

El meu nom és Marina Mosquera Martínez i estic especialitzada en tecnologia lítica i en l’estudi de les primeres ocupacions d'homínids d'Euràsia. Darrerament, a més, coordino la recerca en diverses línies relacionades amb l’estudi de l'evolució de la cognició a partir dels nostres parents més propers: els ximpanzés, especialment pel que fa al domini de la tecnologia.

Em vaig formar a Madrid, a la Universidad Complutense, amb la idea de poder exercir com a arqueòloga i prehistoriadora.

 Marina Mosquera, arqueòloga i prehistoriadora

Vaig entrar en contacte amb el món de l'Evolució humana a través d'Eudald Carbonell, a qui vaig conèixer el 1986; de seguida ens vam posar a treballar junts, dirigint-me la tesina de llicenciatura que anava sobre la caracterització tècnica dels productes de diferents mètodes de talla lítica i, després, codirigint la meva tesi doctoral, titulada “Procesos técnicos y variabilidad en la industria lítica del Pleistoceno medio de la Meseta: Sierra de Atapuerca, Torralba, Ambrona y Áridos, juntament amb el professor Emiliano Aguirre, que en aquells moments era el màxim responsable de les excavacions d'Atapuerca, on jo hi vaig començar a treballar el 1987 i encara avui dia continuo.

amb Jane Godall

Al centre de la imatge parlant amb l'experta en ximpanzès Jane Godall, a l'Abric Romaní, a Capellades - Gerard Campeny/IPHES

La meva vinculació a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) és remunta als seus orígens, ja que sóc col·laboradora de l'equip de prehistòria que Eudald Carbonell va impulsar a Tarragona des dels seus començaments, a les acaballes de la dècada dels anys vuitanta del segle passat, quan ell va arribar a aquesta ciutat.

Actualment, com ja he esmentat, sóc coordinadora de les investigacions sobre cognició humana que es fan a l'IPHES i, a més, sóc Investigadora Principal d'un projecte del Ministeri de Ciència i Innovació, "L'evolució de la cognició humana a través de l'estudi del comportament d'humans i ximpanzés (Pan troglodytes)”, que pretén analitzar caràcters cognitius tan significatius en l'ésser humà com la lateralitat manual (ús preferent d’una mà)  i el comportament tecnològic en ximpanzés, les formes d'aprenentatge dels primats, els gestos humans implicats en la talla dels diferents instruments propis de les diverses tecnologies de la Prehistòria i l'ús de l'espai per part dels ximpanzés, per comparar-ho amb el que van fer els primers humans a l'Àfrica.

Excavant a Gran Dolina

Excavant a Gran Dolina, a Atapuerca - IPHES

Una de les coses que més m’agrada de la meva feina és el treball de camp i el de recerca final, és a dir, aquells moments en què ja saps prou i comença a formar-se una hipòtesi en el teu cap, però encara no està formulada; treballar amb això i anar veient com les diferents dades empíriques s'acomoden a la teva hipòtesi m’entusiasma.

Una de les dificultats amb què més sovint m’he d’afrontar, tant en la vessant més pràctica com la més teòrica de la meva feina, és que la cognició sol deixar poques traces materials per poder rastrejar. És bonic saber que podem arribar cada vegada més a un punt més complex en el coneixement de l'evolució de la cognició humana, però és difícil també tenir sempre en compte que mai podrem esbrinar del tot el procés cognitiu de les espècies humanes passades.

technorati tags: , , , , , , , ,

15 Feb, 2011

Construït el túnel soterrat que connectarà el jaciment de l'Abric Romaní amb el futur museu dels neandertals

Ja han acabat les obres de construcció del túnel de connexió entre l’Abric Romaní i l’edifici central del futur Museu dels Neandertals de Catalunya (mNEANCAT), que tindrà com a base la informació obtinguda en les excavacions realitzades en aquest jaciment de Capellades (Anoia) des de fa més de 30 anys, sota la direcció d’Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Catala de Paleoecologia Humana i Evolució Social).

Exterior de l'accés al túnel - IPHES

El pressupost total de l’obra ha estat de 300.000 euros, finançats pel Ministerio de Cultura. Els treballs han consistit en obrir un pas soterrani, de 13 m de llargada per 3,20 m d’amplada i 3.50 m d’alçada, per sota el vial municipal de la Ronda del Capelló, amb l’objectiu d’enllaçar el recinte del jaciment arqueològic de l’Abric Romaní amb el solar que l’Ajuntament de Capellades ha reservat per a la futura edificació del mNEANCAT. A més, seguint un sentit invers, serà la via pel trasllat del producte de les excavacions en direcció als laboratoris que se situaran al damunt del museu.

Aquest pas consisteix en un calaix de formigó armat que s’ha efectuat “mitjançant una rasa que talla completament la Ronda, ja que resulta la millor manera de garantir la conservació i manteniment de totes les infraestructures de servei que passen pel vial”, ha comentat Raúl Bartrolí, membre de l’equip de recerca de l’IPHES i tècnic de patrimoni de l’Ajuntament de Capellades.

technorati tags: , , , , , , , ,

15 Feb, 2011

Constituït el comitè científic de l’IPHES, l’òrgan assessor en matèria de recerca

Cinc experts de prestigi internacional en l’àmbit de la paleoecologia humana integren el comitè científic de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) que es va constituir el passat 10 de febrer a Tarragona. És l'òrgan assessor pel que fa a l'orientació de la recerca que es duu a terme aquest centre i de les seves activitats.

Està format pel director de l’IPHES, Eudald Carbonell, i per 5 membres més, escollits entre persones de renom i competència reconeguda, especialment en l'àmbit de les disciplines dedicades a l'estudi de l'Evolució i del Comportament Humans, i amb afinitat amb les línies de recerques, per exemple, les primeres dispersions humanes a Europa.

Membres del patronat de l'IPHES i del comité científic del mateix institut el dia de la constitució d'aquest últim, a la sala del Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili - Jordi Mestre / IPHES

En formen part: José María Bermúdez de Castro, que exerceix de president i és codirector del Projecte Atapuerca i director del CENIEH (Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana); Carlo Peretto, degà de la Facultat de Ciències de la Universitat de Ferrara (Itàlia); Henry de Lumley, director de l’Institut de Paleontologia Humana de Paris (IPH), David Lordkipanidze, director del Museu Nacional de Geòrgia i de les excavacions a Dmanisi, i Antonio Rosas, professor d’investigació del Departament de Paleobiologia del Museo Nacional de Ciencias Naturales (CSIC).

Per a José María Bermúdez de Castro, “és un honor formar part del comitè científic de l’IPHES, perquè em sento molt unit a ell, així que és tot un plaer i estic molt agraït , a més de que m’interessa moltíssim, perquè una manera d’aprendre és visitar altres centres, per poder contrastat i discutir”.

En una línia similar s`’expressa Antonio Rosas, qui assegura: “resulta molt estimulant està lligat a través del comitè científic a una institució que ha de ser un ciment sòlid en l’estudi de l’evolució cultural, social i natural de l’ésser humà i el seu entorn”.

Per la seva part, David Lordkipanidze afirma: “per a mi és molt agradable ser-ne membre, perquè amb alguns dels seus membres ja existeix col·laboració i considero que és un institut molt singular del qual puc aprendre molt”.

Finalment, Henry de Lumley ha assenyalat: “per a mi és molt important estar a prop d’aquest equip on hi ha científics com Robert Sala o Eudald Carbonell amb els quals fa molts anys que treballem junts. La idea és potenciar cada vegada més aquesta col·laboració en l’estudi de l’evolució humana perquè podem desenvolupar units recerques molt atractives, ja que som dos centres interdisciplinaris, de gran prestigi internacional i disposem dels millors laboratoris en aquest àmbit”.

technorati tags: , , , , , , ,

15 Feb, 2011

Un penjoll de 26.000 anys, el més antic al nord-oest peninsular, demostra que Galícia tenia població humana en aquella època

Es va trobar a Cova Eirós i és la primera evidència de presència humana en aquesta zona en un dels moments més rigorosos de l'última glaciació

Es demostra així la capacitat d'adaptació de les comunitats d'Homo sapiens que llavors habitaven aquestes terres

penjoll Cova Eirós

El penjoll descobert - IPHES

Un penjoll fet a partir del caní d'un petit carnívor, previsiblement una guineu, posa de manifest la presència d'ocupació humana al nord-oest peninsular en els moments més rigorosos de l'última glaciació, el pleniglaciar. És la conclusió de les noves datacions radiomètriques realitzades a Cova Eirós (Triacastela, Lugo) pel Grupo de Estudios para la Prehistoria del Noroeste del Departamento de Història I de la Universidad de Santiago de Compostela juntament amb un equip de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).

Fins ara, les úniques evidències en aquest sentit eren un penjoll petri de Férvedes II (Vilalba) i les petxines de dentalium trobades en el jaciment de Valdavara (Becerreá). "Les noves datacions radiocarbòniques constaten una major antiguitat de la peça de Eirós, ja que es va trobar en un nivell de fa uns 26.000 anys, en el període del Paleolític superior conegut com Gravetiense", afirma Arturo de Lombera, que juntament amb Xosé-Pedro Rodríguez, són els investigadors de l'IPHES que codirigeixen els treballs de Cova Eirós.

Excavacions a Cova Eirós, l'any passat - IPHES

En aquesta línia, les datacions situen aquest penjoll, descobert durant les excavacions de 2009, com l'evidència més antiga d'art moble del nord-oest peninsular, corresponent a una etapa en què les muntanyes estaven cobertes de mantells de gel i els paisatges interiors dominats per praderies. A causa de l'absència de jaciments amb aquesta cronologia, es pensava que en aquella època Galícia es trobava despoblada, com a conseqüència de les dures condicions climàtiques.

La presència d'ocupacions humanes en aquest nivell de Cova Eirós, tenint en compte que es troba a una altitud de 700 metres, "constata la capacitat d'adaptació de les comunitats d'Homo sapiens que van habitar el territori gallec durant l'última glaciació", comenta Arturo de Lombera

La peça presenta una superfície raspada que li confereix un aspecte llis i brillant. En la seva part mitjana té una estria feta amb eines de pedra que servia per facilitar la perforació final de l'arrel. La dent es troba fragmentat ja que només es conserva una de les cares. Per al període que els investigadors estimen hi ha molt pocs paral·lelismes d'aquest tipus de penjoll en els jaciments cantàbrics (menys d'una desena), la majoria d'ells concentrats a la part oriental (Cantàbria i País Basc), convertint-se el de Eirós en l'evidència més occidental per a aquesta classe d'ornament.

technorati tags: , , , , , , , , , ,

14 Feb, 2011

El NEAN Parc Prehistòric de Capellades estrena web

El NEAN-Parc Prehistòric de Capellades és un equipament de l’Ajuntament de Capellades configurat a l’espai d’aquest municipi anomenat Cinglera del Capelló. Es tracta d’una àrea amb un alt valor geològic i paisatgístic, així com també de gran vàlua arqueològica per la presència d’una vintena de jaciments arqueològics de diverses èpoques. Gran part de la informació que es dóna a conèixer s’ha obtingut gràcies als treballs de recerca que des de fa més de 20 anys es realitzen a  l’Abric Romaní sota la direcció d’Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Des de fa poc, tot això i molt més es pot descobrir a través d’una nova web (http://www.neancapellades.cat).

web NEAN

web NEAN

De moment en català i castellà, i en breu en anglès, en aquesta web s’incideix en l’alt valor del patrimoni natural i arqueològic de la Cinglera del Capelló, s’inclou una història de la recerca a l’Abric Romaní, s’informa de les visites i tallers que s’hi poden realitzar i es donen dades pràctiques d’altres llocs de Capellades d’interès turístic i d’aspectes com on allotjar-se o menjar. També hi ha un apartat dedicat a l’actualitat de l’entorn el parc (neandertals, recerca, equipaments, etc).

“Aquesta web pretén ser una eina de socialització sobre el parc i el món dels neandertals, un instrument per apropar a tothom la recerca científica efectuada a l’Abric Romaní”, afirma Raül Bartrolí, tècnic de Patrimoni Arqueològic de l’Ajuntament de Capellades i membre de l’IPHES.

La realització de la web ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona.

technorati tags: , , , , , , , ,

14 Feb, 2011

L’IPHES a twit.cat, el primer portal d’informació ciutadana

És un punt de trobada dels twittaires catalans

Els missatges d’aquest centre de recerca s’aglutinen com @iphes

Els twits de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ara es poden trobar també reunits al portal twit.cat, on es relacionen tots els micromissatges que aquest centre de recerca emet al Twitter com a @iphes i els que sobre ell fan d'altres usuaris.

Twit.cat és la primera experiència d'informació ciutadana en català i funciona com un agregador de missatges de Twitter, convertint-se d'aquesta manera en un canal de comunicació on els emissors són els propis usuaris.

Es tracta d’una experiència pionera a Catalunya on la bidireccionalitat i la multiconnexió són el principal valor afegit del projecte dut a terme per INITEC (Iniciatives de Tecnologia Segle XXI).

Twit.cat és un punt de trobada dels twittaires catalans, i a la vegada, un concepte alternatiu de comunicació. És el primer portal català d'informació ciutadana, i es converteix d'aquesta manera en un canal alternatiu de comunicació.

technorati tags: , , , , ,

12 Feb, 2011

Podcast: La importància dels móns perduts per entendre la nostra història, per Eudald Carbonell

Arxiu de so

Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), analitza dues notícies recents amb el periodista Manuel Fuentes, a El Matí de Catalunya Ràdio del passat 9 de febrer.

Una és respecte a un equip de científics de la Universitat de Tòquio els quals han anunciat que, després de 10.000 anys de la seva desaparició, d’aquí cinc anys podran fer reviure un mamut.  Per a Carbonell, es tracta d’una idea genial en la mida que es realitzi “sota una direcció científica que ens ajudi a entre els orígens de l’organització de la vida i el seu caràcter social”.

D’altra banda, a Namíbia s’ha trobat un refugi d’éssers primitius on hi habita una mosca que fins ara només sabíem que estava fossilitzada. “Això demostra la capacitat de resistència que poden tenir alguns insectes i el desconeixement que tenim de la influència de l’entorn en l’evolució humana”, assegura el director de l’IPHES.

technorati tags: , , , , , , , , , ,

10 Feb, 2011

Conferència sobre Orce i la influència del marc ecològic en les primeres dispersions humanes fa sobre un milió d’anys

La impartirà el catedràtic de la Universitat de Màlaga i paleontòleg, Paul Palmqvist dimarts 15 de febrer a la Universitat Rovira i Virgili

Està oberta al públic en general, tot i que es realitza dins de les classes del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana

"Los yacimientos del sector Orce-Venta Micena en la cuenca de Guádix-Baza: una aproximación al entorno paleoecológico de la primera dispersión humana a Europa" és el títol de la conferència que impartirà el catedràtic de la Universitat de Màlaga i paleontòleg, Paul Palmqvist dimarts 15 de febrer, a les 12 h, a l’Aula 425 de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, ubicada al campus Catalunya. És un acte obert a la ciutadania, tot i que es realitza en el marc de les classes de Paleontologia de Vertebrats que dóna Bienvenido Martínez-Navarro, investigador ICREA a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), dins del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana.

Paul Palmvist - Cedida

Orce és un dels jaciments on actualment es desenvolupa un projecte de recerca sota la direcció de l’IPHES. El professor Paul Palmvist hi pren part amb l’anàlisi sistemàtica de les associacions de grans mamífers d’Orce i les seves implicacions en la dispersió faunística durant el PlioPlistocè, juntament amb Bienvenido Martínez-Navarro, entre d’altres científics.

Resum

Durant les dues últimes dècades ha tingut lloc un debat intens sobre el moment, els protagonistes i el context ecològic en què es produeix la primera dispersió del gènere humà des del continent africà cap a Europa. Així, fins a mitjans dels noranta la major part dels prehistoriadors consideraven que els primers assentaments europeus no haurien tingut lloc abans de fa entre 500.000 i 600.000 anys, situant-se la major part de les evidències a la Sima de los Huesos de Atapuerca, amb restes d’una antiguitat d’uns 300.000 anys.  No obstant, una sèrie d'evidències permetien anticipar una arribada a Euràsia molts anys abans, entre elles les datacions absolutes de certs fòssils de Java (amb una edat de 1,8-1,6 Ma) o les restes humanes i indústries lítiques recuperades a Dmanisi (Geòrgia, 1,77 Ma), als quals es s’hi sumarien  després els descoberts en diversos jaciments de l’estat espanyol, com a GranDolina (800.000 anys) i Sima del Elefante (1,2 Ma) a Atapuerca, o les evidències arqueològiques provinents del sector Orce-Venda Micena a la conca de Guadix-Baza, a Granada (1,4-1,3 Ma). Aquestes troballes, en particular els efectuats a Dmanisi, localitat caucàsica situada a les portes d'Europa, indiquen que la primera dispersió d'Homo cap a Europa va tenir lloc al començament de l'època Plistocena.

Excavacions a Orce l'estiu passat, sota la direcció del'IPHES - Jordi Mestre/IPHES

Fins ara, les discussions sobre aquest important esdeveniment es circumscriuen majoritàriament a la cronologia de les localitats que conserven aquest important registre paleoantropològic o al tipus humà implicat en la dispersió (és a dir, a qui es pot qualificar amb propietat com "el primer europeu "), així com a aspectes tecnoculturals, relacionats amb la tipologia de talla de les indústries lítiques documentades en aquests jaciments, temes en què tant Atapuerca com Dmanisi aporten informació de primera mà. En canvi, s'ha deixat comparativament de banda altres qüestions rellevants en la discussió, com l'escenari biogeogràfic, el context ambiental i el marc ecològic en el qual va tenir lloc la primera sortida del gènere Homo d'Àfrica, aspectes en els quals resulta clau la contribució dels estudis realitzats en diversos jaciments de la regió d'Orce, com Venda Micena, Fuente Nueva i Barranco León. En aquesta línia, Paul Palmvist es referirà a les primeres poblacions homínides i a la seva interacció amb les espècies de fauna d'inicis del Plistocè, particularment els fèlids amb dents de sabre i les hienes gegants d'hàbits estrictament carronyers.

A aquesta problemàtica se li sumarien altres enfocaments, com les adaptacions ecològiques i fisiològiques i les possibles rutes de dispersió que haurien seguit aquestes poblacions de hominins, així com la seva continuïtat a Europa, tant espacial com temporal.

technorati tags: , , , , , , , , , ,

9 Feb, 2011

Qui és qui a l’IPHES: Francesc Burjachs, palinòleg

“Una de les fites del meu treball és conèixer quin paper ha tingut el clima en l’evolució de la nostra espècie i prospectar-ho cap al nostre futur”

Podcast relacionat amb l'estudi del pol.len - Web personal

Estic especialitzat en Paleopalinologia. En aquesta línia  a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) faig anàlisis palinològiques, disciplina que consisteix en separar el material palinològic fòssil  (pol·lens i espores) que contenen els sediments (o d’altres artefactes arqueològics o naturals) dels jaciments arqueològics o dipòsits naturals, a fi de poder determinar sota el microscopi a quina espècie vegetal pertanyen.

Francesc Burjachs

Francesc Burjachs, al seu despatx a l'IPHES - Jordi Mestre/IPHES

Gràcies a la Palinologia podem conèixer la vegetació del passat i deduir-ne el clima que hi havia en aquell moment, així com l’impacte (pertorbacions) que la nostra espècie ha pogut produir sobre el territori (medi natural).  Actualment, ho estic aplicant al projecte de recerca Canvis tecnoculturals i de paisatge durant la transició del Plistocè a l’Holocè a les zones d’influència mediterrànea de la Península Ibèrica i això ens permetrà treballar en un vell repte, que és intentar dilucidar si les transformacions tecnològiques i culturals que succeeixen a finals del Paleolític superior, i fins l’invenció de la ramaderia i l’agricultura al Neolític, es correlacionen amb tot el seguit de canvis climàtics que esdevenen en aquesta època. 

Una de les fites de la Paleopalinologia, i de la meva feina en concret, és conèixer quin paper ha tingut el clima en l’evolució de la nostra espècie i prospectar-ho cap al futur amb la finalitat de poder preveure com afectaran els propers canvis climàtics a la nostra espècie i de què l’Administració es pugui avançar als esdeveniments.

Fent anàlisi palinològiques amb el microscopi - Jordi Mestre / IPHES

La meva vinculació a l’IPHES es remunta a molts anys enrere. Tot i que hi formo part des de la seva fundació, ja havia estat membre de l’antic LAUT (Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de Tarragona)); hi vaig entrar en contacte com a professor de l’assignatura de paleoambient del Graduat en Arqueologia que s’impartia en aquell moment, actualment transformat en Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana.

Altrament, l’IPHES em permet desenvolupar la meva vertadera especialitat: l’anàlisi palinològica.  La ciència de la Palinologia, en la seva branca de paleopalinologia, pràcticament no ha evolucionat des que m’hi vaig especialitzar, doncs es tracta d’una ciència molt naturalista en la que les màquines (tecnologia) hi ajuden poc, doncs els mètodes que s’usen per obtenir les dades són bàsicament artesanals, per part del palinòleg. Tant les tasques de laboratori (separació del material palinològic dels sediments arqueològics o de medis naturals) com la determinació i comptatge sota microscopi òptic, fins arribar a la interpretació dels resultats, és un llarg camí (inversió de temps) que cal recórrer de manera meticulosa, lenta i inevitable (mà d’obra).

Burjachs, el primer per la dreta, plantejant l'estratègia de mostreig paleopol.línic, a Gran Dolina (Atapuerca), el 1998 - IPHES

Una de les coses que més m’agraden de la meva feina és poder arribar a conèixer fets històrics desconeguts fins ara, i després, socialitzar-los. D’altra banda, és una feina distreta, doncs combines el treball de camp amb el laboratori i la divulgació dels resultats mitjançant la redacció d’articles especialitzats o per a tots els públics.

Entre les dificultats amb què més sovint m’he d’afrontar hi ha els impediments econòmics per poder formar un equip més ampli i consolidat d’Arqueobotànica (disciplina que estudia les restes de vegetals que es troben a les excavacions arqueològiques), amb la qual cosa es podrien complementar les anàlisis palinològiques i antracològiques (vegeu el Qui és qui anterior) i permetria accelerar el coneixement paleoecològic i ambiental, que actualment és ple de controvèrsies.

Una de les anècdotes que ara voldria recordar especialment és la satisfacció que vàrem tenir tot l’equip quan vam poder demostrar que a la illa d’Eivissa no només hi havia hagut alzines, sinó també roures, avellaners, verns, etc., ara fa només uns 2.000 anys, el que significava que havia tingut un passat amb més pluges que no pas ara, però que també la colonització de l’illa per part dels homínids resultà fatal per a determinades espècies vegetals. Alhora, el plaer d’haver treballat una de les primeres seqüències continentals d’arreu del món (al jaciment neandertal de l’Abric Romaní, a Capellades), tan resolutiva que proporciona un senyal climàtic (canvis climàtics) calcat al que donen els globals gels polars.

Format en Història, Prehistòria i Arqueologia al Col·legi Universitari de Girona i a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb la idea de poder exercir com a arqueòleg (Llicenciat en Filosofia i Lletres, Divisió Geografia i Història, secció Història), vaig entrar en contacte amb el món de l’evolució humana ja des què vaig decidir estudiar la carrera d’Història, doncs la meva curiositat (necessitat d’estudiar i aprendre) anava encaminada a poder desvetllar els orígens dels éssers humans.

L’especialització la vaig completar després de les meves estades practicoacadèmiques al CRA (Centre de Recherches Archéologiques) de Sophia Antipolis (Antibes, França), a l’IPH (Institut de Paléontologie Humaine) de Paris (DEA en Quaternari: Geologia, Paleontologia Humana, Prehistòria), i al Departament de Botànica de la UAB (Doctor en Ciències Biològiques). També ha servit a la meva formació el fet d’estar-me uns 10 anys a l’Institut de Ciències de la Terra ‘Jaume Almera’ (CSIC, Barcelona). Podem dir, llavors, que m’he format transversalment entre historiadors arqueòlegs, biòlegs i geòlegs.

technorati tags: , , , , , ,

1 Feb, 2011

Membres de l’IPHES participen al Congrés Internacional Xarxes al Neolític

Es realitza del 2 al 4 de febrer a Gavà i Bellaterra (Barcelona)

Presenten treballs sobre l’absència de població en els moments previs de l’arribada de les comunitats neolítiques al nord-est de la Península ibèrica

L’art rupestre com a mitjà de comunicació que reflecteix els canvis socials i culturals d’aquell període és una altra de les recerques que es donen a conèixer

ProgramaWeb congrés

On era la gent? L’absència de població en els moments previs de l’arribada de les comunitats neolítiques al nord-est de la Península ibèrica i l’art rupestre com a mitjà de comunicació que reflecteix els canvis socials i culturals d’aquell període és una altra de les recerques que membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) donen a conèixer en el marc del Congrés Internacional Xarxes al Neolític, que es realitza del 2 al 4 de febrer a Gavà i Bellaterra (Barcelona), organitzat per l’Ajuntament de Gavà, el Museu de Gavà i la Universitat Autònoma de Barcelona.

La Cativera

La Cativera (El Catllar - Tarragona), on excava l'IPHES, és un bon jaciment per estudiar les darreres comunitats caçadores i recol.lectores, així com el pas del Plistocè a l'Holocè (13.000 - 8.500 anys abans del present) - Josep Maria Vergès / IPHES  

L’objectiu és debatre els possibles contactes que van mantenir les diferents comunitats neolítiques. Hi pren part personal investigador procedents de les penínsules Itàlica i Ibérica, del Magreb, del sud de França i de les diferents illes d’aquesta part del Mediterrani, així com de les seves respectives àrees d’influència. Per part de l’IPHES faran públics els seus estudis Juan Ignacio Morales, Ramon Viñas, Josep Maria Vergès i Marta Fontanals, juntament amb experts d’altres centres.

RESUMS

La transició Mesolític - Neolític On és la gent?

Joan Ignacio Morales i Xavier Oms

En aquesta comunicació fem una revisió de la informació arqueològica existent per al Holocè inicial, descrivint una absència de població total al nord-est de la Península Ibèrica durant els moments previs a l'arribada de les comunitats neolítiques. Aquest buit en el registre, de pràcticament mil anys, pot ser entès de diverses maneres: com una absència real de població, falta de recerca, o una construcció arqueològica fruit de fenòmens tafonòmics.

Si com nosaltres plantegem la causa és l'absència real de població (entre 8.500-7.500 anys calç BP) qualsevol plantejament sobre la neolitització que atorgui un paper protagonista als grups de caçadors - recol·lectors locals ha de ser desestimat. En definitiva, quan els grups neolítics van arribar al litoral català es van trobar amb un territori que ja estava despoblat i no van haver de interaccionar amb altres grups.

Estudi de les restes lítiques de la Cova Colomera (Prepirineu de Lleida) entre 5220 i 1660 cal BC. Anàlisi arqueopetrológico de les matèries primeres silícies i les possibles àrees de captació.

Juan Ignacio Morales, Xavier Oms, Xavier Mangado

S'analitzen les característiques del conjunt lític en un jaciment de difícil accés i d'ocupació puntual. A la Cova Colomera durant el Neolític i el Bronze inicial es duen a terme ocupacions relacionats amb la estabulació de bestiar o l'emmagatzematge d'excedent agrícola. Comprenent les característiques de les eines lítiques recuperades es pot observar la gestió i l'ús d'aquestes fora d'entorns domèstics d'aquests grups semi-sedentaris.

Posteriorment s'analitza la procedència geològica dels materials tallats, a fi de comprendre la gestió realitzada per aquestes comunitats del seu entorn, i les possibles rutes de mobilitat existents per a la captació de recursos abiòtics.

Ramon Viñas - Muntanyes de Prades

                         Ramon Viñas, dalt de l'escala, a les Muntanyes de Prades estudiant pintures rupestres - Cedida Albert Rubio

La Pintura Rupestre durant el procés de neolitització a Catalunya.

Ramon Viñas, Josep Mª Vergès,  Marta Fontanals i Albert Rubio

A Catalunya es conserva un important patrimoni d’art rupestre que reflecteix la presència de vàries tradicions pictòriques. Per una part, l’anomena’t conjunt d’art llevantí —definit per figures naturalistes i estilitzades d’origen preneolític— caracteritzat per una temàtica centrada en la caça y la recol•lecció; i per l’altra, un art esquemàtic —integrat per figures simplificades i elements abstractes— que assenyalen l’entrada dels canvis ideològics i simbòlics del Neolític.

Aquests canvis, fa uns 8.000 anys, varen suposar per les societats caçadores-recol•lectores l’ inici d’un procés de transformació gradual de gran transcendència —econòmica, cultu technorati tags: , , , , , , , , , ,