www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

25 Jun, 2010

L’IPHES troba un esquelet humà sencer de fa uns 4.500 anys a la Cueva del Mirador d’Atapuerca

Podria ser una noia d’uns 15 anys d’edat i té la singularitat d’estar en connexió anatòmica

Junt al seu cos, al coll i a la cintura, s’ha localitzat restes d’un mol·lusc que s’utilitzaria com a ornament

Quan tot just  fa 10 dies que va començar la campanya d’excavacions d’aquest any a Atapuerca, ja han començat a sortir els primers fòssils importants d’aquesta temporada. Així, a la Cueva del Mirador s’ha posat al descobert un esquelet humà que podria pertànyer a una adolescent de 15 anys, durant les tasques que desenvolupen en aquest jaciment membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i alumnat del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s’imparteix a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Adolescent

Les restes de l'adolescent s'han trobat en posició fetal i connexió anatòmica - Jordi Mestre/IPHES

Aquestes restes estan en posició fetal i tenen la singularitat d’haver-se mantingut en connexió anatòmica, és a dir, que apareixen totes els parts del cos situades on li correspondria, doncs fins ara s’havien trobat d’altres cossos a la mateix cova, però els fòssils estaven barrejats entre ells.

Josep Maria Vergès, investigador de l’IPHES i director de l’excavació a la Cueva del Mirador, ha assenyalat que aquest esquelet “es troba perfectament conservat i per la seva localització dins la cova, l’estratigrafia, etc, podem avançar que ha de tenir uns 4.500 anys d’antiguitat i seria, per tant, del Calcolític”.

Junt a les restes d’aquesta adolescent s’han documentat fòssils de Dentalium, un tipus de molusc. “Han aparegut a la cintura de la noia i al costat del coll, cosa que ens fa pensar que podria portar un cinturó i, o bé, un collaret”.

Fins ara a la Cueva del Mirador s’han localitzat una desena d’esquelets humans, tots ells molt ben conservats, “però aquest té la singularitat d’estar en connexió anatòmica i ha aparegut a una altre sector de la cavitat, on l’any passat vam començar un sondeig”, tot i que l’IPHES excava en aquest jaciment des del 1999.

technorati tags: , ,

24 Jun, 2010

L’IPHES demostra que fa 350.000 anys els homínids d’Atapuerca ja podien caçar gran lleons

Un dels temes de la Prehistòria que més literatura científica ha generat és l’acció dels grans carnívors i la seva relació amb els homínids, una línia de recerca en la què hi té àmplia trajectòria l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). En aquest context, una investigadora d’aquest centre de recerca, Ruth Blasco, és l’autora principal d’un article recentment publicat a la prestigiosa revista Journal of Archaeological Science on es demostra que els homínids de l’espècie Homo heidelbergensis que van viure a Atapuerca fa uns 350.000 anys van caçar i es van menjar un lleó. “El treball demostra que els homínids d’aquell període tenien uns sistemes d’organització social, i fins i tot una capacitat d’improvisació, força avançats, que els convertia en caçadors exitosos. Per tant, podem dir que estaven situats al cim de la cúspide de la piràmide tròfica, de manera similar o fins i tot superior al altres grans caçadors, com per exemple els lleons”, assegura l’autora del treball.

Ruth Blasco

La jove investigadora de l'IPHES, Ruth Blasco - Jordi Mestre / IPHES

L’article també està signat per Jordi Rosell, investigador de l’IPHES, i els codirectors del Projecte Atapuerca, Eudald Carbonell (alhora director d’aquest institut), José María Bermúdez de Castro i Juan Luis Arsuaga, que han col·laborat en l’estudi.

La investigació es basa en les restes fòssils trobades al nivell 10 de Gran Dolina. Es tracta de les restes d’un lleó de les cavernes (Panthera leo fossilis). Les marques de tall que se li han observat suggereixen que els homínids van extreure les vísceres contingudes en la seva caixa toràcica. “Generalment –puntualitza Jordi Rosell- tots els carnívors caçadors comencen a consumir a les seves preses per les vísceres. Per tant, les marques d’evisceració indiquen que els homínids van ser els primers a accedir al cos del lleó, abans que ho fessin altres carnívors, i que probablement van ser els responsables directes de la seva mort”.

Enrique Baquedano, codirectors Atapuerca i Jordi Rosell

D'esquerra a dreta, Eudald Carbonell, Enrique Baquedano, Juan Luis Arsuaga, Jordi Rosell i José Luis Bermúdez, a Atapuerca durant la presentació del llibre - Jordi Mestre / IPHES

La publicació d’aquest article ha coincidit amb l’anunci de que Tarragona, on té la seu l’IPHES, acollirà el 2011 un congrés internacional sobre la relació dels homínids i els grans carnívors, coorganitzat per aquest institut i el Museo Arqueològico Regional de la Comunidad de Madrid (MAR) que dirigeix Enrique Baquedano. Precisament, alguns dels referents per estudiar aquest fet són les Coves del Toll de Moià (Bages), els propis jaciments d’Atapuerca o els del Calvero de la Higuera de Pinilla del Valle (Madrid), on l’IPHES hi desenvolupa un paper important.

Portada

Portada del nou llibre de Zona Arqueológica - IPHES

Fruit de tota aquesta activitat a l’entorn de l’estudi d’aquesta problemàtica es va signar un conveni de col·laboració entre l’IPHES i el MAR. És en aquest marc sorgeix el llibre Zona Arqueológica. Actas de la Primera Reunión de Científicos sobre cubiles de hienas y otros grandes carnívoros en los yacimientos arqueológicos de la península Ibèrica, presentat dijous 24 de juny a Atapuerca on es recopilen les aportacions d’aquesta trobada que es va celebrar el gener de 2009 a Alcalá de Henares (Madrid), sota la codirecció d’Enrique Baquedano i Jordi Rosell. Aquella fita va portar per títol 1a Reunión de científicos sobre cubiles de hienas (y otros grandes carnívoros) en los yacimientos arqueológicos de la Península Ibèrica, al qual van acudir gran part del personal investigador expert en aquesta problemàtica i pertanyents a disciplines molt diferents.

Autors llibre

Autors del llibre amb els codirectors del Projecte Atapuerca, 24 de juny a Atapuerca - Jordi Mestre / IPHES

Va ser la primera vegada en què s’analitzava de forma conjunta el comportament de les hienes i dels grans carnívors, els seus hàbits cavernaris, la seva evolució, el paper que desenvolupen en l’entorn, les extincions i la seva relació amb els grups humans. Entre d’altres aportacions, el llibre recull la lliçó magistral d’Emiliano Aguirre, membre de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid, l’impulsor del Projecte Atapuerca i un dels pares de la Paleontologia a Espanya.

Els articles tracten dels processos de formació dels jaciments arqueològics i, més específicament, la funció que desenvolupen en aquest sentit els grans carnívors, així com de la informació obtinguda en diferents jaciments, com les abans esmentades Coves del Toll, o Calvero de la Higuera (Pinilla del Valle, Madrid).

Les proves obtingudes avalen la capacitat dels homínids per imposar-se als grans carnívors.

technorati tags: , , , , , , , ,

24 Jun, 2010

L’IPHES es posa al capdavant de la recerca sobre Orce

La presentació d’un llibre a Paris el 30 de juny sobre la indústria lítica descoberta fins ara tanca una etapa d’investigació a la conca de Guadix-Baza

Robert Sala, professor de la URV i investigador de l’IPHES assumeix la direcció del nou projecte de recerca, centrat als jaciments de Fuente Nueva 3 i Barranco León

Els resultats obtinguts es compararan amb les aportacions científiques dels altres jaciments europeus de més d’un milió d’anys, com el cas d’Atapuerca

Del 30 d’agost al 21 de setembre es desenvoluparà la primera campanya d’excavació d’aquesta nova etapa 

Equip Orce a Fuente Nueva 3

Membres del nou equip d'Orce, a Fuente Nueva 3, en una reunió de treball a unes setmanes per preparar el nou projecte - Jordi Mestre / IPHES

Divendres 30 de juny es presenta a Paris un llibre que recull la recerca efectuada fins ara a l’entorn de la indústria lítica descoberta als jaciments de Fuente Nueva 3 i Barranco León, a Orce (Granada), d’un equip encapçalat per Isidro Toro, responsable de l’arqueologia de l’antic projecte, i Henry de Lumley. D’aquesta manera es duu a terme un canvi de cicle amb l’inici d’un nou projecte que estarà comandat per l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social): Primeres ocupacions humanes del Plistocè inferior de la conca de Guadix-Baza (Orce, Granada), dirigit per Robert Sala, professor de l'Àrea de Prehistòria Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i investigador d’aquest institut. Amb la incorporació d’Orce, l’IPHES lidera els jaciments més destacats en l’estudi de l’adaptació humana a Europa, juntament amb Atapuerca.

Portada del llibre

Portada del nou llibre / IPHES

El llibre porta per títol Les industries lithiques archaïques de Barranco León et Fuente Nueva 3. Orce, bassin de Guadix-Baza, Andalousier. Editat pel Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS), inclou un pròleg escrit per Eudald Carbonell, director de l’IPHES, i Robert Sala.. Els autors principals, però, són els investigadors Isidro Toro, Henry de Lumley, Pascal Barries, Deborah Barsky, Dominique Cauche, Vicenzo Celiberti, Sophie Grégoire, Frédéric Lebègue, Brahim Mestour i Marie-Hélène Moncel.

Barranco León

El jaciment de Barranco León, a Orce - Jordi Mestre / IPHES

Per a Eudald Carbonell, aquesta monografia sobre l’estudi de les indústries lítiques de Barranco León i Fuente Nueva 3, al sud de la península Ibèrica, “és una contribució enorme al coneixement de la tecnologia arcaica, juntament amb la trobada a altres jaciments de cronologies antigues com Dmanissi (Geòrgia), Pirro Nord a Itàlia, Vallonnet a França, o Gran Dolina i Sima del Elefante a Atapuerca (Burgos, Espanya). Tots ells són la demostració empírica de la ocupació humana a Europa entre fa 1,7 milions i un milió d’anys”. Robert Sala hi ha afegit que “en tot cas són jaciments que superen el milió d’anys. La seva anàlisi és d’una importància molt gran pel coneixement de les primeres dispersions humanes pel continent europeu”.

El nou director del projecte d’investigació de Barranco León i Fuente Nueva 3 assegura: “per nosaltres, que a partir d’ara som els responsables de la recerca sobre els jaciments de Plistocè inferior de Guadix-Baza, aquest llibre és un punt de partida per desenvolupar noves línies de recerca, un cop que ja han estat efectuades les caracteritzacions de l’aprovisionament de matèries primeres i de l’elaboració dels instruments lítics. Representa una ajuda extraordinària per continuar els treballs en aquesta regió arqueològica única a Europa”.

Robert Sala a Orce

Robert Sala, director del nou projecte de recerca sobre Orce, en aquesta localitat - Jordi Mestre / IPHES

Entre les línies noves a estudiar, Robert Sala apunta les traces d’ús de les eines de pedra, els remuntatges per identificar les àrees d’activitats i l’estudi de la paleoecologia de les zones d’hàbitat, i el fet de comparar-les amb les trobades a Atapuerca a la Sima del Elefante, que són de la mateixa cronologia (1,3 milions d’anys). L’investigador de l’IPHES ha assenyalat que “a la Sima del Elefante l’ocupació humana és de més curta durada i, una diferència important és que a Orce no s’han trobat restes humanes d’aquesta cronologia i a Atapuerca, sí. En tot cas, són indústries molt antigues, de Mode 1, poc elaborades, similars a les etíops i kenyanes de fa 2 milions d’anys, prenent com a referent l’Àfrica, i de les mateixes característiques que les de Gran Dolina i Dmanissi.

El nou projecte de recerca de l’IPHES sobre Orce serà transdisciplinar i multiinstitucional, coparticipat per diverses institucions com el CENIEH (Centro de Investigación Nacional sobre la Evolución Humana), el Museo Arqueològico de Granada, el Museum National d’Histoire Naturelle de Paris, la Università di Firenze, la Universidad de Granada y la Universidad de Màlaga. Representant de totes elles, més alumnat del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s’impateix a la URV, a més d’estudiants d’altres universitats andaluses integraran un equip de 45 persones que duran a terme la primera excavació d’aquesta nova etapa, del 30 d’agost al 21 de setembre. El finançament del projecte corre a càrrec de la Junta de Andalucía.

“L’objectiu –puntualitza Robert Sala- és treballar dues branques sobre les que s’estructura l’IPHES: la docència i la recerca i, més endavant, la tercera i molt important, la socialització a l’entorn de les ocupacions humanes a Orce des de fa 1,3 milions d’anys”.

technorati tags: , , , , , , ,

24 Jun, 2010

La mostra itinerant sobre el conjunt rupestre de La Roca dels Moros de Cogul es por veure ara a la localitat lleidatana d’Alcarràs

Web de l’exposicióVideoDossier de premsa: notes històriques

Alcarràs és la localitat del Segrià (Lleida) que aquests dies acull l’exposició itinerant Un espai sagrat. La Roca dels Moros de Cogul, on es podrà visitar fins al 6 de juliol, a Lo Casino. Produïda pel Museu d’Arqueologia de Catalunya i l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), s’emmarca dins els actes de celebració de la descoberta d’aquest conjunt de pintures rupestres i de la col·laboració que aquest centre de recerca manté amb la realització del nou Centre d’Interpretació del jaciment de Cogul que obrirà les seves portes pròximament.

La inauguració es va celebrar el 22 de juny i va comptar amb la presència de Ricard Pons, president del Consell Comarcal del Segrià; Jaume Mor, alcalde del Cogul; Gerard Serra, batlle d’Alcarràs; Ramon Viñas, comissari de l’exposició i investigador de l’IPHES, i Lluís Batista, responsable de l’Àrea de Socialització de l’IPHES. Al finalitzar l’acte, Viñas va oferir una complerta visita guiada al nombrós públic assistent.

Pintures de la Roca dels Moros

 Una de les composicions pictòriques identificades a la Roca dels Moros - IPHES

La mostra és un viatge a la creació artística de fa 12.000 anys i alhora proposa un recorregut per la prehistòria del nostre país a través de les pintures i gravats que conformen el conjunt pictòric de la Roca dels Moros. El jaciment s’emmarca en una zona que ha estat habitada per l’ésser humà gairebé de forma contínua des del paleolític i, per tant, molt rica arqueològicament.

La Roca dels Moros és el conjunt d’art rupestre més significatiu i emblemàtic de Catalunya. Figura entre els murals prehistòrics més divulgats de la bibliografia arqueològica peninsular. Ja a principis del segle XX va representar la revelació d’una nova tradició rupestre desconeguda a Europa, un estil de la vessant mediterrània, principalment pictòric, que es donaria a conèixer com a «art llevantí o conjunt postpaleolític naturalista».

L’exposició consta  de plafons amb fotos, inclou quatre audiovisuals i tres vitrines amb diferents objectes del Paleolític, del Neolític i del món iberoromà. Es planteja en dos grans àmbits, una part es dedica pròpiament al mural, amb les seves pintures i gravats (dins del seu hipotètic marc cronològic i cultural), i per l'altra, tots els aspectes complementaris sobre els 100 anys de recerca, la seva situació geogràfica, l’inclusiu dins la Ruta de l'Art Rupestre de Catalunya constituïda pel MAC (Museu Arqueològic de Catalunya), així com el seu futur Centre d'Interpretació, i la investigació que cal afavorir, en la qual l’IPHES hi té els seu lloc.

Al centre de la imatge, Gerard Serra, alcalde d'Alcarràs, i a la seva dreta, Ricard Pons, president del Consell Comarcal del Segriá, i Jaume Mor, alcalde de Cogul. La tercera i quarta persona per la dreta de la foto són Lluís Batista i Ramon Viñas, investigadors de l'IPHES - IPHES

A més, hi ha uns panells retrolluminosos que contenen una àmplia informació fotogràfica acompanyada de textos que faciliten el coneixement de cadascuna de les composicions de la Roca, integrades per unes 48 figures, algunes molt degradades per l'erosió i difícils d'identificar, així com el seu context arqueològic i la recerca acumulada en 100 anys.

La part del context cronològic i cultural de les pintures rupestres esta acompanyada de tres vídeos que mostren les diferents etapes de les pintures de la Roca: la figurativa dels caçadors i recol·lectors; l’esquemàtica dels agricultors ramaders i la d'incisió practicada pels ibers i romans.

A mes, l’àrea de les pintures conté un altre vídeo (el mes gran i principal) amb una animació digital que mostra el procés evolutiu del conjunt, és a dir, com es van integrar les figures dins del mural, doncs de les primeres a les últimes pintures van passar alguns mil·lennis, ha assenyalat Ramon Viñas.

technorati tags: , , , , , , , ,

24 Jun, 2010

Eudald Carbonell, guardonat amb el Premio Internacional Fundación Cristóbal Gabarrón de Ciencia e Investigación

La distinció és compartida amb els codirectors del Projecte Atapuerca i Emiliano Aguirre

Els codirectors del Projecte Atapuerca, entre ells Eudald Carbonell, junt amb l'impulsor d’aquesta iniciativa, Emiliano Aguirre han estat distingits amb el Premio Internacional Fundación Cristóbal Gabarrón de Ciencia e Investigación 2010, "per les seves aportacions al coneixement de l’evolució humana amb un projecte de referència internacional en el camp de la paleontologia, al qual contribueixen nombrosos investigadors de diverses universitats espanyoles", segons ha reconegut el jurat en la seva resolució.

 Eudald Carbonell i Emiliano Aguirre

Eudald Carbonell amb Emiliano Aguirre a Atapuerca - Jordi Mestre/IPHES

A més, el jurat han considerat que Atapuerca "garantirà el lideratge espanyol en aquesta àrea científica durant dècades" i "constitueix també un laboratori excepcional on es formen, a cada campanya d’excavacions, les futures generacions de arqueòlegs que asseguraran la continuïtat i qualitat d’aquest projecte d’investigació".

Finalment, afegeix que l’equip premiat ha contribuït al coneixement i la divulgació dels orígens, hàbits i maneres de vida dels nostres antecessors, posant al descobert els fòssils que van permetre identificar una nova espècie d’homínids que va viure a la serralada burgalesa d’Atapuerca fa més d’un milió d’anys".

Juan Luis Arsuaga, Eudald Carbonell i José María Bermúdez de Castro

D'esquerra a dreta, Juan Luis Arsuaga, Eudald Carbonell i Emiliano Aguirrea - Jordi Mestre / IPHES

Aquest premi l’han rebut en anteriors edicions: Juan José López-Ibor Aliño (2002); Henry de Lumley (2003); Margarida Sales Falgueras (2004); Valentín Fuster Carulla (2005), Santiago Grisolía (2006), Francisco José Ayala (2007), Lynn Margulis (2008) i Carlos Cordón-Cardó (2009).

El premi, una obra original en or de 18 k. de Cristóbal Gabarrón, artista que dóna nom a la Fundació, es lliurarà el pròxim 8 d’octubre al Teatre Calderóm de Valladolid, durant el transcurs d’una gala en la qual es concediran els guardons als nou premiats en les seves corresponents categories.

technorati tags: , , , , , ,

24 Jun, 2010

L’equip de Sota Terra excava a Cabrera de Mar per saber si va ser una gran ciutat romana fa més de 2.000 anys

Dilluns 28 de juny, a les 22.25 a TV3 – web Sota terra

Jordi Rosell: “el potencial i l'espectacularitat del jaciment de Cabrera de Mar queda prou reflectit al capítol"

Va ser Cabrera de Mar una gran ciutat romana fa uns 2.200 anys abans del present? La descoberta fa uns quants anys d’unes termes romanes en aquesta localitat del Maresme (les més antigues de la península Ibèrica) era un clar indici, però cal demostrar-ho. Era una ciutat o només era un territori on hi havia diferents vil•les romanes dedicades a l’explotació agrícola? Aquest és l’enigma que l’equip de Sota terra intentarà resoldre, dirigit per Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), en el quart episodi d’aquesta sèrie, presentada per l’actor Fermí Fernández i en la qual hi prenen part diferents membres d’aquest centre de recerca. Serà dilluns 28 de juny, a les 22.25 hores, a TV3.

Cabrera de Mar

L'equip intenta esbrinar si Cabrera de Mar tenia una trama urbana - TV3

Sota terra excavarà diferents punts amb dos objectius: si confirmen que Cabrera tenia trama urbana (és a dir, carrers), i si es pot confirmar que s’hi encunyava moneda, podran afirmar amb rotunditat que Cabrera era una ciutat romana. I no una ciutat qualsevol: sinó, juntament amb Empúries i Tarraco, la localitat a partir de la qual va començar la romanització del territori català, aleshores habitat i dominat per les diferents tribus iberes.

Eudald Carbonell i Roser Marsal

Eudald Carbonell en una escena a Sota terra, a Cabrera de Mar - TV3

Per a Jordi Rosell, investigador de l’IPHES que fa d’actor a Sota terra, “el potencial i l'espectacularitat del jaciment de Cabrera de Mar queda prou reflectit al capítol. La meva sensació és que hi ha moltíssima feina a fer sobre un moment molt interessant, des del punt de vista històric, com és el contacte entre dues societats o civilitzacions amb interessos completament diferents: els ibers i els romans".

El jaciment

Cabrera de Mar és un petit poble de la comarca del Maresme. L’excavació té lloc en tres punts concrets: a Ca l’Arnau, una gran finca on hi ha les termes i on hi ha molta superfície a excavar; a Can Rodon, un enorme solar sota l’església i on s’han excavat ja diverses estructures de l’època romana; i un pàrquing on hi ha d’haver les  restes d’un carrer romà.

Context històric

La Cabrera romana se situa a l’època de la Roma republicana, un període de vora 500 anys que acabaria quan August es converteix en el primer emperador romà. Poc abans, durant la Segona Guerra Púnica, els romans havien desembarcat a Empúries i hi havia fundat un campament militar. Un cop guanyada la guerra, conquerida i pacificada Hispania, els romans van començar un fulgurant i eficaç procés de romanització. Van imposar la seva organització política i administrativa, social i econòmica. El llatí vulgar va eliminar les llengües ibèriques i es va imposar el culte a l'emperador. I va començar un període històric del qual avui encara en perdura una enorme herència.

technorati tags: , , , , , , , , ,

18 Jun, 2010

L’equip de Sota terra cerca a la Boella rastres de l’Homo antecessor, l’espècie de més de 800.000 anys descoberta a Atapuerca

TV3 dedica el capítol de dilluns 21 de juny a aquest jaciment de La Canonja on l’IPHES va trobar restes de mamut

Personal d’aquest institut mostra des del terreny i des de laboratoris de la URV què ens diuen les eines de pedra prehistòriques sobre aquells homínids

Josep Vallverdú, Andreu Ollé i Palmira Saladié, membres de l’IPHES, entre els principals protagonistes junt a Eudald Carbonell, Fermí Fernández i Jordi Rosell

Vídeo reconstrucció Homo antecessor en 3DWeb Sota terra - Opinina al perfil de l'IPHES al Facebook i a Twitter

L’equip de Sota terra, encapçalat per l’actor Fermí Fernández i Eudald Carbonell, director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), cerca en el capítol que TV3 emetrà dilluns 21 de juny, a les 22.25 h, rastres de l’Homo antecessor, espècie descoberta a Atapuerca (Burgos) i que va viure a Europa almenys fa més de 800.000 anys. Ho farà al jaciment del barranc de la Boella (La Canonja, Tarragonès), on l’IPHES desenvolupa un projecte de recerca i on es van localitzar restes de mamut. Per aquest motiu, Pep Vallverdú, responsable de l’excavació, intervindrà en aquest capítol en el paper de l’home més sapiens del barranc.

Pep Vallverdú, el més sapiens de la Boella

                                                                                             TV3

L'objectiu d'aquest episodi és trobar evidències de presència homínida a la Boella, és a dir a terres tarragonines, de fa entre 800.000 i un milió d'anys. Ho aconseguiran? Als anys 70, un arqueòleg reusenc, Salvador Vilaseca, ja ho va afirmar, però en no poder demostrar-ho, no va ser pres en consideració. Ara l’equip de Sota terra ho intentarà constatar i explicar científicament.

Fa un milió d'anys, a la península Ibèrica hi vivia l'Homo antecessor, per tant, la pregunta és: també va viure aquesta espècie a la Boella? Per aquest motiu buscaran restes directes d'aquest homínid, però alhora s’empraran altres maneres de confirmar aquesta presència: les restes d'animals, molts dels quals se’ls cruspien, i les eines de sílex. Si analitzant aquestes restes al laboratori s’aconsegueix evidenciar que fauna i eines de pedra estan relacionats (marques de tall als ossos, pedres desgastades, etc.) podrem confirmar que fa un milió d'anys també hi havia l'Homo antecessor per aquestes terres.

 

Eudald Carbonell i Andreu Ollé a la Boella

 

 Eudald Carbonell i Andreu Ollé durant el rodatge mentre es preparaven per experimentar amb les restes d'una vaca - Jordi Mestre / IPHES

Un altre repte serà comprovar si es pot esquarterar una vaca amb l'única ajuda de les pedres de sílex, com feien els homínids fa un milió d'anys. Es dura a terme amb l’ajuda de Pep Vallverdú, Andreu Ollé i Palmirà Saladié que, a més d’informar sobre el jaciment, faran un cas pràctic d’arqueologia experimental, dirigits per Eudald Carbonell. “D’aquesta manera es podrà veure com elaboraven i com utilitzaven les eines aquells homínids”, assegura Andreu Ollé.

El mateix investigador remarca que “eren instruments molt antics, poc elaborats i concebuts per efectuar tasques senzilles de tallar carn”. Posteriorment, veurem com aquestes eines són analitzades al microscopi, als laboratoris del Servei de Recursos Científics i Tècnics de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. “Concretament -apunta Palmira Saladié- agafem peça per peça i identifiquem les traces d’ús per comprovar si es van fer servir per tallar carn o no”. És a dir, un exemple evident de com l’arqueologia experimental pot ajudar a conèixer el nostre passat.

Eudald Carbonell i Palmira Saladié a la Boella

Eudald Carbonell i Palmira Saladié observen algunes de les eines trobades durant el rodatge - Jordi Mestre / IPHES

Context històric

El jaciment de la Boella ha de contribuir de manera fonamental al coneixement de les primeres dispersions humanes que procedents d'Àfrica es van escampar per Europa fa un milió d'anys. És a dir, en el Plistocè. D'aquesta manera, la Boella se situa en la mateixa línia de recerca, i en una edat semblant, de jaciments com Atapuerca (Burgos) i Orce (Granada). Fins fa 10 anys es considerava que a Europa no hi havia hagut població humana abans de fa 500.000 anys, però les troballes succeïdes en els jaciments esmentats han invalidat en els darrers anys aquesta teoria, i s'ha demostrat una ocupació humana molt més anterior, més enllà fins i tot d'un milió d'anys enrere. L'Homo antecessor descobert a Atapuerca fa pocs anys es va convertir en el, ara per ara, primer homínid europeu.

technorati tags: , , , , , , , ,

18 Jun, 2010

Nou èxit: prop de 600.000 persones van seguir el segon episodi del programa Sota terra, dedicat a la Batalla de l’Ebre

Va tornar a ser el programa més vist a Catalunya dins de la seva franja horària - Web Sota Terra

Sota terra, va tornar a ser el programa més vist a Catalunya dins de la seva franja horària, amb l’emissió de l’episodi que es va podeu veure dilluns 14 de juny al vespre, a TV3, dedicat a la Batalla de l’Ebre; va aconseguir prop d’un 20% de share, la qual cosa representa que va ser vist per unes 600.000 persones.

Corbera d'Ebre

Escena al municipi de Corbera d'Ebre -TV3

En aquella ocasió es mostrava com l’equip d’arqueòlegs dirigits per Eudald Carbonell, director de l'IPHES (Institut Català de Paleoeoclogia Humana i Evolució Social) va excavar durant tres dies a la confluència dels termes municipals de Corbera d’Ebre, Vilalba dels Arcs i la Fatarella. El moment més emotiu d’aquest capítol va esdevenir quan es va trobar una inscripció amb un nom a la paret d’un antic polvorí: "Owen". Sota terra va descobrir que es tractava d’un membre de les Brigades Internacionals que fa més de 70 anys va abandonar els Estats Units per participar a la Guerra Civil en defensa de la República. Les investigacions van portar Sota terra fins al fill d’Owen, que no va dubtar a anar als escenaris on el seu pare va combatre el feixisme.

technorati tags: , , , , ,

18 Jun, 2010

Milloren una tècnica que ara permet analitzar amb animacions en 3D les taques de sang detectades en fòssils i en proves forenses

Fins ara per observar-les en tres dimensions calia l’ús d’imatges estàtiques i d’unes ulleres especials

Conèixer la morfologia de la sang és clau per avançar en el coneixement de l’evolució humana o per resoldre un cas judicial

Fa uns mesos es va presentar una tècnica que permetia veure amb més precisió la morfologia de les taques de sang detectades en restes fòssils o en proves forenses. S'observaven en tres dimensions imatges obtingudes només en dues amb l’ús d’unes ulleres especials. Ara, però, s’ha donat un nou salt tecnològic amb una nova implementació tècnica que permet fer aquestes anàlisis amb animacions en 3D a partir de petites sèries de micrografies (vistes molt augmentades d’una realitat molt petita als nostres ulls) obtingudes amb microscopi electrònic de rastreig (MER) parcialment desenfocades, que quan s’ajunten es veuen correctament.  L’autor d’aquests treballs és Policarp Hortolà, investigador de l'Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona que col·labora amb l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).  Els resultats obtinguts han estat publicats en el volum 41 (1) de la revista Micron.

Animació en 3D de taques de sang

Imatges estàtiques corresponents a una animació en 3D d'una taca de sang. Ho podem veure com a imatge normal en escala de grisos, i com a imatge topogràfica en colors diferents segons l'alçada on es troben els diferents glòbuls rojos a la superfície de la taca - IPHES 

Gràcies a les micrografies obtingudes amb el MER es va poder evidenciar que el relleu prim d’una taca de sang pot estar plena d’irregularitats topogràfiques, com si veiéssim una cadena de muntanyes des de l’aire. Ho va descobrir Policarp Hortolà, però quedava el problema d’arribar a veure bé algunes zones de les imatges.

“Aquest és un factor limitant especialment greu si després volem generar animacions en 3D que estiguin totalment enfocades –assegura Policarp Hortolà-. La implementació tècnica que s'ha fet té la intenció de poder resoldre aquest problema en superfícies molt irregulars”. Aquesta ha consistit en fer servir un software que en principi està pensat per a altres usos com la microscòpia òptica, però que aquest científic ha aplicat a la microscòpia electrònica. Després, ha utilitzat altres programes informàtics que permeten convertir el format de les animacions. “Els millors resultats en quant a 'adequació analítica' dels fitxers els he obtingut quan les animacions han estat en format .wmv (Windows Media Video)”, comenta.

Policarp Hortolà

L'investigador Policarp Hortolà - Consol Bàdenas

Aquest mètode té uns avantatges clars respecte a l’anterior. Ens ho explica Policarp Hortolà: “primer, que no necessites fer servir ulleres especials, ho veus amb l'ull nu. Segon, que mentre que les micrografies tradicionals o en anàglif et mostren només un angle de visió (és a dir, des del damunt de la mostra o d'esquitllada), amb les animacions pots veure la superfície d'interès des de molts angles visuals diferents. Tercer (i relacionat amb l'anterior), que et permet de veure el grau d'irregularitat de la superfície que estàs veient, ja en la visió 'textural' (vista normal de les imatges), però especialment en la visió 'topogràfica' o vista de les diferents alçades, a base d’aplicar un color diferent a cadascuna d’elles.

El mateix científic puntualitza: “he aplicat aquest procés a les taques de sang perquè són la meva especialitat, però els mètodes utilitzats es poden usar per a l'estudi de les microestructures superficials d'altres materials orgànics o inorgànics dels quals sigui difícil d'obtenir imatges enfocades a partir d'una sola micrografia de microscopi electrònic de rastreig”.

Conèixer la morfologia de les taques de sang, que es troben, per exemple, en eines prehistòriques o en proves forenses és clau per avançar en el coneixement de les característiques de les restes orgàniques prehistòriques o en la resolució d’un cas judicial. Aconseguir-ho no és un tasca gens fàcil. Per aquest motiu és molt important perfeccionar i cercar noves tècniques i metodologies de treball que facilitin el seu estudi.

technorati tags: , , , , , , , , , ,

10 Jun, 2010

Una dent d’una criatura de fa 13.000 anys trobada al Molí del Salt es converteix en la resta humana més antiga de les comarques tarragonines

La va identificar un equip de l’IPHES durant la campanya d’excavació d’aquest maig i és la primera pertanyent a un homínid que es descobreix en aquest jaciment

També destaca una nova placa d’esquist amb gravats i un penjoll fet amb petxina d’un cargol marí

A més, es van registrar 5.000 noves restes de fauna i d’eines de pedra

Una dent de llet corresponen a una criatura que va viure fa uns 13.000 anys a l’actual terme municipal de Vimbodí i Poblet, a la Conca de Barberà, concretament al indret que avui coneixem com el jaciment del Molí del Salt, és ara per ara la resta humana més antiga documentada a les comarques tarragonines. La troballa es va produir durant l’excavació que del 3 al 29 de maig va dur a terme un equip integrat per membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i alumnat del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari, que s’imparteix en aquest centre. Mai abans havien aparegut restes d’homínid en aquest jaciment. A banda d’aquesta peça, l’excavació d’enguany ha posat també al descobert més de 5.000 noves eines de pedra i restes de fauna, així com una nova placa d’esquist amb gravats i un penjoll fet amb la petxina d’un cargol marí.

Penjoll paleolític

Ornament fet amb petxina de cargol marí trobat al Molí del Salt - IPHES

Pel que fa al fòssil humà, “es tracta d’una dent de llet corresponent a una criatura, la qual, per la seva cronologia -afirma Manuel Vaquero- només pot ser d’un Homo sapiens, perquè era la única espècie homínida existent a la Terra en aquells moments”.

Sobre el motiu pel qual s’ha localitzat només aquesta resta humana en un jaciment amb una presència de fauna i d’indústria lítica molt abundant, el director de l’excavació assenyala:  “Potser li va caure mentre vivia al jaciment o potser pertany a un individu que havia mort. Això només ho podrem saber desprès de l’estudi que s’ha de realitzar. En el primer cas, seria coherent amb el caràcter domèstic de les ocupacions humanes que mostra el registre trobat fins ara al jaciment, doncs el Molí del Salt hauria funcionat com un campament de caçadors en el que viurien famílies senceres i, per tant, la presència d’un nen seria del tot lògica. En el segon cas, indicaria un ús funerari de l’abric, la qual cosa representaria una novetat”.

Respecte a la placa gravada en esquist, “l’observació preliminar ens ha permès identificar la figura d’un cavall, si bé no es descarta –explica Manuel Vaquero- que hi puguin haver altres representacions que només es podran esbrinar quan s’hagi fet la neteja de la peça”. Amb aquesta ja són dotze els objectes d’art moble trobades al Molí del Salt, la majoria amb representacions d’animals, essent la major col·lecció d’aquesta manifestació artística trobada a Catalunya i pertanyent al Paleolític superior. “Destaca el fet que, amb la d’enguany, ja són quatre les figures de cavalls comptabilitzades, la qual cosa contrasta amb el fet de que no s’hagi recuperat cap resta òssia de cavall des que es van iniciar les excavacions l’any 1999”, observa Manuel Vaquero.

Excavació al Molí del Salt

Excavació al Molí del Salt durant el maig - Jordi Mestre / IPHES

Per la seva part, la petxina perforada s’afegeix a altres exemplars recuperats en campanyes anteriors, però té la singularitat de ser la primera vegada que es tracta d’un cargol marí. “Aquests elements eren utilitzats habitualment com objectes d’adorn personal al llarg del Paleolític superior i certifiquen que els grups que freqüentaven el Molí del Salt visitaven de vegades la zona costanera, situada a uns 45 km en línia recta, o tenien contactes amb altres poblacions que hi vivien”, puntualitza el mateix investigador de l’IPHES.

Per últim, sobre les 5.000 restes fòssils d’eines de pedra i de fauna, cal assenyalar que la indústria lítica està feta amb sílex i s’utilitzaria per a un ampli ventall d’activitats domèstiques. Dels animals, sobresurt la presència del conill, encara que se’n troben també restes de cérvol i cabra.

Els treballs d’excavació al Molí del Salt compten amb el suport del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa del mateix govern català, del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, de l'Ajuntament de Vimbodí i Poblet, i del Museu-Arxiu de Montblanc i Comarca.

technorati tags: , , , , , , , , ,

10 Jun, 2010

Guardonen l’investigador de l’IPHES Antoni Canals amb la beca Prince Rainier III de Mònaco

És un reconeixement  a la seva feina de recerca sobre les primeres poblacions europees

Antoni Canals, professor de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) i membre de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), ha estat guardonat amb la beca Prince Rainier III de Mònaco que atorga la Fondation Albert I, Prince de Monaco de l’Institut de Paléontologie Humaine (IPH) en reconeixement a la seva trajectòria científica pel que fa a l’estudi sobre les primeres poblacions europees.

Antoni Canals i Albert II de Mònaco

Antoni Canals parlant amb el príncep Albert II de Mònaco - IPH

El premi, dotat amb 3.000 euros, el va rebre de mans del príncep Albert II de Mònaco el passat 2 de juny, en un acte celebrat a la seu de l’Institut de Paléontologie Humaine (IPH), a Paris, en el marc de la celebració d’un col·loqui internacional sobre Els primers poblaments prehistòrics humans als diferents continents, organitzat per aquest centre de recerca que dirigeix el prestigiós arqueòleg Henry de Lumley, i al qual també van assistir Eudald Carbonell i Robert Sala, director i responsable de l’Àrea de Docència de l’IPHES respectivament. L’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social col·labora amb l’IPH en la realització de nombrosos projectes de recerca a Europa i Àfrica.

Antoni Canals ha rebut la beca Prince Rainier III de Mònaco per la capacitat per establir una base de coneixement que recull àmpliament les aportacions científiques procedents de diferents jaciments de l’Estat espanyol i de tota l’àrea del Mediterrani per abordar l’estudi de la cronologia, així com l’evolució de les cultures prehistòriques, els intercanvis culturals, i l’adaptació dels homínids al seu entorn.

Grup guardonat

El primer per l'esquerra, Anotni Canals, amb la resta de guardonats i el príncep Albert II de Mònaco - IPH

Per a Antoni Canals, haver rebut aquest premi significa un reconeixement al treball desenvolupat en la sistematització i internacionalització dels continguts científics de la recerca sobre el Plistocè inferior i mig europeu, especialment a la conca euromediterrània”.

L’IPH, que ara celebra el centenari de la seva creació, és un exemple de recerca i de socialització sobre evolució humana.

technorati tags: , , , , , , , ,

10 Jun, 2010

50 membres de l’IPHES prenen part en l’inici de les excavacions a Atapuerca d’aquesta campanya

En total, 75 investigadors procedents de diferents centres emprenen els treballs d’aquest any que es desenvoluparan del 15 de juny al 25 de juliol

Un equip integrat per 75 persones comencen dimarts 15 de juny una nova campanya d’excavacions a Atapuerca (Burgos). D’aquest total, una cinquantena són membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i alumnat del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s’imparteix en aquest centre.. Els treballs, que es desenvoluparan fins al 25 de juliol, estan codirigits per Eudald Carbonell, director de l’IPHES. La resta d’arqueòlegs que enceten la temporada procedeixen de la Universidad de Burgos i del CENIEH (Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana).

Excavacions a Gran Dolina

Eudald Carbonell al jaciment de Gran Dolina, a Atapuerca, en una campanya anterior - Jordi Mestre / IPHES

Durant aquest mes, l’excavació se centrarà al jaciment de la Sima del Elefante, on s’han trobat restes humanes de més d’1,3 milions d’anys; a la Covacha de los Zarpazos; a Gran Dolina, on es va descobrir l’Homo antecessor; la Cueva del Mirador i l’assentament a l’aire lliure nomenat Hotel California.

L’1 de juliol s’incorporarà la resta de l’equip arribant a les 150 persones procedents, a més dels centres esmentats abans, de la Universidad de Zaragoza i de la Universidad Complutense, i en menor part, d’altres centres universitaris i de recerca de l’Estat espanyol i de l’estranger.  Llavors també s’excavarà al Portalón, a la Sima de los Huesos i a la Galería de las Estatuas.

La Junta de Castilla y León és qui financia aquesta campanya d’excavació. Per la seva part, la Fundación Atapuerca dóna suport a la investigació, aporta personal, material, infraestructura i serveis, tant logístics com tècnics, imprescindibles per al bon funcionament dels treballs que es realitzen en aquests jaciments.

technorati tags: , , , , , ,

10 Jun, 2010

Comença la quarta campanya d’excavacions a la Cova de Valdavara

Del 7 de juny fins a les acaballes de juliol es desenvolupa la quarta campanya d’excavacions a les coves de Valdavara (Becerreá, Lugo), en el marc del projecte de recerca “Ocupacions humanes durant el Plistocé a la conca mitjana del Miño”, que duent a terme conjuntament l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, alguns membres de la qual formen part de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), i la Universidade de Santiago de Compostela. Hi pren part un equip integrat per una desena de persones procedents de les institucions esmentades.

Entre els treballs previstos a realitzar, “aquest any es portarà a terme un sondeig en un nou jaciment, Valdavara 3, situat en els terrenys d’una pedrera i on l’any passat, arran d’una voladura, es va descobrir una cavitat de grans dimensions”, comenta Manuel Vaquero, membre de l’IPHES i director de l’excavació. “En els sediments despresos del rebliment d’aquesta cavitat –prossegueix- es van recollir una gran quantitat de restes de fauna, corresponents a diferents espècies de macromamífers (rinoceront, hiena, lleó, cavall, pantera, os...), i algunes peces d’indústria lítica. A l’espera de disposar de datacions absolutes, estimem que el jaciment pot correspondre al Plistocè mitjà final o Plistocé superior inicial”.

Restes de fauna recuperades l'any 2009 a Valdavara 3 - IPHES

Un sondeig arqueològic serveix per avaluar en poc temps (comparat amb una excavació en extensió) el potencial del jaciment arqueològic. Per aquest motiu, s’agafen només pocs metres quadrats de la superfície del jaciment per excavar i arribar a la base del dipòsit. En aquest sentit, l’objectiu de la intervenció d’aquest any a Valdavara 3 “és determinar si encara queda dipòsit arqueològic conservat, o si tot va caure arran de la voladura”, puntualitza Manuel Vaquero. Aquests treballs es porten a terme mitjançant un conveni entre la Xunta de Galícia i la Universidade de Santiago de Compostela.

A més, es continuarà amb els treballs a la Cova de Valdavara 1 i 2, on l’equip excava des de l’any 2007 i on s’han trobat evidències de l’Edat del Bronze, del Neolític final/Calcolític, del Mesolític i del Paleolític superior final. Tant per aquestes feines com pel sondeig a Valdavara 3 es compta amb el suport del Concello de Becerreá (l’ajuntament d’aquest municipi).

technorati tags: , , , , , , , , , , ,

8 Jun, 2010

Gairebé 700.000 persones van veure el primer episodi de Sota terra

El capítol dedicat a Arnau Mir de Tost va tenir un share del 21,4%

VIDEO promoció - Web de Sota terra  - Comenta la sèrie als perfils de l’IPHES a FACEBOOK i a TWITTER

El primer episodi del programa ‘Sota terra’, que va emetre TV3 dilluns 7 de juny a la nit, va ser el més vist en la seva franja horària. Prop de 700.000 catalans, concretament 680.000 (un 21,4% de share) van seguir les aventures científiques encapçalades per Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), pel castell d’Àger, a la comarca de la Noguera. També intervenia, entre d’altres, Jordi Rosell, investigador docent de l'Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) adscrit a l’IPHES.

Una de les escenes a Àger

Una de les escenes del primer capítol - TV3

El primer programa estava dedicat a la figura d’Arnau Mir de Tost, el gran senyor de la guerra del segle XI i la primera persona que va organitzar una croada, la de Basbastre, 30 anys abans de la de Jerusalem.

technorati tags: , , , , ,

8 Jun, 2010

Sota terra recorda la batalla de l’Ebre

“Guerra civil:  la vida a les trinxeres”, dilluns 14 de juny, a les 22.25, a TV3 - web Sota terra -Video promoció

La sèrie també als perfils de l'IPHES a Facebook i Twitter, o al personal d'Eudald Carbonell a Facebook

 

En aquest segon capítol, l’equip de Sota terra, sèrie dirigida científicament per Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), excava en diversos punts on va tenir lloc la batalla de l’Ebre de la guerra civil espanyola. Obren diversos fronts: el punt de partida són unes restes humanes trobades fa poc. Excaven per intentar descobrir si són restes de soldats morts.  A quin bàndol pertanyien? Per què van morir?

Escena a Corbera d'Ebre

Una escena del capítol, filmada a Corbera d'Ebre - TV3

També excaven les restes d’una de les dotzenes de trinxeres que encara avui s’endevinen entre la malesa. L’objectiu és reconstruir-la i passar-hi una nit com feien els soldats que van  haver de lluitar i patir en aquesta terrible batalla.

Sota terra visita també un polvorí que s’ha trobat recentment, i a la paret del qual hi ha un enigmàtic nom gravat: Owen. Les primeres investigacions apunten que és un brigadista internacional. En segueixen la pista… esbrinaran moltes més coses de la seva vida?

El darrer punt d’atenció no és estrictament arqueològic, però sí d’una gran importància històrica i documental: reben la visita de dos combatents del bàndol republicà, dos membres de l’anomenada lleva del biberó, dos supervivents d’aquella batalla, que donaran testimoni del que va ser aquell infern. Aquest és sens dubte un dels capítols més intensos, més emotius, i alhora més necessaris de Sota terra.

Per a Jordi Rosell, arqueòleg de l’IPHES que pren part en el capítol: "La sensació de passar una nit a les trinxeres i de "visualitzar" la duresa dels combats que hi va haver al front de l'Ebre va ser molt estranya”.

El jaciment:

L’equip excava a la confluència de tres termes municipals: Corbera d’Ebre, Vilalba dels Arcs i La Fatarella. El paisatge ha canviat bastant des del 1938. Aleshores era força més pelat, amb més conreus. Avui, el progressiu abandonament de les feines agrícoles ha fet que la vegetació vagi guanyant terreny a gran velocitat.

No cal excavar gaire per anar trobant restes de la batalla: es van disparar tants trets, van caure tantes bombes, hi va lluitar tanta gent, que és fàcil trobar restes de bales, de granades, de restes de pous de tiradors, de llaunes de conserva i de tota mena d’objectes relacionats amb la batalla. I, malauradament, encara hi ha molts cossos de soldats desapareguts. Molts soldats (molts d’ells nois que no havien fet ni els vint anys) que van perdre la vida en aquella batalla salvatge. Des de fa poc, el Memorial de les Camposines que s’ha alçat a la zona permet que cada resta humana que es recupera, sigui del bàndol que sigui, tingui una sepultura digna.

Context històric:

La batalla de l‘Ebre, l’enfrontament més cruent de la guerra civil espanyola, va durar gairebé quatre mesos. Del 25 de juliol al 16 de novembre de 1938, l’exèrcit republicà i l’exèrcit franquista van enfrontar-se sense descans. La matinada del dia 25, l’exèrcit republicà va començar l’ofensiva, creuant el riu Ebre per diferents punts entre Mequinensa i Amposta. L’acció va sorprendre les tropes franquistes, que van haver de recular posicions. La batalla podia haver acabat aquí, però el general Franco va decidir recuperar el territori perdut a qualsevol preu. L’exèrcit franquista va trigar més de cent dies a recuperar el que els republicans van ocupar en un dia. Prop de 100.000 morts entre un i altre bàndol van ser el preu a pagar.

technorati tags: , , , , , , ,