1 Mar, 2013
Una dent de llet fòssil de fa 1.400.000 anys trobada a Orce es converteix en la resta humana més antiga d'Europa occidental
Es va descobrir durant la campanya d'excavació realitzada el 2002 i ara es dóna a conèixer des de la prestigiosa revista Journal of Human Evolution
L'article científic està signat, entre d'altres, per dos membres de l'IPHES - disponible ON LINE des del 5 de març
Així doncs, l'arribada de les primeres poblacions humanes al continent europeu es va produir, almenys, uns 200.000 anys abans del que es coneixia
A dalt, la dent de llet descoberta després de ser extreta del jaciment, i a sota un nucli de sílex in situ- Jordi Mestre/IPHES
Esbrinar quan van arribar les primeres poblacions humanes al continent europeu és una de les assignatures pendents de la comunitat científica. Ara, atenent a una nova troballa produïda al jaciment de Barranco León, a Orce (Granada), concretament una dent de llet fòssil datada en 1.400.000 anys, aquest fet hauria tingut lloc uns 200.000 anys abans del que es pensava.
Així es constata en un article que dilluns 4 de març publicarà on line la revista més prestigiosa en l'àmbit de la paleontologia humana, Journal of Human Evolution, signat per representants de diferents centres de recerca del món, entre ells dos investigadors ICREA adscrits a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Bienvenido Martínez-Navarro i Jordi Agustí. Fins ara, el títol de primer europeu l'ostentava una mandíbula humana datada en fa 1.200.000 anys, localitzada a la Sima del Elefante, a Atapuerca (Burgos).
Diferents perspectives de la dent que s'ha convertit en la resta humana més antiga de l'Europa occidental - Jordi Mestre/IPHES
El fòssil protagonista és una corona completa d'un primer molar decidu (de llet), d'un nen d'uns 10 anys d'edat. Està adscrit a Homo sp., no té les arrels i pertany a l'espècimen que s'ha identificat com BL02-J54-100. Està molt desgastat en la seva cara oclusal (la de masticació), que és lleugerament asimètrica i presenta cinc cúspides.
La troballa s'ha presentat divendres 1 de març a Granada amb la presència del consejero de Cultura y Deporte de la Junta de Andalucía, Luciano Alonso - Sergio Ros-Montoya
Associat a indústria lítica
Va ser trobat durant la campanya d'excavació de 2002 en associació
directa amb indústria lítica i altres ossos de grans mamífers, concretament en
el nivell BL D, quadrícula J54, de la secció de Barranco León, "que és de
tipus fluvial i està intercalat entre altres nivells lacustres ", comenta Bienvenido
Martínez-Navarro, paleontòleg, segon signant i autor corresponsable
de l'article.
Els arqueòlegs Isidro Toro i Bienvenido Martínez-Navarro, aquest últim, investigador ICREA a l'IPHES i un dels signats de l'article - Jordi Mestre/IPHES
"La fauna associada a la dent està composta per óssos, xacals, llops pintats, guineus, hienes gegants de cara curta, teixons, rinoceronts, dues espècies de cavalls, hipopòtams, bisons, cabres, cérvols gegants, daines, conills, porcs espins, i altres espècies de rosegadors i insectívors, a més d'altres petits vertebrats compostos per amfibis i rèptils", explica el mateix investigador.
Eines molt primitives
Per la seva banda, "les indústries lítiques que van aparèixer al costat de la dent es caracteritzen per ser molt primitives, pertanyents a la cultura olduvaiana, és a dir, molt rudimentàries, ja que va ser la primera manera d'elaboració d'eines que van concebre els homínids", afegeix. En total es van comptabilitzar 1.244 peces.
A l'article s'assenyala que els homínids van tallar aquestes indústries en el mateix lloc de Barranco León D, "dada que es pot comprovar perquè es poden remuntar algunes peces", puntualitza Isidro Toro, del Museu Arqueològic de Granada i primer signant de l'article.
Alhora, els estris de pedra es troben en associació amb les restes òssies de fauna, havent documentat evidències d'haver estat usades sobre aquestes, com ara marques de tall per a l'extracció dels paquets carnis, com de fractura per obtenir la medul·la.
Un fragment de sílex, in situ, al jaciment de Barranco León - Jordi Mestre/IPHES
Les tècniques de datació
En tot cas, l'antiguitat d'aquesta dent s'ha aconseguit amb l'ús de tres tècniques: la ressonància de spin electrònic (ESR en les seves sigles en anglès), el paleomagnetisme i la biocronologia, basada aquesta última tant en el grau d'evolució dels arvicòlids (rosegadors) com en els grans mamífers.
La datació per ESR es va aplicar sobre els grans de quars extrets dels sediments del nivell BL D, donant un resultat mitjà de 1.400.000 anys. Aquestes dades es van combinar amb les obtingudes per noves mostres tractades a través de la tècnica de paleomagnetisme, que van donar uns resultats inversos, correlacionables entre el subcró Jaramillo (1.070.000 anys) i el subcró Olduvai (1.770.000 anys).
Les dades subministrades per la fauna, especialment els rosegadors, arvicòlids del gènere Allophaiomys, donen suport a la cronologia de 1.400.000 anys, segons Jordi Agustí. "El mateix passa amb la gran fauna", puntualitza Martínez-Navarro.
Excavacions a Barranco León en una imatge d'arxiu - Jordi Mestre/IPHES
A Europa occidental, a més de l'esmentada mandíbula humana d'Atapuerca, s'han documentat altres registres arqueològics que avalen la presència humana fa més d'un milió d'anys. És el cas d'indústries lítiques identificades en Pirro Nord, Itàlia (1.300.000-1.700.000 anys) i en Lézignan-la-Cèbe i Pont-de-Lavaud, França (1.570.000 i 1.100.000 anys, respectivament).
En conclusió, la dent humana de Barranco León, conjuntament amb la important associació d'indústria lítica esmentada, ratifica que Europa occidental va ser colonitzada pels homínids fa gairebé un milió i mig d'anys, poc després de la primera expansió fora d'Àfrica documentada al jaciment de Dmanisi (Geòrgia), datat en 1.800.000 anys.
Referència bibliogràfica
Isidro Toro-Moyano, Bienvenido Martínez-Navarro, Jordi Agustí, Caroline Souday, José María Bermúdez de Castro, María Martinón-Torres, Beatriz Fajardo, Mathieu Duval, Christophe Falguères, Oriol Oms, Josep Maria Parés, Pere Anadón, Ramón Julià, José Manuel García-Aguilar, Anne-Marie Moigne, María Patrocinio Espigares, Sergio Ros-Montoya, and Paul Palmqvist (2013). The oldest human fossil in Europe dated to ca. 1.4 Ma at Orce (Spain). Journal of Human Evolution, in press.
technorati tags: evolució humana , restes arqueològiques , fauna , indústria lÃtica , dents , datacions , archeological sites , paleoecology , biochronology , paleoenvironment
