www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

31 Oct, 2012

Un nou article científic esvaeix els dubtes sobre l’ocupació humana a Vallparadís fa sobre 900.000 anys

El Journal Human Evolution recull noves evidències que ho confirmen, en contraposició a observacions d’alguns paleontòlegs que ho havien qüestionat

El registre lític, bioestratigràfic i paleoambiental avalen l’activitat antròpica en diferents nivells.

A la darrere dècada, el debat sobre quan es va produir l’arribada de les primeres poblacions humanes al continent europeu ha estat objecte d’un intens debat científic. En aquest context, Vallparadís (Terrassa) és un jaciment a tenir molt en compte. Un article publicat recentment al Journal Human Evolution, i signat per membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), aporta noves evidències que esvaeixen qualsevol possible dubte sobre l’ocupació humana al jaciment de Vallparadís fa sobre 900.000 anys. D’aquesta manera es dóna resposta a les observacions d’alguns paleontòlegs que un moment determinat van qüestionar aquest fet.

El nou article aporta dades on es constata que el registre lític, bioestratigràfic i paleoambiental que s’ha trobat a Vallparadís, al llarg d’una seqüència estratigràfica que va entre els 600.000 anys abans del present i poc més del milió d’anys, avalen l’activitat antròpica en diferents nivells.

Excavacions a Vallparadís

Excavacions de l'IPHES a Vallparadís en una imatge d'arxiu - IPHES

D’aquesta manera, els investigadors de l’IPHES que han participat en aquest estudi (Joan García, Kenneth Martínez, Eudald Carbonell, Jordi Agustí i Francesc Burjachs) han pogut refermar la presència humana de Vallparadís, refutant els arguments d’alguns paleontòlegs que a través d’un altre article al Journal Human Evolution havien posat en dubte les seves hipòtesis.

Entre els resultats obtinguts, Joan García ha destacat: “ja que Vallparadís presenta una cronologia propera al milió d’anys, s’omple un buit cronològic molt important de finals del Plistocè inferior, situant aquest jaciment entre Fuente Nueva 3 i Barranco León, ambdós a Orce (Granada) i amb 1,3 milions d’anys d’antiguitat, i TD6 de Gran Dolina a Atapuerca (Burgos), amb uns 800.000 anys”.

denticulats silex nivell 10

Restes d'eines de sílex que avalen l'activitat antròpica a Vallparadís - IPHES

En aquest context, “Vallparadís es referma com a jaciment clau per conèixer les primeres ocupacions humanes a Europa a finals del Plistocè inferior, amb informació de primera mà sobre un "tipus de tecnologia de Mode 1 (molt arcaic), elaborada especialment amb l'anomenada tècnica bipolar (veure video), que requeria de la utilització d'una enclusa per recolzar els nuclis, a partir dels quals s'extreien les ascles o ganivets de pedra", comenta Joan García.

Alhora, s’ha pogut interpretar que “les comunitats d’homínids de Vallparadís eren grans depredadores de carnívors, a l’igual que alguns competidors seus com la hiena (Pachycrocuta brevirostris) o la Pantera (Panthera gombaszoegensis)”, afegeix el mateix investigador.

Una altra dada interessant és que el debat sobre els primers emigrants europeus “s’enriqueix  també amb noves línies interpretatives que apunten a comunitats humanes perfectament adaptades, amb una tecnologia de Mode 1 d’escassa elaboració tècnica, però d’una gran eficàcia”, observa Joan García.

restes òssies de fauna

El jaciment de Vallparadís ha estat objecte de nombroses publicacions científiques d’impacte des que va començar-se a excavar el 2005. Entre aquestes destaquen, el Proceedings of the National Academy of Sciences, (2010), Comptes Rendus Palevol (2011) o Trabajos de Prehistoria (2012) entre d’altres.

Referència bibliogràfica

García, J., et al., “Defending the early human occupation of Vallparadís (Barcelona, Iberian Peninsula): A reply to Madurell-Malapeira et al. (2012)”, Journal of Human Evolution (2012)

technorati tags: , , , , , , , , , ,

26 Oct, 2012

Atorguen la Menció Erasmus Mundus al doctorat internacional en Quaternari i Prehistòria que s’imparteix a la Universitat Rovira i Virgili

D’aquesta manera tot l'ensenyament de postgrau en Quaternari i Prehistòria de la URV té el segell Erasmus Mundus

Els qui accedeixin al doctorat tindran la capacitat de formar-se i realitzar investigació en els millors jaciments i museus d’evolució humana

El doctorat internacional en Quaternari i Prehistòria (International Doctorate on Quaternary and Prehistory, IDQP) que s’imparteix a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) ha estat distingit amb la Menció Erasmus Mundus, que atorga la Comissió Europea per promoure la qualitat i la internacionalització de l’ensenyament superior. Aquest reconeixement s’afegeix a la menció Erasmus Mundus que ja té el Màster en Quaternari i Prehistòria que s’imparteix  a la URV des del curs 2004-2005, amb la qual cosa tot l'ensenyament de postgrau en Quaternari i Prehistòria de la Rovira i Virgili ara té el segell Erasmus Mundus.

Tant el màster com el doctorat s’imparteixen en consorci amb la Università di Ferrara (Itàlia), que n’és la coordinadora, el Muséum National d'Histoire Naturelle de París (França), la Università de Tras-os-Montes e Alto Douro de Vila-Real i l'Instituto Politécnico de Tomar, aquests dos últims a Portugal. A la URV aquesta oferta acadèmica ha estat possible gràcies a la recerca que es realitza des de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) amb presència en projectes d’investigació punters arreu del món en el seu àmbit.

Tesi Davinia Moreno

Robert Sala, responsable del Doctorat en Quaternari i Prehistòria de la URV durant la defensa d'una tesi doctoral fa uns mesos, a la Facultat de Lletres d'aquesta Universitat - Jordi Mestre /IPHES

Robert Sala, professor de la URV i responsable del Doctorat en Quaternari i Prehistòria i de l’àrea de docència de l’IPHES ha explicat: “El màster en Quaternari i Prehistòria ja va aconseguir el segell Erasmus Mundus en la primera edició d’aquest programa de la Unió Europea el 2004 i posteriorment va renovar aquesta distinció el 2009 amb el programa Erasmus Mundus 2. Ara fem un pas més en la internacionalització de l'ensenyament de l'Evolució Humana, Prehistòria i Quaternari a la URV amb el reconeixement al doctorat”. El nou programa es començarà a impartir el 2013.

El mateix investigador ha indicat que,  a més d’un grau més alt d'internacionalització, la nova menció dóna una major robustesa al consorci acadèmic que ho fa possible, ens obre les portes a les beques de doctorat associades al programa i amplia la capacitat per buscar noves fonts de finançament, alhora que permetrà captar més alumnat internacional, tant d’Europa com de fora d’aquest continent.

Des de la perspectiva de l’alumnat, els qui accedeixin al doctorat tindran la capacitat de formar-se i realitzar investigació en els millors jaciments i museus d’evolució humana del món, com el Museu de Java, el de les Filipines, i el de Jeongok a Corea, tots tres a Àsia, el Museo de la Evolución Humana (MEH) de Burgos, el British Museum (Anglaterra) i el Museu de Geòrgia que gestiona la recerca al jaciment de Dmanissi, entre altres.

Tesi doctoral Davinia Moreno

Davinia Moreno, una de les autores de les tesis en Prehistoria que s'han presentat a la URV gràcies a la recerca que es realitza a l'IPHES - Jordi Mestre/IPHES

En aquest context, la nova menció “facilitarà la creació d’una escola doctoral a escala mundial en la qual l’alumnat podrà adquirir coneixements o realitzar les seves recerques en qualsevol punt de tot el món, agrupant els equips i museus encarregats dels jaciments o col•leccions de fòssils més destacats per a l'estudi dels nostres orígens”, ha remarcat Robert Sala..

La distinció Erasmus Mundus correspon al programa del mateix nom, creat per a la internacionalització de l'ensenyament a Europa i pensat per atraure alumnat extern al sistema universitari europeu mitjançant el consorci d'universitats i oferir així un sol programa educatiu entre totes elles. Fins ara, a la URV, pel que fa al programa de doctorat internacional en Quaternari i Prehistòria hi ha hagut uns set alumnes de mitjana per any.

technorati tags: , , , , , , , ,

25 Oct, 2012

Conferència sobre més de 30 anys d’excavacions a Atapuerca, a càrrec d’Eudald Carbonell

És divendres 26 d’octubre a l’Ateneu de Celrà en homenatge a un professor de l’institut de secundària d’aquesta localitat, Xavier Puig, mort l’any passat

Escrit d’Eudald Carbonell sobre Xavier Puig

Bloc personal Eudald Carbonellweb - Perfil a Facebook i Twitter

L’arqueòleg Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) pronunciarà la conferència El primer europeu: la mandíbula de la Sima del Elefante. 33 anys d’excavacions a Atapuerca, divendres 26 d’octubre a les 20 h, al Teatre de l’Ateneu de Celrà (Gironès) en homenatge a Xavier Puig, professor de Institut d’aquesta localitat mor l’any passat. Precisament, aquesta entitat juntament amb el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya són els coorganitzadors de l’acte.

El primer per l'esquerra és Xavier Puig, al seu costat, Eudald Carbonell, unes dècades enrere quan havien participat junts en algunes campanyes d'excavació - Arxiu personal d'Eudald Carbonell

Xavier Puig va ser professor del departament de ciències socials de l’Institut de Celrà des de la seva creació (1996) fins al seu traspàs ocorregut el setembre de 2011. Amb Eudald Carbonell mantenia una relació d'amistat perquè havien coincidit en diferents campanyes d'excavació arqueològica.

Resum xerrada

L'estudi de l'evolució humana té encara grans interrogants per respondre: Com i quan es van produir les primeres dispersions humanes procedents d'Àfrica? Quina espècie va ser la protagonista? Quines eren les seves característiques? Quin tipus de tecnologia utilitzaven? Quina ruta van seguir per arribar a Euràsia? Quina relació hi ha entre les primeres poblacions humanes i les següents? Hi ha continuïtat o discontinuïtat evolutiva i tecnològica?

En els últims anys les excavacions a Atapuerca (Burgos, Espanya) han aportat una mica de llum a aquestes qüestions. Al llarg de 33 campanyes d'excavació s’han obtingut restes arqueològiques molt interessants i claus per avançar en el coneixement científic sobre els nostres orígens.

Portada Nature mandíbula

La mandíbula del primer europeu va ser portada a Nature

Així, per exemple, s'han trobat les restes del primer europeu, a la Sima del Elefante, Aquí s'ha posat al descobert una mandíbula amb una antiguitat que està sobre els 1,3 milions d'anys. A la Sima de los Huesos s'ha documentat l'acumulació intencionada de fòssils humans de més antiguitat. Va passar fa uns 500.000 anys i són restes d'Homo heidelbergensis. Entre les seves restes es va trobar un bifaç bellament esculpit. Es veu en això tot un simbolisme de reconeixement i record cap als éssers desapareguts.

Però Atapuerca encara no ha revelat tots els seus secrets, i s’obren noves línies de recerca sobre les primeres poblacions humanes. Només amb la continuïtat i el rigor del treball científic es podran localitzar tots els tresors que encara amaga.

technorati tags: , , , , ,

25 Oct, 2012

Una investigadora del Max Planck Institut ofereix una xerrada a l’IPHES

Especialitzada en datacions per Carboni 14, Sahra Talamo intervindrà dilluns 29 d’octubre a les 12.30 h

Sahra Talamo, investigadora del Max Planck Institut i especialista en datacions per Carboni 14 (C14), ofereix la conferència "Comparison of Middle to Upper Palaeolithic Transition sites in Central France. An Accurate Chronology" (Comparativa entre el Paleolítig Mig i Superior en jaciments de la França Central. Una acurada cronologia) a la Sala d'Actes "Abric Romaní" de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), ubicat al Campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, dilluns 29 d’octubre a les 12.30 h.

Sahra Talamo

Sahra Talamo

L’esmentada investigadora treballa sobre les datacions dels jaciments de Transició Paleolític mig/superior francesos, com per exemple Le Cotte, Arcy-sur-Cure, Peche de l'Azé. També pren part en la recerca de molts dels projectes del Max Planck, com Denisova Cave (Rússia).

technorati tags: , , , , , , ,

19 Oct, 2012

Conferència sobre Orce, carronya i evolució humana

“Orce: carronya i evolució humana” és el títol de la conferència que pronunciarà Bienvenido Martínez-Navarro, paleontòleg i investigador ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) a l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), dilluns 22 d’octubre, a les 19.30 hores, a l’Ámbito Cultural El Corte Inglés, a Màlaga, dins del Programa X Encuentros con la Ciencia. 

Bienvenido Martínez-Navarro a Fuente Nueva-3

El paleontòleg Bienvenido Martínez-Navarro en una imatge d'arxiu excavantal jaciment Fuente Nueva-3 a Orce - Jordi Mestre/IPHES

Resum

La transformació des de l'alimentació bàsicament vegetariana dels nostres avantpassats els Australopithecus, cap a una dieta amb un fort component carnívor en el gènere Homo, va ser la causa fonamental que va provocar la individualització del nostre llinatge, fet que va succeir durant la transició Pliocè/Pleistocè, al voltant de fa 2,5-2,6 milions d'anys.

Aquesta mateixa raó va permetre a Homo, mig milió d'anys després, poder sortir de les latituds tropicals africanes, amb abundants recursos vegetals, i conquerir les latituds mitjanes d'Euràsia, dominades per climes estacionals, i amb escassos recursos vegetals durant les èpoques fredes de l'any, la qual cosa feia que la dependència de la carn fos major. Però l'accés als cadàvers dels grans mamífers mai va ser fàcil, i les hienes gegants de cara curta, de l'espècie Pachycrocuta brevirostris, eren uns durs competidors que, sovint, guanyaven la partida.

Orce es, amb tota seguretat, el millor jaciment d'Europa on poder estudiar aquest escenari del joc de la vida i la mort entre homínids i hienes.

Perfil biogràfic

Bienvenido Martínez-Navarro es professor d’investigació ICREA a l’IPHES i de la Universitat Rovira i Virgili (URV), ambdós ubicats a Tarragona.

És autor de més de 200 articles científics i és el responsable de la paleontologia de grans mamífers del projecte d’investigació d’Orce. A més desenvolupa una intensa tasca en altres projectes nacionals i internacionals com els d’Incarcal i la Boella a Catalunya, Dmanisi (Georgia), Ubeidiya i Gesher Benot Yaaqov (Israel), Buia (Eritrea), o Oued Sarrat (Tunísia).

Es especialista en grans mamífers quaternaris i el seu principal interès es l’estudi de les dispersions de la fauna associades a migracions humanes durant el Plio-Pleistocè, amb l’objectiu de conèixer millor l’entorn ecològic dels homínids.

technorati tags: , , , , , , , , , ,

16 Oct, 2012

Com ens ajuden els cargols terrestres a conèixer l'entorn ambiental del passat?

D'això tractarà una conferència que s'impartirà el dimecres 17 d'octubre a la sala d'actes de l'IPHES, al campus Sescelades de la URV, a Tarragona

Esbrinar com era el context ambiental que han acollit les diferents poblacions d'homínids, per exemple, en quin clima es van desenvolupar, quines plantes creixien, quins animals deambulaven pels paisatges del pretèrit, centralitza moltes de les investigacions que es desenvolupen en evolució humana. Per esbrinar s'utilitzen diferents eines i metodologies. Una d'elles és l'estudi de les restes fòssils de caragols terrestres.

Restes fòssils de cargols terrestres localitzats a l'illa de Fuenteventura, a Canarias - IPHES

D'això en parlarà la investigadora Yurena Yanes (CSIC-Universidad de Granada), dimecres 17 d'octubre, a les 12:30 ha la sala d'actes de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), ubicat al campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV). La conferència porta per títol "Els cargols terrestres com registres paleoambientals". Aquesta activitat és possible gràcies a la col·laboració científica que la professora Yanes manté amb Javier Fernández (investigador Ramón y Cajal de l'IPHES) sobre l'estudi de les acumulacions antropogèniques de gasteròpodes terrestres trobades en diversos contextos mesolítics de l'àrea de Villena (Alacant).

En la seva intervenció, Yurena Yanes exposarà alguns dels treballs sobre jaciments arqueològics duts a terme recentment que han permès la reconstrucció dels paleoambients a partir de l'estudi dels isòtops estables d'oxigen i de carboni de les petxines dels cargols.

Perfil de Yurena Yanes -web personal

La Dra. Yurena Yanes és investigadora del subprograma Juan de la Cierva adscrita a l'Instituto de Ciencias de la Tierra (CSIC-Universidad de Granada) i, a partir del proper gener, Fenneman Research Assistant Professor al Departament de Geologia de la Universidad de Cincinnati (Estats Units).

Yurena Yanes

La doctora Yurena Yanes - Cedida per Y. Yanes

Les seves investigacions se centren en l'estudi de petxines fòssils i modernes de cargols terrestres per reconstruir les condicions paleoambientals i paleoecològiques durant el quaternari. A aquest efecte aborda l'anàlisi multidisciplinar de conjunts malacológicos a través de la geoquímica isotòpica, la taxonomia, la tafonomia, la paleoecologia, les anàlisis morfomètrics i la datació d'aminoàcids.

En els últims anys ha realitzat diversos estudis sobre el Plistocè superior a l'arxipèlag canari, la Transició Plistocè-Holocè en l'àmbit Cantàbric, i sobre l'Holocè inicial i mig a la vessant mediterrània de la Península ibèrica. Els resultats d'aquests treballs han estat publicats en revistes internacionals d'impacte com Palaeogeography Palaeoclimatology Palaeoecology, Chemical Geology, Quaternary Research, Palaios  i Quaternary International.

technorati tags: , , , , ,

11 Oct, 2012

Cara a cara sobre el control del foc entre els investigadors de l'IPHES Eudald Carbonell i Jordi Agustí

Serà el 15 d'octubre a La Coruña en el marc del X Congreso Internacional de Ontología

Web Jordi Agustíweb, pàgina personal a Facebook i twiter d’Eudald Carbonell

Jordi Agustí i Eudald Carbonell

 A l'esquerra Jordi Agustí, i al seu costat Eudald Carbonell - Jordi Mestres / IPHES

"El control del foc en la intervenció sobre la pròpia naturalesa: la tècnica i l'ésser de l'home" és el títol de la sessió especial que protagonitzaran Eudald Carbonell i Jordi Agustí, director i responsable d'investigació respectivament de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) en el marc del X Congreso Internacional de Ontología que se celebra a La Coruña. La sessió tindrà lloc el dilluns 15 d'octubre a les 19.30 ha la sala d'actes de la Fundación Paideia Galiza (Plaza de Maria Pita, 17).

El coordinador de la sessió és Víctor Gómez Pin, filòsof, doctor d'Estat per la Sorbona i catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona de Teoria del Coneixement i Introducció al Pensament Matemàtic, així com president d'aquest congrés.

technorati tags: , , , , , ,

9 Oct, 2012

Un llibre ofereix una visió fotogràfica espectacular dels jaciments d'Atapuerca i el seu entorn

“Atapuerca. Museo de la Evolución Humana” és el títol d'un llibre didàctic que ofereix una visió fotogràfica espectacular d'aquest jaciment i del seu entorn. L'edició ha estat possible gràcies a la Fundación Jesús Serra, pertanyent al Grupo Catalana Occidente, i Jordi Sarrà n’és l’autor de les imatges.

Portada

L'obra és un fidel reflex de tot el que envolta al Museo de la Evolución Humana (MEH), situat a Burgos, i dels jaciments arqueològics de la zona. L’autor pren el riu Arlanzón com a fil conductor que serveix per connectar les diferents cares d'un espai tan divers com Atapuerca.

 La relació de Sarrà amb la Sierra de Atapuerca i el Museo de la Evolución Humana fa anys que és intensa i productiva, i això ha estat una de les claus del llibre. En el volum es descobreix el 'sistema d'Atapuerca', és a dir, la ciutat, el paisatge, la gent, el museu y les excavacions en diferents visions. Les fotografies es presenten ordenades a manera de collage, donen la sensació de pel·lícula. Per això l’autor considera que aquest llibre ofereix una visió cinematogràfica d'Atapuerca.

technorati tags: , , , , , , , , ,

4 Oct, 2012

L’IPHES impulsa la creació d’una xarxa de treball amb personal investigador de la Xina

Un equip multidisciplinari d’aquest institut ha viatjat recentment a aquell país per iniciar els contactes, visitar jaciments i estudiar material arqueològic

Entre altres, es compararan restes d’indústria lítica dels jaciments més antics d’aquell país (1,5 milions d’anys-500.000 anys) amb alguns d’Europa, entre ells Atapuerca

Visita Nihewan amb professor QI WEN

Visita a Nihewan amb el professor Qi Wen - Andreu Ollé / IPHES

Un equip multidisciplinari de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ha viatjat recentment a la Xina per iniciar els contactes, visitar jaciments i estudiar material arqueològic amb l’objectiu d’impulsar una xarxa de treball amb personal investigador del país asiàtic. Entre altres iniciatives, es compararan restes d’indústria lítica dels jaciments més antics d’aquell país (1,5 milions d’anys-500.000 anys) amb alguns d’Europa, entre ells Atapuerca.

Concretament, a la Xina s’hi van traslladar Ethel Allué, Marina Mosquera, Andreu Ollé, i Xosé Pedro Rodríguez, tots ells personal investigador de l’IPHES, juntament amb alumnat de doctorat de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona adscrits a l’esmentat institut (Àlex Solé, Lena Asryan, Arturo de Lombera i Andrea Picin, aquest últim becari de la Fuhlrott-Research Fellowship del Neanderthal Museum).

Ethel i Liu Yang visitant jaciments a Nihewan

Ethel Allué i Liu Yang visitant un jaciment a la conca de Nihewan - Andreu Ollé / IPHES

Tots ells van realitzar una visita de treball a diverses institucions i jaciments arqueopaleontològics de la Xina gràcies al projecte de recerca Technology and Energetic resources at the Asian Pleistocene: technical evolution and raw materials at North China archaeological sites, coordinat per Ethel Allué i finançat per la Generalitat de Catalunya, entre d’altres. L'objectiu és la creació d'una xarxa de treball per futurs projectes de col•laboració, la formació d’alumnat i dur a terme estudis amb personal investigador xinès.

Lena Asryan amb materials del jaciment de Bose

Lena Asryan amb materials del jaciment de Bose - Andreu Ollé / IPHES

A la Xina, els membres de l’IPHES van participar en el Sino-african forum of Paleoanthropology (reunió xinesa-africana), convidats per l’Institute of Vetebrate Paleontology and Paleoanthropology  (IVPP), durant el qual Andrea Picin va presentar el treball  “Reflections on paleoecological, economic and technological changes during the Upper Pleistocen in Europe: case studies from Abric romaní (Spain) to Azokh (Nagorno-Karabagh, Caucasus)“ (reflexions sobre els canvis paleoecològics, econòmics i tecnològics durant el Plistocè inferior i Mig a Europa: des del cas de l’Abric Romaní (Estat espanyol) fins a Nagorno-Karabagh, al Caúcas), i “From Atapuerca (Spain) to Europe: paleoecological, economic and technological changes during the lower and middle Pleistocene in Europe” (Des d’Atapuerca fins a Europa: canvis paleoecològics, econòmics i tecnològics durant el Plistocè inferior i mig a Europa), a càrrec de Marina Mosquera. Durant el fòrum es va dur a terme també una visita al jaciment de Zhoukoudian, de gran interès per a l’IPHES, donades les seves similituds sedimentàries i culturals amb el jaciment de Gran Dolina, ubicat aquest últim a la Sierra de Atapuerca.

Equip IPHES I XINES AL FORUM  Sino-African Forum

Membres de l'IPHES amb investigadros xinesos al Siino-African Forum of Paleoanthropology - Andreu Ollé / IPHES

A més, els membres de l’IPHES van dedicar diverses jornades a l'estudi de les col•leccions de diversos jaciments xinesos. “A través d'aquesta revisió s'ha pogut constatar la importància de l’anàlisi d'aquests materials i la seva comparació amb les seqüències més antigues d'Atapuerca, ja que totes dues localitats es troben als extrems est i oest d’Euroasia, les característiques i procedència de les primeres poblacions de la qual formen part d’un intens debat internacional”, afirma Ethel Allué

Aquesta investigadora, juntament amb Andrea Picin, van poder observar in situ les noves descobertes produïdes a Ordos (Mongolia Interior), exactament al jaciment Walanmulan, on a la vora del riu s'han identificat diversos jaciments amb restes de indústria, fauna i carbons del Pleistocè superior amb cronologies que oscil•len entre els 30.000 i els 70.000 anys abans del present. Aquesta visita la van efectuar amb les professores Ya-Mei Hou (IVPP) i Shuzhi Wang (Institute of Archaeology Chinese Science Academy (IA CSA) i l'estudiant de doctorat Liu Yang (IVPP).

Revisant materials al Museu d’Ordos amb A. Picin i Yamei Hou, Shuzhi Wang i membres del Museu d’Ordos

Revisant materials al Museu d’Ordos amb A. Picin i Yamei Hou, Shuzhi Wang i membres del Museu d’Ordos - Ethel Allué / IPHES

A la mateix localitat van poder conèixer el recentment inaugurat Museu d’Ordos que ofereix una exposició permanent de materials paleontològics i arqueològics relacionats amb les restes de dinosaures, la prehistòria i la historia local de la regió, que té identitat mongola tot i que pertany a la Xina. En el mateix museu van revisar indústries de Mode 3, de fa entre 30.000 i 70.000 mil anys, que varen aparèixer al jaciment Walanmulan per tal de contrastar les interpretacions de les mateixes amb l'estudiant Liu Yang. Així mateix van  aprofitar per discutir detalls de la recerca antracològica amb la professora Wang, experta en anatomia de la fusta.

Finalment, es van desplaçar a la conca de Nihewan a on es troben els jaciments més antics de la Xina amb indústria en estratigrafia, entre d’altres Xiaochangliang, Donggutuo, Majuangou. La visita, acompanyats pel professor emèrit del IVPP Qi Wei va incloure uns 15 jaciments de cronologies entre 1,7 milions d’anys i 300.000 anys abans d’ara.

technorati tags: , , , , , , , , ,

2 Oct, 2012

Un estudi demostra la capacitat dels homínids prehistòrics per modificar ossos amb les dents sense ajuda de cap eina

Tradicionalment, les marques de dents han estat atribuïdes a una autoria no humana, generalment carnívors, però també a altres animals com rosegadors

El treball ha permès establir un patró de les modificacions efectuades amb la dentició dels hominins

Palmira Saldié experiment dents

Palmira Saladié, investigadora principal que signa l'article, durant un experiment relacionat amb aquest estudi - IPHES

Un problema amb el qual s'enfronten sovint els qui investiguen sobre restes arqueopaleontològics és la dificultat per dilucidar l'autoria de les marques realitzades amb les dents, ja que hi ha agents que produeixen senyals iguals o similars a la dels homínids. Per tal de contribuir a solucionar el problema, s'ha realitzat un estudi experimental basat en 200 ossos moderns aplicant els resultats als fòssils descoberts en els jaciments d'Atapuerca. Entre les conclusions destaca la gran capacitat dels hominins per modificar els ossos sense necessitat d'utilitzar eines lítiques, i la gran similitud de les mossegades realitzades per humans amb les produïdes per alguns carnívors.

Així ho recull l'article titulat "Range of bone modifications by human chewing" (L'abast de les modificacions òssies produïdes per les mossegades humanes humana) publicat recentment a la revista Journal of Archaeological Sciences, que encapçala com a signant principal la investigadora de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Palmira Saladié.

marques dents humanes ossos Dolina i Mirador

Ossos humans trobats als jaciments de Gran Dolina i a la Cueva del Mirador amb marques de dents humanes - IPHES

marques dents humanes a experiments

Marques produïdes amb dents humanes durant l'experimentació per a aquest estudi - IPHES

Per arribar a aquestes conclusions s'ha efectuat un estudi comparatiu entre les marques de dents observades en ossos descoberts en alguns jaciments d’Atapuerca, concretament en els nivell TD6 (800.000 anys d'antiguitat) i TD10 de la Gran Dolina (350.000 anys), i el MIR4 de la Cueva del Mirador (4.000 anys), amb mossegades humanes realitzades experimentalment i que va comptar amb la participació d'alumnat del Màster en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s'imparteix a la URV (Universitat Rovira i Virgili de Tarragona).

Els agents

En els conjunts arqueològics quan han actuat diversos agents (carnívors grans, petits, hominins) pot existir un volum important de marques de dents de les que no es pugui discriminar qui les ha produïdes. No obstant això, els carnívors tenen dents secodontes (amb cúspides còniques i punxegudes) i els hominins bunodontes (amb múltiples corones baixes i arrodonides). Aquestes diferències morfològiques es traslladen a les marques produïdes per les dents, cosa que ha possibilitat establir un model conformat per criteris morfològics per identificar les marques de dents (tooth marks) humanes.

excavació a Gran Dolina

Excavacions a Gran Dolina, en una imatge d'arxiu, un dels jaciments on s'han trobat fòssils objecte d'aquest estudi - Jordi Mestre / IPHES

Tradicionalment, aquestes han estat atribuïdes a una autoria no humana, generalment carnívors, però també a altres animals omnívors o rosegadors. "No obstant això, treballs anteriors de tipus experimental i també de base etnoarqueològica havien constatat que els humans poden realitzar nombroses modificacions (tipus de mossegades) que queden registrades sobre els ossos durant la masticació", explica Palmira Saladié. "En el nostre estudi experimental -afegeix- hem pogut evidenciar que el rang de modificacions és més ampli del que es pensava".

Així s'ha vist que les mossegades produïdes pels subjectes sobre ossos de porcs, ovelles i conills inclouen tipus coneguts en la terminologia tafonòmica com furrowing (pèrdues de teixit), scooping-out (buidats), crenulated and saw-toothed edges (vores crenulades i dentades), longitudinal crackers (fissures longitudinals), crushing (aixafaments), peeling (fractures per flexió) and tooth marks (depressions, empremtes i solcs), en canvi, fins ara només es tenia constància d'algunes d'elles, de manera que s'amplia el repertori i es constata la gran capacitat dels homínids per produir modificacions sense l'ús d'eines.

Tres línies d’investigació

L'interès en la identificació de marques de dents humanes es troba principalment en tres línies d'investigació: la detecció de la participació dels homínids (amb i sense tecnologia) a la formació de conjunts ossis d'animals, la identificació de canibalisme, ja que la prova més fiable per a la inferència de consum dels cossos és la presència de mossegades, i la resolució dels possibles problemes que es poden derivar d'inferir que hagin estat altres animals els que han produït els senyals en els ossos.

Palmira Saladié a Gran Dolina

A la dreta, en primer terme, Palmira Saladié, en una imatge d'arxiu excavant a Gran Dolina (Atapuerca) - Jordi Mestre / IPHES

Les morfologies i dimensions d'alguns tipus de mossegades com les depressions i els solcs van ser estudiades mitjançant microscòpia electrònica i tractades estadísticament. Per tal d'obtenir models que serveixin de base interpretativa a l'hora d'estudiar materials arqueològics, els experiments es van realitzar amb sessions de consum de carn crua, cuita i rostida per part d'investigadors i de l'alumnat abans esmentat.

"La combinació del tipus de modificacions i algunes de les característiques morfològiques ens han permès establir analogies amb mossegades presents en diferents materials arqueològics de jaciments holocens i plistocens de la Sierra de Atapuerca", afirma Palmira Saladié. "En aquest treball hem trobat clars paral.lelismes entre les mossegades humanes realitzades experimentalment i altres localitzades en els jaciments abans esmentats. Gràcies a això s'ha pogut establir un patró de les modificacions efectuades amb la dentició dels hominins sense l'ús d'eines ", assevera la mateixa investigadora.

Referència bibliogràfica

Saladié, P., et al., “Range of bone modifications by human chewing”, Journal of Archaeological Science (2012)

technorati tags: , , , , , , , , , ,

1 Oct, 2012

L’Hospitalet de Llobregat acull una exposició sobre el neolític

Es pot veure fins el 18 de novembre a la Rambla de La Marina (entre avda. del Carrilet i c/ de Provença)

Hi arriba després d’un important periple per l’Estat espanyol durant el qual ja l’han visitada més de 500.000 persones

El 10 d'octubre, a les 19,30 h, al Centre Cultural Sant Josep es realitzarà la conferència Els origens del Neolític al Proper Orient i la seva difusió a Catalunya

 L’exposició itinerant Neolític. De nòmades a sedentaris explica de forma didàctica i amena un període fonamental en l'evolució cultural de la nostra espècie. Ara, després d’un important periple per l’Estat espanyol, i amb més de 500.000 persones que ja l’han visitada, es pot veure des del 28 de setembre a la Rambla de La Marina (entre avda. del Carrilet y c/ de Provença) de L’Hospitalet de Llobregat, fins al 18 de novembre.

El comissari de la mostra és l’arqueòleg Lluís Batista, responsable de l’Àrea de Socialització de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i compta amb l’assessorament científic d’Eudald Carbonell, director del mateix centre de recerca. L’entitat organitzadora és la Fundació “la Caixa”.

Durant el neolític, període anomenat així per l'aparició d'una nova tècnica en l'elaboració d'instruments lítics, la nostra espècie, Homo sapiens, assoleix avenços imprescindibles en tots els camps. Del mode de vida caçador i recol·lector en grups de pocs individus, es passa a la formació de poblats estables agrícoles i ramaders i, una mica més tard, a la creació de veritables ciutats i a la invenció de les primeres escriptures.

Expo orígens Neolític

Part d'una de les escenografies que recreen la vida quotidiana - "la Caixa"

Geogràficament, els processos de desenvolupament del neolític es van produir a llocs diferents i molt distants (l’Índia, la Xina, l’Àfrica i Amèrica), encara que els més antics estan documentats a l’Orient Mitjà. En aquestes regions és on es coneix bé un procés autònom cap a la producció artificial d'aliments. La seqüència cultural comença amb un complex de l'epipaleolític o mesolític, que en unes zones passarà al neolític preceràmic amb dues fases (agricultors i més endavant també pastors que encara no coneixen la terrisseria), després al neolític ceràmic, per iniciar finalment el calcolític (amb grans ciutats i escriptura).

L'exposició s'estructura en cinc àmbits, el primer dels quals actua a tall d'introducció. Els quatre restants mostren els orígens dels mitjans de producció d'aliments (agricultura i ramaderia), l'avenç tecnològic lligat a aquests mitjans (ceràmica) i l'inici de la història (escriptura).

Horaris:

de dilluns a divendres, de 12.30 h a 14.00 h i de 17.00 h a 21.00 h

Dissabtes, diumenges i festius, d’11.00 a 14.00 i de 17.00 a 21.00 h

Visites guiades gratuïtes:

-Entre setmana: Adreçades a centres, associacions i entitats socioculturals. Per poder participar és necessari concertar dia i hora trucant al tel. 902 906 666.

-Visites de cap de setmana: Adreçades al públic en general tots els dissabtes, diumenges i festius a les 12.00 i 18.00 h. No cal reserva prèvia.

expo orígens Neolític

L'agricultura va ser una de les revolucions neolítiques - "la Caixa"

Xerrada

En el marc de l’exposició, el 10 d'octubre, a les 19,30 h, al Centre Cultural Sant Josep , Lluís Batista pronunciarà la conferència Els orígens del Neolític al Proper Orient i la seva difusió a Catalunya.

En la seva intervenció evidenciarà com la nostra prosperitat social i tecnològica té el seu origen fa uns 11.000 anys, quan en algunes zones del Proper Orient, moguts per la necessitat, vam aprendre a dominar la natura mitjançant l’agricultura i la ramaderia. Aquest avanç va anar acompanyat de l’invent de la ceràmica, de la pedra polida, i de canvis de tota mena, des del tipus d’hàbitat fins a la necessitat de crear l’escriptura. A Catalunya aquestes innovacions arriben fa uns 8.000 anys, des del focus originari oriental.

technorati tags: , , , , , , , , , ,