El bloc de les activitats de l'IPHES

11 Jun, 2013

També s’han recuperat moltes empremtes vegetals, peixos i petits vertebrats, que facilitaran la reconstrucció paleoambiental de l’entorn d’aquest antic llac

S’han iniciat les gestions perquè el jaciment sigui declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, atesa la seva excepcionalitat i singularitat

Dijous, 13 de juny, a les 20 h, al Casino Municipal de Caldes de Malavella, xerrada a càrrec dels codirectors de l’excavació Bruno Gómez i Gerard Campeny

Llibre i web didàctica sobre el Camp dels Ninots – vídeo general - capítol Sota terra

La campanya d’excavació que l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ha realitzat del 2 al 31 de maig al Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, Girona) ha posat al descobert un nou esquelet de bòvid en connexió anatòmica (és a dir, amb l’estructura original intacta) de fa 3,1 milions d’anys; el catorzè que es troba en aquest indret. Juntament amb aquesta troballa s’han recuperat moltes empremtes vegetals, peixos i petits vertebrats, que facilitaran la reconstrucció paleoambiental d’aquest antic llac situat al cràter d’un volcà. Paral·lelament, s’han iniciat les gestions perquè el jaciment sigui declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), atesa la seva excepcionalitat i singularitat, i dijous 13 de juny s’oferirà una xerrada per a tots els públics, a la localitat.

Treball d'excavació de l'esquelet de bòvid de l’espècie Alephis tigneresi recuperat en el sector de Can Cateura durant aquest mes de maig - Gerard Campeny / IPHES

En els treballs, hi han intervingut prop de 30 investigadors provinents d’universitats i centres de recerca tant de l’Estat espanyol com de l’estranger, i de disciplines tan diverses com la geologia, la biologia, la paleontologia, l’arqueologia i la restauració. El projecte de recerca del Camp dels Ninots està dirigit per Jordi Agustí, Bruno Gómez i Gerard Campeny, tots tres membres de l’IPHES. 

Vista general de l’excavació a la cala 9/10 del sector de Ca n’Argilera durant la campanya d'aquest any - Gerard Campeny / IPHES

En aquesta ocasió, l’excavació s’ha concentrat en dos punts del volcà: l’un, a l’extrem nord, anomenat sector Cateura, i l’altre, a l’extrem sud, conegut com a Ca n’Argilera. A ambdós emplaçaments, separats aproximadament per  600 metres de distància, s’hi ha treballat simultàniament, i s’ha obtingut abundant material paleontològic i paleobotànic.

El primer bòvid del sector Cateura

El nou esquelet de bòvid , de l’espècie Alephis tigneresi, s’ha localitzat al sector Cateura i és el primer que es recupera en aquesta zona. “El fet de trobar-se a més de  600 metres de distància dels descoberts en campanyes anteriors, demostra la gran densitat de restes paleontològiques repartides per tota la superfície del cràter del volcà”, observen Bruno Gómez i Gerard Campeny.

Es tracta d’un esquelet sencer i en connexió anatòmica que correspon a un individu adult, i que, juntament amb els 13 esquelets d’aquesta mateixa espècie recuperats en campanyes d’excavació anteriors, “proporcionarà important informació per conèixer tant l’evolució d’aquests bòvids com de les seves dinàmiques socials”, han recalcat els esmentats arqueòlegs.

Els amfibis, rèptils i peixos localitzats atrauen l’interès d’especialistes d’arreu

Juntament amb les restes de grans vertebrats, durant la campanya d’excavació d’enguany cal destacar la localització de centenars de restes de petits vertebrats, entre amfibis, rèptils i peixos. D’aquests darrers, probablement els més abundants al Camp dels Ninots, se n’han recuperat nombrosos esquelets, tant articulats com desarticulats. La majoria d’aquests peixos són carpes de llac de l’ordre dels Cypriniformes, de les quals s’han pogut identificar fins a tres espècies diferents. Cal destacar un exemplar en perfecte estat de conservació, fet que demostra que els sediments d’aquest jaciment són excel•lents per a la preservació d’aquest tipus de fòssils. Aquestes restes han captat l’atenció d’investigadors del Laboratori de Paleobiologia i Paleoecologia de l’Institut de Geologia de Praga, els quals s’han desplaçat a Caldes de Malavella per tal d’estudiar-les in situ.

Tasques de restauració d’un esquelet de carpa, al laboratori de campanya instal·lat al Castell de Caldes de Malavella - Gerard Campeny / IPHES

Mort sobtada

Durant el temps que va ser actiu, aquest llac va atraure un gran nombre d’animals, per als quals aquest entorn era un espai ideal per viure-hi i per trobar-hi aigua i aliment. Aquests animals varen morir sobtadament, per causes que encara avui es desconeixen, i els seus esquelets es varen dipositar al fons del llac.

Els treballs d’excavació consisteixen en el desmuntatge horitzontal de les capes argiloses del fons del llac per tal de desenterrar i recuperar els esquelets. A dia d’avui s’han obtingut 22 esquelets de grans vertebrats, entre rinoceronts, bòvids i tapirs, juntament amb nombroses restes d’amfibis, rèptils, peixos i aus.

Estudis geofísics per conèixer les dimensions del volcà

El Camp dels Ninots forma part d’un volcà originat a finals del Pliocè, al cràter del qual es va formar un llac. Té  una superfície aproximada de 250.000 metres quadrats, amb uns 60 metres de profunditat, actualment ocupada per camps de conreu.

Els estudis geològics que estan duent a terme investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), de la Universitat de Barcelona (UB) i de l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (CSIC) permetran conèixer la gènesi d’aquest volcà des del moment de la seva formació fins al rebliment del seu cràter. Durant aquesta campanya s’han realitzat múltiples estudis de geofísica per tal de conèixer amb exactitud les dimensions del volcà, el seu rebliment i la seva morfologia.

Plantes aquàtiques i amfíbies

Fins ara, els estudis realitzats sobre les macrorestes vegetals (empremtes de fulles, fruits, troncs, etc.) han permès reconstruir amb detall el paisatge dominant d’aquest entorn des del moment que es va formar el llac fins que aquest es va assecar i es va omplir del tot de sediment.

Empremta vegetal corresponent a una fulla de plataner recuperada en el sector de Can Cateura - Gerard Campeny / IPHES

ctualment, es compta ja amb milers d’empremtes vegetals de les espècies que hi havien habitat.  L’estudi que n’han fet des de l’Instituto Geológico y Minero de España (IGME) descriu diverses línies de vegetació de l’entorn immediat del llac. D’aquesta manera, s’han documentat plantes aquàtiques que devien conformar denses praderies subaquàtiques, entre les quals s’han recuperat exemplars del gènere Cabomba, típics de regions tropicals, i del gènere Ranunculus, àmpliament distribuït en la geografia de la península ibèrica.

També s’ha registrat una gran quantitat de plantes amfíbies, que vivien submergides en zones poc profundes i someres. Aquest és el cas de les bogues, de les canyes i dels esparganis, que tenen les arrels i els rizomes submergits en l’aigua, i les tiges, les fulles i les inflorescències, emergides.

A les vores d’aquestes zones pantanoses es va desenvolupar un bosc de ribera, constituït fonamentalment per verns, si bé s’han documentat altres espècies vegetals, com ara els pollancres, els salzes, els plataners, etc. Lluny de les aigües del llac i darrere dels boscos de ribera hi havia les laurisilves. Semblantment al que s’esdevé actualment als boscos de llorers del sud de la Xina i del Japó, a més de lauràcies, aquests boscos pliocènics contenien alzines subtropicals, grèvols i alguns arbres caducifolis, com ara els noguers.

Els arqueòlegs Bruno Gómez (equerra) i Gerard Campeny, a l'edifici de l'IPHES - Jordi Mestre/IPHES

Protecció del jaciment

Des que, l’any 2003 l’IPHES va iniciar el projecte de recerca al jaciment del Camp dels Ninots, s’hi han realitzat continuades campanyes d’excavació i prospecció . Els treballs duts a terme l’any en curs han posat al descobert nombroses restes fòssils a més de mig quilòmetre de distància les unes de les altres, fet que ens indica l’abast del jaciment i el potencial que, de segur, oferirà en els propers anys.

Atesa l’excepcionalitat, singularitat i diversitat del registre que ofereix aquest jaciment, tant paleontològic, paleobotànic com geològic, en aquests moments s’ha iniciat la gestió perquè el Camp dels Ninots es declari Bé Cultural d’Interès Nacional.

Finançament

Els treballs de recerca al Camp dels Ninots es realitzen gràcies al suport de diferents institucions: Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Caldes de Malavella i Ministeri de Cultura.

Xerrada per a tots els públics

Amb motiu del desè aniversari de la recerca al Camp dels Ninots, el proper dijous, 13 de juny, a les 20 h, al Casino Municipal de Caldes de Malavella, s’oferirà la xerrada adreçada a tots els públics  “Balanç de 10 anys d’excavacions al Camp dels Ninots”, a càrrec dels arqueòlegs Bruno Gómez i Gerard Campeny, codirectors del projecte de recerca. Ambdós arqueòlegs faran un recorregut didàctic per aquests deu anys d’investigació científica continuada sota la direcció de l’IPHES.

technorati tags: bòvids , vegetació , paleoambient , paisatge , peixos , arqueologia , paleontologia , geologia , animals , esquelets