www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

9 Feb, 2011

Qui és qui a l’IPHES: Francesc Burjachs, palinòleg

“Una de les fites del meu treball és conèixer quin paper ha tingut el clima en l’evolució de la nostra espècie i prospectar-ho cap al nostre futur”

Podcast relacionat amb l'estudi del pol.len - Web personal

Estic especialitzat en Paleopalinologia. En aquesta línia  a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) faig anàlisis palinològiques, disciplina que consisteix en separar el material palinològic fòssil  (pol·lens i espores) que contenen els sediments (o d’altres artefactes arqueològics o naturals) dels jaciments arqueològics o dipòsits naturals, a fi de poder determinar sota el microscopi a quina espècie vegetal pertanyen.

Francesc Burjachs

Francesc Burjachs, al seu despatx a l'IPHES - Jordi Mestre/IPHES

Gràcies a la Palinologia podem conèixer la vegetació del passat i deduir-ne el clima que hi havia en aquell moment, així com l’impacte (pertorbacions) que la nostra espècie ha pogut produir sobre el territori (medi natural).  Actualment, ho estic aplicant al projecte de recerca Canvis tecnoculturals i de paisatge durant la transició del Plistocè a l’Holocè a les zones d’influència mediterrànea de la Península Ibèrica i això ens permetrà treballar en un vell repte, que és intentar dilucidar si les transformacions tecnològiques i culturals que succeeixen a finals del Paleolític superior, i fins l’invenció de la ramaderia i l’agricultura al Neolític, es correlacionen amb tot el seguit de canvis climàtics que esdevenen en aquesta època. 

Una de les fites de la Paleopalinologia, i de la meva feina en concret, és conèixer quin paper ha tingut el clima en l’evolució de la nostra espècie i prospectar-ho cap al futur amb la finalitat de poder preveure com afectaran els propers canvis climàtics a la nostra espècie i de què l’Administració es pugui avançar als esdeveniments.

Fent anàlisi palinològiques amb el microscopi - Jordi Mestre / IPHES

La meva vinculació a l’IPHES es remunta a molts anys enrere. Tot i que hi formo part des de la seva fundació, ja havia estat membre de l’antic LAUT (Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de Tarragona)); hi vaig entrar en contacte com a professor de l’assignatura de paleoambient del Graduat en Arqueologia que s’impartia en aquell moment, actualment transformat en Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana.

Altrament, l’IPHES em permet desenvolupar la meva vertadera especialitat: l’anàlisi palinològica.  La ciència de la Palinologia, en la seva branca de paleopalinologia, pràcticament no ha evolucionat des que m’hi vaig especialitzar, doncs es tracta d’una ciència molt naturalista en la que les màquines (tecnologia) hi ajuden poc, doncs els mètodes que s’usen per obtenir les dades són bàsicament artesanals, per part del palinòleg. Tant les tasques de laboratori (separació del material palinològic dels sediments arqueològics o de medis naturals) com la determinació i comptatge sota microscopi òptic, fins arribar a la interpretació dels resultats, és un llarg camí (inversió de temps) que cal recórrer de manera meticulosa, lenta i inevitable (mà d’obra).

Burjachs, el primer per la dreta, plantejant l'estratègia de mostreig paleopol.línic, a Gran Dolina (Atapuerca), el 1998 - IPHES

Una de les coses que més m’agraden de la meva feina és poder arribar a conèixer fets històrics desconeguts fins ara, i després, socialitzar-los. D’altra banda, és una feina distreta, doncs combines el treball de camp amb el laboratori i la divulgació dels resultats mitjançant la redacció d’articles especialitzats o per a tots els públics.

Entre les dificultats amb què més sovint m’he d’afrontar hi ha els impediments econòmics per poder formar un equip més ampli i consolidat d’Arqueobotànica (disciplina que estudia les restes de vegetals que es troben a les excavacions arqueològiques), amb la qual cosa es podrien complementar les anàlisis palinològiques i antracològiques (vegeu el Qui és qui anterior) i permetria accelerar el coneixement paleoecològic i ambiental, que actualment és ple de controvèrsies.

Una de les anècdotes que ara voldria recordar especialment és la satisfacció que vàrem tenir tot l’equip quan vam poder demostrar que a la illa d’Eivissa no només hi havia hagut alzines, sinó també roures, avellaners, verns, etc., ara fa només uns 2.000 anys, el que significava que havia tingut un passat amb més pluges que no pas ara, però que també la colonització de l’illa per part dels homínids resultà fatal per a determinades espècies vegetals. Alhora, el plaer d’haver treballat una de les primeres seqüències continentals d’arreu del món (al jaciment neandertal de l’Abric Romaní, a Capellades), tan resolutiva que proporciona un senyal climàtic (canvis climàtics) calcat al que donen els globals gels polars.

Format en Història, Prehistòria i Arqueologia al Col·legi Universitari de Girona i a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb la idea de poder exercir com a arqueòleg (Llicenciat en Filosofia i Lletres, Divisió Geografia i Història, secció Història), vaig entrar en contacte amb el món de l’evolució humana ja des què vaig decidir estudiar la carrera d’Història, doncs la meva curiositat (necessitat d’estudiar i aprendre) anava encaminada a poder desvetllar els orígens dels éssers humans.

L’especialització la vaig completar després de les meves estades practicoacadèmiques al CRA (Centre de Recherches Archéologiques) de Sophia Antipolis (Antibes, França), a l’IPH (Institut de Paléontologie Humaine) de Paris (DEA en Quaternari: Geologia, Paleontologia Humana, Prehistòria), i al Departament de Botànica de la UAB (Doctor en Ciències Biològiques). També ha servit a la meva formació el fet d’estar-me uns 10 anys a l’Institut de Ciències de la Terra ‘Jaume Almera’ (CSIC, Barcelona). Podem dir, llavors, que m’he format transversalment entre historiadors arqueòlegs, biòlegs i geòlegs.

technorati tags: , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Dos vegades 5 fan: