www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

23 Oct, 2013

A la recerca de joves d’arreu del territori amb talent i molt motivats per la ciència

3 centres de recerca adscrits a la URV dirigeixen els programes “Bojos per la química” i “Bojos per l’arqueologia”, per a alumnat de primer de batxillerat

L’objectiu és que obtinguin coneixement en els mateixos llocs on s’investiga i visquin tot el procés científic

Podcast Bojos per l'arqueologia - notícia anterior

Bojos per la ciència és un programa impulsat per la Fundació Catalunya-La Pedrera que pretén captar joves estudiants de primer de batxillerat motivats per aprendre i obtenir coneixement en els mateixos llocs on s’investiga.

En aquest context,  3 centres de recerca adscrits a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) han estat triats per dirigir 4 propostes relacionades amb la ciència i adreçada a alumnat de primer de batxillerat.  Els centres són l’ICIQ (Institut Català d’Investigació Química), l’ICAC (Institut Català d’Arqueologia Clàssica) i l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).

En el marc del programa SUMA, que promou sinergies entre els centres d’investigació de la Generalitat, l’ICAC i l’IPHES, juntament amb l’ICRPC (Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural) han organitzat Bojos per l’arqueologia i, d’altra banda, l’ICIQ ofereix Bojos per la Química (ICIQ). En el primer cas, les inscripcions estan obertes fins el 30 d’octubre.

Entre els qui es opten a participar-hi es fa una selecció. Els guanyadors podran fer estades a diferents centres de recerca i veure in situ com es treballa, com és el mètode científic. Aquesta activitat es fa els dissabtes i tenen la possibilitat d’aprendre temes i descobrir disciplines que se surten del seu contingut curricular.

Eva Calvés, de l'àrea de coneixement i recerca de la Fundació Catalunya-La Pedrera, ha comentat en roda de premsa celebrada a l’ICAC dimecres 23 d’octubre, què “la motivació és fonamental per poder participar en aquest programa. De fet, un noi que està disposat a passar fins a 18 dissabtes en un centre de recerca ja és un aval. A més, són estudiants molt bons. En la selecció mirem també molt el talent”.

La mateixa representant de la fundació esmentada ha indicat: “Busquem la descentralització del territori i per això el programa s’adreça a persones de tot Catalunya i es realitza en diversos indrets del nostre país. Així a Tarragona s’ha organitzat Bojos per l’arqueologia i Bojos per la química”.

Fomentar la vocació i l’entusiasme

Laia Pallejà, responsable del projecte Bojos per la Química i membre de l’ICIQ ha destacat que en el cas d’aquest projecte, “l’objectiu és ampliar i consolidar els coneixements sobre la química, fomentar la vocació i l’entusiasme, tan amb parts teòriques com pràctiques. Volem que tinguin una idea clara del que es la investigació, que treballin en grup, cosa bàsica per fer recerca, i que aprenguin a innovar i a difondre la ciència”. Finalment, ha manifestat: “El nostre propòsit és que s’adonin de que la química té molts àmbits, que no és només petroquímica”.

Integrar el coneixement

Eudald Carbonell, director de l’IPHES, ha remarcat el fet que amb aquests programes alguns joves puguin entendre com es fa la recerca i ho entenguin des d’on es fa la recerca. En aquest sentit ha recalcat que “des de l’àrea de socialització de l’IPHES portem una gran activitat: fem tallers, exposicions, pàgines webs, blogs… que permeten integrar el coneixement sobre evolució humana”.

roda de premsa Bojos per la ciència

D'esquerra a dreta, Laià Pallejà, Joan Gómez, Eudald Carbonell i Eva Calvés durant la roda de premsa - Carme Badia/ICAC

En el cas de Bojos per l’arqueologia, l’alumnat pot seguir tot el procés de treball des del treball de camp a les excavacions fins que els fòssils arriben al laboratori, s’indexen, pot ser bombardejat per electrons i observat en un microscopi de rastreig, es restauren, s’estudien... fins que la informació obtinguda acaba propiciant un article d’impacte, noves peces en un museu, un llibre, un centre d’interpretació...”.

Aprendre des de l’experiència

Per a Eudald Carbonell “és molt important que puguin experimentar i que entenguin que la ciència s’aprèn des de l’experiència i veure la ciència sense intermediació. La recerca ha de portar a l’acadèmia i el personal investigador pot transmetre a l’alumnat el valor de la seva investigació i captivar-lo”.

També ha puntualitzat que Bojos per l’arqueologia permet conèixer aquest àmbit del coneixement des de moltes disciplines (antropologia, palinologia, química, paleontologia…) Això ho fem als nostres centres en un període que va des de fa uns 4-5 milions d’anys fins a l’actualitat. És a través d’aquesta visió al llarg del temps que els joves es poden adonar de la importància de les ciències de la vida i de la terra, sota la direcció de l’arqueòleg Lluís Batista.

Sumar sinèrgies

Joan Gómez, director de l’ICAC, ha manifestat que Bojos per la ciència “escenifica la col·laboració entre les institucions públiques i les privades. En els temps que vivim, o busquem sinergies o estem acabats”. El mateix arqueòleg, fent ús d’una dita llatina, Sapientia per se est apetenda (el coneixement es bo per si mateix), ha afirmat: “Això és el que ens uneix a tots els qui prenem part a Bojos per la ciència”.

En la mateixa línia s’ha referit al projecte SUMA, que impulsa la Generalitat: “S’intenta que els tres centres que estudiem el patrimoni, la història del que som i del que vam ser, posem tot això damunt la taula i acollim alumnat de primer de batxillerat que estan en un moment clau de la seva formació intel·lectual. Des de les tripes els hi ensenyem com succeeixen les coses, per què, i com ho analitzem, cosa que els hi provocarà una passió pel coneixement que serà diferent al de companys que no han estat seleccionats”.

technorati tags: , , , , , , ,

21 Oct, 2013

Un estudi estableix que cap homínid conegut és l'ancestre de neandertals i sapiens

Notícia desembargada dilluns 21 d’octubre a les 21 h - En castellano

Les línies que van donar lloc a les dues espècies es van separar fa gairebé un milió d'anys, molt abans del que es pensava

Per arribar a aquesta conclusió els investigadors han estudiat uns 1.200 molars i premolars fòssils, molts d'ells procedents d'Atapuerca

El treball es publica a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences ( PNAS ) i un dels autors és l'arqueòleg Eudald Carbonell, director de l’IPHES

Un treball que es publica aquesta setmana a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) estableix que la recerca de l'ancestre comú dels humans moderns i els neandertals que van viure a Europa fa milers d'anys encara no s'ha completat, i presenta evidències que les línies que van donar lloc a les dues espècies es van separar fa gairebé un milió d'anys, molt abans del que suggereixen els estudis basats en evidències moleculars.

En aquest estudi, titulat "No known hominin species matches the expected dental morphology of the last common ancestor of Neanderthals and modern humans", fruit de la col·laboració d'un equip internacional de científics, s'utilitzen mètodes quantitatius centrats en la forma dels fòssils dentals de 13 espècies d'homínids, el que ha permès observar que cap dels candidats s'ajusta al perfil esperat en l'avantpassat de neandertals i sapiens.

"Els nostres resultats criden l' atenció sobre la gran discrepància que hi ha entre les estimacions moleculars i paleontològiques del moment en què es van separar dues espècies" , explica Aida Gómez-Robles, primera autora de l' article que actualment treballa al Center for the Advanced Study of Hominid Paleobiology de George Washington University ( EUA ).

dents

Mostra d'algunes de les dents analitzades on es constata la diversitat morfològica entre sapiens i neandertals- CENIEH

"Aquestes diferències no poden ser ignorades, sinó que cal trobar una forma de conciliar-les" , continua dient aquesta investigadora que va realitzar la seva tesi doctoral a la Universidad de Granada i al Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana (CENIEH), on va treballar amb José María Bermúdez de Castro, que és també autor de l'article juntament amb Juan Luis Arsuaga i Eudald Carbonell, codirectors de les excavacions als jaciments d'Atapuerca, a més de David Polly, professor del Departament de Ciències Geològiques d’Indiana University (EUA), on Aida Gómez- Robles va iniciar aquest estudi durant una estada com a investigadora .

Per arribar a aquesta conclusió, la de que cap de les espècies candidates, incloent-t’hi Homo heidelbergensis, H. erectus i H. antecessor, té la forma dental d'aquest ancestre, els investigadors han estudiat uns 1.200 molars i premolars fòssils, molts d'ells procedents d'Atapuerca, mitjançant anàlisis morfomètrics i tècniques estadístiques desenvolupades per la biòloga Emilia Martins d'Indiana University .

Ancestre africà

L'estudi també mostra que les potencials espècies ancestrals descobertes a Europa són morfològicament més similars als neandertals que als humans moderns, el que suggereix que el llinatge neandertal va aparèixer fa aproximadament un milió d'anys i que la seva divergència va tenir lloc abans de que es pensava, aproximadament fa 350.000 anys, segons alguns estudis.

Els mètodes quantitatius i estadístics proporcionen un mitjà més exacte per resoldre els debats sobre els orígens humans que les anàlisis descriptives que s'han fet servir en el passat. I com s'indica en aquest article: "El nostre primer objectiu és situar les qüestions sobre l'evolució humana en un context avaluable i quantitatiu i oferir un mètode objectiu per ordenar debats sobre la filogènia dels homínids que semblen no tenir solució" . Així mateix es proposa aplicar aquests mètodes a l'estudi d'altres parts esquelètiques representades en el registre fòssil.

Què serà el següent? Les respostes a la qüestió dels ancestres podrien venir de l'estudi de les espècies d'homínids africans, tot i que el registre fòssil africà de l'època d'interès sigui escàs. "Aquest estudi ens diu que encara hi ha troballes esperant-nos, i els fòssils africans d'una antiguitat aproximada d'un milió d'anys mereixen una especial atenció com a possibles ancestres dels neandertals i els humans moderns", conclou David Polly.

technorati tags: , , , ,

21 Oct, 2013

L’IPHES enceta la quarta temporada amb un espai propi a Tarragona Ràdio, el programa Evoluciona

Les emissions es realitzen en directe des d’una unitat mòbil que es desplaça a la seu de l’IPHES al campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona

S’emet els dimarts, cada 15 dies, a les 11 h i es pot escoltar al 96.7 FM, a www.tarragonaradio.cat, per l'aplicació Tunein per a smartphones i a la TDT

L’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) estrena la quarta temporada del programa Evoluciona a Tarragona Ràdio dimarts 22 d’octubre, a les 11 h. L’emissió serà en directe, cada 15 dies, amb una durada de pràcticament una hora, i es farà des d’una unitat mòbil que es desplaçarà fins la seu d’aquest centre de recerca, ubicat al campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Eudald Carbonell al seu despatx a l'IPHES

L'arqueòleg Eudald Carbonell, al seu despatx a l'IPHES - Jordi Mestre/IPHES

L’espai inclou entrevistes, reportatges, notícies i s’aprofundirà en les diverses disciplines que el personal investigador i tècnic de l’IPHES utilitza per dur a terme les seves investigacions. Es podrà escoltar al 96.7 FM, a la web de Tarragona Ràdio, a l'aplicació Tunein, per smartphones i a la TDT.

El primer programa de la  quarta temporada s’estrena amb una entrevista a fons a Eudald Carbonell, arqueòleg i director de l’IPHES, qui, des del seu despatx, ens explicarà com ha passat l’estiu, els seus projectes més immediats, quins objectius té aquesta institut per aquest curs, etc. El gerent de l’IPHES, Carles Prats, comentarà de què va i per què s’ha organitzat la Jornada “La innovació a debat: com podem innovar si no aprenem del passat?”, que s’efectua dijous 24 a la mateixa seu d’aquest centre de recerca.

A la tercera part del programa, els investigadors Sergi Lozano i Javier Fernández, del grup de recerca de l'IPHES COMPATHEVOL (acrònim de complex Paths to Human Evolution) ens parlaran dels sistemes complexos. En la recta final, Cinta S. Bellmunt, responsable de Comunicació de l’IPHES, ens resumirà el que ha suscitat més interès a les xarxes socials pel que fa a l’activitat d’aquest institut i ens avançarà els titulars pels pròxims dies.

technorati tags: , , , ,

17 Oct, 2013

Els neandertals usaven escuradents per calmar el dolor d’algunes malalties relacionades amb les dents, com la inflamació de les genives

Una recerca de l'IPHES, en col·laboració amb la UAB, documenta el cas més antic de tractament pal•liatiu associat a una patologia d'aquest tipus i realitzat amb aquest utensili

Això suposa un pas més per caracteritzar els neandertals com una espècie amb un ampli ventall d’adaptacions al medi i de recursos, fins i tot, en medicina 

en castellà - English

Eliminar restes de menjar que ens queden entre les dents i que sovint ens molesten és una de els funcions més comunes de l’ús dels escuradents, contribuint d’aquesta manera a la nostra higiene bucal. Aquest hàbit està associat al gènere Homo de molt antic, ja que fins i tot s’hi ha documentat en dents d’Homo habilis, espècie que va viure fa entre 1,9 i 1,6 milions d'anys. Ara, però, una nova investigació, basada en les restes fòssils d’un neandertal, ha demostrat, a més, que aquest homínid feia servir també els escuradents per calmar el dolor produït per algunes malalties bucals com la inflamació de les genives (malaltia periodontal), essent el cas més antic que es documenta de tractament pal•liatiu associat a una patologia d'aquest tipus i realitzat amb aquest utensili.

dent neandertal tractada amb escuradents. Cova ForadàA la foto de l'esquerra, la fletxa indica el solc interproximal en el Pm3 (primer molar) superior. A la dreta, un detall del solc vist amb un Microscopi Electrònic. IPHES

 

Així es constata en l’article Toothpicking and periodontal disease in a Neanderthal specimen from Cova Foradà site (Valencia, Spain)” (Ús d'escuradents i malaltia periodontal en un espècimen neandertal de la Cova Foradà (Oliva, València), que publica la revista PLOS ONE, en la seva edició del 16 d'octubre. L'han realitzat Marina Lozano, Carlos Lorenzo i Gala Gómez, membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), en col·laboració amb Maria Eulàlia Subirà, professora i investigadora d’Antropologia Biològica  de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i José Aparicio de la Diputació Provincial de València. En aquesta recerca es relacionen les marques d’escuradents en molars de neandertals amb la malaltia periodontal.

Cova Foradà, València

La Cova Foradà (València), on es va trobar la dent tractada amb escuradents - Jordi Mestre/IPHES

El fòssil en què s’ha observat aquesta patologia va ser cedit per al seu estudi a la UAB, juntament amb altres restes fòssils del jaciment de Cova Foradà (València), i posteriorment traslladat a l’IPHES per a l’estudi dental. La seva cronologia no està clara, però es pot assegurar que és un neandertal associat a indústria lítica mosteriana, és a dir, de fa aproximadament entre 150.000 i 50.000 anys.

La investigació va evidenciar que les restes maxil·lars presentaven porositat, un tret característic de deteriorament per malaltia periodontal, i pèrdua d’os en els alvèols (on estan inserides les dents), amb una reducció de la massa òssia d’entre quatre i vuit mil·límetres, de manera que les arrels de les dents, normalment a l’interior dels alvèols, quedaven exposades.

Marina Lozano a IPHES

La investigadora de l'IPHES, Marina Lozano - Gerard Campeny/IPHES

La recerca ha conclòs també que el neandertal no tenia càries ni havia patit abscessos, tot i que les dents conservades presentaven un gran desgast, fruit d’una dieta abrasiva, basada en aliments durs i fibrosos.

La investigadora de l’IPHES Marina Lozano ha comentat: “Aquest individu, en un intent d’alleugerar les molèsties que li ocasionava la malaltia periodontal, amb una important inflamació de les genives que molt sovint és sagnant, tindria moltes molèsties i va utilitzar un escuradents de manera sistemàtica”.

Marina Lozano assenyala: “És molt possible que se li quedessin fragments d’aliments entre les arrels dentals i les genives i intentaria extreure aquestes restes de menjar per calmar el dolor. A més, la inflamació de les genives per si mateixa també provoca sensació de tenir un cos estrany sense que aquest existeixi. Això faria que, tal com  efectuen avui dia molts pacients de malaltia periodontal, aquell neandertal emprés l’escuradents amb més freqüència i intensitat, cosa que li va causar dos solcs interproximals, és a dir, a la zona de contacte entre dues dents adjacents, visibles a les superfícies distals del Pm3 (primer premolar) i M1 (primer molar) superiors esquerres”. 

Els solcs dentals

Els casos de solcs dentals ocasionats per escuradents són nombrosos entre els neandertals i generalment no estan associats a cap malaltia dental. “No obstant, en el cas de Cova Foradà l’escuradents no va ser emprat tan sols com a una primitiva forma d’higiene dental, sinó que està associat a una patologia dental i a un intent d’alleugerar el dolor, i és el que el fa singular”, recalca Marina Lozano.

És a dir, que ens trobem davant d’un dels primers exemples de tractament pal•liatiu amb escuradents, el més antic documentat fins ara. Conseqüentment, “aquest estudi suposa un pas més per caracteritzar els neandertals com una espècie amb un ampli ventall d’adaptacions al medi i de recursos fins i tot, en el camp de la medicina pal·liativa”, conclou la mateixa investigadora.

Referència bibliogràfica

Lozano, Marina et al. “Toothpicking and periodontal disease in a Neanderthal specimen from Cova Foradà site (Valencia, Spain)”, PLOS ONE (2013)

technorati tags: , , , , , , , , ,

16 Oct, 2013

Jornada “La innovació a debat: com podem innovar si no aprenem del passat? Amb Eudald Carbonell

Dijous 24 d’octubre, a les 17.30 h. a l’IPHES, ubicat al campus Sescelades de la URV (veure mapa)

Programa - Inscripcions gratuïtes enviant mail a innovacio.empresa@urv.cat

“La innovació a debat: com podem innovar si no aprenem del passat?” és el tema de la ponència que desenvoluparà l’arqueòleg i director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Eudald Carbonell, amb motiu de la jornada que amb el mateix títol tindrà lloc dijous 24 d’octubre, a les 17.30 h. a la seu d’aquest centre de recerca, ubicat al campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili (URV), a Tarragona, organitzada per la Càtedra pel Foment de la Innovació Empresarial d’aquesta universitat.

Eudald Carbonell i Carles Prats

L'arqueòleg Eudald Carbonell (esquerra) amb Carles Prats, director i gerent de l'IPHES respectivament - IPHES

La presentació de la jornada anirà a càrrec de Carles Prats, gerent de l'IPHES.

Un cop finalitzat l’acte es visitaran les noves instal•lacions de l’IPHES

technorati tags: , , , , ,

15 Oct, 2013

Troben més de 2.000 restes d’eines de pedra i fauna a les Muntanyes de Prades d’uns 15.000 anys d’antiguitat

És el total de fòssils descoberts durant les tres excavacions de l’IPHES a la Balma de la Vall, a Montblanc, la darrere de les quals ha acabat fa poc

Gràcies a aquests fòssils es podrà conèixer millor com eren les primeres societats caçadores i recol.lectores

Tres anys d'intervenció arqueològica a la Balma de la Vall (Muntanyes de Prades), a Montblanc sota la direcció de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) han posat al descobert més de 2.000 eines de pedra i algunes restes faunístiques, segons s’ha donat a conèixer coincidint amb al realització recetment d’una xerrada dels codirectors del projecte (María Soto i Josep Vallverdú) al Museu Comarcal de la Conca de Barberà, a la capital d’aquesta comarca, en un acte està organitzat per aquest museu, el Museu-Arxiu de Montblanc i el Centre d'Interpretació de les Muntanyes de Prades (CIAR).

Indústria lítica

Una petita mostra de les eines que s'han posat al descobert a la Balma de la Vall - IPHES

Entre els instruments lítics destaca la presència de nuclis, ascles laminars (utilitzades com a ganivets), gratadors (per al treball de la pell), petites làmines i puntes de dors (fets servir com a puntes de sageta per a la cacera). “El conjunt, actualment en procés d'estudi, és coherent amb les datacions absolutes obtingudes. Aquestes confirmen l'ocupació per part de grups de societats caçadores i recol·lectores de la Balma de la Vall durant el Magdalenià superior, es a dir, fa uns 15.000 anys”, comenta María Soto..

D’altra banda, cal destacar la baixa densitat de restes faunístiques recuperades, al voltant d’un centenar d’elements. Entre el conjunt recuperat s'ha identificat la presència de cabra (Capra pyrenaica), cérvol (Cervus elaphus), linx (Lynx sp.) i conill (Oryctolagus cuniculus), espècies típiques del Magdalenià superior.

Excavació 2013

Treballs d'excaavció dirigits per l'IPHES - IPHES

Els treballs d'excavació s'han dut a terme gràcies al cofinançament del Consorci del Museu-Arxiu de Montblanc, l’Ajuntament de Montblanc i el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.

Els resultats contribuiran a la posada en valor del Patrimoni Prehistòric de les Muntanyes de Prades, un objectiu ja iniciat amb la musealització dels conjunts d'Art Rupestre presents a la zona.

El jaciment, situat a l'entrada del Barranc de la Vall, va ser localitzat l'any 1975 per D. Joan Pallisé, i fou objecte de dues campanyes arqueològiques durant el anys 1979 i 1980, a càrrec de la Secció Arqueológica del Museu de Montblanc, dirigit per D. Maties Solé i Maseras. Els conjunts lític i faunístic obtinguts en aquestes campanyes van ser publicats per María Adserias i el Dr. J. Nadal a la revista Aplecs de Treballs d'Arqueologia, l’any 1994.

Vista exterior

Campanya de 1980 dirigida pel Dr. Maties Solé. Imatge del seu diari d’excavació, tot dipositat al Museu-Arxiu de Montblanc

L'any 2011, el treballs de camp van ser represos per un equip multidisciplinar del IPHES, i dirigits per María Soto. L' intervenció s'emmarca dins del Projecte d'Investigació "Evolució paleoambiental y ocupació prehistòrica a les conques dels rius Francolí, Gaià y Siurana i altres rieres del Camp de Tarragona".

technorati tags: , , , , , ,

14 Oct, 2013

Una trentena d’alumnes del Grau en Història de la URV visiten l’IPHES i fan diferents tallers didàctics sobre la Prehistòria i l’Evolució Humana

Un grup de 30 alumnes de tercer curs del Grau en Història del Departament d'Història i Història de l'Art de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona ha visitat recentment l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) en el marc de les assignatures de Prehistòria i Prehistòria de la Península Ibèrica que imparteixen respectivament les investigadores d’aquest centre de recerca Ethel Allué i Isabel Cáceres. L’objectiu era viure de primera mà com treballa el personal investigador  i adquirir coneixement sobre diferents disciplines que s'apliquen en la recerca sobre la prehistòria i l’evolució humana.

Els assistents van ser rebuts pel director de l'IPHES, l'arqueòleg Eudald Carbonell - Gerard Campeny/IPHES

L’estudiantat va passar 7 hores a l’IPHES. Després de ser rebuts pel director d’aquest centre, l’arqueòleg Eudald Carbonell, la investigadora Marta Fontanals els va parlar de les diferents tasques científiques que es duen a terme.

Posteriorment van efectuar un recorregut per les instal·lacions i a mig matí van començar els diferents tallers. Es van organitzar tres i tots van poder gaudir d’ells de manera rotativa. Un va estar dedicat a la tecnologia lítica i d’aquesta manera van poder conèixer els principals tipus d’eines d’aquestes característiques, així com els processos de fabricació i ús dels utensilis prehistòrics. Va ser impartit per l’arqueòloga Amèlia Bargalló.

Reconstrucció esquelet

En un dels tallers es van analitzar els esquelets de diferents animals - Isa Cáceres/IPHES

Un altre taller tenia com a objecte d’estudi la zooarqueologia i la tafonomia. La professora de la URV i investigadora de l’IPHES Isabel Cáceres va ser l’encarregada d’explicar en què consisteixen aquestes disciplines. La primera d’elles té com a funció la identificació de restes faunístiques, l’anàlisi d’esquelets d'herbívors i carnívors, i la determinació, a través de les senyals trobades a les restes prehistòriques, de quines activitats humanes relacionades amb l'obtenció de recursos animals es duien a terme. En aquesta línia, els participants van poder experimentar amb fòssils de la col·lecció de referència de l’IPHES i comprovar com s’executa aquesta tasca. Per la seva part, la tafonomia s’ocupa estudi dels processos de fossilització i la formació de jaciments.

Taller sala de col.leccions

A la sala de col.leccions van poder identificar algunes restes de microevrtebrats - Ethel Allué/IPHES

L’altre taller va ser sobre arqueobotànica i el va dirigir la professora de la URV i investigadora del l’IPHES Ethel Allué. Els assistents es van iniciar en la tria de materials procedents del rentat de sediments a partir de la qual s’obtenen restes arqueobotàniques i micropaleontològiques i se’ls va ensenyar com s’identifiquen les restes de microvertebrats a partir de materials de la col•lecció de referència de l’IPHES.

technorati tags: , , , , , , ,

11 Oct, 2013

Curs d’actualització sobre prehistòria i evolució humana per a professorat de secundària

Està inclòs al programa Professors i Ciència, promogut per la Fundació Catalunya-La Pedrera

Les classes es fan els dies 16 i 23 d'octubre a la seu de l'IPHES, al campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona

Web del programa

De la cova al poblat. Un recorregut de 10 milions d'anys és el nom del curs que imparteix Lluís Batista, arqueòleg i responsable de l’Àrea de Socialització de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) en el marc del programa Professors i Ciència que promou l’obra social de la Fundació Catalunya-La Pedrera. Les classes es desenvolupen els dimecres 16 i 23 d'octubre, de les 16.30 a les 20 hores, a la seu de l'esmentat centre de recerca, ubicat al campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. La matrícula està oberta fins al primer dia d'inici de curs.

“Amb aquesta activitat es pretén oferir al professorat d'instituts de secundària una visió actualitzada i esquematitzada de la Prehistòria i l'Evolució Humana per tal de que puguin aplicar aquests coneixements a les aules”, ha comentat Lluís Batista. Alhora es vol incentivar l'estudi de la prehistòria entre l'estudiantat i així fomentar la vocació científica.

Lluís Batista a Professors i Ciència

L'arqueòleg Lluís Batista durant una sessió del programa Ciència i Professors l'any passat, en una aula del campus catalunya de la Universitat Rovira i Virgili - Jordi Mestre/IPHES

El curs s'estructura de forma didàctica amb recolzament informàtic i amb dues maletes didàctiques que contenen cranis, objectes d'art, instruments lítics, ceràmiques, etc., corresponents al Paleolític, Neolític i alguns materials ibers, que es cediran als centres educatius que ho sol·licitin.

Les principals fites

En el transcurs dels dos dies es tractarà les principals fites i protagonistes de l'Evolució Humana, des dels nostres primers avantpassats, fa 13.000.000 fins a 13.000 anys abans  del present; el Neolític al Proper Orient (13.000 – 6.000 abans d'ara );  la difusió del Neolític a Catalunya, fites culturals i diferències fins Ferro Inicial (8.000 – 2.800 abans d'ara), i el Món ibèric a Catalunya (2.800 – 2.100 abans del present)

El programa Professors i Ciència vol contribuir, per una banda, a l’excel·lència educativa entre el professorat, tot millorant la seva formació i especialització científica, i per l’altra, garantir l’aplicabilitat a l’aula dels coneixements adquirits, per tal de fomentar les vocacions científiques entre els estudiants. Està dirigit a professors de secundària de ciències de Catalunya, especialment a aquells que recolzen els potencials estudiants del programa “Joves i ciència”.

technorati tags: , , , ,

10 Oct, 2013

Xerrada sobre les pintures rupestres del barranc del Mas d'en Llort de Montblanc, Patrimoni Mundial de la Humanitat

Serà divendres 11 d’octubre, a les 20 h, a la sala del Museu Comarcal de la Conca de Barberà, a càrrec de l’investigador de l’IPHES Ramon Viñas

Visites concertades

Les pintures rupestres del barranc del Mas d'en Llort, que són Patrimoni Mundial de la Humanitat, i estan ubicades al etrme municipal de Montblanc, és el títol de la xerrada que impartirà l’investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Ramon Viñas, divendres 11 d’octubre, a les 20 h, a la sala del Museu Comarcal de la Conca de Barberà, a l’esmentada localitat.

Ramon Viñas

Ramon Viñas, investigador de l'IPHES i expert en art rupestre - Jordi Mestre/IPHES

Resum

El barranc d'en Llort conté tres abrics amb representacions rupestres de diferents orígens i estils: l'art rupestre llevantí (abrics d'en Ramon d'en Bessó i Mas d'en Llort, d'entre 9.000 i 7.500 anys d'antiguitat))  i l'art rupestre esquemàtic (Portell de les Lletres, 7.500-4.000 anys).

Actualment aquest conjunt s'ha obert al públic gràcies a la participació de diverses institucions i l’IPHES n’ha estat l’assessor científic. Les visites són concertades a través del CIAR (Centre d'Interpretació d'Art Rupestre Muntanyes de Prades) i de l'Oficina de Turisme de Montblanc.

Mas d'en Llor

Una de les figures que es poden observar al Mas d'en Llort, a Montblanc - IPHES

Es tracta de petits espais naturals, al aire lliure, que han conservat les restes d'escenes i composicions de les últimes societats caçadores i recol·lectores, així com de les primeres comunitats agrícoles i ramaderes que van habitar les Muntanyes de Prades. A través de petites imatges, a vegades difícils d'observar, es pot esbrinar quines activitats realitzaven aquells homínids (com la recollida de mel), quin era l’entorn ecològic que els va acollir o els animals que els van acompanyar, alguns de salvatges com la cabres.

technorati tags: , , , , , , ,

4 Oct, 2013

L’IPHES lamenta la mort de Joan Surroca, un dels descobridors de les Coves del Toll de Moià i una persona entranyable

L’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), i en especial el grup que treballa a les Coves del Toll (Moià), lamenta la mort de Joan Surroca, que va traspassar dimecres 2 d’octubre. Va ser uns dels pioners en explorar aquestes coves i va formar part del grup que les va descobrir als anys cinquanta del segle passat. També va ser fundador del Museu Arqueològic i Paleontològic de Moià.

Joan Surroca, primer per la dreta, descoberta Coves del Toll

El primer per la dreta és Joan Surroca, l'any 1954, quan es va produir la descoberta de les Coves del Toll

Celebració 50 anys de la descoberta de les Coves del Toll

Celebració dels 50 anys de la descoberta de les Coves del Toll. Joan Surroca, a la primera fila, és el quart de la dreta - Jordi Mestre/IPHES

La relació de l’IPHES amb el senyor Surroca ha estat intensa des que aquest institut va assumir la direcció del projecte de recerca sobre els Coves del Toll ja fa una dècada i des de llavors cada any es realitza una excavació a l’estiu. Membres de l’IPHES l’han qualificat com una persona entranyable.

Joan Surroca va arribar a l’arqueologia per la seva afició a l’excursionisme i a l’espeleologia, a mitjan del segle passat. Del seu treballa les coves del Toll i de les Toixoneres són molt interessants els sues diaris d’excavació. A partir dels anys seixanta es va convertir en la persona referent per a tots aquells que volien aprofundir en el llegat pretèrit d’aquesta localitat.

Per saber-ne més clica aquí.

3 Oct, 2013

Experts internacionals confirmen la importància de l'anàlisi matemàtica i la simulació per ordinador per analitzar la prehistòria

Els models que s'obtenen, contrastats amb l'evidència arqueològica, ajuden a entendre l'evolució amb una perspectiva nova i complementària al treball de camp

Així s'ha constatat al workshop organitzat per l'IPHES sobre els sistemes complexos, una ciència emergent en l’àmbit de l'Arqueologia Prehistòrica

El workshop va comptar amb la participació de 45 experts de 25 centres d'investigació de 7 països diferents - IPHES

James Steele (darrere de la taula), de l'University College (London), va destacar en la seva conferència de cloenda, la qualitat de les contribucions que es van fer - IPHES

en castellano - in English

La Teoria dels Sistemes Complexos és una disciplina emergent en l'àmbit de l'Arqueologia Prehistòrica, de creixent impacte i repercussió internacional, que estudia fenòmens com les dispersions humanes, la transmissió cultural i l'aprenentatge social, la coevolució entre gens i cultura, la socioecologia humana, l'Human Niche Construction Theory (Teoria de la construcció del nínxol ecològic), i les dinàmiques ecoculturals aplicant l'anàlisi matemàtica i la simulació per ordinador. Així s'ha constatat en el recent workshop internacional Complex Systems in Prehistoric Research (Sistemes Complexos en la Recerca Prehistòrica), que organitzat pels investigadors Sergi Lozano i Javier Fernández del grup de recerca de l'IPHES COMPATHEVOL (acrònim de complex Paths to Human Evolution), s'ha celebrat recentment a Barcelona.

Els investigadors de l'IPHES, Javier Fernández (al centre, a la primera fila) i al seu darrere, Sergi Lozano, organitzadors de l'event, juntament amb d'altres experts - IPHES

Aquest workshop, desenvolupat en el marc de l'European Conference of Complex Systems'13, va comptar amb la participació de 45 experts de 25 centres d'investigació de 7 països diferents. Precisament, un d'ells, James Steele, de l'University College (London), va destacar en la seva conferència de cloenda, la qualitat de les contribucions que es van fer.

Amb l'anàlisi matemàtica i la simulació per ordinador es poden aïllar uns mecanismes d'altres per veure quines variables tenen més influència. Els models, contrastats al seu torn amb l'evidència tant arqueològica com d'experiments socials, contribueixen a entendre l'evolució social amb una perspectiva nova i complementària al treball de camp. D'aquesta manera es poden predir tendències de les societats, entendre els problemes i simplificar-los.

technorati tags: , , , , , , , , ,

2 Oct, 2013

Conferència sobre la Balma de la Vall de Montblanc i l’origen del poblament de les Muntanyes de Prades

Divendres 4 d’octubre, a les 20 h, a la Sala del Museu Comarcal de la Conca de Barberà, a Montblanc

A càrrec de Josep Vallverdú i Maria Soto, personal investigador de l’IPHES

La Balma de la Vall

Membres de l'IPHES en una de les campanyes d'excavació a la Balma de la Vall, a Montblanc - IPHES

La Balma de la Vall de Montblanc i l’origen del poblament de les muntanyes de Prades és el títol de la conferència que impartiran Josep Vallverdú, investigador principal d’aquest projecte de recerca de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i María Soto, directora de les excavacions i arqueòloga del mateix centre d’investigació. Serà divendres 4 d’octubre, a les 20 h, a la Sala del Museu Comarcal de la Conca de Barberà, a Montblanc. L'acte està organitzat per aquest museu, el Museu-Arxiu de Montblanc i el Centre d'Interpretació de les Muntanyes de Prades.

Resum

La Balma de la Vall és un jaciment descobert el 1975 per la secció arqueològica del Museu de Montblanc, que va ser excavat els anys 1979 i 1980 pel senyor Maties Solé.  L’IPHES va reprendre fa tres anys la campanya d’intervencions en el marc del projecte “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià i Siurana” amb l’objectiu de documentar la cultura material i el context cronològic en què es van desenvolupar les societats caçadores i recol·lectores del Pleistocè (més antic de 10.000 anys abans del present). Per assolir aquesta fita, ha estat necessari aprofundir en el coneixement de la seqüència estratigràfica.

Maria Soro

L'arqueòloga María Soto oferirà la xerrada juntament amb Josep Vallverdú - IPHES

Josep Vallverdú

L'arqueòleg i investigador de l'IPHES, Josep Vallverdú - Jordi Mestre/IPHES

En la seva intervenció, María Soto i Josep Vallverdú donaran també a conèixer els resultats obtinguts en les tres campanyes esmentades, a destacar el conjunt lític recuperat, integrat per nombroses ascles, nuclis, raspadors, làmines i puntes de dors, així com les datacions obtingudes, que situen l’ocupació de la Balma de la Vall dins del Magdalenià superior, és a dir, fa entre 15.000 i 13.000 anys abans del present.

Aquests resultats contribueixen al coneixement regional de l’ocupació prehistòrica de les Muntanyes de Prades, un entorn que en els darrers anys està proporcionant nombrosa informació a partir dels jaciments en superfície descrits per Salvador Vilaseca, els nombrosos conjunts d’art rupestre i les excavacions sistemàtiques portades a terme des de l’IPHES.

technorati tags: , , , , , , ,