29 Mai, 2008
Troben un esquelet complet de tapir de 3,5 milions d’anys, l’únic a Europa del seu gènere i antiguitat
La troballa ha estat al Camp dels Ninots, en una de les que es considera de les millors campanyes en aquest jaciment
Un esquelet complet i en connexió anatòmica d’un tapir de 3,5 milions d’anys, l’únic en el seu gènere i antiguitat a Europa, encapçala el rànquing de les importants troballes que s’han posat al descobert durant la campanya d’enguany de l'IPHES al jaciment del Camp dels Ninots, a Caldes de Malavella (La Selva, Girona), sota la codireccció de Bruno Gómez, Gerard Campeny i Robert Sala. Fins ara només es coneixien restes aïllades d’aquest animal a Itàlia Central i en altres punts del continent europeu.
Vista general de l'esquelet de tapir, encara en procés d'excavació -Crèdit foto: Gerard Campeny - IPHES
Un exemplar de tapir
Es tracta d’una bèstia que actualment només es troba a zones molt concretes de Sud-amèrica i Àsia. És un mamífer perissodàctil que desapareix a Europa a principi del Plistocè, moment en què es produeix l’origen de l’ocupació humana en aquest continent. Aquests animals són lofodonts, és a dir, tenen quatre dits a la mà i tres en el peu. Les seves característiques ens indiquen que no són corredors i que mengen fruita i fulles, la qual cosa ens indica un clima subtropical amb espais de bosc. La seva desaparició a Europa és probablement el resultat d’un canvi climàtic.
Una de les tortugues descobertes en la qual, a la part esquerra, es pot observar el crani - Crèdit foto: Gerard Campeny - IPHES
D’altra banda, durant aquesta campanya s’han localitzat gran quantitat de tortugues aquàtiques en un estat de conservació excel·lent, ja que, fins i tot, en algun cas, s’ha preservat el crani. En total, són cinc exemplars de l’espècie Mauremys leprosa, les quals s’afegeixen a la col·lecció de tortugues recuperades en campanyes anteriors.
Granotes en connexió anatòmica - Crèdit foto: Gerard Campeny - IPHES
En el Camp dels Ninots també són molt abundants les restes de microfauna. Així, també en aquesta ocasió han aparegut gran quantitat de restes d’amfibis, rèptils i peixos, alguns d’ells sencers i en connexió anatòmica.
Nombrosos mitjans de comunicació assisteixen dijous 29 de maig a la preentació dels fòssils - Crèdit foto: Jordi Mestre / IPHES
Finalment, les restes paleobotàniques també han estat molt abundants. És la primera vegada que en el Camp dels Ninots es localitzen pseudomorfs de troncs d’arbre (un positiu d’un negatiu), evidències directes del clima i paisatge del passat. Juntament amb els troncs d’arbre, s’ha recuperat també gran quantitat de fulles i fruits.
Vista general de l'excavació durant la campanya de 2008 - Crèdit foto: Gerard Campeny - IPHES
Per tot plegat, “la campanya d’enguany ha estat una de les més importants fetes fins ara. S’ha localitzat un nivell paleontològic i paleobotànic riquíssim que permet conèixer com era el clima, el paisatge i quines eren les espècies animals ara fa 3.500.000 d’anys”, asseguren Bruno Gómez i Gerard Campeny.
technorati tags: Camp dels Ninots , Caldes de Malavella , amfibis , tapir , tortugues , canvi climà tic27 Mai, 2008
En la mort en atemptat del paleontòleg especialista en elefants, Hezi Shoshani
Text escrit pel paleontòleg i investigador ICREA a la URV, col.laborador de l’IPHES, Bienvenido Martínez
A vegades, la prehistòria i la paleontologia són ciències perilloses. El patrimoni natural, sovint, es troba en indrets on la vida humana és molt barata. Qualsevol dels qui ens movem per països on les guerres mai s’acaben, sabem, o estem obligats a saber, que hem d’anar en compte, doncs el fet de ser estrangers ens converteix en un blanc fàcil.
Normalment, no passa res o, si passa, no sol ser greu; però, en aquesta ocasió, el motiu que em mou a escriure aquestes ratlles es per narrar la mort, el passat 20 de maig, per un atemptat terrorista a Addis Abeba (Etiopia) contra el microbús en el qual viatjava, de retorn a casa seva des de la Universitat, d’un paleontòleg i conservacionista, un dels principals especialistes d’elefants del món, el professor Hezi Shoshani.
Hezi era un d’aquests autèntics apassionats per la Ciència, amb majúscules, i discret com cap altre. Nascut a Israel, era una persona de curiositat il·limitada, que va cursar estudis de Biologia als Estats Units i es va fer amant dels elefants, duent a terme investigacions sobre aquests animals des de totes les perspectives que es puguin imaginar.
Hezi Shoshani, durant els seus treballs d'excavació a Eritrea
En la darrere dècada, va passar gran part del seu temps a Eritrea, treballant en la Universitat d’Asmara, estudiant les faunes autòctones i, especialment, la petita població d’elefants que encara queden en aquest país. Va ser allí on vam forjar una bona amistat durant les meves visites de feina al Museu Nacional d’Eritrea, conjuntament amb el paleontòleg italià Lorenzo Rook, per tal d’estudiar les col·leccions fòssils del jaciment paleontropològic de Buia; investigacions en les quals, ell va participar amb nosaltres, col·laborant en diversos aspectes sistemàtics i paleoecològics.
La situació a Eritrea es va anar deteriorant bastant en els darrers temps i Hezi no va poder seguir desenvolupant els seus estudis en aquest país, amb la qual cosa es va traslladar a Etiopia per treballar a la Universitat d’Adis Abeba, fa ara un any i mig. Desgraciadament allí hi ha trobat la mort.
Només vull desitjar que aquest sacrifici no hagi estat en va i que el seu treball contribueixi a la conservació i millor coneixement de la fauna salvatge africana i, sobretot, dels elefants.
technorati tags: paleontologia , elefants , atemptat , Etiopia , Eritrea , prehistòria , ciència , perill26 Mai, 2008
Com es produeix l’evolució tecnològica?
Una recerca intenta esbrinar els processos transicionals de la prehistòria
La dificultat a l'hora d'establir els elements definidors dels modes tècnics i les conseqüents característiques dels denominats "períodes transicionals", han marcat fins ara l'escassetat de treballs relatius a l’hipotètica existència d'una transició entre el Mode 2, caracteritzat tradicionalment per la presència d’instruments confeccionats sobre grans ascles, en especial bifaços, i el Mode 3 o mosterià (amb eines elaborades amb la talla Levallois –mètode d’explotació dirigit a l’obtenció de productes o ascles predeterminades-, i amb escassetat o absència de bifaços) a Europa. El fort arrelament dels sistemes classificadors tradicionals des de fa mig segle hauria marcat, en part inconscientment, l'escassetat de recerques dirigides a plantejar nous procediments d'estudi en relació amb aquest tema.
En els darrers temps, però, determinats en gran part per la consideració de que els sistemes de classificació que actualment dominen al continent europeu no són extrapolables a altres regions amb característiques particulars, han proliferat diversos estudis relatius a la transició de l’acheulià al mosterià en indrets com Àfrica. Pròxim Orient o Àsia.
En aquest sentit, Leticia Ménendez, becaria predoctoral de la Generalitat de Catalunya a l'IPHES, acaba de tornar d’una estada al Departament d’Antropologia de la Universitat de Minnesota (EEUU) on es du a terme una investigació amb un doble vessant: d'una banda, una part essencialment teòrica, dirigida a plantejar una sèrie de qüestions rellevants que permetin comprendre el vertader significat del terme "transició" i, conseqüentment, la reflexió associada, relativa a l'aparició d'aquesta denominació dins del marc dels sistemes de classificació tradicionals.
Leticia Menéndez i la doctora Gilliane Monnier (Department of Anthropology. University of Minnesota)
D'altra banda, es planteja un estudi de la indústria de dos jaciments considerats "transicionals", com a exemple del vessant més pràctic (Orgnac 3, Ardéche, França, i Gran Dolina TD10, Atapuerca, Burgos) precedit d'un marc metodològic fonamental que recull el sistema d'anàlisi Lògic Analític creat en els anys 80 per Eudald Carbonell, Michel Guilbaud i Rafael Mora, amb elements de la Lògica Analítica de Georges Laplace i certs mecanismes d'anàlisis creats per altres autors.
A l’essència d’aquesta metodologia, basada en l’estudi de les diverses fases de la fabricació de la indústria lítica i l’anàlisi de les característiques morfotècniques generades durant aquest procés, s'adherirà un cos metodològic propi, com a proposta d'examen de l'hipotètic procés de canvi, que s'esdevindria en el trànsit del Mode 2 al Mode 3 al sud d'Europa.
Però com es produeix el pas d'una manera tècnica a l'altre? Els creadors d'aquests sistemes de classificació van considerar que aquest pas es produiria de forma relativament gradual. Això implicava que haurien d'existir processos transicionals que marquessin aquest canvi i que servirien per crear un esquema molt més detallat d'aquesta evolució.
Segons alguns autors, aquests moments transicionals es definirien per la presència d'elements comuns a ambdues maneres, elements característics de l'antic sistema tècnic que desapareix (cultures en "degeneració") i del modern que s'imposa gradualment. “Saber reconèixer la presència dels elements clau de cada sistema ens permetria dilucidar si estem davant d'un conjunt lític de tipus "transicional" i quines serien llavors les seves característiques associades”, assenyala Leticia Menéndez.
En general, l'estudi de les transicions en prehistòria s'ha basat essencialment en les característiques tecnològiques i especialment tipològiques dels conjunts adscrits a aquests moments de canvi. “No obstant això s'ha d'imposar igualment l'anàlisi d'aquests processos a través d'un estudi pluridisciplinari dels mateixos. Els possibles canvis –apunta Leticia Menéndez- en les estratègies de subsistència i d'aprofitament del medi, pot ser associats amb canvis de tipus paleoclimàtic i d'adaptació dels grups humans a aquest entorn, o el tipus d'assentament davant del qual ens trobem, així com l'estudi de la complexitat social dels homínids i el seu reflex en el registre arqueològic, són aspectes a tenir en compte a l'hora d'abordar qualsevol tipus d'estudi relacionat amb tals moments de permutació”. En aquest sentit les anàlisis faunístiques, paleoeconòmics i paleoecològcs, així com la de distribució espacial i tecnològica, s'han d'imposar per interactuar de manera complementaria en aquest tipus d'anàlisi.
Aquesta recerca de la transició del Mode 2 al Mode 3 al sud d'Europa es realitza en col·laboració amb la doctora Gilliane Monnier (Department of Anthropology. University of Minnesota). Els seus àmbits d'interès se centren principalment en la comprensió del comportament humà i el canvi cultural en el Paleolític inferior i mig a Europa. La seva recent investigació s’ocupa així mateix en una reavaluació de la divisió entre el Paleolític inferior i mig en el registre arqueològic de l'oest europeu que ha donat lloc a un article en el Current Anthropology: Monnier, G. F. 2006. The Lower/Middle Palaeolithic Periodization in Western Europe. Current Anthropology, 47, 709-744.
technorati tags: evolució , tecnologia , prehistòria , mosterià , acheulià , ascles , transicional21 Mai, 2008
Una exposició fotogrà fica reivindica el paper de les dones en el desenvolupament de l’arqueologia prehistòrica a Europa
Es pot veure fins el 25 de maig a la sala municipal Les Voltes Casa Bas, a Capellades (Anoia)
En els últims anys la participació de les dones investigadores ha augmentat en les excavacions i els projectes d’investigació arqueològics i ha superat, en ocasions, la participació dels homes. Així, per exemple, al jaciment de l’Abric Romaní de Capellades (Anoia), a la darrera campanya, l’agost de 2007, el 59% eren dones. Una situació similar esdevé als jaciments de la Sierra de Atapuerca, a Burgos.
Aquestes dones, científiques amb experiència, formació i trajectòries professionals diferents (arqueòlogues, especialistes en antracologia, biòlogues, geògrafes, historiadores, paleoontòlogues, tafònomes, palinòlogues, geòlogues, topògrafes, prehistoriadores, especialistes en tecnologia lítica, estudiants de tercer cicle i un llarg etcètera), contribueixen al desenvolupament de les investigacions de l’arqueologia prehistòrica europea. No obstant això, la direcció de projectes d’investigació per part de les dones continua representant un percentatge petit en el conjunt de l’Estat espanyol.
L’exposició que ara es pot veure a Capellades, Arqueologia en clau de gènere, pretén mostrar una petita part de treball que les dones científiques desenvolupen en importants projectes d’investigació en l’arqueologia prehistòrica de l’Estat espanyol.
En aquesta ocasió, es mostren exclusivament imatges de treball de camp, tradicionalment dirigides i dutes a terme per homes. Son total de 24 obres que corresponen a sis autories: Abel Morcillo, Gerard Campeny, Jordi Mestre, Esteban Galaz, Raquel Platero, i Cristina Fernández; aquests dues últimes són alhora comissàries de l’exposició.
Les fotos estan captades als jaciments de la Sierra de Atapuerca, a l’Abric Romaní (Capellades), Oropesa la Vella (Castellón), i La Vendimia i el Millar, a Cáceres. Totes elles estan protagonitzades per dones mentre participen en el treball de camp de les excavacions que es desenvolupen en aquests indret.
Per a Cristina Fernández, la presència de dones en aquestes campanyes atorguen u ambient diferent: “existeixen diferències, per exemple, pel que fa a l’organització de la feina. Alhora, en determinades tasques, generalment els que tradicionalment han estat atribuïts a homes, les dones hem d’invertir més energia, o fer un esforç més gran, per demostrar que nosaltres també som capaces de fer-ho”.
Cristina Fernández recorda: “la incorporació de la dona a l’arqueologia va ser com esposes de... i posteriorment es van anar incorporant al laboratori, principalment estudiant ceràmiques que semblava una feina més adient al seu gènere, i els mascles duien a terme el treball de camp. Afortunadament, la situació ha canviat, i cal visibilitzar aquesta feina, però la direcció dels projectes, de les excavacions, els llocs de responsabilitat, etc, segueixen en mans dels homes”.
La mostra es pot visitar fins al 25 de maig, a la sala municipal Les Voltes Casa Bas, a Capellades, divendres, de 19 a 21 h; dissabtes i diumenges, de 12 a 14 h i de 19 a 21h.
technorati tags: fotografia , gènere , dones , arqueologia , prehistoria19 Mai, 2008
Un sondeig posa al descobert un nou jaciment arqueològic neolitic a la Balma de la Massana, al Pallars JussÃ
Troben gran abundància de indústria lítica, restes de ceràmica i de fauna domèstica
La Balma de la Massana és un petit abric rocós situat en el marge esquerre del torrent del mateix nom, a la serralada del Montsec, al municipi d’Alsamora, comarca Pallars Jussà, Lleida. La presència d’un dipòsit sedimentari, d’uns 15 metres de potència, podria suposar la possibilitat de documentar-hi ocupacions del Paleolític superior (30.000 – 9.000 anys abans d’ara).
Per esbrinar-ho s’ha efectuat recentment una excavació programada amb l’objectiu d’establir el marc cronocultural de l’ocupació i el potencial del jaciment. Aquests treballs s’emmarquen en el projecte de recerca Canvis tecnoculturals i del paisatge a la transició del Plistocè a l’Holocè a les zones d’influència mediterrània de la Península Ibérica, del qual en Francesc Burjachs Casas, investigador ICREA a l’Àrea de Prehistòria de la URV i membre de l’IPHES, n’és l’investigador principal.
Treballs d'excavació a la Balma de la Massana
“De moment –explica Àlex Solé, codirector dels treballs juntament amb Amèlia Bargalló i Juan Ignacio Morales,- aquesta primera intervenció ha consistit en iniciar un sondeig que ens ha de permetre establir el marc cronocultural de la seqüència per poder afrontar en el futur una excavació en extensió del jaciment. Hem pogut identificar dos nivells arqueològics que possiblement es corresponen amb el neolític epicardial (finals del neolític antic), segons s’ha deduït de les nombroses restes ceràmiques identificades, més de 200 fragments, feta a mà.
També cal destacar la gran abundància de indústria lítica i restes faunístiques. Amèlia Bargalló i Juan Ignacio Morales indiquen: “majoritàriament són eines de sílex, amb presència d’elements realitzats en quarsita. En aquest període, la indústria lítica es caracteritza per la presència d’elements destinats a tasques agrícoles, com poden ser les laminetes, és a dir, ascles o petites làmines allargades extretes de forma sistemàtica a partir d’un nucli, que es configuren per ser inserides en un mànec, i, les dents de falç”. Pel que fa a la fauna, és en gran part domèstica amb predomini de bòvid, suids i ovicàprids.
En properes campanyes es continuarà amb l’excavació del sondeig per tal de confirmar la presència d’ocupacions paleolítiques, i alhora, s’ampliarà la superfície d’excavació per tal d’identificar la funció de la cova i la distribució espacial de les activitats allí realitzades per part de les comunitats neolítiques.
technorati tags: neolÃtic , cova , eines , cerà mica , sÃlex , fauna domèstica14 Mai, 2008
Les primeres poblacions humanes d’Eurà sia van trobar en el Caúcas un refugi enfront el refredament climà tic d’Àfrica fa 1,8 milions d’anys
L’investigador Jordi Agustí fa una xerrada sobre aquest tema divendres dia 16 de maig a Granada
“La primera migració humana fora d’Àfrica –explica Jordi Agustí, investigador ICREA a la URV i coordinador de l'àrea de recerca de l’IPHES- ha estat clàssicament vinculada a l’aparició de l’espècie Homo ergaster. Les innovacions anatòmiques i tecnològiques d’aquesta espècie, evidenciades clarament amb el descobriment de l’exemplar WT-15.000, conegut també com a Turkana boy o nen de Nariokotome, un esquelet gairebé sencer trobat a la banda oest del riu Turkana, a Kènia, van permetre l’elaboració d’un escenari en el qual aquesta dispersió per Euràsia s’associava a un significatiu increment de la capacitat cerebral dels homínids i al desenvolupament de noves capacitats locomotores”.
“En canvi –prossegueix Jordi Agustí- les troballes realitzades a Dmanisi ha refutat definitivament aquest escenari”. Ell mateix, que forma part de l’equip internacional que excava a l’esmentada localitat georgiana, ha indicat: “els primers humans que es van aventurar fora d’Àfrica van ser homínids amb una capacitat cranial reduïda (d’entre 600 i 750 cc) i característiques anatòmiques diferents a les d’Homo ergaster”.
Jordi Agustí, l'any 2002 al jaciment de Dmanisi, en el moment de descobrir un dels cranis humans d'1,8 milons d'anys
Així les coses, Jordi Agustí ha manifestat: “tot i que és complicat explicar-ho d’una manera simple, podem afirmar que cap a fa 1,8 milions d’anys abans d’ara, es produeix un refredament climàtic a l’Àfrica, i també a d’altres llocs, que es manifesta com a una crisi d’aridesa. Ara bé, el sud del Caúcas va actuar, en aquest sentit, com un refugi climàtic, que va permetre la supervivència d’aquests homínids”.
Aquesta és la tesi que defensarà en la conferència “Del Turkana al Caúcas. Una de les primeres grans aventures de la història”, que pronunciarà divendres 16 de maig, a les 20 hores, al Museu Arqueològic i Etnològic de Granada, dins del cicle “La Arqueología: Donde la ciencia y aventura van de la mano”.
technorati tags: migracions humanes , out of Africa , canvi climà tic , Homo ergaster , crani de Dmanisi , Turkana boy12 Mai, 2008
Eudald Carbonell explica a socis d’IBM com ha de ser l’organització corporativa de les empreses
Dimarts 13 intervé en el congrés anual IBM per a Business Partners
“Tecnologia i organització d’empreses” és el títol de la conferència que pronunciarà Eudald Carbonell, director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i codirector del Projecte Atapuerca, en el marc del Congrès Anual IBM per a Business Partners, és a dir, la seva xarxa de negocis o socis, que se celebra el 13 i 14 de maig, a l’Hotel Melià Castilla Madrid, d’aquesta ciutat. La intervenció de Carbonell és el primer dia, dimarts, a les 11.30 hores.
Per al director de l’IPHES les empreses han d’aplicar conceptes com la consciència operativa, propiciar un entorn sense líders, amb objectius i consciència crítica d’espècie. En aquest sentit, considera que “cal resocialitzar les estructures corporatives convertint coneixement en pensament, afavorint la connectivitat i les interaccions, així com instat a la corresponsabilitat i obviant la delegació”.
IBM és una de les empreses que col·labora en el Projecte Atapuerca des de fa anys amb un sistema informàtic sense fils pioner per a la recollida de dades a les excavacions, que el 2006 va aconseguir eliminar per complet el paper i el llapis. Els dibuixos de les peces descobertes, que tradicionalment sempre s’han fet amb llapis sobre un paper quadriculat, s’efectua des de llavors en PDAs o agendes electròniques, incrementant d’aquesta manera la qualitat de les dades obtingudes. L’aplicatiu s’ha exportat a altres jaciments.
technorati tags: Business Partners , organització corporativa , empreses , IBM , IPHES , Atapuerca , sistema informà tic sense fils , PDAs10 Mai, 2008
La pluja obliga a suspendre el Mercat de la Prehistòria de MoiÃ
La pluja del cap de setmana va obligar, finalment, a suspendre les activitats del XI Mercat de la Prehistòria de Moià, previst per diumenge dia 11 de maig i al qual hi participava l'IPHES. L'objectiu d'aquesta iniciativa era poder descobrir, tocar, practicar i observar la talla de sílex, l’encesa de foc, la construcció de cabanes i dolmens, el tir amb arc, el treball de la pell i l’os, les pintures corporals, la cuita de menjar i les herbes medicinals, entre moltes altres coses.
L’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) hi assistia amb un estand, que era una adaptació de l’espai Evolucionat estrenat a Tarragona el setembre passat, en el marc de les festes de Santa Tecla. A Moià s'havien d'exhibir una sèrie de ninots que reprodueixen animals prehistòrics i homínids, així com una recreació d’Eudald Carbonell, tots ells concebuts pel dibuixant i dissenyador Xavier Cáliz, col·laborador de l’IPHES.
L’IPHES fa temps que està vinculat a la localitat de Moià on des de fa cinc anys excava a la Cova de les Toixoneres. Aquests treballs han permès documentar aquest jaciment com un enclavament ocupat principalment pels grans carnívors i en el qual esporàdicament, però també al llarg del temps, s’hi instal·laven grups de neandertals per realitzar-hi ocupacions de curta durada, fa entre 200 i 20.000 anys aproximadament, al Paleolític Mig. Fins ara, només s’havia pogut avalar la presència continuada de fauna, però amb els estudis de les darreres troballes s’ha pogut documentar també la presència humana.
Per saber més:
Coves del Toll i Mercat de la Prehistòria de Moià, http://www.covesdeltoll.com/
Video de l'Espai Evolucionat, estrena a Santa Tecla, al canal del youtube de l'IPHES, http:www.youtube.com/iphesvideos
technorati tags: prehistòria , moià , evolució humana , ninots , foc , tallers , Eudald Carbonell , Santa Tecla1 Mai, 2008
Més d’un centenar de persones assisteixen a la inauguració de la I Mostra IPHES Art a la Nau Ivanow
En la seva intervenció, Eudald Carbonell fa una crida a l’evolució responsable i al progrés conscient
Xavier Basiana, director de la Nau Ivanow, en primer terme, introduint l'acte, amb Eudald Carbonell a la taula - Crèdit foto: Jordi Mestre - IPHES
Més d’un centenar de persones van assistir dimecres 30 d’abril a la inauguració de la I Mostra IPHES Art, a la Nau Ivanow, a Barcelona. L’acte va estar precedit per una xerrada del director d’aquest institut, l’arqueòleg Eudald Carbonell, que va mantenir una engrescada conversa amb el públic sobre idees que tracta en el seu darrer llibre La conciència que crema. També va haver-hi un petit recital poètic a càrrec de Policarp Hortolà, membre de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), acompanyat a la guitarra per Mercedes Lopereda.
Policarp Hortolà i Mercedes Loperena van protagonitzar un petit recital poètic - Crèdit foto: Jordi Mestre - IPHES
Desenes de persones van voler conèixer la mostra IPHES Art a la Nau Ivanow el dia de la inauguració - Crèdit foto: Jordi Mestre - IPHES
Aquesta mostra es va inaugurar per primer cop al Bar Coimbra de Tarragona el passat 6 de març i ara arriba a la Nau Ivanow de Barcelona, en el marc del desè aniversari d’aquest espai transdiciplinar i quan es compleixen 20 anys que Eudald Carbonell va arribar a Tarragona, on va començar a muntar l’equip científic que l’any 2006 donaria peu a la creació de l’IPHES.
En la seva intervenció a la Nau Ivanow, entrada fonamentalment en es idees que analitza a La conciencia crema, Eudald Carbonell va fer una crida a l’evolució responsable i al progrés conscient. “L’alarma en com els humans aconseguim energia està encesa –va assenyalar- i els efecte poden ser ràpids i mostrar-se de manera irreversible; potser caldrà el col·lapse per poder reflexionar empíricament sobre la nostra incapacitat evolutiva”.
Eudald Carbonell va pronunciar gran part de la seva xerrada escortat per la gata Ivanowa - Crèdit foto: Jordi Mestre - IPHES
A preguntes del públic, Carbonell va criticar el consum exponencial i va alertar –pel que fa al problema de l’aigua- que "d’aigua no en falta, el mar n’és ple, i amb desalinitzadores es podria solucionar, però això no ens ho expliquen”, va retreure. En el mateix sentit, va indicar que mentre diferents ciutats de Catalunya s’enfronten pel fet que es pugui transvasar aigua d’un lloc a l’altre indica que “actuem com simis amb un cervell molt petit”. I va instar a la consciència crítica d’espècie com a eina que permetrà resoldre els problemes de la societat actual.
technorati tags: Nau Ivanow , IPHES Art , aigua , evolució responsable , conciència crÃtica d'espècie , progrés conscient , creixement exponencial