30 Mar, 2010
Mostra fotogrà fica sobre un viatge de l’IPHES a Cueva Pintada, Mèxic, per estudiar les pintures rupestres
Es presenta en el marc del V Festival de la imatge de Calella de l’1 al 25
d’abril
L'autor és Jordi Mestre i el 10 d'abril farà, a més, una xerrada sobre conservació de fotos
El paradís era en un desert. Aquest és el títol d’una mostra que explica la
feina d’un equip d’arqueòlegs de l’IPHES (Institut Català de Paleoeoclogia
Humana i Evolució Social) que va viatjar a Cueva Pintada (Mèxic) per
estudiar-ne les pintures rupestres que aplega aquest indret. L’autor és Jordi
Mestre, responsable de fotografia d’aquest centre de recerca, i es presenta ara
de l’1 al 25 d’abril, a
“L’exposició pretén ser la crònica d’un viatge tan difícil com apassionat”, assegura l’artista. Tot això s’explica amb 28 fotografies en gran format.
“L’avió ens va deixar a Loreto –recorda Jordi Mestre- i la primera impressió era que el pilot havia passat de llarg i érem en una illa paradisíaca del Pacífic, amb volcans apagats com a muntanyes, el teulat de l’aeroport de fulles de palma, les palmeres arreu, la calma...”
Un
cop allí, “vam establir les tendes prop de Cueva Pintada, en una zona plena
d’abrics amb pintures rupestres on encara es poden veure els morters de
pedra al peu de les pintures com si esperessin els seus
propietaris”, narra el fotògraf.
Jordi
Mestre és expert en conservació de fotografies antigues, autor del llibre “Identificación
y Conservación de fotografías”, una introducció als procediments
fotogràfics més corrents incidint en els principals problemes de conservació
que presenten i la manera d’abordar-los. Precisament sobre aquests aspectes pronunciarà
una xerrada el 10
d’abril, a les 20 h, a l’Hotel Les Palmeres, a Calella.
29 Mar, 2010
L’exposició Un espai sagrat. La Roca dels Moros del Cogul s’exhibeix ara a la localitat lleidatana d’Alpicat
Àmplia informació sobre Cogul a la web de l'IPHES dedicada a aquest conjunt rupestre
Escenes de caràcter social, ritual i de cacera,
personatges humans i animals, representacions femenines que indiquen que tot sembla
girar al voltant d’un espai sagrat, destinat al culte a la fecunditat... són
les imatges protagonistes de la mostra itinerant Un espai sagrat.
L'acte d'inauguració serà dijous 1 d'abril, a les 18.30 h i comptarà amb la presència del president del Consell Comarcal del Segrià, Ricard Pons; l'alcalde d'Alpicat, Pau Cabré; el comissari de la mostra, Ramon Viñas, el responsable de l'Àrea de Socialització de l'IPHES, Lluís Batista, juntament amb representants del MAC.
L’exposició se centra en el conjunt de pintures i gravats excepcionals que constitueixen aquest
mural rupestre, que –a dia d’avui-
“segueix sent un document únic e insòlit de
Reproducció de com es feia la pìntura rupestre del postpaleolític - IPHES
La mostra consta de plafons amb fotos, inclou quatre audiovisuals i tres vitrines amb
diferents objectes del Paleolític, del Neolític i del món iberoromà. Ramon Viñas ha
puntualitzat: “l’exposició es planteja en dos grans àmbits, una part es dedica
pròpiament al mural, amb les seves pintures i gravats (dins del seu
hipotètic marc cronològic i cultural), i per l'altra, tots els aspectes
complementaris sobre els 100 anys de recerca, la seva situació
geogràfica, l’inclusiu dins
Cartell de la mostra - IPHES
A més, ha indicat: “hi ha uns pannells retrolluminosos que contenen una
àmplia informació fotogràfica acompanyada de textos que faciliten el
coneixement de cadascuna de les composicions de
La part del context cronològic i cultural de les pintures rupestres esta
acompanyada de tres vídeos que mostren les diferents etapes de les pintures de
A mes, l’àrea de les pintures conté un altre vídeo (el mes gran i
principal) amb una animació digital que mostra el procés evolutiu del conjunt, és a dir, com es van
integrar les figures dins del mural, doncs de les primeres a les últimes
pintures van passar alguns mil·lennis, ha assenyalat Ramon Viñas.
29 Mar, 2010
Nova campanya d’excavació a la Cueva del Conejar, a Cà ceres
Dossier història de les excavacions
L’Equip
d'Investigació Primeros Pobladores de
Extremadura (EPPEX), del qual forma part l'IPHES (Institut Català de
Paleoecologia Humana i Evolució
Social), du a terme una nova campanya d’excavació arqueològica a
Aquesta
intervenció pretén ampliar el coneixement sobre el període
de transició entre el Paleolític Superior i el Neolític, moment
crític en què desapareixen els últims caçadors recol·lectors per donar lloc als
grups d’agricultors.
"De
tot aquest procés de neolitització, dels canvis que
suposa a nivell cultural, polític i econòmic, a Extremadura hi ha poques dades",
observa Antoni Canals, codirector de l'EPPEX i investigador de l'IPHES.
Les
primeres intervencions a El Conejar per part de l'EPPEX van començar l’any 2000 amb la neteja del jaciment, treballs
arqueològics i topogràfics i datacions radiomètriques. Un any després es va
donar per esgotat el llegat arqueològic, però el
desenvolupament posterior de la ciutat per la zona on es troba, ha obert noves
possibilitats als estudis científics.
29 Mar, 2010
Últimes places pel Curs d’Etologia de Primats que organitza la Fundació Mona
L’impartirà Miquel Llorente, investigador de l’IPHES i de la Fundació Mona, els dies 9 i 10 d’abril, al Centre de Recuperació de Primats de Riudellots de la Selva
Miquel Llorente explica els objectius del curs - Video Fundació Mona
Amb caràcter teòric i pràctic, els dies 9 i 10 d’abril es desenvoluparà
el curs Etologia de Primats nivell 1 que impartirà Miquel Llorente,
investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució
Social) i de la Fundació Mona, al Centre de Recuperació de Primats de
Riudellots de la Selva (Girona). Encara queden algunes places.
L’objectiu fonamental del curs és estudiar i conèixer la conducta dels primats no humans,
aplicant la metodologia pròpia de l’Etologia. Així, alguns dels aspectes que
es tracten són la filogènia i evolució dels primats, els etogrames, la distribució per
hàbitats, l’organització social i les capacitats cognitives, entre molts altres
aspectes.
23 Mar, 2010
Rosa Huguet i Juan Manuel López, distingits amb el Premi Extraordinari de Doctorat per la URV
En el mateix acte van ser guardonats Núria Geribàs i Bernat Font pel Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana
Rosa Huguet i Juan Manuel López-García, investigadors de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) són dos dels distingits amb el Premi Extraordinari de Doctorat de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona durant l’acte de lliurament que es va efectuar el 17 de març, en el Paranimf d’aquesta institució. Durant la mateixa sessió van ser premiats Núria Geribàs i Bernat Font com alumnes del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, únic a l’Estat espanyol, i que s’ofereix al mateix centre.
Núria Geribàs rep el premi de mans del rector de la URV, Francesc Xavier Grau - CEDIDA URV
Perfil Rosa Huguet i Pàmies
Nascuda a El Vendrell el 1972, actualment, és investigadora del Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social. Llicenciada en Geografia i Història per la Universitat Rovira i Virgili el 1997, va ser becària del programa del programa de Formación de Personal Investigador del Ministerio de Educación y Ciencia al Museo Nacional de Ciencias Naturales (CSIC) i de l’Ajuntament de Madrid a la Residencia de Estudiantes (2001-2002). Posteriorment, va gaudir d’un ajut predoctoral i, més tard postdoctoral de la Fundación Atapuerca. Va fer el doctorat en Ideologia i poder en el món antic i medieval.
Rosa Huguet a Atapuerca - Jordi Mestre / IPHES
El maig del 2007 va presentar la Tesis Doctoral titulada “Primeras ocupaciones humanas en la Península Ibérica: paleoeconomia en la Sierra de Atapuerca (Burgos) y la Cuenca de Guadix-Baza (Granada) durante el Pleistoceno Inferior”, dirigida pel doctor José Maria Bérmudez de Castro, professor d’Investigació del CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas) i director del CENIEH (Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana) i pel doctor Carlos Díez de la Universitat de Burgos. Aquesta tesi va ser qualificada com excel·lent cum laude per unanimitat per part del tribunal que la va jutjar.
L'alcalde de Tarragona, Josep-Fèlix Ballesteros, va lliurar el premi a Rosa Huguet - CEDIDA URV
La seva línia d’investigació esta centrada en conèixer les estratègies de subsistència dels homínids que van viure a Europa durant el Pleistocè Inferior. L’estudi de les mateixes ens permeten saber, a través del registre arqueològic, l’articulació social i econòmica seleccionada pels diferents grups humans amb la finalitat d’obtenir els recursos necessaris que els permet reproduir-se com a grup. Per obtenir la informació, Rosa Huguet utilitza una metodologia zooarqueològica sobre les restes òssies d'alguns jaciments de la Sierra d'Atpauerca.
Perfil Juan Manuel López-García
Va néixer el 19 de desembre de 1980 a Vilanova i la Geltrú. Entre els anys 2000 i 2004 va cursar la llicenciatura d’Història a la Universitat Rovira i Virgili, període en el qual va obtenir una beca de col·laboració del Ministerio de Educación y Ciencia per treballar a l’Àrea de Prehistòria de dita universitat..
Juan Manuel López-García, a l'IPHES - Jordi Mestre / IPHES
L’any 2005 li va ser concedida una beca predoctoral de la Generalitat de Catalunya (FI), per realitzar la seva tesi doctoral basada en l’estudi de micromamífers (insectívors, rosegadors i quiròpters) del Plistocè superior de la Península Ibérica sota la direcció de la Dra. Gloria Cuenca-Bescós (Univesidad de Zaragoza) i el Dr. Jordi Rosell (Universitat Rovira i Virgili).
Juan Manuel López-García en el moment de rebre el premi - CEDIDA URV
L’1 d’octubre de 2008 va assolir el grau de doctor per la URV amb la tesi titulada “Evolución de la diversidad taxonómica de los micromamíferos en la Península Ibérica y cambios paleoambientales durante el Pleistoceno superior”, amb la qualificació de excel.lent cum laude. Va fer el doctorat en Arqueologia Clàssica.
Entre les seves investigacions destaquen les publicacions sobre micromamífers a les revistes amb factor d’impacte Journal of Human Evolution, Quaternary International o CR. Palevol.
Desde l’1 de gener de 2010 treballa com a investigador a l'IPHES, en el marc del subprograma Juan de la Cierva del Ministerio de Ciencia e Innovación.
technorati tags: premis , estratèfies subsistència , micromamÃfers , Plistocè Inferior , beques , recursos econonòmics , zooarqueologia , homÃnids , paleoambient , rosegadors21 Mar, 2010
Classe magistral d’Eudald Carbonell sobre les noves tecnologies aplicades a les Ciències Humanes
Serà dijous dia 25 de març de 10 a 11 h, a l’aula de docència 3 de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, al Campus Catalunya
Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoeoclogia Humana i Evolució Social) i codirector del Projecte Atapuerca, impartirà la lliçó magistral L’Evolució de la Tecnologia, dijous dia 25 de març de 10 a 11 h, a l’aula de docència 3 de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, al Campus Catalunya. Aquesta intervenció s’emmarca dins del programa de l’assignatura Noves tecnologies aplicades a les Ciències Humanes de 2n curs dels Graus d’Història i Història de l’Art, que dóna la professora Ethel Allué, investigadora de l’IPHES.
“Des de la prehistòria fins a l’actualitat els humans hem estat dependents de les eines tecnològiques com a suport essencial per la nostra supervivència. En conseqüència l’estudi de l’evolució tecnològica és bàsic per analitzar el nostre passat i entendre el nostre futur”, comenta Ethel Allúe. En aquesta línia, Eudald Carbonell farà un recorregut per “L’Evolució de la Tecnologia” des de la prehistòria fins a l’actualitat, amb una perspectiva teòrica, i a continuació s’encetarà un debat amb l’alumnat.
Bloc de l'assignatura Noves Tecnologies aplicades a les Ciències Humanes
L’assignatura Noves tecnologies aplicades a les Ciències Humanes “és eminentment una assignatura pràctica durant la qual els estudiants han d’aplicar els coneixements i recursos tecnològics simples per tal poder assolir les competències necessàries com historiadors i historiadors de l’art en el camp de la recerca, ensenyament o d’altres àmbits laborals als que estan destinats”, remarca la docent. Així, el procés de l’assignatura parteix de la cerca de documents, l’organització de dades, l’anàlisi de les mateixes i la presentació oral i escrita utilitzant eines tecnològiques. La pròpia assignatura disposa d’un bloc.
Dintre d’aquestes activitats, la presencia d’especialistes en diferents àmbits relacionats amb la tecnologia contribueixen a estimular l’interés dels estudiants. Durant el curs ja s’ha comptat amb la presència de Txaber Allué (El Cocinero Fiel), amb una sessió titulada “Receptes 2.0.”.
technorati tags: TIC , blocs , evolució humana , alumnat , Història , Història de l'Art , Graus , eines , docència21 Mar, 2010
Xerrada d’Eudald Carbonell sobre l’evolució humana i Atapuerca, a Olot
En el marc del programa d’actes dels 40 anys de l’IES Montsacopa
“L’evolució humana. Atapuerca” és el títol de la conferència que Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoeoclogia Humana i Evolució Social) i codirector del Projecte Atapuerca, oferirà dijous 25 de març, a les 19.30 h, a l’IES Montsacopa, a Olot, en el marc del programa d’actes d’aquest centre d’ensenyament que enguany celebra el seu 40è aniversari. Aquesta activitat està adreçada al públic en general.
En la seva intervenció, el professor Carbonell es referirà a una sèrie de qüestions relacionades amb l’evolució humana en moltes de les quals les troballes d’Atapuerca ens han ensenyat molt: adquisicions biològiques i culturals, innovacions com les eines o el llenguatge articulat, la intel·ligència operativa, l’emergència de la consciència, la cooperació... També es referirà a algunes dicotomies que encara ens cal superar com humans, cas de la integració de la diversitat o la socialització de la ciència.
technorati tags: integració diversitat , cooperació , llenguatge articulat , evolució humana , tecnologia , socialització , consciència15 Mar, 2010
Restes de fauna i eines de pedra avalen que VallparadÃs va estar habitat per humans fa ja un milió d'anys
- Els primers resultats científics es publiquen dilluns 15 de març a la prestigiosa revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS)
- Aquest jaciment omple un buit cronològic per saber què va ocórrer entre els primers habitants d'Orce fa 1,3 milions d'anys i els Homo antecessor de Gran Dolina TD6, a Atapuerca, fa 800.000 anys
El minuciós estudi de les abundants eines de pedra i de les restes de fauna trobats al jaciment de Vallparadís demostren que fa un milió d'anys a la zona mediterrània de la península ibèrica de Terrassa (Barcelona) ja vivien éssers humans, que van subsistir gràcies a la gran capacitat d'adaptació a l'entorn, amb una gran presència d'animals carnívors com les hienes i jaguars, amb qui van competir en la seva lluita per la supervivència
Així ho demostren els primers resultats científics obtinguts per un equip integrat per membres de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i de l'Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, que es publiquen dilluns 15 de març a la prestigiosa revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS). Es cobreix així un buit cronològic per a saber com eren les primeres poblacions europees i com es va produir la reeixida adaptació dels homínids europeus que van precedir a les conegudes poblacions de l'espècie Homo antecessor d'Atapuerca, fa 800.000 anys, i van succeir al seu torn les d'Orce, fa 1,3 milions d'anys.
Kenneth Martínez li mostra unes restes a Eudald Carbonell en una imatge d'arxiu al laboratori de camp de les excavacions - Kenneth Martínez - Joan García / IPHES
Les restes arqueològiques estudiades es van obtenir en les excavacions realitzades entre els anys 2005 i 2007, a la ciutat de Terrassa, on arran dels treballs de construcció d'una estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, es va posar al descobert un nou jaciment a la zona de l'antic torrent coneguda com Vallaparadís. Per aquest motiu, l'IPHES i l'URV van realitzar una excavació d'urgència, sota la direcció dels doctors Joan Garcia i Kenneth Martínez, investigadors de l'esmentat institut, que han dirigit així mateix les investigacions que es recullen a l'article publicat a la revista PNAS, en el qual han participat també altres membres d'aquest centre com el propi director Eudald Carbonell, així com Jordi Agustí, Hugo Blain, Francesc Burjachs, Isabel Cáceres i Rosa Huguet; a més de membres del Musée d'Histoire Naturelle de París (Jean-Jaques Bain, Christophe Falguères), del Centre Nacional d'Investigació sobre l'Evolució Humana (Mathieu Duval) i de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (Manuel Gómez).
Imatge d'arxiu de les excavacions efectuades entre el 2005 i el 2007 - K. Martínez - J. García / IPHES
El jaciment de Vallparadís ha proporcionat el major registre arqueològic i paleontològic del Plistocè inferior europeu, fa aproximadament un milió d'anys, una etapa clau en la primera ocupació humana d'Europa. "Els estudis realitzats reforcen la proposta que els homínids van habitar de forma continuada el nostre continent en aquesta època", asseguren Joan Garcia i Kenneth Martínez.
L'abundant indústria lítica que va aportar Vallparadís pertany a la tecnologia Olduvaiana, caracteritzant-se per presentar una escassa elaboració, principalment realitzada sobre petits còdols de riu, fonamentalment de materials autòctons com el quars, el sílex o la lidita, que van servir per confeccionar un instrumental lític a partir de senzilles tècniques de talla. La més comuna consistia a colpejar els petits còdols sobre una enclusa, fet que es coneix com a tècnica bipolar sobre enclusa. Aquest tècnica els permetia produir fàcilment objectes molt tallants útils en les activitats de carnisseria. Aquesta indústria és similar a la trobada en alguns jaciments africans contemporanis.
Fèmur d'hipòpotam descobert a Vallparadís - K. Martínez - J. García / IPHES
Quant a la fauna, es van trobar abundants restes de macromamífers, entre els que destaquen herbívors com els èquids, cèrvids o bòvids, a més d'altres espècies de gran mida com els hipopòtams, elefants i rinoceronts, i diversos carnívors com les hienes i els jaguars.
"Es pot destacar que algunes de les restes d'herbívors presentaven marques de tall i fractures antròpiques, demostrant així un accés primari dels humans a les carcasses dels animals en relació amb la resta de grans carnívors. Aquest va ser l'element clau de l'èxit adaptatiu de les primeres poblacions ibèriques, ja que els va possibilitar obtenir els recursos carnis necessaris per garantir la seva subsistència," observen els codirectors de Vallparadís.
Punta de quars, una de les milers d'eines lítiques allí descobertes - K. M - J. G / IPHES
"El factor més determinant de l'expansió i l'adaptació dels homínids fora de l'Àfrica -prossegueixen els investigadors de l'IPHES- va ser probablement el fet de posseir una dieta carnívora que els permetia sobreviure en un entorn ecològic divers, com el de Vallparadís".
En aquest lloc, "aquells espècimens -conten Garcia i Martínez- tenien una capacitat adaptativa tan desenvolupada que no van ser selectius en el moment d'escollir la presa que consumien o les matèries primeres utilitzades en els processos de talla dels instruments". Aquesta estratègia d'adaptació generalista suposa que els homínids no haurien requerit d'una tecnologia gaire avançada per explotar els recursos disponibles. Per tant, "proposem que aquestes primeres poblacions europees haurien sabut molt bé com treure partit dels cadàvers dels animals trobats a les zones que vorejaven el riu, convertint-se en els grans depredadors, desplaçant de la cúspide de la cadena tròfica els grans carnívors", conclouen.
Referència bibliogràfica:
Martínez, K., Garcia, J., Carbonell, E., Agustí, J., Bahain, J. -J., Blain, H -A., Burjachs, F., Càceres, I., Duval, M., Falguères, Ch., Gómez, M. i Huguet, H. (2010). "A new Lower Pleistocene archeological site in Europe (Vallparadís, Barcelona, Spain)", Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS, USA).
technorati tags: fauna , indústria lÃtica , adaptació , entorn , hienes , hipopotams , excavacions , jaciments , recursos carnis , Plistocè inferior , Àfrica15 Mar, 2010
Neix una col•lecció didà ctica de llibres sobre evolució humana que s’estrena amb tres tÃtols
Es donaran a conèixer en un acte que es farà dijous 18 de març, a les 19 h al Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona.
L'evolució de Darwin, de Jordi Agusti; L'evolució del cervell, d'Enric Bufill i D'on venim?, de Marina Lozano i Xosé Pedro Rodríguez són els tres títols dels llibres amb els quals s’estrena la Col·lecció Evoluciona que, impulsada per l'IPHES (Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i Rafael Dalmau Editor pretén donar a conèixer les investigacions i les hipòtesis més rellevants i innovadores en el terreny de la recerca sobre l'evolució. L’acte públic serà dijous 18 de març, a les 19 h al Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona.
Aquesta iniciativa de l’IPHES i Dalmau Editor confirma l’aposta d’aquest institut de recerca pel català com una llengua viva totalment vàlida per a la comunicació científica, al nivell de qualsevol altra llengua internacional. Tot i que els circuits científics són majoritàriament de parla anglosaxona, l’IPHES, pel que fa als llibres de divulgació, sempre els treu primer en català i a partir d’allí s’activen les traduccions que convinguin.
“La nova col·lecció –explica Rafel Sospedra, director d’aquesta iniciativa- neix amb un doble objectiu: donar resposta als grans interrogants de sempre, com és el cas del descobriment i domini del foc o el fet que els humans caminem drets, alhora que pretén resoldre les noves qüestions que la mateixa recerca va aportant, per exemple, el fet que l’alimentació hagi fet créixer el nostre cervell o les diferents transformacions de la mà, tenint en compte que la reflexió sobre l’evolució humana està estretament lligada amb l’entorn ambiental”. Per aquesta raó es tractaran aspectes com ara els diferents canvis climàtics viscuts pels nostres avantpassats i el món animal.
Rafael Català, responsable de Rafael Dalmau Editor ha puntualitzat: “Els textos estan redactats amb un llenguatge entenedor, alhora compatible amb el màxim rigor científic, i van adreçats a un públic molt ampli, que s’interessa i s’interessarà per la paleoantropologia, la tecnologia i la paleoecologia, les tres línies científiques en què se subdivideix la col·lecció”.
Respecte a la col·laboració entre l’IPHES i Rafael Dalmau Editor, Rafael Català afegeix: “Per a nosaltres, com a editorial, representa un nou salt endavant, ja que incorporem temes que fins ara no eren objectiu de la nostra línia de publicacions: l’evolució humana i la del seu entorn”.
Per la seva part, Rafael Sospedra ha remarcat: “Per a nosaltres aquesta col·laboració amb Dalmau Editor representa alhora un repte i un honor, ja que és una de les empreses editorials més serioses i respectades dels Països Catalans, amb una gran projecció, que ens assegura una distribució seriosa i basada en el contacte personal amb els llibreters d’arreu el país”.
RESUM DELS LLIBRES I PERFIL DELS AUTORS
L'evolució de Darwin, de Jordi Agusti – Accedeix al seu curriculum
Ara fa 150 anys, el naturalista britànic Charles Darwin va publicar la seva obra L'origen de les espècies a on, per primera vegada, es proposava un mecanisme convincent, la selecció natural, per explicar l’evolució dels éssers vius, humans inclosos. Això ha fet de Darwin el científic més influent de tots els temps ja que, malgrat que d'altres científics com Isaac Newton o Albert Einstein van arribar a elaborar teories unitàries que revolucionaren la ciència del seu temps, només a Darwin s'ha donat el cas d'algú que, a més de trasbalsar la seva pròpia ciència, ha modificat profundament la manera com veiem el món i com ens veiem a nosaltres mateixos. Les implicacions filosòfiques de la idea d'evolució biològica no es restringeixen només a l'àmbit de la ciència, sinó que afecten també a la concepció de la nostra pròpia existència. Ara bé, quines van ser les claus de l’èxit de Darwin? Quina ha estat l’evolució de les idees darwinistes des de la seva formulació a finals del segle XIX? En quina mesura la vigent teoria de la evolució ha estat fidel a Darwin? Com ha evolucionat la mateixa teoria de l’evolució? A aquestes i moltes altres preguntes pretén donar una resposta concisa aquesta obra.
L'evolució del cervell, d'Enric Bufill
El nostre cervell i la nostra capacitat de comunicació, mitjançant símbols, entre diferents cervells, és el que ens fa humans.
En aquesta obra es descriu com els avanços de les neurociències han començat a desvetllar els canvis cerebrals que ens van convertir en humans. També es revisen les hipòtesis sobre les pressions selectives que podrien haver portat a la selecció dels gens que van promoure aquests canvis cerebrals.
Comencem ja a conèixer alguns dels passos que ven portar a l’aparició del pensament al nostre planeta, però encara és molt el que ens queda per descobrir. Aquest llibre es només l’inici d’un viatge apassionant als orígens de la nostra ment.
Enric Bufill i Soler és especialista en Neurologia, Màster en Neurociències i treballa com a neuròleg al Consorci Hospitalari de Vic. Fascinat des de molt jove per l’evolució humana, especialment per l’evolució cerebral i cognitiva de la nostra espècie, col·labora amb la Unitat d’Evolució Cognitiva de l’IPHES.
D'on venim?, de Marina Lozano i Xosé Pedro Rodríguez
Aquest llibre pretén sintetitzar l’evolució del gènere Homo, des del seu origen fa més de 2,5 milions d’anys fins la fi del Paleolític, fa uns 10.000 anys. Amb un to divulgatiu, es revisen les principals evidències biològiques i arqueològiques que han definit l’origen i l’evolució dels humans.
El llibre està estructurat en 3 grans blocs. El primer fa referència al primers homínids, els avantpassats del gènere Homo. El segon bloc és el més extens i exposa el desenvolupament del gènere Homo des del seu inici fins que apareix la nostra espècie. Aquest bloc esta dividit en tres apartats, dedicats als homínids del plistocè inferior a Europa, als homínids del Plistocè mitjà i als Neandertals. El tercer bloc fa referència específicament a l’origen i l’expansió de la nostra espècie: Homo sapiens. El llibre es tanca amb un glossari, on es defineixen sintèticament els conceptes científics més utilitzats al llarg del text.
Marina Lozano (Tarragona) és actualment investigadora de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Doctora en Història per la Universitat Rovira i Virgili (2005), ha centrat la seva recerca en l’estudi de restes humanes, especialitzant-se en desgast dental d’hominids del Plistocè i de l’Holocè. Participa en el projecte d’investigació d’Atapuerca, així com en un altre sobre les primeres ocupacions humanes a Xile central. Ha publicat una trentena de treballs de recerca.
Xosé Pedro Rodríguez (Fradelo, Ourense) és actualment investigador de la Universitat Rovira i Virgili, adscrit a l’IPHES. Doctor en Història per la Universitat Rovira i Virgili (1997), dedicant la seva recerca a l’estudi de la tecnologia prehistòrica, particularment del Paleolític inferior i mitjà. Participa en el projecte d’investigació d’Atapuerca, així com a d’altres que estudien el poblament més antic de Galicia i del sud de Catalunya. Actualment coordina un projecte d’investigació sobre les primeres ocupacions humanes a Xile central. La seva recerca ha produït més d’un centenar de publicacions científiques.
technorati tags: llibres , socialització , evolució , cervell , eines , didà ctica , Homo sapiens
15 Mar, 2010
Núria Geribàs i Bernat Font, primers premis extraordinaris de Mà ster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari
Núria Geribàs i Bernat Font, col·laboradors de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), seran els primers guardonats amb un premi extraordinari de final d’estudis de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona com alumnes del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, el primer que s’imparteix a l’Estat espanyol.
L’acte de lliurament se celebrarà dimecres 17 de març, a les 19 h, al Paranimf de la URV, a l’edifici de Rectorat. Estarà presidit per l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, el rector, Francesc Xavier Grau, la vicerectora de Postgrau i Relacions Internacional, Montserrat Duch i el secretari general de la Universitat, Antoni Gonzàlez Senmartí.
Perfil Núria Geribàs
Va néixer el 7 de gener de 1984 a Lleida. Entre els anys 2002 i 2006 va cursar la llicenciatura en Història a la Universitat de Lleida, estudis pels quals va obtenir el Premi Extraordinari de Final de Carrera de la Universitat de Lleida i una Menció Especial en els Premios Nacionales de Fin de Carrera de Educación Universitaria concedits pel Ministerio de Educación y Ciencia.
El setembre de 2006 es va traslladar a Tarragona per cursar el Màster en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la Universitat Rovira i Virgili, que va finalitzar el setembre de 2008. La seva tesi de màster, Estudi experimental del substrat gestual previ a l’adquisició de la tecnologia lítica, dirigida per la Dra. Marina Mosquera i el Dr. Josep Maria Vergès, investigadors de l’IPHES, va rebre la qualificació de Matrícula d’Honor.
Núria Geribàs, al fons, impartint una xerrada a Anglaterra - IPHES
Forma part de l’equip de l’IPHES des de l’abril del 2007, com a becària predoctoral de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili, dins del Programa Formación de Profesorado Universitario del Ministerio de Educación y Ciencia. Actualment està elaborant la seva tesi doctoral, sota la direcció de la Dra. Mosquera, el Dr. Robert Sala i el Dr. Vergès. La seva investigació se centra en els aspectes cognitius de la tecnologia lítica, a través de l’anàlisi de les accions de talladors moderns.
Perfil Bernat Font
Va néixer a Sant Llorenç des Cardassar (Mallorca) l’any 1986. El 2004 va anar cap a Barcelona a estudiar conservació-restauració a l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya (ESCRBCC), on es va diplomar, en l’especialitat d’Arqueologia, l’any 2007. Durant aquests estudis vaig començar a participar en campanyes d’excavació i en treballs de restauració duts a terme per l’Àrea de Prehistòria de la URV i IPHES.
Al acabar la carrera de restauració vaig cursar el Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la URV, a Tarragona. Al setembre de 2009 va presentar la tesi de màster sobre l’alteració del sílex dels jaciments de la Trinchera del Ferrocarril (Sierra de Atapuerca, Burgos), la Cansaladeta (la Riba, Alt Camp) i Orgnac 3 (Ardèche, sud-est de França).
Bernat Font realitzant tasques de restauració i conservació - IPHES
L’any 2009 vaig gaudir d’una beca de la Generalitat de Catalunya per realitzar feines de restauració de materials arqueològics al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), on treballa actualment desenvolupanet tasques de conservació i restauració de materials arqueològics i etnològics. La setmana vinent s’incorpora al Museu de Ciències Naturals de Barcelona per a restaurar la col·lecció de zoologia de Cordats, treball temporal que m’ha estat concedit per l’Institut de Cultura de Barcelona.
technorati tags: premis , alumnat , tecnologia lÃtica , cognició , restauració , conservació , arqueologia , etonologia , béns culturals15 Mar, 2010
Seminari sobre evolució humana centrat en l'origen del nostre comportament i en l'estudi de l'oïda
En el marc Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s’imparteix en la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, el professor visitant Rolf Quam, professor de la State University of New York (SUNY) a Binghamton (EUA), donarà un seminari sobre evolució humana en dues sessions, obertes també al públic en general, els dies 17 i 19 de març. Quam col·labora en diferents línies d'investigació sobre Atapuerca amb l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i aprofitarà també la seva estada a la URV per treballar amb diferents membres d'aquest centre, especialment amb el professor Carlos Lorenzo. S’hi estarà tota aquesta setmana.
Rolf Quam és doctor en Antropologia per la State University of New York (SUNY) Binghamton (EE.UU). Va gaudir d’una beca postdoctoral a l'American Museum of Natural History a Nova York i actualment és professor associat de la State University of New York (SUNY) a Binghamton.
Com a paleoantropòleg porta formant part de l'equip d'excavacions d'Atapuerca des de l'any 1996. Les seves investigacions actuals se centren en dues àrees principals: d'una banda en l'anatomia evolutiva de l'oïda i l'audició en el llinatge humà, i per un altra, en les relacions filogenètiques de les espècies d'hominins (primats adaptats a la vida terrestre, a caminar alçats en postura bípeda) del Plistocè Mig i Superior a Europa i Àsia Occidental. Ha participat en la publicació de fòssils humans de diversos jaciments de la Península Ibèrica (inclòs Atapuerca), França, Croàcia i Israel.
Sessions
Dimecres 17 de març, a les 11 h, a l'Aula 313 de la Facultat de Lletres de la URV, "El comportament dels primers hominins: diferents reconstruccions"
Divendres 19 de març, a les 11 h, a l'Aula 313 de la Facultat de Lletres de l'URV, els ossos de l'oïda i l'audició dels homínids.
Resums
"El comportament dels primers hominins: diferents reconstruccions"
La reconstrucció del comportament dels primers hominins constitueix una línia d'investigació important en l'intent de conèixer millor els nostres orígens. S'han proposat diverses hipòtesis durant el segle XX i continua sent una àrea d'investigació en l'actualitat. Els primers models es basaven en el paper fonamental de la cacera i la sabana en la vida social. Les idees més recents inclouen suggeriments contradictoris, entre la monogàmia i la poligàmia. La conferència explorarà alguns d'aquests models i les seves implicacions per a la reconstrucció de la vida social dels primers hominins.
"Els ossos de l'oïda i l'audició dels homínids"
L'oïda és una regió anatòmica poc estudiada en l'evolució humana, però les nostres investigacions estan posant de manifest la importància de la informació filogenètica i paleobiològica que ofereix. Potser el major interès rau en la possibilitat de reconstruir l'audició en els nostres avantpassats. Aquesta línia d'investigació innovadora és possible gràcies a l'aplicació de les noves tecnologies, com el TAC, a l'estudi dels fòssils humans. Les investigacions sobre els fòssils de la Sima de los Huesos han propiciat la identificació d'un patró d'audició semblant al nostre i té implicacions en un dels temes fonamentals en l'evolució humana: l'origen del llenguatge.
technorati tags: Rolf Quam , oïda , llenguatge , llinatge humà , filogènia , anatomia evolutiva , hominins , paleobiologia , noves tecnologies , TAC , evolució humana15 Mar, 2010
Conferència d’Eudald Carbonell sobre la socialització de la ciència, a Santander
Serà dijous 18 de març, a les 20 h, a la seu de la Fundación Marcelino Botín
Emergència i socialització de la ciència és el títol de la xerrada que oferirà Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) dijous 18 de març, a les 20 h, a la seu de la Fundación Marcelino Botín, a Santander. La intervenció forma part del programa Perspectives científiques pel segle XXI que organitza aquesta entitat.
Durant la seva conferència, Carbonell es referirà, entre d’altres, a l’emergència de la intel·ligència operativa fa 2,5 milions d’anys, al procés d’hominització; l’aparició de la nostra espècie, Homo sapiens; la Teoria de l’Evolució, la selecció cultural, la revolució cientificotècnica, la planetització i l’escenari d’una nova consciència.
technorati tags: conferències , consciència , planetització , socialització ciència , selecció cultural , Homo sapiens14 Mar, 2010
El Museu de Sant Cugat acull l’exposició Europa ara fa un milió d’anys
DOSSIER de premsa – WEB de la mostra – VÍDEO de l’exposició – VÍDEO Homo antecessor – PODCAST
Inclou recreacions del paisatge i restitucions del rostre del primer europeu
La mostra itinerant Europa fa 1 milió d’anys, es pot veure ara al Museu de Sant Cugat, ubicat al Claustre d’aquest edifici, fins al 2 de maig, organitzada per l’ajuntament d’aquesta localitat. Hipopòtams, rinoceronts gegants, tigres de dents de sabre, elefants, licaons i altres habitants de la sabana, sempre sota l’atenta mirada de carronyaires com les antigues hienes o el primer europeu, l’Homo antecessor, són alguns dels principals protagonistes.
Europa fa un milió d’anys ens trasllada als orígens de la vida al planeta Terra, ens narra com van configurar-se de forma progressiva els actuals continents i com les diferents variacions climàtiques van determinar l’aparició d’una vegetació i fauna específiques –entre elles l’espècie humana– en diferents localitzacions geogràfiques.
Així descobrim la fauna que hi havia a la Península Ibèrica ara fa un milió d’anys, quan imperava un ecosistema similar al de les sabanes humides de l’Àfrica actual, amb animals insòlits i ja extingits. El muntatge expositiu inclou recreacions de paisatges de l’època i grans escenografies. Es presenta també una restitució virtual de l’Homo antecessor.
Per a la canalla s’ha concebut un espai didàctic i pedagògic on poden completar l’esquelet de diferents espècies d’homínids i efectuar mots encreuats sobre l’evolució humana.
En localitat on ha estat anteriorment, com Reus, s’hi ha fet visites dinamitzades pels més joves que han assolit un èxit pedagògic molt important.
technorati tags: monestir , paisatge , fauna , Europa , tigres dents de sabre , carronyaires14 Mar, 2010
Xerrada sobre PaleolÃtic adreçada a nens i nenes de 5è de primà ria del CEIP La Minerva de Calella
La impartirà Lluís Batista dins del cicle L’IPHES a les escoles que finalitza amb aquestes intervencions, però es reprendrà el pròxim curs
Totes les sessions han gaudit d’una grana acollida i han suscitat gran interès entre l’alumnat
Lluís Batista, arqueòleg i responsable de l’Àrea de Socialització de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) oferirà una conferència sobre el Paleolític a diferents grups de nens i nenes de 5è de primària del CEIP La Minerva de Calella (Maresme), divendres 19 de març, a partir de les 9 del matí, i és previst que la darrera intervenció finalitzi sobre les 13 hores. Amb aquesta xerrada es clou el cicle L’IPHES a les escoles, que es va iniciar fa uns mesos a l’escola Pía de la mateixa localitat i també s'ha fet al CEIP Salicru i a l'escola Freta. Totes les sessions ha estat un veritable èxit.
En aquesta ocasió, Lluís Batista tractarà el Paleolític d’una forma global i didàctica tot referint-se a diferents fites que van caracteritzar aquest període, així com de les diferents espècies de primats que hi van viure. El recorregut s’inicia fa uns 10 milions d’anys i acaba amb el començament de l’Holocè, fa uns 10.000 anys. Durant aquest temps tenen lloc diferents fets molt importants per a l’evolució humana.
Lluís Batista, arqueòleg de l'IPHES encarregta d'impartir aquestes xerrades - IPHES
“La nostra espècie -Homo sapiens- és el resultat d’un llarg procés evolutiu en què destaquen cinc moments crucials: el bipedisme, la creació d’eines, el control del foc, l’autoconsciència i, finalment, el llenguatge simbòlic. Cinc fites que marquen una diferència qualitativa i que han estat determinants per definir l’home modern”, comenta Lluís Batista.
La conferència va acompanyada d'un il•lustratiu powerpoint, i de reproduccions d'objectes reals com cranis d’homínids i de fauna, instruments lítics, etc. “Amb anterioritat a la data de la xerrada, i a través de la regidoria d'Educació i Ciència de l'Ajuntament de Calella, es fa arribar a l'escola un dossier didàctic sobre les diverses temàtiques, elaborat per l’IPHES, per tal de que el professorat pugui preparar els temes a classe”, puntualitza Lluís Batista.
El balanç d’aquesta experiència efectuada a Calella “és molt bo ja que l’IPHES ha tingut presència a totes les escoles del municipi i ha socialitzat d’aquesta manera el coneixement mitjançant l’explicació didàctica de la prehistòria a gairebé 500 alumnes del darrer curs de primària”, assenyala Lluís Batista.
“Tant l’Ajuntament de Calella, a través de la seva regidoria d’educació i ciència, com els responsables dels centres docents, i el que es mes important, els propis nens i nenes expressant les seves impressions, estan molt satisfets amb el cicle educatiu portat a terme per l’IPHES”, hi afegeix el responsable de l’Àrea de Socialització de l’IPHES.
“ El curs que ve continuarem amb la mateixa dinàmica presencial a les escoles, doncs considerem que explicar la importància de l’evolució humana i la prehistòria als centres educatius és una tasca de gran importància per tal crear i fomentar les expectatives, el coneixement de base i els interessos de l’alumnat”, adverteix Batista.
technorati tags: paleolÃtic , prehistòria , didà ctica escoles , conferències , alumnat , primà ria , escoles13 Mar, 2010
L’IPHES presenta 4 comunicacions a les II Jornades d’Estudi i Divulgació de les Terres del GaiÃ
Enllaç permanent |
Comentaris (0) |
Retroenllaços (0) |
Congressos i jornades El castell del Catllar i del Pinyana, i una nova fortificació medieval descoberta a Querol en són els protagonistes - Programa
Del 19 al 20 de març, a Salomó, es desenvoluparan les II Jornades d’Estudi i Divulgació de les Terres del Gaià, organitzades pel Centre d’Estudis del Gaià, Associació Mediambiental La Sínia, Grup d’Estudi i Protecció del Ecosistemes del Camp- Ecologistes de Catalunya (GEPEC-EdC), Grup d’Amics de Toni Achón Associació Ecologista de Tarragona (GATA). En aquest marc, l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) hi serà present amb Marta Fontanals i Josep Maria Vergès, amb un total de 4 comunicacions sobre el castell del Catllar (Tarragonès) i del de Pinyana (Alt Camp), i farà pública una nova fortificació medieval descoberta a Querol. En la realització d’alguns d’aquests treballs s’ha comptat amb la col·laboració d’altres investigadors, com Jordi López de l’ICAC (Institut Català d’Arqueologia Clàssica).
Concretament l’IPHES signa comunicacions com la dedicada a l’estudi preliminar dels vidres procedents de les excavacions arqueològiques del Castell del Catllar i la sitja de l’antiga rectoria d’aquest municipi. Sobre l’esmentada fortificació també parlarà de les excavacions realitzades, així com del projecte de rehabilitació i musealització del mateix.
El Castell del Catllar - Jordi Mestre / IPHES
D’altra banda, donaran a conèixer una nova fortificació medieval descoberta a la conca del Gaià, la torre d’Esblada, a Querol (Alt Camp), que s’afegeix al ja extens catàleg de construccions d’aquest tipus que formen la línia del Gaià; podria ser de finals del segle X o del següent. Finalment, també exposaran el coneixement que es posseeix sobre l’accés al castell de Pinyana, en aquest mateix municipi, la seva reinterpretació, l’estudi estructural i la proposta de reconstrucció ideal.
Les Segones Jornades d’Estudi i Divulgació de les Terres del Gaià pretenen promoure l’estudi dels valors patrimonials del riu Gaià i el seu territori, en un sentit molt ampli: valors naturals, ecològics, agraris, paisatgístics, arquitectònics, històrics, literaris, etc.. Volen observar la realitat actual, les problemàtiques presents i futures i debatre models i objectius per aconseguir un desenvolupament respectuós i acurat.
technorati tags: Gaià , castells , fortificacions , medieval , patrimoni , jornades , excavacions , vidres
