27 Set, 2013
Un article sobre el canibalisme a Atapuerca és el que més repercussió social va tenir el 2012 dels publicats al Journal Human Evolution
La prestigiosa revista ha elaborat un rànquing que calcula la comunicació 2.0, a més dels tradicionals indicadors
El sistema aplicat es diu Altmetrics i compta en temps real les converses en línia, les mencions, la presència als blogs, a les xarxes socials i fins i tot a la Viquipèdia
Notícia del JHE– Article descàrrega gratuïta - informació publicada al blog
Per a una institució científica és molt important publicar en revistes d’impacte, perquè avala el valor de la recerca que desenvolupen els seus membres però, a més, és clau que arribin a la societat en general. Actualment, hi ha alguns sistemes mètrics que permeten calcular en temps real el grau de socialització que s’ha aconseguit.
En aquest línia, la prestigiosa revista Journal Human Evolution acaba de donar a conèixer un rànquing basat en articles que va publicar durant el 2012 i el primer lloc l’ocupa un text sobre el canibalisme documentat a Atapuerca (Burgos). La signant principal era Palmira Saladié, investigadora de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i es titulava “Intergroup cannibalism in the European Early Pleistocene: The range expansión and imbalance of power hypotheses” (El canibalisme intergrupal durant el Plistocè Inferior Europeu: les hipòtesis de l’expansió del territori i desequilibri del poder).
Palmira Saladié, investigadora de l'IPHES i autora principal de l'article, a Atapuerca - Jordi Mestre/IPHES
A més de Palmira Saladié signaven l’article Rosa Huguet, Antonio Rodríguez-Hidalgo, Isabel Cáceres, Montserrat Esteban i Eudald Carbonell, tots ells membres de l’IPHES, a més de Juan Luis Arsuaga i José María Bermúdez de Castro, aquests dos codirectors del Projecte Atapuerca juntament amb Carbonell.
La notícia es va publicar al blog Les activitats de l’IPHES el 5 de setembre, amb motiu de la publicació en línia de l’article al Journal Human Evolution, i es va fer córrer pels diversos canals de comunicació d’aquest institut (Facebook, twitter). S’explicava com Homo antecessor, una espècie homínida que va viure fa sobre 800.000 anys a Atapuerca (Burgos), consumia membres d’altres grups. Els exemplars capturats eren majoritàriament individus immadurs de manera recurrent i en el seu consum aplicaven els mateixos processos de carnisseria que als animals. Davant els abundants recursos que llavors tenia la Sierra de Atapuerca, se suggeria la possibilitat que es practiques per la defensa i ampliació del territori. Aquest tipus de canibalisme ha estat registrat també entre els ximpanzés a l’actualitat.
La notícia es va publicar al blog Les activitats de l'IPHES el 5 de setembre de 2012 i des d'allí es va fer córrer per les xarxes socials - IPHES
Per saber quins han estat els articles de més èxit social i científic, el Journal Human Evolution ha utilitzat un sistema mètric relativament nou, Altmetrics, que calcula la quantitat de converses en línia que ha generat un text, incloent-hi la seva presència a les xarxes socials (les citacions, mencions, marcadors...), el número de notícies que s’han publicat sobre el tema, els blogs on se’n parla i, fins i tot, si surt a la Viquipèdia.
O sigui que valora molt la comunicació 2.0, sense perdre de vista els tradicionals índexs com el Mendeley i el F1000, propis de les publicacions acadèmiques, que compten amb indicadors com ara el número de descàrregues dels articles i el desglossament geogràfic dels qui en fan ús.
Interès i debat
De manera que Altmetric avalua el nivell d’interès i el debat que genera una investigació, tant a nivell social com acadèmic, ja que també es tracta d’un mitjà per estimar el quantitat de discussions generades entre investigadors d’altres institucions.
El Journal Human Evolution és una de les revistes científiques de més impacte sobre articles relacionats amb l’estudi de l'evolució humana, en els seus més diversos aspectes, tot i que el focus central és la paleontologia, incloent-t’hi tan fòssils humans com d’altres primats. També s’interessa per recerques comparatives de les espècies vives, tant des del punt de vista morfològic com molecular. Els seus articles fan referència a descripcions dels nous descobriments, interpretacions sobre material nou, i avaluacions de la filogènia i la paleobiologia dels primats.
technorati tags: canibalisme , alimentació , TIC , Comunicació 2.0 , Internet , comunicació cientÃfica , articles cientÃfics , sistemes mètrics22 Set, 2013
Una nova anà lisi matemà tica ajudarà a comprendre la complexitat de les xarxes interconnectades de les plataformes socials, els sistemes biològics i tecnològics
S'ha donat a conèixer el 22 de setembre a la revista Nature Physics i un dels autors és un investigador de l'IPHES, Àlex Arenas
Està comprovat que els sistemes interconnectats es troben en un delicat equilibri entre la independència i la interdependència recíproca completa
en castellano - english - Perfil Àlex Arenas
Estem envoltats de xarxes de xarxes entre els fluxos d'informació, les persones i el tràfic de mercaderies. Eines com Twitter, Facebook, Linkedin, etc, xarxes de transport, o fins i tot, les relacions econòmiques i la socialització de la tecnologia es poden descriure com xarxes interconnectades. El coneixement de la interconnexió entre aquestes ens pot ajudar a predir les interdependències dels sistemes complexos. Una nova anàlisi matemàtica que es publica avui 22 de setembre a la revista Nature Physics pretén ajudar a comprendre la complexitat de les xarxes interconnectades de les plataformes socials, els sistemes biològics i tecnològics.
L'investigador Àlex Arenas - Cedida À.A.
Un dels autors de l'article, titulat "Abrupt transition in the structural formation of interconnected networks" (Transició brusca en la formació estructural de xarxes interconnectades) és Àlex Arenas, professor del Departament de Matemàtiques i Enginyeria Informàtica de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i director del grup de recerca COMPHATEVOL (Complex Paths in Human Evolution) de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).
Àlex Arenas ha comentat que la nova anàlisi matemàtica, encara que no es fonamenta en dades d'estudis sobre la prehistòria , "es pot aplicar en aquest camp. Amb els mètodes de simulació per ordinador de la teoria dels sistemes complexos podem avaluar, per exemple, com s'ha produït l'expansió de la tecnologia, entre quines àrees geogràfiques, etc."
Amb l'anàlisi matemàtica i la simulació per ordinador es poden aïllar els mecanismes i veure les variables que tenen més influència. Tota aquesta informació es contrasta amb l'evidència arqueològica i l'experimentació social. Això contribuirà a entendre l'evolució social amb una nova perspectiva i a integrar el que aporta el treball de camp.
L'expansió de la tecnologia és un dels aspectes que permet analitzar la nova recerca matemàtica - Jordi Mestre/IPHES
L'estudi "Abrupt transition in the structural formation of interconnected networks" demostra que la transformació de xarxes independents en una xarxa de xarxes interconnectades presenta una transició estructural brusca. Depenent de la importància relativa de les connexions inter i intra capa, tot sistema interdependent es pot configurar entre dos règims: en un, les capes estan estructuralment desacoblades i actuen com a entitats independents, i en un altre, les capes són indistingibles i tot el sistema es comporta com una sola xarxa.
La investigació ha demostrat analíticament que la transició entre els dos règims és discontínua. Per tant, qualsevol sistema interconnectat en el món real corre el risc de canvis bruscos en l'estructura i això es pot reflectir en les noves propietats dinàmiques. Àlex Arenas explica: "És per aquesta raó que els sistemes interconnectats complexos tenen un delicat equilibri entre la independència i la globalitat. A més, l'acoblament d'aquestes capes pot causar una transició abrupta amb importants implicacions per a la seva acció".
technorati tags: xarxes , informà tica , complexitat , interconnexions , prehistòria , evolució humana , biologia , tecnologia , interdependència , sistemes complexos21 Set, 2013
El blog de les activitats de l’IPHES, entre els finalistes dels Premis Blogs Catalunya 2013, a la categoria d’Universitats, Recerca i Ciència
Els guanyadors es faran públics en una festa el 28 de setembre, a Granollers
Després de la votació popular, El blog de les activitats de l'IPHES està entre els cinc finalistes als prestigiosos VI Premis Blogs Catalunya 2013, com a blog corporatiu en la categoria d’Universitats, Recerca i Ciència. La cerimònia de lliurament es celebrarà el proper 28 de setembre a les 20:00 al Teatre Auditori de Granollers. Aquell mateix dia es faran públics els guanyadors de les diferents categories, en el marc de la festa de la blogosfera catalana, que celebra els seus premis amb caràcter anual. Enguany s’hi ha presentat més d'un miler de blogs.
Des que es va posar en marxa el 2006 ha publicat més
de 1.100 articles relacionats amb els projectes de recerca, docència i socialització que
impulsa aquest institut - IPHES
Aquests premis són una iniciativa de la l’associació STIC.CAT (Societat de Tecnologia i Coneixement ), que va néixer l’any 2008 amb la vocació de ser una entitat que generi interactivitat i innovació en el context de la cultura i la llengua catalanes amb la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com a eix vertebrador.
El blog de les activitats de l’IPHES, allotjat a TINET (Tarragona Internet). es va posar en marxa el febrer de 2006 i va ser pioner en el seu àmbit. Des de llavors ha publicat més de 1.100 articles relacionats amb els projectes de recerca, docència i socialització que impulsa aquest institut. Molts dels posts han estat llegits per més de 800 persones i es reben comentaris molt sovint, tot i que amb la irrupció de les xarxes socials la majoria d’ells no es fan directament al blog, arriben pels perfils que l’IPHES té a Facebook i Twitter, on es pengen els enllaços a les noves informacions i molts sovint ha superat el miler de lectures per post.
technorati tags: noves tecnologies , TIC , blogs corporatius , comunicació cientÃfica. comunicació 2.019 Set, 2013
Obertes les inscripcions pel programa Bojos per a l’arqueologia!
És un curs de formació dirigit a fomentar la vocació científica per aquesta disciplina entre l’alumnat de primer de batxillerat de Catalunya.
AMPLIACIÓ DEL TERMINI DE MATRÍCULA FINS AL 30 D'OCTUBRE
En el marc de les sinèrgies establertes entre l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC), s’ha creat el programa Bojos per l’Arqueologia!, que és un curs de formació dirigit a fomentar la vocació científica per aquesta disciplina i la conservació i preservació del patrimoni cultural entre l’alumnat de primer de batxillerat de Catalunya.
Aquest programa, que acollirà 25 alumnes de 1r de Batxillerat i que tindrà una durada d’un any, forma part de la proposta formativa “Bojos per la ciència 2013!” que promou la Fundació Catalunya-La Pedrera i que té com a objectiu apropar la recerca que es desenvolupa en els centre d’investigació de Catalunya als postres escolars i fomentar en ells la vocació científica per l’arqueologia i la conservació i valorització del patrimoni cultural.
Part del curs es realitzarà a le sinstal.lacions de l'IPHES,al campus Sescealdes de la URV - Jordi Mestre/IPHES
En aquest curs, que es realitzarà durant 18 caps de setmana (6 caps de setmana a cada centre) de gener a desembre de 2014, els participants tindran l’oportunitat d’ampliar, de la mà de reconeguts especialistes, els seus coneixements sobre Prehistòria i Evolució Humana, Arqueologia Clàssica i la Conservació i Preservació del Patrimoni Cultural. També coneixerem els mètodes d’excavació i registre i l’anàlisi dels objectes recuperats als jaciments i com es feien i amb quins materials les construccions i tombes fa més de 2.000 anys. Com a element de connexió amb el present, podrem conèixer com es museïtzen les restes arqueològiques, visitar un jaciment arqueològic o passejar-nos per un centre d’arqueologia subaquàtica.
Caràcter eminentment pedagògic
En aquest sentit, el curs permet apropar la ciència als alumnes amb un caràcter eminentment pedagògic, i amb la finalitat d'afavorir un millor reconeixement social i de fomentar les vocacions científiques. Així doncs, des d'aquest curs es potenciarà la vocació científica i humanística en l'àmbit dels primers graus de l'ensenyament terciari i es contribuirà a la Societat del Coneixement des de la formació integral del futur personal investigador i humanista.
Aquest curs és gratuït i podran formar-hi part els 25 millors alumnes que seleccionem d’entre totes les inscripcions rebudes. El període d’inscripcions està obert fins el pròxim 17 d’octubre.
Per a més informació, cliqueu aquí. En cas de qualsevol dubte o aclariment contacteu amb info@icac.cat
technorati tags: vocacions cientÃfiques , arqueologia , evolució humana , escolars , batxillerat , pedagogia17 Set, 2013
L'IPHES organitza un workshop internacional sobre simulació per ordinador per estudiar les societats prehistòriques
- L'objectiu d'aquesta emergent disciplina és predir tendències de les societats, entendre els problemes i simplicar-los
- És el 19 de setembre , en el marc de l'European Conference of Complex Systems'13, que es fa tota aquesta setmana al World Trade Center de Barcelona
Més de 45 experts de 25 centres d'investigació de 7 països diferents assistiran al workshop internacional sobre l'aplicació de la Teoria de Sistemes Complexos i de mètodes de modelització computacional a la investigació prehistòrica, que organitzat pels investigadors de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social ) Sergi Lozano i Javier Fernández se celebrarà el proper 19 de setembre, en el marc de l'European Conference of Complex Systems'13 que es desenvolupa durant tota aquesta setmana al World Trade Center de Barcelona. Es compta amb la col.laboració de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
Els investigadors de l'IPHES organitzadors del workshop, Sergi Lozano (esquerra) i Javier Fernández, a la seu d'aquest institut a Tarragona - IPHES
El workshop, denominat Complex Systems in Prehistoric Research, té per objecte proporcionar un fòrum de discussió interdisciplinàri als científics que s'aproximen a l'estudi de la Prehistòria aplicant mètodes de simulació computacional des de la Teoria dels Sistemes Complexos, per tal de predir tendències de les societats, entendre els problemes i simplificar.
D'aquesta manera es poden aïllar uns mecanismes d'altres mitjançant l'anàlisi matemàtica i la simulació per ordinador , per veure quines variables tenen més influència. Els models, contrastats al seu torn amb l'evidència tant arqueològica com d'experiments socials, contribueixen a entendre l'evolució social amb una perspectiva nova i complementària al treball de camp.
Grup de recerca COMPATHEVOL
Es tracta d'una disciplina emergent en l'àmbit de l'Arqueologia Prehistòrica, de creixent impacte i repercussió internacional, que estudia fenòmens complexos com les dispersions humanes, la transmissió cultural i l'aprenentatge social, la coevolució entre gens i cultura i la socioecologia humana .
Amb l'organització d'aquest esdeveniment internacional, el grup de recerca de l'IPHES COMPATHEVOL (acrònim de complex Paths to Human Evolution) dóna resposta a un dels principals reptes després de la seva creació: estimular el debat científic en la Prehistòria i l'Evolució Humana mitjançant l'aplicació de nous mètodes basats en les Ciències Socials Computacionals.
technorati tags: societats prehistòriques , sistemes complexos , modelització , simulació computacional , arqueologia13 Set, 2013
Es presenten 17 noves tesis del Mà ster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s’imparteix a la Rovira i Virgili
Alumnat de països tan diversos com Filipines, Armènia i Itàlia defensaran els seus treballs finals en dues sessions a Portugal i a Tarragona
L’acte és el 17 i 18 de setembre a Maçao (Portugal), i el 20, de les 9 h fins a les 14 h, a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la URV
Coincidint amb l’inici de curs, es presenten 17 tesis del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s’imparteix a la Universitat Rovira i Virgili (URV). Aquest any hi ha dues sessions de defensa, els dies 17 i 18 de setembre al Museo de Maçao (Portugal), i el 20 de setembre, de les 9 h a les 14 h, a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la URV, al campus Catalunya.
Entre els temes que centren l’interès d’aquestes recerques hi ha la indústria i les matèries primes que usaven els neandertals que van viure a l’Abric Romaní (Capellades, Barcelona) fa sobre 60.000 anys; l'estudi antropològic del crani de Mladec, descobert a la República Txeca i que amb una antiguitat de 35.000 anys ha estat proposat com a possible híbrid entre sapiens i neandertals; la zooarqueologia de jaciments d'Atapuerca, la cacera d'animals petits a Teixoneres (Moià, Barcelona), les representacions artístiques de la cueva de Fuente del Trucho (Huesca), així com les de les mans de Maltravieso (Cáceres).
Excavacions a Moià, un dels jaciments que és objecte d'estudi en una de les tesis de màster que ara es presenten - Jordi Mestre/IPHES
El Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana es realitza en partenariat amb d'altres institucions europees, concretament la Università degli Studi di Ferrara (Itàlia), Muséum National d'Histoire Naturelle (Paris, França), Instituto Politécnico de Tomar i Universidade de Trás-os-Montes e Alto Douro (a Portugal), i la University of Diliman (Filipines), però la procedència de l’alumnat és de països molt diversos.
Internacionalització
Les primeres tesis d’aquest màster es van llegir el 2006. Molts dels treballs d’investigació que es donen a conèixer ara tenen com a base diferents projectes d’investigació en els quals hi participa l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), en la línia d’aquest centre d’unir la docència amb la recerca, el treball de camp i la socialització.
Precisament, el Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana es va començar a impartir a la URV el curs 2004-2005, gràcies a la recerca que es realitza a l’IPHES, que participa als principals projectes mundials del seu àmbit. L’any 2009, la Comissió Europea va notificar l’acord de la seva renovació, cosa que permet gaudir durant cinc anys més de la garantia i qualitat que representa formar part del programa Erasmus Mundus per a la captació d’alumnat i per a la internacionalització de la URV.
technorati tags: docència , tesis , jaciments , art rupestre , cacera , fauna , antropologia , neandertals12 Set, 2013
L’arqueòleg LluÃs Batista inaugura la mostra Una vida dedicada a la ciència de Jordi Sabater Pi
Grup al Facebook En reconeixement a la tasca científica de Sabater Pi
Lluís Batista, arqueòleg i responsable de l’Àrea de Socialització de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) serà l’encarregat d’inaugurar la mostra Jordi Sabater Pi. Una vida dedicada a la ciència, divendres 13 de setembre, a les 21.30 h, a la seu de la Fundació Lluís Coromina, a Banyoles, entitat organitzadora. En l’acte també intervindran Olga Feliu, directora de la Fundació MONA, i Lluís Coromina, president de la primera fundació esmentada.
Lluís Batista, arqueòleg i responsable de l'Àrea de Socialització de l'IPHES - Jordi Mestre/IPHES
En aquesta exposició es fa un repàs de la seva vida dedicada a la ciència, d’una manera cronològica, i destacant les fites principals de la seva activitat. Jordi Sabater Pi és conegut a casa nostra pel descobriment del Floquet de Neu; ara bé, va fer descobriments molt i molt més importants que no pas aquest ximpanzé blanc, que ell considerava una “anècdota”. De Sabater Pi en destaquen els seus treballs antropològics, la seva observació sobre les activitats dels ximpanzés de la selva i el descobriment de noves espècies.
A la mostra es poden veure també els instruments originals que Sabater Pi va descobrir en mans de ximpanzés; uns pals seleccionats per gruix, manipulats en la llargada, i emprats per obtenir aliment.
technorati tags: primatologia , tecnologia , ximpanzès , instruments , antropologia , espècies9 Set, 2013
Les excavacions a Orce d'aquest estiu han aportat més de 3.500 nous registres entre restes d'eines i de fauna de fa entre 1,5 i 1,2 milions d'anys
S'ha documentat una zona de taller per elaborar estris a Barranco León i s'han obtingut noves restes de mamut a Fuente Nueva -3 i Venta Micena
S'ha aplicat per primera vegada en aquests jaciments la tecnologia 3D per fer una reconstrucció fidedigna de l'acumulació de les restes òssies i lítiques
notícia anterior - texto en castellano
La campanya d'excavacions que s'ha desenvolupat a la cuenca de Guadix-Baza (Granada), i especialment a Orce, en les últimes setmanes, sota la direcció de l'IPHES (Institut Català de Paleoeoclogia Humana i Evolució Social), ha aportat més de 3.500 nous registres, entre eines de pedra i restes de fauna amb una cronologia que va d’1,2 a 1,5 milions d' anys. Les noves troballes seran fonamentals per aprofundir en el coneixement de les primeres poblacions humanes europees.
Defensa de mamut en procés d'extracció, a Fuente Nueva 3 - Jordi Mestre/IPHES
La campanya s'ha dut a terme del 19 d'agost al 8 de setembre. S'han excavat els jaciments de Barranco León, Fuente Nueva-3 i Venta Micena. A més, s'ha prospectat la regió de Huéscar i el Guadiana Menor. Hi han participat 100 estudiants d'història, arqueologia, biologia, geologia i altres especialitats, procedents de les universitats andaluses (Granada, Màlaga , Cadis , Sevilla i Pablo Olavide de Sevilla ), Castilla La Mancha, Madrid, Castilla - León, Galícia, Catalunya (Rovira i Virgili de Tarragona, Barcelona, Autònoma de Barcelona), Itàlia, França, Israel, Algèria, Tunísia , i Eritrea.
Eina de sílex trobada a Barranco León - Jordi Mestre/IPHES
Excavacions a Barranco León aquest estiu - Jordi Mestre/IPHES
A Barranco León s'ha continuat amb l'excavació de les quadrícules obertes i no acabades en la campanya precedent de 2011, amb l'objectiu de recuperar les restes faunístiques i lítiques dipositades en el nivell D, on s'ha detectat una superfície usada pels homínids per a la talla i utilització d'instruments. S'han obtingut un total de 1.741 registres (1.429 de fauna i 303 d'indústria lítica) de fa 1,4 milions d'anys .
A Fuente Nueva 3, amb una cronologia de 1,2-1,3 milions d'anys, s'ha ampliat el tall d'excavació amb una pala mecànica en 70 metres quadrats, amb l'objectiu de tenir-lo preparat per a futures campanyes, de cara a la extracció de les restes de mamuts gegants que s'estan descobrint. Gràcies a això s'ha localitzat un nivell superior amb presència de més restes de mamut i indústria lítica, del qual no es tenia constància fins aquest estiu.
El jaciment de Fuente Nueva 3 durant els treballs arqueopaleontològics - Jordi Mestre / IPHES
Mandíbula i defenses
D' altra banda, també a Fuente Nueva 3, s'ha continuat amb l'excavació de les quadrícules ja obertes, i s'han recuperat un total de 1.262 registres (1.107 de fauna i 135 d'indústria lítica). Entre aquestes noves troballes, s'ha extret una mandíbula d’un nadó de mamut i una defensa completa de mamut adult, nombroses restes de rinoceronts, cavalls, cérvols, búfals, óssos, licaons, i alguns fòssils petits carnívors del grup dels mustèlids.
A Venta Micena, l'excavació d'aquesta localitat paleontològica ha suposat un avanç fonamental en el projecte. Després de vuit anys sense cap intervenció en aquest jaciment, s'ha obert una superfície de 100 metres quadrats sobre el nivell fèrtil amb una pala excavadora al voltant del sondeig IV, on el 2005 es van excavar parcialment 6 metres quadrats. S'han ampliat les quadrícules al voltant d'aquest sondeig fins a un total de 19 metres quadrats, i s'han recuperat 573 restes fòssils de macromamífers.
Després devuit anys sense cap intervenció, enguany s'ha tornat a excavar a Venta Micena - Jordi Mestre/IPHES
"L'objectiu és comprovar si el model d'acumulació de les restes fòssils en aquesta zona del jaciment és igual o diferent al detectat en el tall III, situat 400 metres al nord en línia recta on es va realitzar durant els anys 80 i 90 del segle passat l'excavació principal del jaciment. S'han localitzat nombroses restes de mamuts, hipopòtams, rinoceronts, cavalls, cérvols, búfals, hienes, óssos, licaons i sorprenentment algunes restes d'aus", explica Bienvenido Martínez-Navarro, director paleontològic de les excavacions a Orce i investigador ICREA a l'IPHES.
Robert Sala (esquerre), director arqueològic de les excavacions, amb Bienvenido Martínez-Navarro, director paleontològic, aquest mes a Orce - Jordi Mestre/IPHES
"Com avanç important en les investigacions, s'ha aplicat per primera vegada en aquests jaciments la tecnologia 3D gràcies a l'ús d'un escàner d'alta resolució propietat de l'IPHES, que permet fer una reconstrucció fidedigna de l'acumulació de les restes òssies i lítiques, aplicada a tot tipus d'investigacions i divulgació d'aquestes localitats arqueopaleontològiques de cara al futur", afegeix Robert Sala, director arqueològic de les excavacions i investigador de l' IPHES.
Treballs d'escanejat en 3D de la concentració de restes fòssils - Jordi Mestre/IPHES
Microvertebrats
D'altra banda, s'ha tamisat amb aigua tot el sediment excavat en els jaciments de Barranco León i Fuente Nueva 3, amb l'objectiu de recuperar les restes de microvertebrats, útils per a la realització de datacions (ratolins) i per als estudis climàtics i ecològics (amfibis i rèptils) . "El sediment de Venta Micena no es pot tamisar amb aigua perquè la calcària de la qual està compost forma una massa que al mullar-lo no es desagrega. Per això, s'ha optat per tamisar el sediment en sec amb un garbell de malla fina", puntualitza Martínez-Navarro.
S'ha prospectat més la regió de Huéscar amb l'objectiu d'extreure noves mostres de sediment per tamisar-lo en aigua i obtenir més informació sobre la datació a través de l'estudi dels micromamífers. A l’octubre es realitzarà una prospecció a la Solana del Zamborino, amb l'objectiu d'obtenir una datació el més precisa possible.
Localització de matèries primeres
Així mateix, s'han fet estudis de prospecció per a la localització de matèries primeres utilitzades per a la fabricació d'indústries lítiques (bàsicament sílex i calcàries juràssiques), en els territoris propers als jaciments de Fuente Nueva -3 i de Barranco León, i s'han realitzat experimentacions de talla per caracteritzar la tecnologia de les dues localitats, la més primitiva d'Europa occidental.
Indústria lítica in situ a Barranco León - Jordi Mestre/IPHES
El projecte d'Orce està finançat per la Consejeria de Cultura y Deportes de la Junta de Andalucía. Tot i que el contracte-projecte concedit per la Consejeria ha estat assignat institucionalment a l'IPHES, hi participen activament investigadors de les Universitats de Granada, Màlaga, Autònoma de Barcelona, el CENIEH (Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana) de Burgos, el Muséum National d'Histoire Naturelle, o les universitats de Florència i Roma 1, entre altres institucions.
Formació
Més enllà de la recerca, s'està preparant un curs de formació sobre els treballs científics desenvolupats fins ara i la importància dels jaciments, que es realitzarà al Parque de las Ciencias de Granada durant el mes de novembre, coordinat pels directors del projecte d'investigació i el del departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universidad de Granada, Francisco Contreras.
technorati tags: paleontologia , mamuts , tecnologia , primeres poblacions humanes , 3D , Prehistòria , Formació , jaciments9 Set, 2013
Nova campanya d'excavació a la Cueva de Santa, a Cà ceres, per saber més sobre els primers pobladors d'Extremadura
Una dotzena de persones, principalment estudiants universitaris d'Extremadura, participen aquests dies en una nova campanya d'excavació de l’EPPEX (Equipo de Investigación Primeros Pobladores de Extremadura), que es desenvoluparà fins al 15 de setembre a la Cueva de Santa Ana, a Càceres, on en anteriors ocasions s'han trobats fòssils que evidencien la presència humana en aquest lloc fa ja sobre 800.000 anys. Els nous treballs ajudaran a obtenir més informació sobre les característiques d'aquestes primeres poblacions.
La campanya es desenvoluparà fins al 15 de setembre - EPPEX
Aquest any, l'EPPEX, sota la direcció d'Antoni Canals, investigador de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social ) i codirector de l'esmentat equip juntament amb l’arqueòleg Eudald Carbonell, està ampliant un sondeig exterior per aprofundir en els nivells acheulians, que han aportat fins ara bifaços extraordinàriament conservats. Incidiran també en el sondeig interior, on l'any passat van aparèixer importants restes paleontològiques .
L’accés nord
A la part superior del con de farciment segueixen excavant la unitat 8 de tancament de tota la seqüència sedimentària per tal de poder identificar l'accés nord a l'interior de la cavitat. És en aquesta zona on estan posades noves esperances per als estudis geocronológicos i arqueològics de la cavitat.
La nova campanya d'excavació compta amb el suport decidit de la Diputació de Càceres i amb la col·laboració del Ministerio de Defensa, el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, el Ayuntamiento de Càceres y el Ajuntamiento de Malpartida de Càceres.
En un campament militar
L'evolució tecnològica és un dels objectius a estudiar, en el marc de els excavacions a la Cueva de Santa Ana - EPPEX
La Cueva de Santa Anna s’obre sobre un petit turó a l'interior del campament militar CEFOT n º 1, a 1,2 Km al sud de la ciutat de Càceres. Els sondejos efectuats a la cavitat han proporcionat les primeres evidències sobre l'evolució tecnològica de les primeres comunitats humana que van habitar el denominat Complejo Cacereño, una unitat territorial i cultural que comprèn el Calerizo Cacereño i els aiguamolls circumdants, especialment els del riu Salor en què es troben els jaciments paleolítics del Millar (Càceres ) i Vendimia (Malpartida de Càceres) .
Aquesta singular cavitat conté en els seus nivells eines lítiques en què es pot apreciar l'evolució tecnològica dels homínids en els últims 800.000 anys amb els modes tècnics 1 o Olduvaià, 2 o Axelià i 3 o Mosterià. Cal destacar, per la seva excepcionalitat, la bona conservació dels materials, especialment de les indústries lítiques (bifaços, làmines, etc...), fet que ha permès l'estudi dels seus talls per conèixer les matèries treballades, així com el sentit del desgast per l'ús, permetent la reconstrucció dels gestos dels nostres avantpassats (la manera d'usar aquestes eines).
A més, en l'última campanya d'excavació realitzada al setembre de 2012 va destacar l'aparició d'un important conjunt paleontològic, que permetrà en el futur reconstruir millor la paleoecologia de l'entorn. Així, al costat del ja conegut a la Cueva de Maltravieso i la Cueva del Conejar és, per al sud-oest peninsular, un espai únic i privilegiat en què estudiar l'evolució paleoecològica de l'últim mig milió d'anys .
technorati tags: paleontologia , arqueologia , primers pobladors , El Calerizo5 Set, 2013
Noves troballes a Cova Eirós permetran aprofundir en les semblances i diferències entre sapiens i neandertals
És una de les poques coves de la península Ibèrica on s'observa ocupació per part d'aquestes dues espècies
Així es podran comparar aspectes com l'ús del territori, les estratègies de caça o la gestió de l'entorn
Excavaciones en Cova Eirós durante este agosto - IPHES
Les diferències entre Homo sapiens i Homo neanderthalensis, sobretot per intentar aclarir els motius que van garantir l'èxit d'una espècie per sobre de l'altra, segueix sent una investigació tan atractiva com interrogants planteja.
En aquest context, el jaciment de Cova Eirós (Triascatela, Lugo ) ha aportat noves dades que poden ajudar a resoldre algunes qüestions, tal com s'ha evidenciat durant la campanya d'excavació arqueològica que s’ha desenvolupat del 11 al 31 d'agost, sota la direcció l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i el Grupo de Estudos para a Prehistoria do Noroeste (GEPN) de la Universidade de Santiago de Compostela (USC).
Algunes de les eines de pedra descobertes durant auqesta excaavció - IPHES
Aquests dies s'han obtingut nombroses restes d'eines de pedra i restes de fauna, així com restes humanes, que poden amagar informació molt vàlida per a comparar aspectes com l'ús del territori, les estratègies de caça o la gestió de l'entorn.
Amb aquesta finalitat, un equip integrat per dotze persones, entre especialistes de la USC-GEPN i l'IPHES, dirigits pels arqueòlegs Arturo de Lombera i Xosé-Pedro Rodríguez (ambdós d'aquest institut ) ha continuat l'excavació del sector de l'entrada a la cova iniciada en anys anteriors, on s'han documentat ocupacions d'homínids, entre fa 118.000 i 12.000 anys abans del present.
A dalt, Arturo de Lombera. A sota, Xosé-Pedro Rodríguez. Ambdós són investigadors de l'IPHES i codirectors de les excavacions de Cova Eirós - Jordi Mestre/IPHES
En aquest període, Cova Eirós ha estat utilitzada per sapiens (Paleolític superior) i per neandertals (Paleolític mig). "D'aquí rau una de les raons de la importància d'aquest jaciment -remarca Arturo Lombera-, ja que permet comparar en un mateix lloc com vivien les dues espècies: les seves estratègies de caça, l'ús general dels recursos, com explotava l'entorn, etc. Cova Eirós és, en aquest sentit, una de les poques coves de la península ibèrica amb aquestes característiques”.
D' altra banda, l'equip ha excavat el nivell 2 de la cavitat, pertanyent al Paleolític superior inicial, moment de la cultura aurinyaciana, fa sobre 32.000 anys, quan els sapiens entren per primera vegada al nord-oest peninsular. També s'ha intervingut en el nivell 3, d'uns 84.000 anys d'antiguitat, ocupat per poblacions de neandertals. Aquí s'han obtingut molts restes lítiques, a destacar, les eines elaborades amb quars o les puntes Levallois. Es tracta d'un conjunt del Paleolític mitjà, amb moltes restes de talla. Així mateix, s'han recuperat restes d'ossos de fauna, especialment d'óssos de les cavernes, cérvols i cavalls.
Puntes de Levallois obtingudes durant l'excavació - IPHES
Xosé-Pedro Rodríguez insisteix en una altra qüestió singular de Cova Eirós: "A Galícia, fòssils d'ocupacions de neandertals hi ha molt pocs, sent un període molt poc conegut i aquest jaciment és, a més, l'únic per aquest període del Paleolític on trobem eines i fauna associada, amb la qual cosa es podrà aprofundir en el coneixement de la complexitat neandertal".
Art rupestre
La campanya ha tingut igualment un punt de mira en les manifestacions d'art rupestre que es van posar al descobert l'any passat i l'estudi del qual dirigeix ​​Ramon Viñas, també investigador de l' IPHES. Amb aquesta finalitat, s'han documentat més a fons, s'han pres més fotografies en nous panells, per així poder determinar millor les característiques d'aquestes obres, definir les figures que la componen, etc .
Restes humanes
A l'esquerra una falange humana i a la dreta un incisiu, també humà - IPHES
També a l'interior de la cavitat van ser recuperats diverses restes humans (principalment falanges i dents) que han estat datats en el 4.700 anys abans del present, cosa que suposa la constatació de l'ús de la cavitat amb finalitats funeràries durant el Calcolític i amplia considerablement la seqüència d'ocupacions prehistòriques de Cova Eirós .
El treball de camp en aquest jaciment forma part del projecte "Poblament humà en el Plistocè a les comarques orientals de Galícia", que inclou Monforte, Valdavara i Cova Eirós, sota la direcció de Ramon Fàbregas de la Universidade de Santiago de Compostela i finançat pel Ministerio de Economía y Competividad.
technorati tags: paleolÃtic , eines , restes humanes , primers pobladors gallecs , gestió del territori , quars , fauna3 Set, 2013
L’IPHES se suma al condol per la mort del paleontòleg Jaume Truyols
L'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) se suma al condol per la mort del paleontòleg sabadellenc, el professor Jaume Truyols i Santonja (Sabadell, 1921 - Oviedo, 2013).
El paleontòleg Jaume Truyols, en una imatge d'arxiu, el 2008 - Viquipèdia
Bienvenido Martínez-Navarro, investigador ICREA a l’IPHES i paleontòleg especialitzat en macromamífers ha destacat: “Jaume Truyols era dels paleontòlegs més respectats del nostre país. Conjuntament amb el seu mestre, el professor Miquel Crusafont, va ser un dels pioners en el desenvolupament de la Paleontologia de mamífers a Catalunya i a Espanya. Posteriorment, es va traslladar a Astúries on va començar a desenvolupar una intensa tasca investigadora sobre el Paleozoic i a crear una important escola de Paleontologia a Espanya”.
technorati tags: paleontologia , defuncions , obituaris , mamÃfers , Paleozoic