27 Ago, 2007
Intensa campanya per trobar restes arqueològiques de les primeres poblacions humanes de GalÃcia
A Galícia mai no s’han trobat encara restes humanes de les poblacions que es van desenvolupar en aquesta àrea geogràfica durant les primeres etapes de la prehistòria. Assolir aquesta fita és l’objectiu principal de l’excavació que del 15 al 30 d’agost du a terme a la Cova do Xato, a la localitat de Folgoso do Courel, al sud de la província de Lugo un equip integrat per sis persones, entre elles l’investigador de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i membre de l’equip d’Atapuerca, Xosé Pedro Rodríguez, una estudiant del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, Alicia Ameijenda i Arturo Lombera, que ja ha finalitzat aquests estudis, ambdós en el mateix centre d’ensenyament.
Vista interior de la Cova de Xato - Crèdit foto: Xosé Pedro Rodríguez
Aquesta línia de recerca s’emmarca en el programa d’investigació sobre els primers pobladors que desenvolupa l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), centre que dirigeix Eudald Carbonell i que està participat per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. En aquest marc, aquests treballs a la Cova do Xato formen part del projecte d’investigació Ocupacions humanes durant el Plistocè a la conca mitja del Miño, promogut conjuntament per la Universitat de Santiago de Compostela i la URV. La recerca la dirigeix Ramón Fábregas Valcarce i s’inclouen jaciments de diverses localitats. Anteriorment, l’abril d’aquest any i el mateix mes del 2006 (ho podeu llegir a l’arxiu d’aquest mateix bloc), ja es va intervenir a la zona de Monforte de Lemos (Lugo), en jaciments a l’aire lliure, però ara els investigadors tenien interès en conèixer les ocupacions humanes en coves.
Interès especial per les coves
Xosé Pedro Rodríguez ha indicat: “ens interessen les coves perquè tenim més possibilitats de trobar fòssils humans, així com fauna i indústria lítica. El sòl de Galícia és molt àcid i, per tant, impedeix la conservació de restes orgàniques tan antigues com les que pretenem trobar nosaltres. En canvi, les característiques de les coves afavoreixen la conservació de restes, doncs generalment els dipòsits en cavitats no estan tan exposats als moviments del terrenys ni a l’erosió que implica estar a cel obert”.
En els pocs dies que porten d’excavació han efectuat ja tres cates, tant a dintre com a fora de la cova, sense resultats òptims per la antiguitat que l’equip vol, però continuaran treballant intensament a la recerca d’evidències d’ocupacions paleolítiques. La Cova de Xato està ubicada a 1.080 metres d’alçada i es considera que reuneix unes condicions adients per se habitada. Aquestes són: una bona situació, a prop d’on hi ha recursos hídrics i amb una bona visibilitat del territori, i alhora conté un dipòsit sedimentari bastant potent, tant a l’entrada com a l’interior.
Aquesta excavació té el suport econòmic de l’Ajuntament de Folgoso do Courel, a més de l’ajut que l’equip rep del Ministeri d’Educació i Ciència pel projecte abans esmentat dels primers pobladors de Galícia.
Cova de Valdavara, a Becerreá
En el marc del mateix projecte d’investigació, aquest estiu la URV ha efectuat un altra excavació, concretament, del 15 al 30 de juliol, es va intervenir a la Cova de Valdavara situada al municipi de Becerreá, sota la direcció de Manolo Vaquero, investigador de l’Àrea de Prehistòria de l’esmentada universitat, i Susana Alonso, alumne del Màster en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana.
Treballs arqueològics a la Cova de Valdavara - Crèdit foto: IPHES
En els treballs hi van participar cinc persones amb un objectiu molt definit: “veure si en aquesta cova hi havien nivells del Paleolític, ja que teníem algunes referències anteriors (materials arqueològics que ens havien mostrat veïns de Becerreá) que indicaven aquesta possibilitat”, explica Manuel Vaquero.
“Amb aquest objectiu –prossegueix- vam iniciar un sondeig per documentar la seqüència estratigràfica. En aquest sondeig hem trobat un primer paquet de nivells de la Prehistòria Recent (Calcolític-Bronze, 4.000 - 5.000 anys abans d'ara), per sota del qual ja hem trobat nivells paleolítics pertanyents al Paleolític Superior final (més d'11.000 anys abans d'ara). Això confirma la hipòtesi amb la que treballàvem. No descartem que puguin haver-hi fins i tot nivells més antics. En qualsevol cas, els resultats han estat positius i ens engresquen a continuar treballant en aquesta cova, cosa que farem l'any que ve, amb una campanya més llarga i amb més gent”. Enguany han comptat amb el suport econòmic de l’Ajuntament de Becerreá.
technorati tags: Cova do Xato , primers pobladors GalÃcia , Valdavara
24 Ago, 2007
Neandertals i extinció de grans animals, competència ecològica o canvi climà tic?
Els lleons, les hienes, l’ós de les cavernes... eren alguns dels grans animals que fins fa 30.000 anys vivien en alguns paratges catalans com la Cova del Toll i la Cova de les Toixoneres a Moià (Bages), coexistint amb els neandertals fins a la seva desaparició, i també amb l’arribada de l’Homo sapiens; però, a l’entorn d’aquelles dates, a Europa, aquella megafauna es va extingir, mentre que a l’Àfrica van continuar pervivint. Va ser un problema de competència ecològica amb els neandertals? Quin paper hi va jugar el canvi climàtic, protagonitzat per l’inici del darrer període glacial que va començar fa uns 120.000 anys i va assolir la seva cota màxima fa 18.000 anys, quan les temperatures van baixar 12º C de mitja a Europa?
Canvi climàtic natural, fluctuacions climàtiques o acció antròpica és un tema que –com el que succeeix a l’actualitat- continua generant un important debat científic, perquè cap causa per sí mateixa sembla que pugui justificar els fets.
Intentar aportar nova informació al respecte és el que busca l’equip arqueològic integrat per 25 persones que del 20 d’agost al 10 de setembre excaven a la Cova del Toll i la Cova de les Toixoneres, sota la direcció de Jordi Rosell, professor de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).
Excavació a la Cova de les Toixoneres, a Moià - Crèdit foto: Jordi Mestre - IPHES
“Pensem que el canvi climàtic hi va tenir molt a veure, perquè va transformar molt el paisatges, que van deixar de ser mediterranis per convertir-se en més esteparis i freds; però també hem de veure com els neandertals es relacionen amb el seu medi i esbrinar si entraven en competència amb els animals o, si bé, s’imposaven a aquests”, explica Jordi Rosell. “De moment –afegeix- hem comprovat que ocupen les coves durant molt poc temps, hi fan estades molt curtes, ja que no s’observa cap tipus d’organització de l’espai, ni fan aquí tota la cadena operativa pròpia de l’elaboració d’eines, per tant era un lloc de consum. Alhora, desconeixem si la presència dels grans carnívors els feia marxar”.
Per saber-ho, des de fa cinc anys cada estiu hi efectuen una excavació i els materials que s’obtenen s’analitzen després al laboratori minuciosament. “Intentem recuperar els campaments de neandertals, que petits grups de caçadors habitaven només durant uns dies”. Fins ara –amb el treball de les campanyes anteriors- s’han posat al descobert eines lítiques i fogars, així com nombroses restes de fauna pertanyen a Ursus spelaeus, l’ós de les cavernes del qual a Moià n’hi ha una de les col·leccions de fòssils d’aquest animal més importants del país , i a hienes (Crocuta crocuta).
Estudi conjunt amb l'Abric Romaní
En aquest sentit, els estudis efectuats suggereixen que es tracta de caus de carnívors que ocasionalment van ser utilitzats per grups neandertals. Aquestes troballes són estudiades conjuntament amb les restes de cultura material també atribuïdes a neandertals trobades a l’Abric Romaní (Capellades) on han aparegut molts pocs carnívors i on les ocupacions eren més sistemàtiques i de llarga durada.
Jordi Rosell manifesta: “hem de tenir en compte que eren homínids que es movien pel territori i anaven d’un lloc a l’altre en bandes. Com que l’Abric Romaní, en línia recta, està a uns 45 quilòmetres de Moià, bé podria ser que petites unitats familiars que es desplaçaven entre amb dos indrets ocupessin de manera puntual aquestes coves, mentre que Capellades seria punt de trobada de grups més nombrosos”.
Les excavacions a l’Abric Romaní tenen lloc igualment aquests dies, però en aquest cas sota la direcció d’Eudald Carbonell, director de l’IPHES. Tant aquestes com d’altres intervencions que dur a terme aquest institut acullen estudiants del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s’imparteix a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, perquè facin les seves pràctiques acadèmiques, imprescindibles per superar aquest ensenyament.
technorati tags: neandertals , Cova de les Toixoneres , Cova del Toll , canvi climà tic , ós de les cavernes , megafauna21 Ago, 2007
Eudald Carbonell a Com RÃ dio i Catalunya RÃ dio per parlar de la recerca a l'Abric RomanÃ
El projecte d’investigació que des de fa 25 anys es desenvolupa al jaciment de l’Abric Romaní, a Capellades (Barcelona), sota la direcció d’Eudald Carbonell, director alhora de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) centra sovint l’interès dels mitjans de comunicació. Explicar la tasca de recerca que es desenvolupa actualment i repassar la feina que s’ha dut a terme durant aquest temps, quines han estat les principals aportacions científiques a l’entorn de l’Abric Romaní protagonitzen les entrevistes que aquests dies concedeix Carbonell.
Si voleu, teniu l’oportunitat d’escoltar dues de les més pròximes, aquí teniu l’agenda:
- Dijous 23, a les 9.30, a l’espai El Matí, de Catalunya Ràdio
Sobre l’Abric Romaní teniu àmplia informació en aquest mateix bloc
technorati tags: Eudald Carbonell , Abric Romanà , Catalunya Rà dio , Com Rà dio , recerca11 Ago, 2007
L’Abric Romanà es converteix en un centre de formació acadèmica per conèixer els neandertals
“Enguany, coincidint amb la 25a campanya d’excavacions a l’Abric Romaní (Capellades) donem un nou pas i convertirem aquest jaciment en un centre de formació acadèmica de primer ordre mundial per conèixer els neandertals”, així ho ha anunciat Eudald Carbonell, director d’aquest projecte de recerca des de l’estiu de 1983 i de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Els estudiants del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, que s’imparteix a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), en seran els primers beneficiaris, ha recalcat Carbonell. Ell mateix ha puntualitzat que aquesta iniciativa forma part de l’objectiu de l’IPHES de promoure la municipalització de la ciència i, per tant, comptant amb la col·laboració activa dels ajuntaments.
El director de l’IPHES ha explicat: “amb la campanya d’enguany portem ja 25 anys de treballs continuats a l’Abric Romaní, i altres jaciments de la cinglera del Capelló. Aquesta feina ha significat un avenç des de perspectives molt diverses, però ara hem de donar un nou salt i apostar decididament per la formació de nous investigadors que puguin aprofundir en el coneixement dels neandertals. Això ho farem a través de l’excavació anual que sempre efectuem a l’agost i, la resta de l’any, potenciant l’estudi dels materials amb una perspectiva sempre transdisciplinar tot obrint noves línies de recerca i afavorint el debat entre la comunitat científica”. En aquest sentit, un primer pas serà el workshop internacional que el pròxim desembre tindrà lloc a Capellades.
La 25a campanya es va iniciar el passat dia 6 i finalitzarà el 31 d’agost, sota la direcció de l’IPHES i de l’Àrea de Prehistòria de la URV, amb Eudald Carbonell al capdavant i la coordinació de l’Àrea de Patrimoni Arqueològic de l’Ajuntament de Capellades. Per dur-la a terme, es compta amb el suport de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya i de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.
En aquesta ocasió, l’excavació se centrarà en el nivell P, de 56.000 anys d’antiguitat. Hi prendran part un total de 66 persones, distribuïdes en dos torns al llarg del mes, un 54% de les quals són investigadors de l’IPHES i de la URV, a més d’estudiants del màster esmentat. També hi ha especialistes de la Universitat Autònoma de Madrid, de la Universitat Complutense de la mateixa localitat, del Cente de Recherches Prehistoriques de Tautavel i de la Universitat d’Aix-Marseille I, i del MNHNde Paris, tots tres a França; de la Universitat de Florència, de la Universitat de Sevilla, de la Universitat de Girona i de la Universitat de Barcelona.
En aquests 25 anys, el projecte de recerca a l’entorn de l’Abric Romaní ha estat un espai fonamental de construcció de la pròpia disciplina arqueològica prehistòrica i de formació de futurs científics. Són ja més d’un miler de persones, tant de Catalunya, com de la resta de l’Estat espanyol i e l’estranger, les que han participat al llarg d’aquests anys en les campanyes d’excavació i en els diferents processos d’investigació, dinàmica que ara rebrà un fort impuls en la línia dels objectius acadèmics que ha anunciat Eudald Carbonell. De moment, un important nombre de tesis de llicenciatura i doctorals ja han tingut com a punt de mira l’Abric Romaní, que s’ha convertit en un jaciment clau per explicar la vida dels neandertals.
Alhora, en aquests 25 anys, la socialització d’aquest coneixement científic ha estat una constant prioritària de l’equip investigador en col·laboració amb les administracions i els diferents agents socials. “Socialització que es pretén que tingui properament uns elements destacats amb l’obertura del Parc Prehistòric l’any 2008 i l’arrencada del projecte del Museu dels Neandertals a Catalunya el 2009, any en què es commemora el centenari del descobriment de l’Abric Romaní i de l’inici dels treballs d’investigació”, ha indicat Raúl Bartrolí, tècnic de Patrimoni Arqueològic de l’Ajuntament de Capellades.
technorati tags: Abric Romanà , neandertals , formació acadèmica , Eudald Carbonell , Capellades , workshop6 Ago, 2007
Excavació a les obres del l’AVE a Perafort per investigar les primeres poblacions de la vall del FrancolÃ
Contribuir a conèixer més a fons com eren i com vivien les primeres poblacions de neandertals que van ocupar la vall del riu Francolí fa entre 40.000 i 70.000 anys és l’objectiu principal de l’excavació d’urgència que des de l’1 d’agost es desenvolupa al jaciment Vinyes Grans, al terme municipal de Perafort, amb motiu de les obres de l’AVE, a uns 8 quilòmetres de la ciutat de Tarragona.
Els treballs els du a terme l’empresa Arqueoline, vinculada a l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), sota la codirecció de Jaume Vilalta i Amèlia Bargalló, personal investigador del grup de recerca Autoeocologia Humana del Quaternari d'aquest centre, i en el marc del Projecte Francolí – Gaià, una de les línies d’investigació que impulsa l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), dirigit per Eudald Carbonell.
“Es tracta d’un campament de neandertals a l’aire lliure. En un sector d’aquesta jaciment, l’any 1992, des de l’Àrea de Prehistòria de la URV ja es va efectuar una altra intervenció d’urgència en la mateixa zona de Vinyes Grans i es va trobar indústria lítica, eines de pedra, amb la qual cosa es va confirmar l’interès per estudiar aquest indret”, explica Jaume Vilalta.
Ara, quinze anys després, amb motiu del projecte d’obres “Connexió ferroviària corredor mediterrani – L.A.V. Madrid-Barcelona Frontera francesa. Tram Constantí Perafort, plataforma”, s’ha fet imprescindible una excavació d’urgència en aquest jaciment. El seguiment arqueològic de les obres de l’AVE el fa CODEX, però, per aquest tram en concret, en tractar-se d’un jaciment paleolític, l’esmentada empresa ha preferit que l’excavació l’efectués Arqueoline, més especialitzada en aquest període històric. Així des de l’1 d’agost hi prenent part una vintena de professionals, sis dels quals ja tenen llarga experiència en jaciments de la vall del Francolí i, a més, han superat el Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Social que s’imparteix a la URV.
Jaume Vilalta explica els objectius de l’excavació actual: “En primer lloc, recuperar les restes arqueològiques que pot contenir aquest jaciment”. En aquest sentit, ha puntualitzat: “els treballs poden resultar interessants per les possibilitats que ofereix Vinyes Grans de documentar una ocupació paleolítica a l’aire lliure, i un model d’explotació fluvial del Francolí, que complementaria el coneixement que ens aporten altres jaciments del curs d’aquest riu, com el Molí del Salt a Vimbodí, La Cansaladeta a La Riba, o la Boella a La Canonja”, i sobre els quals investiga l’IPHES, en el marc del projecte científic esmentat al principi.
D’altra banda, aquesta nova excavació també ha de permetre “datar els nivells arqueològics de l’excavació actual i correlacionar-los amb els dels treballs que vam efectuar el 1992”, puntualitza Jaume Vilalta.
technorati tags: Francolà , Perafort , AVE , paleolÃtic , CODEX , IPHES , URV1 Ago, 2007
La relació dels homÃnids amb els braus es remunta a fa 2,5 milions d’anys
L’estudi del crani i de les banyes de diferents búfals fòssils indiquen que l’origen del gènere Bos, que donarà lloc al brau actual, l’espècie domèstica Bos taurus, es produeix al mateix temps i a la mateixa regió que el gènere Homo, grup al qual pertanyem els humans. Això va passar fa almenys 2,5 milions d’anys a l’Àfrica de l’est, quan començaríem a compartir el mateix escenari ecològic. Des de llavors mai s’ha trencat aquest vincle i els membres del gènere Bos han format part de la dieta dels nostres avantpassats de manera continuada, com ho avala el registre fòssil.
Aquesta és una de les principals conclusions a les quals han arribat després d’un estudi realitzat per un equip internacional coordinat per Bienvenido Martínez, professor de recerca ICREA, membre de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) -que veiem a la imatge- i de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. El treball es recull en l’article The Olduvai buffalo Pelorovis and the origin of Bos, publicat a la revista Quaternary Research, disponible ja a Internet i que sortirà en el pròxim número de la versió impresa.
L’origen del gènere Bos és un debat intens. “Fins ara –explica Bienvenido Martínez- es pensava que evolucionava a Àsia a través d’un avantpassat comú amb els bisons, però l’estudi que hem realitzat demostra que ho fa a l’Àfrica i forma part dels ecosistemes en els quals ens hem desenvolupat els homínids des de fa almenys 2,5 milions d’anys. És a dir, que els gèneres Homo i Bos apareixen al mateix temps a l’Àfrica de l’Est i evolucionen i es dispersen paral·lelament. En tot aquest temps, Bos és un dels recursos alimentaris d’Homo”.
El mateix llinatge evolutiu
Per fer aquesta afirmació, l’equip investigador es basa en l’estudi de l’anatomia dels diferents gèneres de búfals fòssils i actuals d’Euràsia i d’Àfrica, amb la qual cosa han pogut comprovar que existeix una evolució continua entre els búfals africans del gènere Pelorovis i els representants euroasiàtics del gènere Bos, demostrant que d’aquesta manera que es tracta del mateix llinatge evolutiu.
Bienvenido Martínez també observa que hi ha un paral·lelisme temporal i espaial entre dispersions humanes lligades a la cultura axeuliana, d’instruments de pedra amb domini de bifaços, i les rutes que segueixen els membres de Bos.
Des de fa al menys 500.000 anys fins l’actualitat el gènere Bos es troba representat per l’espècie Bos primigenius en els conjunts paleontològics i arqueològics d’Euràsia. Aquesta espècie té una anatomia cranial molt derivada, és a dir, amb importants diferències morfològiques d’altres formes del grup dels búfals del Plio Plistocé a Euràsia com ara són els gèneres Leptobos, Bison, Proamphibos-Hemibos i Bubalus.
Evidències registre fòssil
L’evidència clara més antiga de Bos és el fragment de crani ASB-198-1 del Pleistocè mig d’una cronologia entre 600.000 i 800.000 anys trobada al jaciments de Asbole (Vall inferior del riu Awash a Etiòpia), mentre que la primera aparició de Bos a Europa és al jaciment italià de Venosa-Notarchirico amb una cronologia entre 500.000 i 600.000 anys.
“Malgrat que l’origen del brau –apunta Bienvenido Martínez- s’hagi relacionat tradicionalment amb els gèneres eurasiàtics Leptobos i Bison, nosaltres proposem, desprès d’un detallat estudi anatòmic i morfomètric un origen diferent situat a l’Àfrica”.
En aquest sentit, Bienvenido Martínez remarca: “per nosaltres l’origen del gènere Bos que donarà al brau actual el connecten amb l’espècie euroasiàtica del Pleistocè mig-Holocè anomenada B. primigenius i amb les formes del gènere Pelorovis del Pliocè terminal (entre 2,5 i 1,8 milions d’anys) i del Pleistocè inferior africà (entre 1,8 i 0,8 milions d’anys). A més veiem que aquesta evolució coincideix amb l’arribada de la tecnologia axeuliana al continent euroasiàtic. Així insistim en que les relacions de l’ésser humà amb el gènere Bos que donarà lloc al brau actual venen de molt lluny”.
Per demostrar-ho, els autors de l’estudi han fet una anàlisi comparativa que inclou les espècies africanes Pelorovis turkanensis i Pelorovis oldowayensis. Amb això es proposa una reclassificació de tots els membres de la tribu Bovini adscrits a Pelorovis i els espècimens adscrits a Bos incloint-los a tots ells en un mateix llinatge que finalment dóna origen a l’espècie actual domèstica Bos taurus.
technorati tags: búfals , gènere Bos , braus , alimentació , Bienvenido MartÃnez , IPHES , Àfrica