www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

10 Gen, 2014

Fi d’aquest quadern de viatge

Ara ens podeu trobar a http://iphes-noticies.blogspot.com.es/

El 21 de febrer de 2006 encetàvem aquest quadern de viatge, en un moment en el qual encara no sabíem molt bé què era això d’un blog, però des de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) vam tenir clar que podia ser una eina molt important per socialitzar el coneixement i el pensament que obtenim amb la nostra activitat. Gracies a TINET (Tarragona Internet) ho vam poder dur a terme.

N’estem molt contents. Fins l’inici de 2014 hem publicat 1.169 posts sobre la recerca, la docència i la socialització que du a terme el nostre institut, amb seu al campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

equip IPHES desembre 2013

Els membres de l'IPHES en una foto realitzada el desembre de 2013 - Jordi Mestre/IPHES

Ha estat una aventura en la qual vam ser pioners i hem exportat la nostra experiència a altres grups de recerca i entorns socials de dins i fora del nostre país. També hem rebut alguns reconeixements i fa uns mesos vam quedar entre els cinc primers finalistes a la passada edició dels Premis Blogs Catalunya, en la categoria de ciència i universitats. Però, per diferents motius, ens cal una renovació. Per això encetem un nou blog. La nova URL és http://iphescat.blogspot.com.es/

Esperem continuar gaudint de la vostra companyia en la nova etapa d’aquest viatge

 

2 Gen, 2014

Les principals notícies de l’IPHES del 2013 a través d'alguns posts

Durant l'any 2013 l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ha assolit noves fites científiques, com noves troballes i publicacions d'impacte, a més d'una nova ofert docent, alguns reconeixements i l'edició de nous llibres, entre d’altres. Us oferim un tast a través dels principals posts amb les imatges i videos corresponents.

 

TROBALLES

Una dent de llet fòssil de fa 1.400.000 anys trobada a Orce es converteix en la resta humana més antiga d’Europa occidental

Troben l’eina de pedra més antiga d’Europa occidental, pròxima a 1,5 milions d’anys,  a la Sima del Elefante

Recuperen ADN d’un homínid de fa 400.000 anys, el material genètic més antic identificat fins ara

Confirmen la capacitat dels neandertals de desenvolupar pensaments simbòlics complexos, com és enterrar els seus congèneres

Els neandertals usaven escuradents per calmar el dolor d’algunes malalties relacionades amb les dents, com la inflamació de les genives

Descobert un nou esquelet de bòvid en connexió anatòmica de fa 3,1 milions d’anys, coincidint amb el desé aniversari d’excavacions al Camps dels Ninots

Troben el fòssil humà més antic de Galícia a la Cova de Valdavara

Art moble a la Cueva de Maltravieso, a Cáceres, la primera troballa d’aquest tipus a Extremadura

CONGRESSOS I WORKSHOPS

Uns 40 experts d’arreu d’Europa i dels Estats Units es reuneixen a Tarragona per esbrinar com funciona el cervell

L'IPHES organitza un workshop internacional sobre simulació per ordinador per estudiar les societats prehistòriques

L’IPHES, seu de la II Reunió Oikos de Bioarqueologia

INSTITUCIONAL

Artur Mas presideix l’acte d’inauguració de l’edifici de l’IPHES

La Secretaria de Estado de I+D+I, Carmen Vela, assegura que l’IPHES és “qualitat i excel·lència posades al servei de la ciència”

ICAC, IPHES I ICRPC compartiran serveis i projectes per ser un referent en paleoecologia, arqueologia i patrimoni cultural

L’IPHES, nou institut universitari de la Rovira i Virgili de Tarragona

INTERNACIONALITZACIÓ

L’IPHES presenta al Max Planck Institute la recerca que realitza des de fa 10 anys a les Coves del Toll, a Moià

Membres de l’IPHES participen en un workshop internacional a Geòrgia sobre les primeres poblacions humanes

Nova estada de la investigadora Ethel Allué a Beijing per promoure una xarxa de recerca entre l’IPHES i científics de la Xina

Eudald Carbonell, Ramón Viñas (llegir) i Marina Mosquera (llegir) ofereixen vàries conferències a Mèxic

 

DOCÈNCIA

L’IPHES amplia la seva oferta docent amb un grau en Antropologia i Evolució Humana que imparteix amb la URV i la UOC

Es presenten 17 noves tesis del Mâster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s’imparteix a la Rovira i Virgili

Mario Modesto Mata, premi extraordinari de fi de Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la URV

SOCIALITZACIÓ

S’inauguren les obres d’adequació de tres abrics rupestres de les muntanyes de Prades per a la visita pública

Es presenta el pla director del jaciment de la Boella

LLIBRES

Dos investigadors de l’IPHES, Eudald Carbonell i Jordi Agustí, dialoguen sobre el passat i el futur de la nostra espècie en un llibre per a tots els públics

Un llibre recupera el personatge principal d’Alícia en el país de les meravelles amb contes per a adults sobre fets claus de l’evolució

L’estètica de les taques de sang vistes al microscopi  

Isa Cáceres i Rosa Huguet parlen de la dieta dels homínids en el llibre col·lectiu Visions de l’ésser humà. Del passat al present.

Crítica redita el llibre La gran migración del paleontòleg Jordi Agustí

Ja es pot trobar en línia la reedició del llibre Identificació i conservació de fotografies, un referent en el seu àmbit

COMUNICACIÓ

Un article sobre el canibalisme a Atapuerca és el que més repercussió social va tenir el 2012 del publicats al Journal Human Evolution

El blog Les activitats de l’IPHES, entre els cinc finalistes dels Premis Blogs Catalunya 2013, a la categoria d’Universitats, Recerca i Ciència

technorati tags: , , , , , , , ,

19 Nov, 2013

Membres de l’IPHES aporten la seva experiència al Fòrum de la Innovació del Campus d’Excel•lència Internacional Catalunya Sud

Què fa un enginyer a l’IPHES, la comunicació científica 2.0, com despertar vocacions científiques i una empresa d’arqueologia són els casos que s’exposaran el 27 de novembre a l'Espai Tabacalera

Mostrar idees, projectes i realitats. Aprendre dels altres i amb els altres. Generar oportunitats i enfortir les existents. Imaginar nous horitzons i futurs individuals i col•lectius. Connectar amb persones i ments diverses... Aquests són alguns dels objectius que s’ha marcat el Fòrum de la Innovació del CEICS (Campus d’Excel·lència Internacional Catalunya Sud), que del 25 de novembre al 4 de desembre se celebra a Tarragona.

Carles Prats; Sergi Lozano, Marta Fontanals i Ethel Allué

D'esquerra a dreta, Carles Prats, Sergi Lozano, Marta Fontanals i Ethel Allué, quatre dels membres participants al Fòrum, a les instal.lacions de l'IPHES - Gerard Campeny/IPHES

En aquest context, el proper dia 27 de novembre es realitza l’acte InnoVacció, a l’Espai Tabacalera. Durant 12 hores els participants seran guiats a través d’uns facilitadors per un recorregut creatiu amb l’objectiu de compartir, inspirar i explorar diferents aspectes de la innovació: pensament, ciència, tecnologia, societat. L’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social)  hi pren part activa amb l’aportació d’experiències que han estat casos d’èxits d’alguns dels seus membres, una iniciativa organitzada a través del subcampus del CEICS de Patrimoni i Cultura (Prehistòria), sota la coordinació dels investigadors Robert Sala i Ethel Allué, i del gerent Carles Prats.  

Robert Sala

L'arqueòleg Robert Sala - Gerard Campeny/IPHES

Motivar i inspirar

Concretament, l’investigador Sergi Lozano i Cinta S. Bellmunt, responsable de Comunicació de l’IPHES, participaran a l’Espai Inspira que té com a objectiu posar damunt la taula propostes innovadores que motivin i siguin atractives per als altres assistents al Fòrum. Sergi Lozano explicarà “Que fa un teleco com jo en un lloc com aquest? Història d’un enginyer a l’IPHES”, i comentarà les línies de recerca que desenvolupa en aquest centre.

Cinta S. Bellmunt

Cinta S,. Bellmunt, responsable de Comunicació de l'IPHES

La intervenció de Bellmunt, “Sorprendre’t i aprendre: readaptació”,  és un cas d’èxit de comunicació científica 2.0; ho exposarà seguint el seu fil personal, mostrant com la seva relació amb l’estudi de l’evolució humana s’ha anat arrelant i enfortint a mida que ha après noves formes de treballar com a periodista. Aquesta sessió serà introduïda per Robert Sala amb el títol “Innovació....i Evolució humana”.

Reptes per a nous projectes

Itxaso

Itxaso Euba presentarà la seva empresa “Arrel: patrimoni i cultura”

Durant la tarda, a l’Espai Explora, on es presentaran idees, problemes o reptes i els exploradors rebran ajut o consell per part dels participants per tal de millorar, enriquir o avançar en el seu projecte, a través d’un Cafè proactiu, l’arqueòloga Marta Fontanals plantejarà els reptes de la socialització del coneixement científic amb la intervenció “Inspirar vocacions des de les ciències socials: Sabem socialitzar el coneixement”. Una altra arqueòloga, Itxaso Euba presentarà la seva empresa “Arrel: patrimoni i cultura”, destinada entre d’altres aspectes a la conjunció de la natura i el patrimoni

technorati tags: , , , , , ,

4 Oct, 2013

L’IPHES lamenta la mort de Joan Surroca, un dels descobridors de les Coves del Toll de Moià i una persona entranyable

L’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), i en especial el grup que treballa a les Coves del Toll (Moià), lamenta la mort de Joan Surroca, que va traspassar dimecres 2 d’octubre. Va ser uns dels pioners en explorar aquestes coves i va formar part del grup que les va descobrir als anys cinquanta del segle passat. També va ser fundador del Museu Arqueològic i Paleontològic de Moià.

Joan Surroca, primer per la dreta, descoberta Coves del Toll

El primer per la dreta és Joan Surroca, l'any 1954, quan es va produir la descoberta de les Coves del Toll

Celebració 50 anys de la descoberta de les Coves del Toll

Celebració dels 50 anys de la descoberta de les Coves del Toll. Joan Surroca, a la primera fila, és el quart de la dreta - Jordi Mestre/IPHES

La relació de l’IPHES amb el senyor Surroca ha estat intensa des que aquest institut va assumir la direcció del projecte de recerca sobre els Coves del Toll ja fa una dècada i des de llavors cada any es realitza una excavació a l’estiu. Membres de l’IPHES l’han qualificat com una persona entranyable.

Joan Surroca va arribar a l’arqueologia per la seva afició a l’excursionisme i a l’espeleologia, a mitjan del segle passat. Del seu treballa les coves del Toll i de les Toixoneres són molt interessants els sues diaris d’excavació. A partir dels anys seixanta es va convertir en la persona referent per a tots aquells que volien aprofundir en el llegat pretèrit d’aquesta localitat.

Per saber-ne més clica aquí.

3 Set, 2013

L’IPHES se suma al condol per la mort del paleontòleg Jaume Truyols

En castellà

L'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) se suma al condol per la mort del paleontòleg sabadellenc, el professor Jaume Truyols i Santonja (Sabadell, 1921 - Oviedo, 2013).

Jaume Truyols

El paleontòleg Jaume Truyols, en una imatge d'arxiu, el 2008 - Viquipèdia

Bienvenido Martínez-Navarro, investigador ICREA a l’IPHES i paleontòleg especialitzat en macromamífers ha destacat: “Jaume Truyols era dels paleontòlegs més respectats del nostre país. Conjuntament amb el seu mestre, el professor Miquel Crusafont, va ser un dels pioners en el desenvolupament de la Paleontologia de mamífers a Catalunya i a Espanya. Posteriorment, es va traslladar a Astúries on va començar a desenvolupar una intensa tasca investigadora sobre el Paleozoic i a crear una important escola de Paleontologia a Espanya”.

technorati tags: , , , ,

16 Ago, 2013

L’IPHES lamenta la mort de Rosalía Mera, presidenta de la Fundación Paideia, i Eudald Carbonell en destaca la seva contribució a la cultura

Havia estat convidada a visitar els jaciments d’Atapuerca, i havia acceptat, però encara no s’havia pogut concretar

en castellà 

L’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) lamenta la mort de Rosalía Mera, presidenta de la Fundación Paideia, amb qui havíem tingut l’oportunitat de col·laborar amb diferents conferències. Eudald Carbonell, director d’aquest centre de recerca, ha destacat que “va ser una persona que va contribuir de forma clara a generar coneixement i a desenvolupar estructures com les fundacions sense les quals no serien possibles algunes accions socials. També cal remarcar la seva aportació a la cultura”.

Rosalía Mera

Carbonell, que és també director general de la Fundación Atapuerca ha comentat: “Em sap greu que no hagi pogut realitzar la visita als jaciments, perquè li havia comentat en alguna ocasió, ella havia acceptat la invitació, però encara no ho havíem pogut concretar”.

technorati tags: , , , ,

23 Abr, 2013

L'IPHES lamenta la mort del prehistoriador i col•lega txec Karel Valoch, una persona afable i gran coneixedora de la tecnologia prehistòrica

L'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) lamenta la mort del col·lega i prehistoriador txec Karel Valoch, amb qui havia compartit el seu interès per l'estudi de la tecnologia. Això va propiciar que a finals dels anys noranta del segle passat Valoch visités les excavacions d'Atapuerca (Burgos).

A l'IPHES sempre se'l recordarà com una persona afable i gran coneixedora de la tecnologia prehistòrica. Nascut el 15 d'abril de 1920 a Brno (República Txeca), va estar vinculat durant gairebé tota la seva vida amb el Museu de Moràvia, a la seva ciutat natal. Es va mantenir actiu i amb interès per la investigació del Paleolític fins als últims dies de la seva vida, malgrat la seva avançada edat.

Karel Valock

Karel Valoch

Va publicar 370 articles (alguns en revistes de gran impacte científic, com Current Anthropology, Journal of Archaeological Science, Archaeometry, Geoarchaeology ...), També és autor de mitja dotzena de monografies. Va treballar en jaciments clau per al Paleolític europeu com Dolni Vestonice (als anys 50 al costat de Klima), Stranska Skala i Kulna. Destaca especialment el seu treball en aquest últim jaciment, que inclou indústria lítica micoquiana (Paleolític mig) i restes humans neandertals.

technorati tags: , , , , ,

11 Abr, 2013

Conferència sobre el Camp dels Ninots, al Museu Darder, a Banyoles

Divendres 12 d’abril a les 19.30 h a càrrec dels arqueòlegs Bruno Gómez i Gerard Campeny

Una trampa natural: el jaciment paleontològic del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, La Selva) és el títol de la xerrada que Gerard Campeny i Bruno Gómez, arqueòlegs de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i codirectors del projecte de recerca que es desenvolupa en aquest jaciment oferiran divendres 12 d’abril a les 19.30 h al Museu Darder, a Banyoles (Girona).

A l'esquerra l'arqueòleg Bruno Gómez i al seu costat Gerard Campeny - Jordi Mestre/IPHES

Aquest acte forma part del I cicle de conferències d’actualitat arqueològica a les comarques gironines, organitzat pels Museus de Banyoles, l’Ajuntament de Banyoles i el Consorci de l’Estany.

Resum

El jaciment del Camp dels Ninots és un volcà d’explosió d’edat pliocena en el qual posteriorment s’hi va formar un llac. Aquesta mena d’estructures volcàniques reben el nom de maar. Les particulars condicions geològiques, corresponents a una sedimentació lacustre, són ideals  per a la preservació de fòssils. L’aparició d’esquelets complerts i en connexió anatòmica fan que el jaciment sigui considerat, segons el terme alemany, un Konservat-Lagerstätte, és a dir, com una fotografia del passat.

Des del 2003, any en què es va començar el projecte de recerca, s’ha excavat en diversos indrets del volcà que han posat al descobert restes faunístiques, algunes de les quals són esquelets sencers i en connexió anatòmica de cronologia pliocena (de fa sobre 3,1 milions d’anys d’antiguitat), i també restes lítiques d’edat quaternària (d’uns 17.000 anys abans d’ara).

Bòvids i tortugues

En els nivells pliocens s’han recuperat un total de cinc esquelets de tapir (Tapirus arvernensis), deu bòvids (Alephis tigneresi) i dos rinoceronts (Stephanorhinus jeanvireti), així com una vintena de tortugues (Mauremys leporsa), gran quantitat d’amfibis (cf. Pleurodeles sp., Lissotriton aff. helveticus, Pelophylax cf. perezi), peixos d’aigua dolça (cf. Leuciscus) i rosegadors (Apodemus atavus).

Pel que fa als nivells quaternaris s’ha obtingut un conjunt de 603 objectes en una superfície de 65 m², dels quals 579 són restes lítiques.

En definitiva,  els treballs sistemàtics d’excavació en el jaciment del Camp dels Ninots estan revelant un autèntic tresor per a la paleontologia internacional. La seva excepcionalitat no només ofereix una oportunitat única per estudiar l’ecosistema del nostre entorn durant el Pliocè, sinó que ens proporciona unes dades paleoambientals que ens ajudaran a entendre les dinàmiques climàtiques que s’han vingut desenvolupant fins els nostres dies. 

technorati tags: , , , , , ,

5 Abr, 2013

Eudald Carbonell: “Des de Catalunya ara volem contribuir a fer un món millor a través de la recerca científica”

Assegura que la nova infraestructura és un avenç social i un exemple d'evolució responsable i progrés conscient cap a la consciència crítica d'espècie

Artur Mas presideix l’acte d’inauguració de l’edifici de l’IPHES i s'expressa en el mateix sentit incidint en què Catalunya pot transformar el món des de la ciència

Per al President de la Generalitat, l'IPHES és un exemple de com des de Catalunya ens podem situar com a país a primera línia mundial.

Discurs d’Eudald Carbonell

“Des de Catalunya ara volem contribuir a fer un món millor a través de la recerca científica que ens porti a una evolució responsable i a un progrés conscient”. Així s’ha expressat Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) durant l’acte d’inauguració de l’edifici d’aquest centre de recerca, que ha comptat amb la presència del President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas; el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell; el rector de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Francesc Xavier Grau, i l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, entre d’altres personalitats, així com nombrosos amics i col.laboradors d'aquest centre de recerca.

rebuda

Eudald Carbonell saluda al President de la Generalitat en el moment d'arribar a l'IPHES, divendres 5 d'abril - Jordi Mestres/IPHES

En la mateixa línia es va expressar el President de la Generalitat, Artur Mas, que va presidir l'acte, assegurant que igual que Catalunya ha excel·lit en diversos camps, com la cultura , també ho pot fer des de la producció científica i millorar el món. “Comencem a tenir la massa crítica” -ha dit- i “ens podem plantejar nous reptes com a país”.

Artur Mas va assegurar que igual que l'IPHES ha passat en 30 anys de ser un somni a ser una quimera, després una utopia i finalment una realitat, "això que val per l'IPHES pot ser també valdrà per al país", aseveració que va rebre molts aplaudiments.A més es va mostrar convençut de que infraestructures com aquestes, i enaquest cas concret, "és bo per Tarragona, per Catalunya i per a la humanitat en el seu conjunt".

El President va conclure la seva intervenció insistint en aquesta reflexió: "Aquest país, Catalunya, ha estat capaç de situar-se en l'àmbit internacional en molts aspectes, per què no ho podem fer ara des del món de la ciència? L'IPHES'és un exemple".

En la roda de premsa prèvia a l’acte oficial, Carbonell ha assenyalat: “Avui és un dia important pel país. Es fa realitat una reivindicació de molts anys. Que el president de la Generalitat estigui al capdavant d’aquest projecte, que ens haguem dotat a Catalunya d’un institut de ciències de la vida i de la terra, amb una projecció internacional molt important, és un avenç social”.

L’esforç i la integració d’un equip

Per al director de l’IPHES, “Això demostra que es pot fer bon pensament, bon coneixement científic, sempre que hi hagi molta dedicació, com succeeix al nostre centre”. També ha remarcat: “Aquest edifici és fruit d’una evolució responsable i un progrés conscient. A això cal afegir-hi l’esforç i la integració d’un equip. Són els conceptes que desprès d’aquest crisi que estem patint tindran validesa en la nostra societat. Conceptes que ens ha d’ajudar a gaudir de la consciència crítica d’espècie".

descoberta placa

Descoberta de la placa commemorativa de l'acte d'inauguració - Jordi Mestre/IPHES

Ubicat al Campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili (URV), a Tarragona, el nou edifici està situat estratègicament al costat del Servei de Recursos Científics i Tècnics de la mateixa universitat, concretament al carrer de Marcel•lí Domingo s/n (Edifici W3). En aquest sentit, el gerent de l’IPHES, Carles Prats, ha manifestat: “La nova situació ens permet finalitzar la dispersió que teníem entre el centre de Tarragona i el campus tecnològic de Sescelades. Ara estem treballant tots junts”.

El pressupost

Aquesta obra ha suposat una inversió total de 6 milions d’euros i ha estat finançada, en un 50%, pels Patrons de la Fundació IPHES (Generalitat de Catalunya, Universitat Rovira i Virgili i Ajuntament de Tarragona) i l’altra meitat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional, en el marc del Programa Operatiu Objectiu 2 de Competitivitat Regional i Ocupació de Catalunya FEDER 2007-2013.

Prospectiva històrica

Eudald Carbonell ha subratllat: “S’ha fet amb els diners que es van preveure des de bon principi. Abans els edificis començaven en un pressupost i quan s’havia acabat doblava, triplicava. El nostre cas és un exemple d’evolució responsable i progrés conscient. A més, s’ha aplicat la prospectiva històrica. Nosaltres des de l’IPHES mirem com l’espècie ha de distribuir la riquesa. Disposem de molta informació sobre el clima, les estructures geològiques… Tot això ens ha de permetre crear societats noves gràcies a la integració de la diversitat. I el nostre institut té molt a dir en tot això”.

Artur Mas va estrenar el llibre d'honor de l'IPHES - Jordi Mestre/IPHES

Per a Eudald Carbonell, “cal aplicar els plantejaments d’espècie que promovem des de l’IPHES en lloc dels valors que ha mogut la nostra societat. Hem de passar del coneixement al pensament i del pensament a l’acció social. Hem de poder integrar aquest plantejament a la nostra societat”.

El projecte arquitectònic

Les obres es van desenvolupar en dues fases. La primera va començar l’any 2007 i va finalitzar l’any 2008; amb una inversió de 1,6 milions d’euros es va efectuar la cimentació i l’estructura vertical de l’edifici. Al maig de 2012 van finalitzar les obres de la segona fase, que va tenir un cost de 4,4 milions d’euros amb els quals es van construir els tancaments de l’edifici, les instal·lacions (electricitat, clima, veu i dades...) i l'equipament interior (mobiliari de laboratoris i d’oficines).

  roda de premsa

D'esquerra a dreta, Joan Batet i Xavier Romaní, arquitectes del projecte, Eudald Carbonell i Carles Prats, director i gerent de l'IPHES respectivament, durant la roda de premsa celebrada al matí

L'edifici es va començar a utilitzar al juny de l'any passat i des de llavors acull a la seixantena de membres de l’equip que en els últims anys havien treballat a l’edifici municipal de la Plaça Imperial Tarraco 1.

Autoritatssala col.leccions 

Autoritats visitant la sala de col.leccions amb Eudald Carbonell, que atenen les explicacions de la tècnica Núria Ibañez - Jordi Mestre/IPHES

La nova seu de l’IPHES té una superfície total de 3.000 m2, distribuïts en tres plantes, destinades fonamentalment a laboratoris, despatxos, magatzems de col•leccions de fòssils i aules de docència. El projecte arquitectònic i d’instal•lacions ha estat redactat pels arquitectes Xavier Romaní, Joan Batet i l’enginyer Miquel Portell. El primer esmentat ha assenyalat: “Tenim unes llums importants, amb plantes diàfanes que permeten una distribució molt lliure. És un edifici molt auster, però molt funcional”. Aspecte aquest últim en el qual incideix Joan Batet: “És un edifici fet per treballar i que gaudeix d’un prefabricat que genera menys residus alhora de construir-lo”. També ha puntualitzat un altre tret: “És un edifici versàtil, preparat per qualsevol canvi”

Un dels centres capdavanters

La seva ubicació al Campus Sescelades és estratègica per a l’IPHES ja que té al seu entorn més proper els grans equipaments científics necessaris per desenvolupar una part molt important de l’activitat de recerca. Aquest institut s’ha convertit en els darrers anys en un dels tres centres d’investigació amb més alt impacte científic a nivell internacional en el camp de l’Evolució Humana.

Artur Mas a Restauració

Artur Mas a la sala de Restauració de l'IPHES - Jordi Mestre/IPHES

Dirigit per Eudald Carbonell, es va crear el 2006, consta d'una plantilla de 62 individus entre personal investigador, tècnic i administratiu. El pressupost total de l’IPHES per a l’any 2012 va ser de tres milions d’euros. Mai fins ara havia tingut edifici en propietat. Durant un temps va estar en uns locals que la URV tenia llogats al carrer del Comte de Rius, al centre de la ciutat de Tarragona. Després, els espais que utilitzava per a la recerca estaven dispersos entre l’edifici municipal de la Plaça de la Imperial Tarraco i el Centre de Transferència de Tecnologia de la URV, al Campus Sescelades. Per aquest motiu es va definir un projecte de nova seu, que acabés amb aquesta dispersió i respongués a les necessitats de les activitats d’investigació.

amics i amigues i periodistes

Molts amics i amigues, personal col.laborador de l'IPHES i socis de diversos projectes van assistir a l'acte d'inauguració - Jordi Mestre/IPHES

La inauguració de l'edifici coincideix amb una nova etapa de creixement del nombre de personal investigador i de projectes de recerca que gestiona el centre. A més, suposarà també un estímul per a les activitats docents i de socialització, obrint encara més aquest centre a la societat en general. Les noves instal•lacions seran també un element clau per propiciar les accions de mecenatge.

technorati tags: , , , , , ,

4 Abr, 2013

El President de la Generalitat, Artur Mas, inaugura l'edifici de l'IPHES el 5 d'abril

Està ubicat estratègicament al Campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili, a Tarragona, al costat del Servei de Recursos Científics i Tècnics

Aquestes instal·lacions garanteixen a Catalunya una continuïtat en el lideratge internacional de l’estudi de l’evolució i comportament humans

Convocatòria prèvia pels mitjans de comunicació

Inicialment, el 9 d'octubre de l'any passat era la data prevista d'inauguració de l'edifici de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), però la convocatòria anticipada d'eleccions al Parlament de Catalunya, va provocar que l'acte s’hagués d’ajornar. Finalment, se celebrarà el divendres 5 d'abril, a les 18 h i comptarà amb l'assistència del President de la Generalitat, Artur Mas.

Eudald Carbonell

sala diàfana

A dalt, Eudald Carbonell, director de l'IPHES. A sota, la sala diàfana. Jordi Mestre/IPHES

Ubicat al Campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili (URV), a Tarragona, el nou edifici està situat estratègicament al costat del Servei de Recursos Científics i Tècnics de la mateixa universitat, concretament al carrer de Marcel•l Domingo s/n (Edifici W3). Veure mapa

Aquesta obra ha suposat una inversió total de 6 milions d’euros i ha estat finançada, en un 50%, pels patrons de la Fundació IPHES (Generalitat de Catalunya, Universitat Rovira i Virgili i Ajuntament de Tarragona) i l’altra meitat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional, en el marc del Programa Operatiu Objectiu 2 de Competitivitat Regional i Ocupació de Catalunya FEDER 2007-2013.

technorati tags: , , , ,

2 Ago, 2012

Mor l’exalcade de Malpartida de Cáceres, Antonio Jiménez, impulsor del projecte de recerca internacional sobre els primers pobladors d’Extremadura

La seva il·lusió era obrir Extremadura al món des de la prehistòria

L’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), com a membre de l’Equipo Primeros Pobladores de Extremadura (EPPEX), lamenta profundament la mort de l’excalde socialista de Malpartida de Cáceres (1983-2007), Antonio Jiménez, com a conseqüència d’un infart dimarts 31 de juliol. Jiménez va impulsar amb molt d’entusiasme el projecte de recerca internacional sobre els orígens de les primeres poblacions humanes d’Extremadura.

L’any 1999 –explica Antoni Canals, investigador de l’IPHES i codirector de l’EPPEX- Antonio Jiménez, juntament amb Isabel Sauceda, arqueòloga municipal de Malpartida de Cáceres, va contactar amb Eudald Carbonell (director d’aquest institut) per proposar-li de dur a terme una prospecció que derivés en excavació en aquesta localitat, i aconseguir que joves d’aquest territori poguessin beneficiar-se del treball conjunt amb un equip d’investigació relacionat amb Atapuerca, que estructura la seva activitat a l’entorn de tres branques: la recerca, la docència i la socialització. Ell tenia interès per aplicar projectes en aquests tres àmbits”.

Eudald Carbonell i Antonio Jiménez

Antonio Jiménez, a la dreta, conversant amb Eudald Carbonell, a la piscina de Malpartida de Cáceres - IPHES

D’aquesta manera, aquell any mateix, gràcies a l’Ajuntament de Malpartida de Cáceres, es va crear l’EPPEX i es van efectuar les primeres excavacions sistemàtiques i en gran extensió, seguint el mètode arqueològic que aplica l’IPHES i sota la codirecció d’Eudald Carbonell, Isabel Sauceda i Antoni Canals.

Aquest últim recorda: “l’Antonio Jiménez havia exercit de mestre en una escola pública de Catalunya i en tenia un bon record. Això va facilitar la nostra integració social i política en el context de Cáceres, amb la qual cosa li hem d’estar molt agraïts, ja que, a més, el seu suport es va mantenir al llarg dels seus 14 anys d’alcalde”.

Gràcies a la seva bona predisposició, per exemple, l’EPPEX va gaudir d’un laboratori de camp i un altre de recerca, tasques que es realitzaven en uns locals municipals, cedits pel propi Ajuntament que ell presidia. En la mateixa línia, l’any 2000 es va organitzar la primera edició del camp de treball internacional a l’entorn del jaciment, per les bones relacions que mantenia amb la Junta de Extremadura.

Antonio Jiménez en roda de premsa

Antonio Jiménez en una de les rodes de premsa que l'Equipo Primeros Pobladores de Extremadura ofereix al final de la campanya d'excavacions arqueològiques - IPHES

Al darrera de totes aquestes iniciatives hi havia el desig d’Antonio Jiménez d’obrir Extremadura al món des de la recerca en evolució humana i a través d’un equip dels més importants a nivell internacional en el seu àmbit.

Des de l'IPHES, codirectors i membres de l'Equipo Primeros Pobladores de Extremadura, volem sumar-nos al condol de tots  aquells que el vàrem conèixer i vàrem compartir alegries i maldecaps. La seva tasca política i de gestió ens deixa, entre d'altres, una gran petjada cultural, essent l'arqueologia, i especialment la del Pleistocè, un eix de promoció i difusió patrimonial que ell sempre va defensar.

La proximitat de la ciutat de Cáceres amb les seves coves no el va deixar indiferent, donant sempre el suport necessari. A la cova de Santa Ana es va entossudir en construir-nos, per protegir el jaciment de la pluja i millorar les nostres condicions de treball, un teulat. Tants i tants moments de felicitat que no volem deixar de recordar: A la piscina de Malpartida, durant les seves visites als jaciments, a l'Ajuntament, pel carrer...

Antonio, et trobarem a faltar!

technorati tags: , , , , , ,

27 Jun, 2012

Un grup d’eurodiputats visita la seu de l’IPHES

Un grup d’eurodiputats que van ser a Tarragona en visita oficial a la ciutat fa unes setmanes van apropar-se també al nou edifici de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), recentment instal·lat al campus Sescelades, per visitar les noves instal·lacions i mantenir una reunió amb membres del comité de direcció d’aquest centre de recerca, amb l’arqueòleg Eudald Carbonell al capdavant.

Eurodiputats a l'IPHES

L'eurodiputada Maria Badia atent les explicacions del director de l'IPHES, Eudald Carbonell, durant la visita a aquest centre d'ensenyament - Cedida Ajuntament de Tarragona

Els eurodiputats assistents van ser Maria Badia (PSC-PSOE) i Salvador Sedó (CiU), junatemnt amb Maite Calvo, directora de l’oficina del Parlament Europeu a Barcelona; Lluis Maria de Puig, president del Consell Català del Moviment Europeu i ExPresident del Consell d’Europa (una de les institucions més importants de l’àmbit europeu), i Joaquim Millan, secretari general del Consell Català del Moviment Europeu.

technorati tags: , , , ,

24 Jun, 2012

Alumnat de secundària descobreix com s’investiga en evolució humana

Això és possible gràcies al campus "Fes ciència a la URV!", que es desenvolupa del 25 al 29 de juny

La majoria dels tallers de prehistòria es realitzen al nou edifici de l’IPHES, ubicat al campus Sescelades de la URV, a Tarragona

Podcasts relacionats amb les diferents disciplines que s’estudiaran

Com eren els mitjans de comunicació a la prehistòria? Com se sap com era el paisatge del passat? Com era la tecnologia dels homínids que ens han precedit? Quines són les grans fites que ens han fet humans? Quines disciplines s’apliquen per poder estudiar totes aquestes qüestions?

Són preguntes claus en la història de la humanitat moltes de les quals encara no tenen una resposta clara, però un petit grup d’alumnat de secundària procedent de diferents instituts de la demarcació de Tarragona, i prèviament seleccionat pel seu professorat, tindran l’oportunitat de descobrir amb la seva pròpia pràctica com es treballa per poder esbrinar-ho.

Les activitats de prehistòria es fan a l'edifici de l'IPHES, a excepció del dia 28 - Jordi Mestre / IPHES

Això és possible gràcies al campus "Fes ciència a la URV!", que es desenvolupa del 25 al 29 de juny, en l'horari de 10 a 13 h, i de 15 a 17 h. i que, entre altres activitats, inclou unes sessions dedicades a la prehistòria, la majoria de les quals es realitzen al nou edifici de l’IPHES (Institut Català de Paleoeoclogia Humana i Evolució Social), ubicat al campus Sescelades de la URV (Universitat Rovira i Virgili), a Tarragona, a excepció del dia 28 que s’efectua al Museu Comarcal de la Conca de Barberà i al Centre d'Interpretació de l'Art Rupestre de les Muntanyes de Prades, ambdós ubicats a Montblanc.

Sota la coordinació de Lluis Batista, arqueòleg i responsable de l’Àrea de Socialització de l’IPHES, diferents membres d’aquest institut impartiran les diferents sessions:

-           dilluns 25 de juny, Isabel Expósito tractarà l'Arqueobotànica o com es reconstrueix la flora del passat a partir, per exemple, de restes de pol·len.

-          Dimarts 26 de juny, Amélia Bargalló es referirà a la creació i funcionalitat de les eines de pedra prehistòriques;

-          Dimecres 27 de juny, Joana Gabuccio explicarà què és l’arqueozoologia o estudi de les d'animals que es recuperen als jaciments arqueològics.

-          Dijous 28 de juny, Ramon Viñas comentarà quines tècniques pictòriques usaven els nostres avantpassats

-          Divendres 29 de juny, Lluís Batista oferirà un recorregut en el temps per saber com s’han produït les principals fites de l’evolució humana i, finalment, s’establirà un col.loqui.

Com a resultat del campus, els participants han de fer recerca sobre una qüestió concreta, des d’inici del plantejament del problema científic fins a les conclusions. Els resultats es presentaran en un "Congres científic", durant la Setmana de la Ciència de la URV 2012, al novembre.

El campus "Fes ciència a la URV!" està organitzat per la Càtedra de Ciència i Humanisme de la URV, dirigida pel professor Àlex Arenas, que és també investigador de l’IPHES. L’objectiu és apropar el món de la recerca universitària a alumnat de secundària i contribuir a l’estímul de les vocacions científiques. Es fa en coordinació amb els Serveis Territorials a Tarragona del Departament d'Ensenyament, i el període en què es du a terme coincideix en el temps amb la preparació del treball de recerca de batxillerat.

technorati tags: , , , , , , ,

21 Jun, 2012

L’IPHES estrena edifici

És la primera vegada que té una seu en propietat

Està ubicat estratègicament al Campus Sescelades,  al costat del Servei de Recursos Científics i Tècnic de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona

Les noves instal•lacions garantiran a Catalunya una continuïtat en el lideratge internacional de l’estudi de l’evolució i comportament humans

Coincidint amb el trasllat ja s'ha realitzat algun acte - Jordi Mestre / IPHES

Fa ja quasi 25 anys, concretament l’any 1988, va arribar a Tarragona l’arqueòleg Eudald Carbonell amb la idea de formar un equip d’investigació que fos referent mundial en l’estudi de l’evolució humana. En el marc d’aquest procés, “iniciat en forma de somni”, com li agrada dir a l’esmentat científic, l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), que ell dirigeix, ha estrenat durant els primers dies de juny la seva pròpia seu.

Ubicat al Campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili (URV), a Tarragona, el nou edifici està situat estratègicament al costat del Servei de Recursos Científics i Tècnics de la mateixa universitat, concretament al carrer de Marcel•lí Domingo s/n (Edifici W3). 

L'edifici està ubicat al carrer de Marcel.lí Domingo, al campus Sescelades - Jordi Mestre/IPHES

Aquesta obra ha suposat una inversió total de 6 milions d’euros i ha estat finançada, en un 50%, pels Patrons de la Fundació (Generalitat de Catalunya, Universitat Rovira i Virgili i Ajuntament de Tarragona) i l’altra meitat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional, en el marc del Programa Operatiu Objectiu 2 de Competitivitat Regional i Ocupació de Catalunya FEDER 2007-2013.

Les obres s’han desenvolupat en dues fases. La primera va començar l’any 2007 i va finalitzar l’any 2008; amb una inversió de 1,6 milions d’euros es va efectuar la cimentació i l’estructura vertical de l’edifici. Durant el maig de l’any en curs van finalitzar les obres de la segona fase que ha tingut un cost de 4,4 milions d’euros amb els quals s’han construït els tancaments de l’edifici, les instal•lacions (electricitat, clima, veu i dades...) i equipament interior (mobiliari de laboratoris i d’oficines).

La nova seu acull ja a la seixantena de membres de l’equip que fins fa pocs dies treballaven a l’edifici municipal de la Plaça Imperial Tarraco 1. Amb una superfície total de 3.000 m2, distribuïts en tres plantes, l’espai està destinat fonamentalment a laboratoris, despatxos, magatzems de col•leccions de fòssils i aules de docència. El projecte arquitectònic i d’instal•lacions ha estat redactat pels arquitectes Xavier Romaní, Joan Batet i l’enginyer Miquel Portell.

La nova seu ocupa d'una superfície de 3.000 m2 - Jordi Mestre/IPHES

La seva ubicació al Campus Sescelades és estratègica per a l’IPHES ja que tindrà al seu entorn més proper als grans equipaments científics necessaris per a desenvolupar una part molt important de l’activitat de recerca. Aquest institut s’ha convertit en els darrers anys en un dels tres centres d’investigació amb més alt impacte científic a nivell internacional en el camp de l’Evolució Humana. “El gran esforç en el treball de camp, al laboratori, a l’acadèmia i en socialització, junt amb una forta inversió pública, han convergit per acomplir un somni i les nostres aspiracions de tenir estructura i casa pròpies”, assegura Eudald Carbonell.

Nascut el 2006, l’IPHES consta d'una plantilla de 62 individus entre personal investigador, tècnic i administratiu. El pressupost de funcionament de l’IPHES per a l’any 2012 és de dos milions d’euros. Mai ha tingut edifici en propietat fins a la data. Durant un temps va estar en uns locals que la URV tenia llogats al carrer del Comte de Rius, al centre de la ciutat de Tarragona. En els últims anys, els espais que s’utilitzaven per a la recerca estaven dispersos entre l’edifici municipal de la Plaça de la Imperial Tarraco, i el Centre de Transferència de Tecnologia de la URV, al Campus Sescelades.

Eudald Carbonell

Eudald Carbonell, director de l'IPHES, al nou edifici - Jordi Mestre/IPHES

“Per aquest motiu, es va definir –indica el gerent de l’IPHES, Carles Prats- un projecte de nova seu, que acabés amb aquesta dispersió i respongués a les necessitats de les activitats d’investigació”. Aquest procés de finalització de les obres coincideix amb una nova etapa de creixement del nombre de personal investigador i de projectes de recerca que gestiona el centre. A més, suposarà també un estímul per a les activitats docents i de socialització, obrint encara més aquest centre a la societat en general. Les noves instal•lacions seran també un element clau per propiciar les accions de mecenatge.

“Finalment tindrem un lloc digne per investigar, conèixer, pensar i intercanviar informació científica”, assevera Carbonell. Per al director de l’IPHES, el nou edifici ha de convertir-se “en un cervell de pensament crític lligat a un cor que batega coneixement en el camí cap a la construcció d’una nova consciència d’espècie”.

technorati tags: , , , , , ,

8 Jun, 2012

L’IPHES lamenta la mort de Phillip Tobias, una autoritat mundial en evolució humana

L’arqueòleg Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), ha lamentat, en nom d’aquest centre de recerca, la mort del paleoantropòleg Phillip Tobias, una autoritat mundial en evolució humana, que va morir dijous als 86 anys a Johannesburg.

Carbonell ha destacat: “era una persona molt lligada a l’estudi de l’evolució humana amb el qual personalment havia tingut l’oportunitat de discutir científicament, de forma presencial i també per correu, sobre algunes qüestions claus en aquest àmbit com és la problemàtica de les primeres poblacions d’homínids a Europa i a l’Àfrica”.

El director de l’IPHES, que és alhora director general de la Fundación Atapuerca, ha lamentat la mort de Phillip Tobias i ha remarcat el fet que era aquest era amic de l’Emiliano Aguirre, que va ser el primer director de les excavacions a Atapuerca.

El paleoantropòleg Philipp Tobias

Philipp Tobias va ser un dels pioners en impulsar investigacions a llocs tan emblemàtics com les grutes d’Sterkfontein (nord-oest de Johannesburg), catalogades com a patrimoni de la humanitat, per conèixer com eren els primers homínids. Precisament, en aquest indret va descobrir el famós fòssil conegut com a  "Little foot" (peu petit), que és el més antic i complert dels esquelets d’australopithecus descobert fins a dia d’avui, amb una antiguitat de sobre 4 milions d’anys. També va descobrir l’espècie Homo habilis.

technorati tags: , , , , , ,