El bloc de les activitats de l'IPHES

21 Mar, 2011

Estic especialitzat en Paleontologia de mamífers quaternaris, és a dir, en la fauna dels darrers milions d’anys

A l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) treballo com a paleontòleg de macromamífers, disciplina que consisteix en l'estudi dels fòssils dels mamífers de grans dimensions, que són aquells que normalment superen els 8 quilos de massa. Gràcies a ella podem conèixer com eren les espècies d'animals quaternaris que convivien amb els homínids i quines eren les relacions ecològiques entre la fauna i els nostres avantpassats.

Bienvenido Martínez-Navarro, al seu despatx a l'IPHES - Jordi Mestre / IPHES

Actualment ho estic aplicant al projecte de Orce, titulat "Ocupaciones humanas en el Pleistoceno inferior de la cuenca de Guadix-Baza", al sud d'Espanya, on es troben els jaciments probablement amb millor registre de fòssils, especialment de macromamífers, per la seva quantitat i qualitat de conservació. A més, també participo activament en altres recerques que es duen a terme a  jaciments catalans com el de la Boella (Tarragonès) o el d’Iincarcal (Pla de l’Estany), i també a l’Àfrcia, com el de Buia a Eritrea i el l’Atbara al Sudan, així com els de Bizat Ruhama, Ubeidiya i Gesher Benot Ya-aqov al Pròxim Orient (a Israel), i també a Geòrgia (Dmanisi, al Caucas).

La informació que obtenim en aquestes excavacions ens permetrà saber com eren les diferents espècies d'animals amb les que van conviure els homínids durant el quaternari  (els darrers milions d’anys), si formaven part de la dieta humana, si competien amb ells per la carronya, per l'ocupació de determinats ambients (per exemple coves) o per altres recursos, etc.

Un dels reptes d’aquesta disciplina, i de la meva feina en concret, és determinar els ossos fòssils que van apareixent en els diferents jaciments arqueopaleontològics, per saber exactament a quines espècies corresponen, per exemple: mamuts, hipopòtams, rinoceronts, cérvols, búfals , antílops, girafes, tigres de dents de sabre, panteres, óssos, llops, hienes...

Bienvenido Martínez-Navarro al laboratori de campanya durant l'excavació efectuada l'agost passat a Orce - Jordi Mestre / IPHES

Per aconseguir aquesta fita, fem servir diferents tècniques clàssiques com l’anatomia comparada, però també d’altres més modernes com radiografies, tomografies, escàners, l’estadística, etc.

D’aquesta manera podem obtenir una idea força precisa de com era l'ambient en què van viure els nostres avantpassats i quines van ser les seves dificultats per sobreviure, dispersar-se i arribar a nous territoris.

Una de les coses que més m’agrada de la meva feina és que em permet viatjar, conèixer nous països, nova gent, nous jaciments i nous fòssils, però especialment allò que és més important, i per a mi més agradable, és tenir accés a una abundant informació gràcies a les relacions que estableixo amb altres equips científics, que ens permet contribuir a reconstruir els paisatges del passat.

D’altra banda, una de les dificultats que més sovint he d’afrontar és la captació dels recursos necessaris, especialment per a la formació i supervivència dels joves investigadors que col·laboren amb mi i a alguns dels quals els hi he dirigit les tesis de Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari que l’IPHES imparteix a través de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, i també vàries tesis doctorals.

Al magatzem de l'IPHES on es guarden les col.leccions de fòssils - Jordi Mestre / IPHES

Una de les anècdotes que ara voldria recordar especialment em va passar una vegada quan veient una cursa de braus per televisió em vaig adonar que l'anatomia cranial dels toros tenia moltes similituds amb la dels búfals africans d'Olduvai, cosa que em va servir per formular la hipòtesi de que els toros tenien un origen africà i que havien format part de l'entorn dels homínids (i en moltes ocasions de la seva dieta) des que va aparèixer el gènere Homo, fa uns dos milions i mig d'anys a l'Àfrica de l'Est. D’aquesta recerca s’han publicat ja tres articles d’impacte mundial a les revistes Quaternary Research, Quaternary International i Journal of Human Evolution.

Vaig entrar en contacte amb el món de l’evolució humana quan tenia 18 anys; era el 1982, durant l'estiu previ a incorporar-me a la Universitat Autònoma de Barcelona per estudiar Geologia. La darrere setmana de juliol i la primera d’agost d’aquell any vaig estar excavant al jaciment de Venta Micena, a Orce (Granada). L’ara traspassat Dr. Josep Gibert em va convidar a participar en aquella campanya, i aquell estiu vaig decidir que volia ser paleontòleg. Des de llavors, tot i les moltes dificultats que en ocasions he hagut de superar, mai he dubtat de que la meva vocació era aquesta ciència.

La meva vinculació a l’IPHES és remunta a fa set anys i mig, quan vaig entrar en contacte amb el director d’aquest centre, el professor Eudald Carbonell, qui em va expressar el seu interès perquè m’incorpores al seu equip, a Tarragona, i em va suggerir que em presentés a les convocatòries ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats). Així ho vaig fer i vaig guanyar una plaça el 2003.  

La meva formació acadèmica superior la vaig iniciar a la Universitat Autònoma de Barcelona, com a geòleg, i després vaig fer la tesi doctoral titulada “Revisión sistemática y estudio cuantitativo de la fauna de macromamíferos del yacimiento de Venta Micena (Orce, Granada)”, presentada a la universitat esmentada i amb la idea de poder exercir com a paleontòleg.

technorati tags: paleontologia , macromamífers , espècies animals , conservació , ecologia , fòssils , jaciments , dieta , carronya , ambients , recursos