17 Nov, 2013
L’IPHES amplia la seva oferta docent amb un grau en Antropologia i Evolució Humana que imparteix amb la URV i la UOC
Es pot cursar en dues modalitats: la virtual i la semipresencial
Fitxa
acadèmica - en castellà
Els projectes de recerca que desenvolupa l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), amb presència als principals jaciments internacionals en el seu àmbit, han estat claus en la creació del nou Grau en Antropologia i Evolució Humana, que imparteixen conjuntament la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
Alumnat del Grau en Antropologia i Evolució Humana en una sessió presencial al campus Catalunya de la URV, en una classe impartida pel professor Robert Sala, que és alhora responsable de l'Àrea de Docència de l'IPHES - Gerard Campeny/IPHES
D’aquesta manera, l’IPHES amplia la seva oferta docent que ja té una important nombre de personal investigador com a part del professorat del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana i el Doctorat en Prehistòria, que es fa en paternariat estranger i la URV, així com el Grau en Història, també d’aquesta Universitat.
El Grau en Antropologia i Evolució Humana pretén proporcionar la formació necessària per a l'estudi i comprensió de la varietat de les societats i cultures humanes, les seves causes i els seus significats dins d'un enteniment de la complexitat de la vida social.
El currículum formatiu contempla la diversitat cultural com una diferenciació adaptativa a ambients diversos. Amb això, es reprèn una concepció àmplia de l'Antropologia que s'ha desenvolupat especialment en els països de parla anglesa i a Llatinoamèrica. Aquest grau interuniversitari permet continuar amb estudis de postgrau més específics de les universitats participants i de l'entorn nacional i internacional.
Es pot cursar en dues modalitats: la virtual i la semipresencial. En el primer cas es fa a través del campus virtual de la UOC. El model semipresencial ho combina amb la impartició de sessions presencials de determinades assignatures al Campus Catalunya de la URV, a Tarragona.
technorati tags: docència , antropologia , evolució humana , jaciments , internacionalització , graus , alumnat , doctorat , postgrau , diversitat cultural16 Nov, 2013
Beques per assistir al congrés mundial d'arqueologia que se celebrarà al setembre de 2014 a Burgos
L'organització del XVII Congreso Mundial de la Unión Internacional de Ciencias Prehistóricas y Protohistóricas (UISPP), que se celebrarà a Burgos el setembre de 2014, oferta 100 beques que cobreixen la meitat de la matrícula, destinades a estudiants d'universitats espanyoles, no graduats.
La presència dels jaciments d'Atapuerca ha estat clau perquè el congrés es faci a Burgos - Jordi Mestre/IPHES
Es donarà prioritat als que formen part de centres que col·laboren en l'organització del congrés: Universidad de Burgos, Universidad Complutense de Madrid, Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Universidad de Zaragoza y Universidad del País Basco.
Els interessats han d'enviar un email a uispp2014@fundacionatapuerca.es amb un certificat de la matrícula 2012-2013.
El congrés tindrà lloc a la Universidad de Burgos de l'1 al 7 de setembre de 2014. Hi participaran nombrosos arqueòlegs, geòlegs, paleontòlegs, ecòlegs i professionals de les diverses disciplines vinculades a aquest àmbit de la ciència, vinguts d'universitats i institucions científiques dels cinc continents.
technorati tags: docència , estudiants , arqueologia , matrícula , prehistòria , protohistòria , universitats14 Nov, 2013
Curs sobre Orce i els secrets de l'evolució humana a Europa
El Departamento de Prehistoria y Arqueología de la Universidad de Granada, amb la col.laboració de la Consejeria de Educación, Cultura y Deporte de la Junta de Andalucía, i l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) han organitzat el curs d'arqueologia i paleontologia "Orce i els secrets de l'evolució humana a Europa", que se celebrarà al Parque de las Ciencias de l’esmentada ciutat andalusa, del 20 al 23 de novembre. A més de comptar en la codirecció amb dos investigadors de l'IPHES, Robert Sala i Bienvenido Martínez-Navarro, que també estan al capdavant del projecte d'investigació d'Orce, en el curs prendran part altres membres d'aquest centre com l'arqueòloga Rosa Huguet i el paleontòleg Jordi Agustí .
Gràcies als seus importants jaciments arqueopaleontològics, Orce s'ha convertit en les últimes dècades en un espai paradigmàtic i, alhora, clau per a l'estudi de les primeres ocupacions humanes al continent europeu. Per això, en els últims anys es vénen desenvolupant diversos projectes d'investigació en diferents jaciments arqueològics d'Andalusia.
Excavacions a Venta Micena aquest estiu, sota la direcció de l'IPHES - Jordi Mestre/IPHES
Amb aquestes jornades es pretén acostar a la societat el resultat d'aquests treballs, mostrant l'esforç dels diferents grups de recerca i els notables avenços científics que s'estan produint, així com el suport dels diferents agents públics i privats que permet el seu desenvolupament.
Els protagonistes dels mateixos, equips d'investigació interdisciplinaris, tant andalusos com de la resta de l'Estat espanyol i internacionals, mostraran les troballes de les seves últimes campanyes de treball, presentant dades de primera mà, en molts casos inèdits, que trigaran bastant temps a veure la llum, bé en forma de publicacions científiques d'impacte o en textos divulgatius.
Activitats didàctiques
De forma paral·lela a la celebració del curs es desenvoluparà una activitat didàctica a l'IES "Pare Suárez" de Granada, en concret, unes conferències i una exposició, amb rèpliques de cranis d'homínids i de grans mamífers quaternaris un dels principals jaciments d'Orce, Venta Micena, i il·lustracions de reconstruccions de fauna d'aquest i altres emplaçaments de la zona, dissenyats per Mauricio Antón. Aquestes activitats estan dirigides a escolars de batxillerat de Granada.
Aquestes activitats estan organitzades pel Departamento de Prehistoria y Arqueología de la Universidad de Granada, la consejería de Educación, Cultura y Deporte de la Junta de Andalucía i l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Col·laboren: Obra Social “la Caixa” i el Parque de las Ciencias de Granada
technorati tags: paleontologia14 Oct, 2013
Una trentena d’alumnes del Grau en Història de la URV visiten l’IPHES i fan diferents tallers didàctics sobre la Prehistòria i l’Evolució Humana
Un grup de 30 alumnes de tercer curs del Grau en Història del Departament d'Història i Història de l'Art de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona ha visitat recentment l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) en el marc de les assignatures de Prehistòria i Prehistòria de la Península Ibèrica que imparteixen respectivament les investigadores d’aquest centre de recerca Ethel Allué i Isabel Cáceres. L’objectiu era viure de primera mà com treballa el personal investigador i adquirir coneixement sobre diferents disciplines que s'apliquen en la recerca sobre la prehistòria i l’evolució humana.
Els assistents van ser rebuts pel director de l'IPHES, l'arqueòleg Eudald Carbonell - Gerard Campeny/IPHES
L’estudiantat va passar 7 hores a l’IPHES. Després de ser rebuts pel director d’aquest centre, l’arqueòleg Eudald Carbonell, la investigadora Marta Fontanals els va parlar de les diferents tasques científiques que es duen a terme.
Posteriorment van efectuar un recorregut per les instal·lacions i a mig matí van començar els diferents tallers. Es van organitzar tres i tots van poder gaudir d’ells de manera rotativa. Un va estar dedicat a la tecnologia lítica i d’aquesta manera van poder conèixer els principals tipus d’eines d’aquestes característiques, així com els processos de fabricació i ús dels utensilis prehistòrics. Va ser impartit per l’arqueòloga Amèlia Bargalló.
En un dels tallers es van analitzar els esquelets de diferents animals - Isa Cáceres/IPHES
Un altre taller tenia com a objecte d’estudi la zooarqueologia i la tafonomia. La professora de la URV i investigadora de l’IPHES Isabel Cáceres va ser l’encarregada d’explicar en què consisteixen aquestes disciplines. La primera d’elles té com a funció la identificació de restes faunístiques, l’anàlisi d’esquelets d'herbívors i carnívors, i la determinació, a través de les senyals trobades a les restes prehistòriques, de quines activitats humanes relacionades amb l'obtenció de recursos animals es duien a terme. En aquesta línia, els participants van poder experimentar amb fòssils de la col·lecció de referència de l’IPHES i comprovar com s’executa aquesta tasca. Per la seva part, la tafonomia s’ocupa estudi dels processos de fossilització i la formació de jaciments.
A la sala de col.leccions van poder identificar algunes restes de microevrtebrats - Ethel Allué/IPHES
L’altre taller va ser sobre arqueobotànica i el va dirigir la professora de la URV i investigadora del l’IPHES Ethel Allué. Els assistents es van iniciar en la tria de materials procedents del rentat de sediments a partir de la qual s’obtenen restes arqueobotàniques i micropaleontològiques i se’ls va ensenyar com s’identifiquen les restes de microvertebrats a partir de materials de la col•lecció de referència de l’IPHES.
technorati tags: docència , tallers didàctics , col.leccions de fòssils , tasques científiques , recerca , disciplines , arqueobotànica , tafonomia13 Set, 2013
Es presenten 17 noves tesis del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s’imparteix a la Rovira i Virgili
Alumnat de països tan diversos com Filipines, Armènia i Itàlia defensaran els seus treballs finals en dues sessions a Portugal i a Tarragona
L’acte és el 17 i 18 de setembre a Maçao (Portugal), i el 20, de les 9 h fins a les 14 h, a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la URV
Coincidint amb l’inici de curs, es presenten 17 tesis del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s’imparteix a la Universitat Rovira i Virgili (URV). Aquest any hi ha dues sessions de defensa, els dies 17 i 18 de setembre al Museo de Maçao (Portugal), i el 20 de setembre, de les 9 h a les 14 h, a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la URV, al campus Catalunya.
Entre els temes que centren l’interès d’aquestes recerques hi ha la indústria i les matèries primes que usaven els neandertals que van viure a l’Abric Romaní (Capellades, Barcelona) fa sobre 60.000 anys; l'estudi antropològic del crani de Mladec, descobert a la República Txeca i que amb una antiguitat de 35.000 anys ha estat proposat com a possible híbrid entre sapiens i neandertals; la zooarqueologia de jaciments d'Atapuerca, la cacera d'animals petits a Teixoneres (Moià, Barcelona), les representacions artístiques de la cueva de Fuente del Trucho (Huesca), així com les de les mans de Maltravieso (Cáceres).
Excavacions a Moià, un dels jaciments que és objecte d'estudi en una de les tesis de màster que ara es presenten - Jordi Mestre/IPHES
El Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana es realitza en partenariat amb d'altres institucions europees, concretament la Università degli Studi di Ferrara (Itàlia), Muséum National d'Histoire Naturelle (Paris, França), Instituto Politécnico de Tomar i Universidade de Trás-os-Montes e Alto Douro (a Portugal), i la University of Diliman (Filipines), però la procedència de l’alumnat és de països molt diversos.
Internacionalització
Les primeres tesis d’aquest màster es van llegir el 2006. Molts dels treballs d’investigació que es donen a conèixer ara tenen com a base diferents projectes d’investigació en els quals hi participa l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), en la línia d’aquest centre d’unir la docència amb la recerca, el treball de camp i la socialització.
Precisament, el Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana es va començar a impartir a la URV el curs 2004-2005, gràcies a la recerca que es realitza a l’IPHES, que participa als principals projectes mundials del seu àmbit. L’any 2009, la Comissió Europea va notificar l’acord de la seva renovació, cosa que permet gaudir durant cinc anys més de la garantia i qualitat que representa formar part del programa Erasmus Mundus per a la captació d’alumnat i per a la internacionalització de la URV.
technorati tags: docència , tesis , jaciments , art rupestre , cacera , fauna , antropologia , neandertals8 Jul, 2013
Mario Modesto Mata, premi extraordinari de fi de Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la URV
La seva recerca està centrada en el desenvolupament dental d’alguns homínids descoberts a la Sierra de Atapuerca
La lliçó inaugural de l’acte en el qual es van donar aquest reconeixement, va anar a càrrec de Juan Manuel López, investigador vinculat a l'IPHES
Mario Modesto Mata va rebre un premi extraordinari de fi de Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, que s’imparteix a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona gràcies a la recerca que impulsa l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) en aquest àmbit. La recerca anava sobre el desenvolupament dental d’alguns homínids de la Sierra de Atapuerca.
Mario Modesto, en el moment de recollir el premi el 12 de juny a la URV - Ramon Torrents/cedidaURV
Mario Modesto té 27 anys i és de Navalmoral de la Mata (Cáceres). Forma part de l’EPPEX (Equipo Primeros Pobladores de Extremadura) del qual n’és membre l’IPHES, Actualment elabora la seva tesi doctoral com a becari de la Fundación Atapuerca al Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana (CENIEH).
El desenvolupament dental
La seva tesi de màster estava dedicada al model de desenvolupament dental dels homínids de la Sima de los Huesos de Atapuerca, d’una antiguitat mínima de 350.000 anys, i ho va comparar amb humans moderns i neandertals. Aquesta recerca ara, amb motiu de la seva tesi doctoral, la complementarà afegint-t’hi més variables d’estudi i l’anàlisi de més fòssils. A més dels procedents de la Sima de los Huesos, inclou algunes dents d’homínids descobertes a la Cueva de El Mirador, també a Atapuerca, i que formen part de les col·leccions de l’IPHES.
Al centre de la Imatge Mario Modesto, a Atapuerca, on aquests dies participa en la campanya d'excavació - Cedida EPPEX
Breu perfil
Mario Modesto va cursar Ciències Biològiques a la Universidad Complutense de Madrid i es va especialitzar en Zoologia. “Des de molt petit sempre em vaig interessar per l’arqueologia i la paleontologia. Quan tenia 13 o 14 anys vaig decidir estudiar Biologia perquè, des del meu punt de vista, sabent qui som i com funcionem, des del coneixement que dóna aquesta disciplina, podem entendre millor com vam ser. És a dir, emprar la Biologia com una eina per analitzar el passat (Paleobiología)”, ha comentat.
Un exemple d’èxit en recerca prehistòrica
En primer terme, Juan Manuel López-García, la lliçó que va pronunciar a la URV en l'acte de lliurament des prmeis extraordinari de màster, al costat del rector Francesc-Xavier Grau - Ramon Torrents/Cedida URV
Per la seva part, Juan Manuel López-García, investigador vinculat a l'IPHES que actualment realitza una estada a la Università degli Studi di Ferrara (Itàlia), va pronunciar la conferència “De la URV a la Universitat de Ferrara: un exemple de recorregut en la recerca prehistòrica”, amb motiu de l’acte de lliurament dels premis extraordinaris de màster i de final d’estudis del curs 2011-12 que es va celebrar el 12 de juny al Paranimf de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, al Rectorat
technorati tags: docència , màster , excavacions , dents , homínids , tesi doctoral9 Jun, 2013
Xerrada sobre com es fa carrera en prehistòria i com els micromamífers ens poden ajudar a entendre les crisis climàtiques i econòmiques
Dimecres 12 de juny, a les 19 h, al Paranimf de la URV, en l'acte de lliurament dels premis extraordinaris de màster i de final d’estudis del curs 2011-12
A càrrec de Juan Manuel López, investigador vinculat a l'IPHES que ara realitza una estada a la Università degli Studi di Ferrara (Itàlia) i exalumne de la URV
En el mateix acte l'alumne de la Facultat de Lletres Mario Modesto Mata rebrà un premi extraordinari pel Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana
“De la URV a la Universitat de Ferrara: un exemple de recorregut en la recerca prehistòrica” és el títol de la conferència que impartirà Juan Manuel López-García, investigador vinculat a l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) que actualment realitza una estada a la Università degli Studi di Ferrara (Itàlia), amb motiu de l’acte de lliurament dels premis extraordinaris de màster i de final d’estudis del curs 2011-12 que se celebrarà dimecres 12 de juny a les 19 h, al Paranimf de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, al Rectorat. En el mateix acte l'alumne de la Facultat de Lletres Mario Modesto Mata rebrà un premi extraordinari pel Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana.
L'arqueòleg Juan Manuel López-García - Jordi Mestre/IPHES
López-García comentarà el seu recorregut científic des que va iniciar els estudis d'història a la URV fins a la beca postdoctoral de que gaudeix ara i que li permet fer una estada a la Universitat de Ferrara. A més, explicarà en què consisteix la investigació que du a terme i que es basa en micromamífers, així com la importància que tenen en el coneixement de la prehistòria
A la URV, Juan Manuel López-García es va llicenciar en Història, va superar el Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana i es va doctorar en Arqueologia Clàssica. En aquest últim cas va ser premi extraordinari de doctorat de la URV. Actualment està a la Università degli Studi di Ferrara treballant amb el Gruppo di Paleobiologia e Preistoria com a becari postdoctoral Beatriu de Pinós. La seva especialitat és la reconstrucció del clima i del paisatge en el qual vivien els homínids durant la prehistòria a partir de l’anàlisi dels petits mamífers.
technorati tags: micromamífers , canvi climàtic , restitució paleoambiental , crisi econòmica , crisi social , premis , tercer cicle , docència , ensenyament universitari6 Mai, 2013
L’oferta docent que impulsa l’IPHES, al programa Evoluciona de Tarragona Ràdio
- En directe des del campus Sescelades de la URV dimarts 7 de maig a les 11 h
- Es podrà escoltar al 96.7 FM, a www.tarragonaradio.cat, per l'aplicació Tunein per a smartphones i a la TDT
Oberta la preinscripció pel màster
La docència és una de les tres àrees sobre les quals s’estructura l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), juntament amb recerca i socialització. Però en quina oferta docent hi pren part? Quins són els seus socis? Què s’hi pot aprendre? Per què? Està content l’alumnat internacional que ve a Tarragona per formar-se en evolució humana en un dels cinc millors centres d’investigació en el seu àmbit?
Alumnat del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari durant unes pràctiques d'Arqueobotànic - Jordi Mestre/IPHES
De tot això en parlarem al programa Evoluciona que ofereix Tarragona Ràdio cada 15 dies, en directe des de la seu de l’IPHES, ubicat al campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV). Ho farem principalment de la mà de Robert Sala, coordinador de l’Àrea de Docència d’aquest institut, i Carlos Lorenzo, responsable del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana. A més, hi prendran part dos professors més: Josep Maria Vergès i Isabel Cáceres.
Però també en seran protagonistes alguns dels alumnes que acull l’IPHES i que des de països molt diversos han vingut a Tarragona per cursar l’esmentat màster o el Doctorat en Prehistòria, que ara també gaudeix de la distinció Erasmus Mundus.
Finalment, Cinta S. Bellmunt, responsable de Comunicació de l’IPHES, farà un resum informatiu de les notícies emeses des d’aquest institut els últims dies i ens avançarà les activitats més pròximes.
technorati tags: ensenyaments , tercer cicle , Humanities , docencia , archaeology.Evolution , academics , Postgraduate Programme , Palaeoanthropology15 Abr, 2013
“En pocs jaciments com Atapuerca tens la oportunitat d’arribar a veure tal quantitat de restes i aplicar una metodologia tan sistematitzada”
Ho afirma Mónica Fernández, alumna del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que ha excavat a Atapuerca
Oberta la preinscripció pel màster
Em dic Mónica Fernández García, tinc 22 anys i sóc de Tarragona. Actualment estic cursant el primer any del màster Erasmus Mundus d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana a la Universitat Rovira i Virgili (URV). Prèviament, vaig realitzar el Grau en Història, també en aquest centre d’ensenyament.
Em vaig inscriure en aquest màster perquè de l’oferta que vaig consultar en el seu moment era el que millor s’adequava als meus interessos. Altres punts a favor van ser que ja conec l’equip investigador i docent i sé com treballen.
El meu objectiu és especialitzar-me en estudis de microfauna, concretament en l’anàlisi dels micromamífers del Pleistocè. Aquesta disciplina m’atrau perquè trobo que contribueix al coneixement d’una sèrie d’aspectes indispensables per a la interpretació dels jaciments i dels processos evolutius. La microfauna permet, a través d’estudis biocronológics, aproximar-se a la cronologia dels registres arqueològics i sobretot conèixer el clima, el paisatge i l’ambient associats a les ocupacions humanes.
Mónica Fernández excavant a la Sima del Elefante, a Atapuerca, l'estiu de 2010 - IPHES
Un lloc indispensable
L’estiu de 2012 vaig excavar a Atapuerca perquè és indubtable que per a qualsevol persona interessada en la Prehistòria i l’Evolució Humana, o fins i tot en l’Arqueologia en general, aquest indret constitueix un lloc indispensable en el panorama nacional i europeu. És de visita ineludible i, a més a més, si te’ns l’oportunitat de poder-hi excavar i conèixer com es treballa i com es raona des de dintre no ho pots deixar escapar.
Excavar a Atapuerca constitueix una gran oportunitat des del punt de vista professional, alhora que una gran experiència personal. El balanç es més que positiu. El complex de jaciments es increïble i poder visitar-los en primera persona de la mà de la gent que hi porta treballant durant anys és molt gratificant, i encara es més poder sentir-te part durant uns dies de l’equip i de les tasques que allà s’estan duent a terme.
El tracte amb el personal
A més a més, el tracte amb el personal investigador és molt proper i s’ofereixen a ajudar-te en tot moment, amb la qual cosa resulta molt fàcil aprendre. Amb els companys d’excavació sempre hi ha molt bon ambient. Per tot plegat, el treball mai es fa pesat. Potser el que et resulta més difícil és tenir que llevar-te d’hora, cap a quarts de vuit, però ho superes aviat. També és complicat trobar un moment d’intimitat (som moltíssims!). Però, se’ns dubte l’experiència compensa i cap de les dues coses arriba a fer-se’t realment pesada.
Treballant a l'antic laboratori de l'IPHES a l'edifici de la Plaça de la Imperial Tàrraco, quan preparava el seu treball de Grau - IPHES
A Atapuerca he participat ja en tres campanyes. La primera al jaciment de Sima del Elefante; el segon any, a Galería i aquesta darrera, la del 2012, vaig col·laborar en les tasques de rentat i triat de les restes de petits vertebrats i del material que s’obté a l’excavació, al riu Arlanzón. En aquest sentit he tingut molta sort perquè he pogut conèixer diferents àmbits de treball d’Atapuerca.
Com és una jornada
El dia a dia a Atapuerca es pot dividir en el treball de camp pel matí, quan et trasllades per excavar als jaciments o per desenvolupar les tasques de rentat i triat al riu Arlanzón, i a la tarda, quan efectués el treball de laboratori (rentat, revisió, siglat o triat). Per les nits és el moment d’oci, que també ens cal, perquè no hem d’oblidar que es tracta de l’estiu i de les nostres vacances.
Cadascun dels jaciments d’Atapuerca presenta un encant únic que el fa singular. A més a més, en conjunt és un complex increïble: grans seqüències des d’èpoques molt antigues que apleguen ocupacions humanes de diferents tipologies. Sense oblidar la gran quantitat de restes humanes trobades. Concretament, excavar a Sima del Elefante, significa afrontar-te amb una de les evidències més antigues d’ocupació no tant sols de la Península Ibèrica, sinó d’Europa; amb la qual cosa poder-hi treballar allí és molt especial.
També excavar a Galeria em resultà una gran experiència, tot i que l’any que vaig participar, al juliol de 2011, no vam treure masses restes. No obstant, era el primer any que es reprenia l’excavació després de restar uns anys deturat, amb el que esdevingué molt emocionant perquè no sabies ben bé que t’hi podries trobar. Hi vaig aprendre molt i l’equip que estàvem ens vam avenir molt bé.
Metodologia sistematitzada
En darrer lloc, poder treballar amb l’Equip del Riu, per una persona que es vol dedicar a l’estudi de la microfauna es una experiència inigualable. En pocs jaciments, tens la oportunitat d’arribar a veure tal quantitat de restes i aplicar una metodologia tan sistematitzada. Normalment, en d’altres excavacions, hi ha poca gent dedicada aquests tipus de tasques, mentre que allí l’equip és de més 15 persones, amb tot el que això suposa (comparar experiències, preguntar dubtes, aprendre dels seus coneixements...). Veritablement, amb el rentat dels sediments i, en especial, amb el triat, n’aprens moltíssim de qüestions com diferenciar les parts anatòmiques i les diferents especies.
Pel que fa al màster, l’ambient amb els companys i el professorat és molt positiu i el tracte es molt bo. Els estudiants compartim aficions i gustos i ens preguntem coses similars, independentment de la nacionalitat que tinguem, amb la qual cosa la relació resulta molt fàcil. En el cas del professorat, hi ha una relació molt pròxima. Amb la majoria d’ells hi he coincidit en altres excavacions o m’han impartit alguna classe de la carrera, cosa que millora la comunicació i el grau de confiança.
technorati tags: segon cicle , ensenyaments , pla Bolònia , formació , arqueologia , quaternari , microfauna1 Abr, 2013
Oberta la preinscripció del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s’imparteix a la URV
Per primer cop la mateixa Universitat oferirà el pròxim curs un doctorat en Prehistòria també amb la menció Erasmus Mundus
Aquesta oferta docent és possible gràcies a la recerca que es desenvolupa a l’IPHES, Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social
Des de fa uns dies ja és obert el termini de preinscripció pel Màster Erasmus Mundus d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana pel curs 2013-14 que s’imparteix a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona gràcies a la recerca que es desenvolupa a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Pel mateix motiu, i per primer cop, la mateixa Universitat oferirà el pròxim curs un doctorat en Prehistòria també amb la menció Erasmus Mundus.
Alumnat del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana durant una pràctica d'Arqueobotànica el febrer passat a l'IPHES - Jordi Mestre/IPHES
El Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana s’imparteix des del curs 2004-2005, en partenariat amb d'altres institucions europees: Università degli Studi di Ferrara (Itàlia), Muséum National d'Histoire Naturelle (Paris, França), i l’Instituto Politécnico de Tomar i l’Universidade de Trás-os-Montes e Alto Douro, de Portugal.
Des que es va posar en marxa, a la URV cada curs s’incorporen més d’una quinzena de nous estudiants procedents de totes les regions de l’Estat espanyol i de països de molts llocs del món, entre d’altres, Itàlia, Portugal, Algèria, la Índia, Tailàndia, Marroc, Geòrgia i Mèxic. Alhora ha vingut a Tarragona professorat d’altres indrets com l’Argentina, Xile i Mèxic a impartir els seus coneixements. En aquests anys, més de vuitanta alumnes han obtingut el títol de màster després d’haver presentat el seu treball final de recerca i d’haver realitzar una mobilitat en un altre centre del consorci Erasmus Mundus.
Les primeres dispersions humanes
Els projectes d’investigació que es desenvolupen actualment a Euràsia, i en els quals hi pren part molt activament l’IPHES, com Atapuerca a l’Estat espanyol, i Dmanisi a Geòrgia, són alguns dels atractius per captar alumnat, que veuen una possibilitat de treballar en excavacions claus per esbrinar temes molt importants en l’estudi de l’evolució humana, com els diferents aspectes que expliquen les primeres dispersions humanes, les rutes que es van seguir, les espècie que les van protagonitzar, etc.
El màster en Quaternari i Prehistòria va aconseguir el segell Erasmus Mundus en la primera edició d’aquest programa de la Unió Europea el 2004 i posteriorment va renovar aquesta distinció el 2009 amb el programa Erasmus Mundus 2. L’any passat es va donar un pas més en la internacionalització de l'ensenyament de l'Evolució Humana, Prehistòria i Quaternari a la URV amb el reconeixement del doctorat de Prehistòria també amb la menció Erasmus Mundus. Aquest nou programa es començarà a impartir el curs 2013-14. Tot això demostra que l’oferta de postgrau en evolució humana de la URV està a l’elit internacional, i en el marc de la mobilitat que indica el Pla de Bolonya.
technorati tags: docència , internacionalització , recerca , evolució humana , Archaeology , palaeoanthropology5 Feb, 2013
Alumnat del Grau d'Història realitzen estudis comparatius entre un espai domèstic actual i el seu equivalent a la prehistòria
En el marc de les assignatures de Prehistòria i Mètodes d'investigació Històrica, incloses al programa docent del Grau en Història que s'imparteix a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, l'alumnat va presentar, com a cloenda del primer quadrimestre, treballs de forma conjunta per tal d’avaluar de forma única aspectes d’ambdues matèries, amb la finalitat d’oferir formació en els continguts científics de la Prehistòria i en els sistemes de treball
Aquest curs el tema de la recerca estava centrat en l’estudi d’un espai domèstic actual i la seva comparació amb la prehistòria. Per exemple, un lavabo, i així entendre aspectes sobre la higiene. O les farmacioles, per saber com es va iniciar la cura d’altres membres del grup, un fet del qual se sap que ja es practicava fa més d’un milió d’anys. “Aquesta experiència ha estat molt interessant perquè ha permès analitzar el present i passat i contrastar com hi ha una sèrie d'accions que es remunten als nostres orígens”, ha manifestat Ethel Allué professora de Prehistòria i investigadora de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Humana).
Una imatge de la presentació dels treballs a la Facultat de Lletres de la URV, d'esquena en primer terme i d'esquerra a dreta, la professora Ethel Allué i el professor Robert Sala - IPHES
A més de les activitats pròpies de les assignatures (classes magistrals, pràctiques i treballs), durant el primer quadrimestre també es van organitzar una sèrie de propostes docents que van comptar amb la implicació d’altres membres de l’IPHES. Ha estat el cas de la sortida de camp, que es fa en el marc de les assignatures de 3er, Prehistòria i Prehistòria de la Península Ibèrica. Va tenir lloc a l’Abric Romaní, sota la coordinació d'Ethel Allué i Isabel Cáceres, a més de Gema Chacón que com a una de les responsables de l’excavació, va acompanyar al grup per fer una part de l’explicació. Durant la visita a la Cinglera del Capelló, l'alumnat va tenir l’oportunitat de conèixer de primera mà els resultats del darrera campanya a l'Abric durant la qual es va excavar el nivell P i es van posar al descobert diversos fogars que encara estan in situ. Això va permetre poder explicar la complexitat d’aquest nivell arqueològic amb una cronologia entorn als 55.000 anys abans d’ara i de les ocupacions humanes al Paleolític mitja.
Durant el primer quadrimestre també es van oferir dues conferències per tractar temes específic de gran rellevància científica. A les assignatures de Prehistòria i Evolució humana i Cultura, la convidada va ser Palmira Saladié, investigadora de l'IPHES i experta en canibalisme. Durant la xerrada va fer un recorregut històric dels estudis sobre aquesta pràctica, les seves causes i com s'investiga, per concretar en dos casos basant-se en les evidències del nivell TD6 de la Gran Dolina i MIR 4 de El Mirador, a Atapuerca.
La segona conferència va ser dins de l’assignatura Prehistòria de la Península Ibèrica, a càrrec de Boris Santander, estudiant de Doctorat de Prehistòria a la URV, el qual va parlar sobre les primeres societats productores a Sud-amèrica.
Alumnat durantla defensa dels treballs mentre atenen els comentaris del professor Robert Sala - IPHES
Durant el 1er quadrimestre diferents membres de l’IPHES han pres part en la docència del grau en Historia del departament d’Història i Història de l’Art de la Universitat Rovira i Virgili, concretament a les assignatures obligatòries de 2n i 3r curs: Evolució Humana i Cultura, Mètodes d’investigació Històrica i Prehistòria impartides pels professors Robert Sala i Ethel Allué, i l’assignatura optativa de 3er, Prehistòria de la Península Ibèrica, que dóna Isabel Cáceres, també investigadora docent de la URV adscrita a l’IPHES . A més han contribuït en algunes pràctiques específiques de les seves especialitats personal de l’IPHES (becaris i personal tècnic) entre d’altres Anna Rufà (zooarqueologia), Gala Gómez (restauradora), Joana Gabucio (zooarqueologia) i Juan Ignacio Morales (tecnologia lítica).
technorati tags: docència , prehistòria , canibalismo , mètode científic , investigación histórica , farmacioles , fogars , lavabos , WC , Archaeology , spatial patterning26 Oct, 2012
Atorguen la Menció Erasmus Mundus al doctorat internacional en Quaternari i Prehistòria que s’imparteix a la Universitat Rovira i Virgili
D’aquesta manera tot l'ensenyament de postgrau en Quaternari i Prehistòria de la URV té el segell Erasmus Mundus
Els qui accedeixin al doctorat tindran la capacitat de formar-se i realitzar investigació en els millors jaciments i museus d’evolució humana
El doctorat internacional en Quaternari i Prehistòria (International Doctorate on Quaternary and Prehistory, IDQP) que s’imparteix a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) ha estat distingit amb la Menció Erasmus Mundus, que atorga la Comissió Europea per promoure la qualitat i la internacionalització de l’ensenyament superior. Aquest reconeixement s’afegeix a la menció Erasmus Mundus que ja té el Màster en Quaternari i Prehistòria que s’imparteix a la URV des del curs 2004-2005, amb la qual cosa tot l'ensenyament de postgrau en Quaternari i Prehistòria de la Rovira i Virgili ara té el segell Erasmus Mundus.
Tant el màster com el doctorat s’imparteixen en consorci amb la Università di Ferrara (Itàlia), que n’és la coordinadora, el Muséum National d'Histoire Naturelle de París (França), la Università de Tras-os-Montes e Alto Douro de Vila-Real i l'Instituto Politécnico de Tomar, aquests dos últims a Portugal. A la URV aquesta oferta acadèmica ha estat possible gràcies a la recerca que es realitza des de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) amb presència en projectes d’investigació punters arreu del món en el seu àmbit.
Robert Sala, responsable del Doctorat en Quaternari i Prehistòria de la URV durant la defensa d'una tesi doctoral fa uns mesos, a la Facultat de Lletres d'aquesta Universitat - Jordi Mestre /IPHES
Robert Sala, professor de la URV i responsable del Doctorat en Quaternari i Prehistòria i de l’àrea de docència de l’IPHES ha explicat: “El màster en Quaternari i Prehistòria ja va aconseguir el segell Erasmus Mundus en la primera edició d’aquest programa de la Unió Europea el 2004 i posteriorment va renovar aquesta distinció el 2009 amb el programa Erasmus Mundus 2. Ara fem un pas més en la internacionalització de l'ensenyament de l'Evolució Humana, Prehistòria i Quaternari a la URV amb el reconeixement al doctorat”. El nou programa es començarà a impartir el 2013.
El mateix investigador ha indicat que, a més d’un grau més alt d'internacionalització, la nova menció dóna una major robustesa al consorci acadèmic que ho fa possible, ens obre les portes a les beques de doctorat associades al programa i amplia la capacitat per buscar noves fonts de finançament, alhora que permetrà captar més alumnat internacional, tant d’Europa com de fora d’aquest continent.
Des de la perspectiva de l’alumnat, els qui accedeixin al doctorat tindran la capacitat de formar-se i realitzar investigació en els millors jaciments i museus d’evolució humana del món, com el Museu de Java, el de les Filipines, i el de Jeongok a Corea, tots tres a Àsia, el Museo de la Evolución Humana (MEH) de Burgos, el British Museum (Anglaterra) i el Museu de Geòrgia que gestiona la recerca al jaciment de Dmanissi, entre altres.
Davinia Moreno, una de les autores de les tesis en Prehistoria que s'han presentat a la URV gràcies a la recerca que es realitza a l'IPHES - Jordi Mestre/IPHES
En aquest context, la nova menció “facilitarà la creació d’una escola doctoral a escala mundial en la qual l’alumnat podrà adquirir coneixements o realitzar les seves recerques en qualsevol punt de tot el món, agrupant els equips i museus encarregats dels jaciments o col•leccions de fòssils més destacats per a l'estudi dels nostres orígens”, ha remarcat Robert Sala..
La distinció Erasmus Mundus correspon al programa del mateix nom, creat per a la internacionalització de l'ensenyament a Europa i pensat per atraure alumnat extern al sistema universitari europeu mitjançant el consorci d'universitats i oferir així un sol programa educatiu entre totes elles. Fins ara, a la URV, pel que fa al programa de doctorat internacional en Quaternari i Prehistòria hi ha hagut uns set alumnes de mitjana per any.
technorati tags: docència , internacionalització , recerca , evolució humana , recursos , alumnat internaiconal , museus , Archaeology , palaeoanthropology14 Set, 2012
Presenten a Tarragona 26 noves tesis del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana
Alumnat de països com Croàcia, Algèria, França, Itàlia, Portugal, Brasil, Mèxic i Etiòpia venen a la Universitat Rovira i Virgili, a Tarragona, a llegir-les
Es defensen els dies 17 i 18 de setembre, des de les 9 h fins a les 18 h, a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres
La indústria i les matèries primes de Barranco León a Orce, els homínids de la Sima de los Huesos a Atapuerca, la indústria lítica dels jaciments de Gibraltar, l’arribada dels primers pobladors a Amèrica, la zooarqueologia del jaciment de Valdavara (Becerreá, Galícia), l’estratigrafia de la Cansaladeta (la Riba, Tarragona), els carnívors de Tighenif (Algèria), el dimorfisme sexual del primers representants del gènere Homo i l’arqueoestratigrafia de l’Abrigo Calvero (Pinilla del Valle) són alguns dels temes d’anàlisi de les 26 tesis de Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que es defensen els dies 17 i 18 de setembre, des de les 9 h fins a les 18 h, a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), al campus Catalunya.
Per aquest motiu, alumnat d’altres universitats sòcies del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana venen a la URV a presentar les seves tesis. Aquesta oferta acadèmica es realitza en partenariat amb d'altres institucions europees, concretament Università degli Studi di Ferrara (Itàlia), Muséum National d'Histoire Naturelle (Paris, França), Instituto Politécnico de Tomar (Portugal) i Universidade de Trás-os-Montes e Alto Douro (Portugal), però la procedència de l’alumnat és de països tan diversos com Croàcia, Algèria, França, Itàlia, Portugal, Brasil, Mèxic i Etiòpia.
Un cop més, la Universitat Rovira i Virgili acollirà la lectura de noves tesis del màster Erasmus Mundus en Prehistòria - Jordi Mestre /IPHES
Les primeres tesis d’aquest màster es van llegir el 2006. Molts dels treballs de recerca que es donen a conèixer ara tenen com a base diferents projectes d’investigació en els quals hi participa l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), en la línia d’aquest centre d’unir la docència amb la recerca, el treball de camp i la socialització.
Precisament, el Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana es va començar a impartir a la URV el curs 2004-2005, gràcies a la recerca que es realitza a l’IPHES, que participa als principals projectes mundials del seu àmbit. L’any 2009, la Comissió Europea va notificar l’acord de la seva renovació, cosa que permet gaudir durant cinc anys més de la garantia i qualitat que representa formar part del programa Erasmus Mundus per a la captació d’alumnat i per a la internacionalització de la URV.
technorati tags: docència , postgrau , Bolònia , jaciments , evolució humana , recerca , lithic technology , paleoecology , Palaeolithic13 Jul, 2012
Alumnat del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari esdevenen artistes de la Prehistòria per unes hores
En el marc de les pràctiques docents van experimentar amb les tècniques rupestres
Una quinzena d’alumnes de l’assignatura Comportament Simbòlic, que imparteix l’investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) Ramon Viñas, en el marc del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, que ofereix la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, van transformar-se en “artistes” prehistòrics per unes hores amb motiu de les pràctiques experimentals sobre les tècniques d’art rupestre. Gran part d’aquesta activitat es va desenvolupar al Centre d'Interpretació de l'Art Rupestre de les Muntanyes de Prades a Montblanc.
Ramon Viñas, professor que imparteix l'assignatura sobre Comportament simbòlic, mentre feia una de les demostraccions pràctiques - IPHES
“Aquestes pràctiques experimentals integren els coneixements basics de les principals tècniques paleolítiques i postpaleolítiques de pintura i gravat, utilitzades en la elaboració de les representacions prehistòriques”, observa Ramon Viñas. Així van poder saber com es du a terme el bufat de pintura, mitjançant tubs, aerògrafs o la mateixa boca, per produir mans en negatiu, punts o modelats en les grans figures d’animals (molt característiques del paleolític i altres períodes posteriors).
També van familiaritzar-se amb la manyopla, que s’utilitzà per aplicar el pigment amb pols o el tamponat, així com el gravat amb tècniques directes (un sol instrument, tipus martell amb punta de sílex) o indirectes (dos instruments: una punta i un percussor), i l’utilització de burins de sílex per produir gravats fins, o els mateixos dits per pintar (molt característic de les manifestacions de tipus esquemàtic dins les etapes postpaleolítiques i també d’altres parts del mon).
Alumnat del Màster en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que van seguir les pràctiques - IPHES
A més l’alumnat va elaborar algunes de les eines que es devien fer servir per crear les obres rupestres, per exemple, pinzells vegetals, aerògrafs amb canyes, llapis de carbó i d’os cremat o instruments de pedra per gravar. També van preparar la pintura amb pigments minerals (moldre els colorants), i amb els seus aglutinants orgànics (mel, ou, greixos, etc.), així com les cargues per barrejar amb la pintura i donar-li mes consistència (amb argila, cendres, etc). Finalment, i sobre suports de pedra natural, l’alumnat va gaudir posant en pràctica tot aquest coneixement.
Aquestes accions es van complementar amb la visita al conjunt rupestre de les pintures d’Ulldecona (Montsià, Tarragona).
technorati tags: docència , art rupestre , tècniques pictòriques , gravat , Archaeology , rock art5 Jul, 2012
Membres de l’IPHES exporten la seva expertesa en diferents àmbits en un curs realitzat a França per alumnat Erasmus Mundus
Membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) van participar en un curs intensiu Erasmus (Erasmus Intensif Program) sobre Prehistòria i Patrimoni, que amb el títol "Prehistory at the crossroads of Science and Conservation" (Prehistòria a la cruïlla entre la ciència i la comunicació) es va realitzar del 29 de maig al 12 de Juny al Musée National de Préhistoire de Les-Eyzies-de-Tayac (França), finançat per la Unió Europea i organitzat per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
Els assistents al curs van visitar diferents jaciments com aquest de Le Moustier - Carlos Lorenzo/IPHES
En el curs hi van prendre part uns 50 estudiants de 13 països i va comptar amb la participació d'uns 60 professors. Estava estructurat amb una combinació de sessions magistrals, treballs entre el professorat i l’alumnat, i una presentació final per part d’aquests últims. A més, es van realitzar visites a diferents jaciments pròxims a Les-Eyzies-de-Tayac com l’Abri Pataud, Rouffignac, Le Régourdou, La Ferrassie i Laugerie Haute.
Carlos Lorenzo i Gala Gómez, dos membres de l'IPHES que van participar al curs intensi, en una imatge d'arxiu - IPHES
De la URV hi van prendre part 12 alumnes del Màster en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, que s’imparteix a Tarragona gràcies als projectes de recerca de l’IPHES. Per part d’aquest institut hi van assistir Robert Sala, responsable de l’Àrea de Docència, la restauradora Gala Gómez i l’investigador Carlos Lorenzo, la investigadora Gema Chacón i la col·laboradora, Isabel Boj.
technorati tags: docència , arqueologia , evolució humana , tercer cicle , Erasmus Mundus , Archaeology , Museums , archeological sites
