www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

27 Set, 2013

Un article sobre el canibalisme a Atapuerca és el que més repercussió social va tenir el 2012 dels publicats al Journal Human Evolution

La prestigiosa revista ha elaborat un rànquing que calcula la comunicació 2.0, a més dels tradicionals indicadors

El sistema aplicat es diu Altmetrics i compta en temps real les converses en línia, les mencions, la presència als blogs, a les xarxes socials i fins i tot a la Viquipèdia

Notícia del JHE– Article descàrrega gratuïta - informació publicada al blog

Per a una institució científica és molt important publicar en revistes d’impacte, perquè avala el valor de la recerca que desenvolupen els seus membres però, a més, és clau que arribin a la societat en general. Actualment, hi ha alguns sistemes mètrics que permeten calcular en temps real el grau de socialització que s’ha aconseguit.

En aquest línia, la prestigiosa revista Journal Human Evolution acaba de donar a conèixer un rànquing basat en articles que va publicar durant el 2012 i el primer lloc l’ocupa un text sobre el canibalisme documentat a Atapuerca (Burgos). La signant principal era Palmira Saladié, investigadora de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i es titulava “Intergroup cannibalism in the European Early Pleistocene: The range expansión and imbalance of power hypotheses” (El canibalisme intergrupal durant el Plistocè Inferior Europeu: les hipòtesis de l’expansió del territori i desequilibri del poder).

Palmira Saladié a Atapuerca

Palmira Saladié, investigadora de l'IPHES i autora principal de l'article, a Atapuerca - Jordi Mestre/IPHES

A més de Palmira Saladié signaven l’article Rosa Huguet, Antonio Rodríguez-Hidalgo, Isabel Cáceres, Montserrat Esteban i Eudald Carbonell, tots ells membres de l’IPHES, a més de Juan Luis Arsuaga i José María Bermúdez de Castro, aquests dos codirectors del Projecte Atapuerca juntament amb Carbonell.

La notícia es va publicar al blog Les activitats de l’IPHES el 5 de setembre, amb motiu de la publicació en línia de l’article al Journal Human Evolution, i es va fer córrer pels diversos canals de comunicació d’aquest institut (Facebook, twitter). S’explicava com Homo antecessor,  una espècie homínida que va viure fa sobre 800.000 anys a Atapuerca (Burgos), consumia membres d’altres grups. Els exemplars capturats eren majoritàriament individus immadurs de manera recurrent i en el seu consum aplicaven els mateixos processos de carnisseria que als animals. Davant els abundants recursos que llavors tenia la Sierra de Atapuerca, se suggeria la possibilitat que es practiques per la defensa i ampliació del territori. Aquest tipus de canibalisme ha estat registrat també entre els ximpanzés a l’actualitat.

Blog IPHES canibalisme

La notícia es va publicar al blog Les activitats de l'IPHES el 5 de setembre de 2012 i des d'allí es va fer córrer per les xarxes socials - IPHES

Per saber quins han estat els articles de més èxit social i científic, el Journal Human Evolution ha utilitzat un sistema mètric relativament nou, Altmetrics, que calcula la quantitat de converses en línia que ha generat un text, incloent-hi la seva presència a les xarxes socials (les citacions, mencions, marcadors...), el número de notícies que s’han publicat sobre el tema, els blogs on se’n parla i, fins i tot, si surt a la Viquipèdia.

O sigui que valora molt la comunicació 2.0, sense perdre de vista els tradicionals índexs com el Mendeley i el F1000, propis de les publicacions acadèmiques, que compten amb indicadors com ara el número de descàrregues dels articles i el desglossament geogràfic dels qui en fan ús.

Interès i debat

De manera que Altmetric avalua el nivell d’interès i el debat que genera una investigació, tant a nivell social com acadèmic, ja que també es tracta d’un mitjà per estimar el quantitat de discussions generades entre investigadors d’altres institucions.

El Journal Human Evolution és una de les revistes científiques de més impacte sobre articles relacionats amb l’estudi de l'evolució humana, en els seus més diversos aspectes, tot i que el focus central és la paleontologia, incloent-t’hi tan fòssils humans com d’altres primats. També s’interessa per recerques comparatives de les espècies vives, tant des del punt de vista morfològic com molecular. Els seus articles fan referència a descripcions dels nous descobriments, interpretacions sobre material nou, i avaluacions de la filogènia i la paleobiologia dels primats.

technorati tags: , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Un colom és un ocell o un mamífer?: