www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

28 Nov, 2007

Podrien els simis arribar a tenir intel•ligència operativa sense la influència dels humans?

Si considerem que els humans ensenyem a fabricar eines amb altres instruments, podrien els simis arribar a desenvolupar intel·ligència operativa sense la nostra influència?

Aquesta és la pregunta que l’alumna Annelies Vanhout de primer de batxillerat de l’IES Ponç d’Icart de Tarragona li feia arribar al professor del mateix centre, Rafel Larrañaga, qui de seguida s’ha posat en contacte amb l’IPHES, institut que han visitat recentment, per complementar la informació que li va donar a l’estudiant esmentada, aprofitant que a l’IPHES desenvolupem una línia de recerca en arqueologia de la ment, encapçalada per la investigadora docent de la URV, Marina Mosquera, qui ha respost:

Des del meu punt de vista, els simis JA desenvolupen intel·ligència operativa, perquè són primats, com nosaltres, i tots els primats ens caracteritzem per aquest tret, en quan poden modificar el medi ambient que ens envolta. El fet que la nostra intel·ligència  sigui d’altíssim grau no significa que la d’altres primats no sigui intel·ligència operativa: pot ser ells no facin normalment eines per obtenir altres instruments, com no sigui per entrenament, però és una qüestió de grau, no de capacitat. Tampoc podem dir entre l’espècie humana actual que TOTS sabem construir un tipus de coses, ni tenim les mateixes capacitats i habilitats per entendre, aprendre o fabricar.

Juanito, un ximpanzè de la Fundació Mona

Juanito, un ximpanzè de la Fundació Mona fent servir una branca de fusta que prèviament ell mateix va modificar per utilitzar-la finalent per agafar aliment, en aquest cas la va clavar a una poma. Crèdit: Dietmar Crailsheim (Fundació Mona)

Annelies Vanhout.- Segons la teoria dels memes de Richard Dawkins, els humans adquirim cultura per imitació, ensenyament o assimilació, però per què aquesta teoria no es pot aplicar a l’aprenentatge de la intel·ligència operativa? Per donar-li la volta a les coses, jo he intentat aplicar això. La Kanzy, famós exemple a les nostres classes del Ponç d’Icart, a través de la imitació va aprendre de l’etòleg coses que es podien denominar intel·ligent, no? Aquesta assimilació va succeir entre l’etòleg i la Kanzy, i entre la Kanzy i el seu fill; tot i que l’aprenentatge era del mateix contingut, no tots dos processos els poden denominar transmissió de cultura.

Jesús Mosterín afirma que si l’aprenentatge no es fa dins de la mateixa espècie no es pot denominar cultura. Si no és cultura allò que aprenem imitant d’una altra espècie, podria rebre el nom d’intel·ligència?

Marina Mosquera.- No he treballat gaire la teoria dels memes de Richard Dawkins, però penso que la intel·ligència operativa s’adquireix, com qualsevol altre tret  cultural, per aprenentatge, cosa que només pot ser per imitació, emulació o col·laboració. Els humans imitem molt més que altres primats no humans, com els ximpanzés, que sembla que es basen molt en l’emulació.

Imitar per aprendre

La imitació permet aprendre més ràpid de qui ensenya, i alhora propicia un percentatge alt d’èxits SEMPRE I QUAN qui ensenyi sàpiga fer allò que ensenya i, a més, no falli. Ans al contrari, l’emulació dóna més facilitat per reproduir actituds d’aprenentatge i és més lenta i infructuosa, al no basar-se en la imitació radical dels gestos que fa el mestre, però alhora garanteix més èxits si el mestre falla expressament o és poc hàbil.

D’altra banda, estic d’acord amb l’observació de Mosterín sobre el seu concepte de cultura.

NOTA: us recordem que els estudiants de secundària podeu accedir a material divers per discutir sobre evolució humana al portal de l’IPHES creat amb aquesta finalitat: Evoluciona!

technorati tags: , , , , , ,

21 Nov, 2007

Jaume Vilalta: simbiosi entre art, arqueologia i evolució biològica

Exhibeix la mostra Biòxids: metàfores de vida, al Rectorat de la URV fins el 14 de desembre

Cinta S. Bellmunt.- Aquestes dies presenta una exposició a Tarragona, organitzada pel Servei de la Gestió de l’Extensió Universitària de la Universitat Rovira i Virgili, a través de l’Aula d’Art, però vostè és un professional de l’arqueologia. Quina relació té aquesta disciplina amb la vessant artística que exerceix en mostres com aquestes?

Jaume Vilalta.- Com a arqueòleg el que m’interessa és l’origen i l’evolució de la humanitat, així com tot allò que envolta al fet humà, aspectes com la tecnologia, l’art, la cultura... Però no estem sols, la convivència sempre ha estat molt íntima amb la resta d’espècies que habiten la terra. Per tant, si ens interessem en l’estudi dels homínids, ho hem de fer també en la resta de fauna i flora amb qui hem evolucionat en paral·lel, i això et porta a interessar-te per la biodiversitat i així, fins a l’infinit aniries enllaçant àmbits de coneixement.

Jaume Vilalta amb algunes pintures

Jaume Vilalta, a Rectorat, amb algunes de les seves obres

Però no pretenc anar tant lluny. En el camp de la biologia i la biodiversitat estem, tot els éssers vius, íntimament lligats filogenèticament. Arrosseguem la memòria genètica, una vegada més sorgeix aquest concepte, de les primeres i remotes evidències de vida de fa milions d’anys. No podem entendre la humanitat sense englobar-la en el conjunt de la biologia. Ens hem d’estudiar a nosaltres mateixos per tal d’ubicar-nos en el sistema de la biodiversitat i saber quin lloc i quin paper hi juguem. D’aquí que m’interessi per l’origen i la evolució de la vida.

Memòria i prehistòria

Totes les ciències que estudien el passat es basen en la memòria. Nosaltres, membres del equip de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social i de l’Àrea de Prehistòria de la URV, que ens dediquem a la prehistòria, en moltes ocasions no disposem de documents produïts de forma voluntària per extreure informació del passat. Moltes de les disciplines afins a la prehistòria basen el seu estudi en evidències que han deixat algun tipus de rastre d’un fenomen. L’estudi de les marques de tall sobre els ossos, el tipus de desgast d’una eina de sílex o la deposició sedimentaria d’un estrat arqueològic, per posar alguns exemples, es fonamenten en el rastre deixat per algun fenomen. Les meves obres també són això, el registre, en aquest cas voluntari, del transcurs d’un fenomen, la oxidació del ferro.

La unitat del coneixement

La setmana passada la Generalitat va atorgar el Premi Catalunya a Eduard O. Wilson, un dels grans savis de finals del S. XX i principis del XXI. Una de les seves aportacions més interessants, seguides de ben a prop per Morin o Prigogine, entre d’altres, ha estat la defensa de la unitat del coneixement i la necessitat de trencar amb aquesta divisió dels sabers, ciències i humanitats. Jo, en aquest sentit, aporto un modest granet de sorra per unificar dues disciplines amb aquesta visió abstracte i surrealista d’un fet tant real com és la vida. Això també és el que he volgut plasmar en el tríptic, editat per la URV, en motiu de l’exposició. Manolo Alluè, que no es vol definir com a tal però que ha exercit en diverses ocasions com a crític d’art, i que ens ofereix en el seu text una visió humanística i poètica d’aquestes pintures.

Canvi climàtic i política

Carlos Lorenzo paleoantropòleg, investigador de l’IPHES-URV, per la seva part, ens dóna una visió científica i racional de les obres exposades i de la seva font d’inspiració, l’origen de la vida. Hi ha altres intents fracassats d’unir disciplines. Recordem el recent intent d’unir la meteorologia i un tema tant important com el canvi climàtic amb la política. Una autèntica vergonya.

Acte d'inauguració a Rectorat

L'acte d'inauguració de la mostra va comptar amb força gent

C. S. B.- Pel que fa al contingut temàtic d’aquesta exposició què ens ha volgut comunicar?

J. V.- Tal com anuncia la segona part del títol de l’exposició, aquestes obres representen metàfores del peculiar i enigmàtic fenomen de la vida. Dit així potser resulta difícil de trobar la relació entre aquestes peces i la vida, però ho puc explicar.

C.S.B.- Endavant.

J. V.- La vida és una constant lluita termodinàmica per mantenir-nos allunyats de l’equilibri, per això necessitem energia, però d’alguna manera ens anem oxidant i en aquest procés, com en el cas del ferro, i de forma irreversible, ens anem apropant a l’equilibri, és a dir, a la mort. Per tant, com diria Prigogine, la vida és el fenomen irreversible per excel·lència, com irreversible és aquesta metàfora d’un procés d’oxidació capturat en el paper.

La memòria

El fenomen de la vida és memòria en el sentit de capacitat de captura, retenció i transmissió d’informació, tal com la defineix un dels biòlegs pioners en l’estudi de la memòria i el seu funcionament Eric R. Kandel. La vida no seria possible sense aquesta facultat. Aquests papers, aquestes obres, també són memòria. En contacte amb el ferro han capturat i enregistrat un procés termodinàmic. Són l’empremta d’un fenomen d’oxidació. De l’ADN als microxips, de la genètica a la informàtica, dels primers estadis tecnològics de la prehistòria a les més altes esferes de la ciència, de les pintures rupestres, passant per els estadis conceptualitzadors de Picasso, Duchamp i Beuys, fins a les últimes tendències artístiques multimedia..., tot es basa en la memòria, en aquesta capacitat de la matèria, viva o morta, de captar evidències de fenòmens que es produeixen al seu voltant.

C.S.B.- Per què utilitza l'oxidació com a tècnica de treball?

J. V.- Utilitzo l’òxid de ferro i el procés de l’oxidació per varis motius. L’òxid de ferro és un dels pigments utilitzats en les primeres mostres d’art en el Paleolític. Es troba, de forma natural, en diferents estadis d’oxidació. Aquests donen com a resultat una gamma de colors que va dels ocres groguencs fins als vermells ataronjats. Sempre he sentit atracció per aquests colors. Utilitzar aquesta tècnica, bé, de fet inventar-me’la, va ser casualitat. Un dia vaig veure unes taques d’òxid sobre una paret i em van cridar l’atenció per la seva forma i colors. Eren el degoteig d’unes baranes de ferro rovellades. Vaig intentar reproduir el fenomen i el resultat em va agradar.

C. S. B.- Com va sorgir el seu interès per a la pintura?

J. V.- Bé, de fet de molt abans que el meu interès per l’arqueologia i la evolució biològica. Ha estat amb els anys que he lligat els dos àmbits del saber. El que m’agrada d’aquesta simbiosi és que a partir de la pintura expresso de forma emocional el que aprenc i he après de forma racional. No es fàcil trobar la manera d’expressar aquests coneixements de forma abstracta.

Em vaig especialitzar en escultura a l’Escola d’Art de Tarragona, però em vaig passar a la pintura per qüestions purament pràctiques. L’escultura necessita espai i més infrastructura per a la seva realització. He pintat quadres de grans dimensions, però en aquest cas, tal com es pot comprovar en la mostra de Rectorat, les obres són de petit format.

C. S. B.- Què té l'escultura que no tingui la pintura, o al revés?

J. V.- Són dos àmbits d’expressió artística. En el cas de l’escultura disposem de la tercera dimensió de forma real. En la pintura, en dues dimensions, ens hem d’inventar la tercera dimensió. A partir del Renaixement es conjuguen art i ciència per tal de desenvolupar les tècniques de representació tridimensional i la perspectiva. No totes les corrents artístiques utilitzen aquest sistema de representació. Les obres exposades, que podrien ser classificades com a abstractes, no representen la tercera dimensió

Alguns autors sostenen que la modernitat en l’art contemporani ha avançat de les mans de la pintura. Inclòs en els casos més radicals de l’escultura objectual i els ready-made de Duchamp, realment trencadors amb les tradicions escultòriques, han restat sempre eclipsats per les tendències pictòriques.

C. S. B.- L'art ens fa més humans?

J. V.- Penso que de fet l’art ha tingut un paper molt important. La tecnologia és la primera evidència de cultura entre els hominids, en concret els Homo habilis africans, de fa 2.5 milions d’anys, però no trobem evidències artístiques clares i de forma sistemàtica fins a l’aparició de la nostra espècie, els Homo sapiens. Per tant, és a partir d’aquesta espècie que es mostren rotundament evidents les capacitats d’abstracció i les simbòliques entre els homínids.

En aquests primers estadis de l’expressió artística es produeix un canvi molt important. La tecnologia porta milions d’anys d’avantatge a l’art, però en aquest moment les expressions simbòliques es posen de costat amb les tecnològiques. El desenvolupament de les capacitats d’abstracció, simbòliques, tecnològiques i científiques aniran de bracet fins avui en dia. És el conjunt de totes elles les que ens van fent humans. Dic ens van fent perquè, com diu Eudald Carbonell, encara no ho som del tot. De fet penso que en són molts, masses, els qui d’humà en tenen ben poc.

technorati tags: , , , , , , , , , , ,

13 Nov, 2007

Vine a jugar i descobreix els canvis climàtics del passat al nostre estand de la Setmana de la Ciència

Tot i que actualment el tema del canvi climàtic es presenta a l’opinió pública com si fos un fet insòlit, en realitat, les dinàmiques climàtiques són un fenomen que ha acompanyat sempre l’evolució humana, pel mateix sistema termodinàmic del planeta Terra. En aquest procés, les diferents espècies d’homínids, animals i plantes han estat capaços d’adaptar-s’hi i viure en condicions diferents a les que estaven acostumats. En teniu més detalls sobre aquestes qüestions en un article d'Eudald Carbonell que podeu consultar a la web de l'IPHES clicant aquí.

estand de l'IPHES a la Setmana de la Ciència 07

 Crèdit foto: Jordi Mestre /IPHES

Per explicar-ho al públic en general, el grup de recerca d’Autocologia Humana del Quaternari de la Universitat Rovira i Virgili, integrat a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), proposem una activitat didàctica en el nostre estand -que veieu a la imatge- a la Fira de la Setmana de la Ciència que del 14 al 16 de novembre té lloc al Palau de Fires i Congressos de Tarragona, organitzada per l’esmentada universitat.

“Enguany oferim una proposta molt innovadora i que aborda una temàtica molt discutida ens els àmbits científics i per la qual té interès la població en general: les dinàmiques climàtiques”, comenta Marta Fontanals, investigadora del Grup d’Autoecologia Humana del Quaternari.

Assumir el rol d'arqueòleg

A l’estand del grup, el públic assistent podrà descobrir, a través d’un recorregut didàctic, que durant la prehistòria els canvis climàtics ja es succeïen i que les diferents espècies han estat capaces d’adaptar-s’hi i viure en un entorn diferent al que estaven avesats.

“Se’ns dubte, entendre que fa milers d’anys les variacions en el clima ja existien  ajuda a comprendre la situació que estem vivint actualment”, remarca Marta Fontanals.

Plantejat com un joc, s’ha previst un recorregut en el qual la persona assumeix el rol d’un arqueòleg que treballa al laboratori estudiant materials com cranis humans, diferents mostres, com fitòlits, que són restes mineralitzades (sílice) que reprodueixen l’estructura cel·lular de les plantes i, per tant, la seva recuperació dins d’un jaciment arqueològic permet identificar la vegetació que definia el paisatge, i restes de fauna, per saber quins animals transitaven per aquells paratges. Aquests fòssils s’observen al microscopi per obtenir informació amb la qual descobrir quin era el clima del moment en què van viure els diferents homínids.

En el marc de la Setmana de la Ciència, l’IPHES també col·labora amb la Fundació Catalana per a al Recerca, a petició d’aquesta, amb altres accions per donar a conèixer què fa el Grup d’Autoecologia Humana del Quaternari en el mateix estand.

 
DIES, HORARI I LLOC:

14, 15 i 16 de novembre, de 9.30 a 14 hores, i de 16 a 20 h, al Palau Firal i de Congressos de Tarragona

technorati tags: , , , , , ,

12 Nov, 2007

Nova excavació a La Cativera per saber com vivien els caçadors recol•lectors fa poc més de 10.000 anys

Saber com vivien els caçadors recol·lectors de fa poc més de 10.000 anys és l’objectiu principal de l’excavació que efectuen al jaciment La Cativera (EL Catllar – Tarragonès) del 5 al 23 de novembre membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, sota la codirecció de Marta Fontanals i Josep Maria Vergès.

Aquesta nova intervenció arqueològica s’emmarca en el projecte de recerca desenvolupat per la URV i l’IPHES titulat “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”.

La cativera està al municipi El Catllar

La Cativera és un abric -que vèiem a la imatge- situat al marge esquerre del riu Gaià que alberga una successió estratigràfica corresponent al Plistocè final i inicis de l’Holocè. Durant aquesta campanya, els treballs d’excavació s’estan centrant en el nivell C1, del que s’intervindrà una superfície d’uns 12 metres quadrats. El registre arqueològic del nivell evidencia que ara fa poc més de 10.000 anys l’abric fou utilitzat com a campament per un grup de caçadors- recol·lectors.

Esbrinar quin era el seu comportament, la seva cultura, com i que de què vivien són alguns dels objectius a assolir.

Per saber més sobre La Cativera, clica aquí 

technorati tags: , , , , , , ,

8 Nov, 2007

Una presència més forta de la carn en la dieta dels homínids va facilitar les primeres dispersions fora d’Àfrica

La transformació d’homínids d’una alimentació bàsicament vegetariana en una nutrició de fort component carnívor va facilitar les primeres dispersions humanes cap a Euràsia, que van esdevenir de manera paral·lela a la d’altres grans mamífers d’origen africà que van formar part de l’entorn ecològic dels nostres avantpassats”.

Aquesta és la tesi que defensarà Bienvenido Martínez, investigador ICREA-IPHES-URV en dos fòrums científics en què hi participa els pròxims dies:

Bienvenido Martínez ha explicat: “el gènere Homo, originat a les regions tropicals d’Àfrica en una cronologia pròxima als 2,5 – 2,6 milions d’anys, va ser capaç d’arribar a les latituds mitjanes d’Euràsia fa entre 1,8-2,0 milions d’anys. Aquesta primera dispersió fora d’Àfrica va ser realitzada per homínids de cervell i tamany corporal petit, que presentaven un esquelet postcranial integrat per uns braços encara amb una gran capacitat per pujar-se als arbres i unes cames proporcionals i estructuralment similars a la dels humans actuals, que els permetien poder caminar llargues distàncies”.

Climes estacionals

Segons Bienvenido Martínez, aquestes característiques, bàsiques i necessàries per poder-se moure i colonitzar nous territoris no haguessin servit de gaire, si no s’hagués produït un altre gran canvi: la transformació d’una alimentació bàsicament vegetariana, com eren la dels seus antecessors els australopitecus, en homínids amb una nutrició amb un fort component carnívor, com succeeix en el gènere Homo.

“Aquest canvi –ha puntualitzat Bienvenido Martínez- va facilitar als nostres avantpassats dispersar-se per amplis territoris i sobreviure en climes estacionals amb hiverns i estius on els vegetals eren escassos en determinades èpoques de l’any”.

El mateix investigador ha indicat: “aquestes migracions humanes cap a Euràsia van esdevenir de manera paral·lela a la d’altres grans mamífers d’origen africà que van formar part de l’entorn ecològic dels nostres avantpassats i amb els quals van haver d’interactuar forçosament de manera continuada, a vegades com a depredadors, en altres ocasions com a carronyaires, o bé desgraciadament com a presses”.

technorati tags: , , , , , , , ,

6 Nov, 2007

Jordi Agustí ofereix dues conferències sobre la primera migració humana fora d’Àfrica en el marc del II Seminari Internacional de Paleoecologia Humana

Jordi Agustí, investigador ICREAIPHES a la URV, ofereix dimecres dia 7 dues conferències sobre La primera migració humana fora d’Àfrica, basant-se sobretot en les importants troballes efectuades a Dmanisi (Georgia) des dels anys noranta del segle passat, un jaciment en el qual ell hi treballa des de fa molts anys. En aquest procés, el canvi climàtic que es va produir fa prop  de dos milions d'anys hi tindria un paper molt important. Amb la seva intervenció s’encetaran les sessions del II Seminari Internacional de Paleocologia Humana que es realitza a Burgos del 6 al 9 de novembre, organitzat per la Càtedra Atapuerca. Serà a les 10 hores, al Palau de Congressos Atapuerca.

Conferència oberta al públic

A la tarda, a les 20 hores, protagonitzarà una conferència oberta al públic en general  titulada també La primera migració humana fora d’Àfrica, en aquest cas serà a la Casa del Cordón, a la Plaza de la Libertad, també a Burgos.

Atenció als mitjans de comunicació

Allí mateix, mitja hora abans, a les 19.30, atendrà als mitjans de comunicació.

Resum intervencions

En les seves intervencions, Jordi Agustí demostrarà com i quan les idees científiques sobre la primera migració humana fora d’Àfrica van experimentar un gir dràstic amb les importants troballes esdevingudes al jaciment de Dmanisi (Geòrgia) a partir de la dècada dels noranta del segle passat, amb les quals s’ha demostrat la presència d’uns homínids molt arcaic fa pràcticament dos milions d’anys. Aquest fet coincideix amb un important canvi climàtic que va anar transformant els boscos amb en una paisatge de sabana.

D'altra banda, aquestes restes posaven de manifest que els primers homínids que es van aventurar a sortir d’Àfrica no eren els Homo ergaster, amb uns cervells relativament grans, sinó formes més arcaiques, de cervells petits i un tamany corporal petit

Al II Seminari Internacional de Paleoecologia Humana, que codirigeix Eudald Carbonell, director de l’IPHES, hi prenen part més de cent experts d’arreu del món, molts d’ells de gran renom internacional, que discutiran especialment sobre les Primers ocupacions humanes a Euràsia, i sobre Paleobioenergia i Paleoecologia, aportant les darreres investigacions i teories sobre evolució humana. 

Programa i protocol mitjans de comunicació

Més informació i detall del programa del seminari a la web de la Cátedra Atapuerca i al protocol pels mitjans de  comunicació, que podeu descarregar en pdf clicant aquí

technorati tags: , , , , , ,

5 Nov, 2007

Estudiants de l’IES Pons d’Icart de Tarragona visiten l’IPHES

Una vintena d’estudiants  de primer de batxillerat de l’assignatura de Filosofia de l'IES Pons d’Icart de Tarragona han visitat recentment l’IPHES, l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, dirigit per Eudald Carbonell.

Els alumnes van poder conèixer les instal·lacions que l’IPHES té a la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, a la Plaça de la Imperial Tàrraco, on van rebre una introducció general, per part de Marta Fontanals, sobre el que fa aquest centre de recerca, referent mundial en evolució humana.

activitats de socialització de l'IPHES i tots els seus membres

Eudald Carbonell amb Marta Fontanals i Rafael Larrañaga donant la benvinguda als estudiants de l'IES Pons d'Icart - Crèdit foto: cedida IES Pons Icart

Després, al mòdul de Restauració, Gala Gómez els hi va explicar el reconeixement que es practica als materials, ossos i indústria lítica, per observar les alteracions que han patit i a partir d’aquí com es decideixen els tractaments de conservació i restauració que cal aplicar (neteja, consolidació i/o adhesió).

També van ser al laboratori de pol·len on Isabel Expósito els hi va exposar els tractaments físicoquímics que s’empren per a l’obtenció d’un residu orgànic en vistes a l’anàlisi palinològica i poder saber d’aquesta manera com eren els paisatges del passat. Finalment, Policarp Hortolà es va ocupar de mostrar com es du a terme la determinació de taques de sang sobre implements lítics per a la posterior anàlisi d’ADN antic.

Policarp amb alumnes de l'IES Pons Icart a l'IPHES

Alumnes del Pons d'Icart observen les mostres de sang que anlitza Policarp Hortolà. Crèdit foto: cedida IES Pons d'Icart

Rafel Larrañaga, professor de l’assignatura de Filosofia, ha justificat d’aquesta manera la visita dels seus alumnes a l’IPHES: “a classe, entre els temes que tractem, dins de l’apartat L’èsser humà, han d’entendre la importància de l’evolucionisme en el procés d’hominització i humanització. En aquest punt, i com a transició entre l’home com a ésser biològic i l’home com a ésser cultural, l’article d’Eudald Carbonell, Robert Sala i Antoni Canals, publicat a L’Avenç el juny de 2001 (dossier), titulat Selecció natural, selecció tècnica i evolució és molt didàctic i l’hem discutit amb els estudiants, pel fet que planteja des d’un punt de vista científic la importància de la diversitat cultural com a estratègia de perpetuació dels primats”.

Larrañaga ha assegurat: “la visita va ser intensa i molt profitosa. L’objectiu final d’aquesta activitat era poder parlar a classe sobre la consciència, tema que tractarem més endavant”.

technorati tags: , , , , , , , , ,