10 Des, 2013
Una exposició sobre la Cueva de Santa Ana recorre la història natural i cultural del Calerizo de Cáceres
La mostra inclou plafons amb imatges i explicacions didàctiques, restes arqueològiques, un recull de bifaços axelians i fòssils d'un ós, que s'han trobat a les excavacions
Serà itinerant i ara es pot veure al Palacio de las Cigüeñas (Càceres), fins al 15 de desembre.
L'horari de visita és: laborals de 17 a 20 h, i dissabtes i diumenges d'11 h a 14 h i de 17 h a 20 h
"La Cueva de Santa Ana. Las primeras comunidades humanas al Calerizo Càceres . Historia natural y cultural de Extremadura" és el títol de l'exposició que acull aquests dies el Palacio de las Cigüeñas (Càceres), fins al 15 de desembre, organitzada per l'Equipo Primeros Pobladores de Extremadura ( EPPEX ) del qual formen part membres de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), i l'Asociación de Estudios Arqueológicos Extremeños. Compta amb el patrocini de la Diputación de Cáceres i està promoguda pel Centro de Formación de Tropa Nº1 (CEFOT) de la mateixa localitat.
A través d'un conjunt de panells informatius es dóna a conèixer l'arqueologia, geologia, tecnologia, paleoecologia, paleontologia, zooarqueologia i tafonomia d'aquest jaciment, sobre el qual l’EPPEX desenvolupa un projecte d'investigació sobre les primeres poblacions extremenyes, sota la codirecció de Antoni Canals i Eudald Carbonell, investigadors de l'IPHES . A més, es poden observar algunes restes prehistòriques, principalment útils lítics i restes paleontològiques, que s'han obtingut en els últims anys gràcies a les excavacions de l’EPPEX.
Antoni Canals, el primer per la dreta, el dia de la inauguració fent una explicació - EPPEX
Projecte d'investigació
La cueva de Santa Ana, coneguda per la presència de supòsits gravats d'època protohistòrica, ha estat objecte de diverses accions il·legals tant a la zona exterior de l'entrada com a l'interior. Aquestes actuacions van ser petites cales que no van afectar al conjunt del jaciment, deixant-lo intacte .
L'any 2000, l'EPPEX, en el marc de la seva intervenció global en el Calerizo de Càceres, a les coves de Maltravieso i El Conejar, emprèn una primera prospecció de la cavitat i el seu entorn càrstic. No serà fins al setembre de l'any 2001 quan es faci la primera excavació arqueològica. Tractant-se d' un jaciment sense intervencions prèvies, els treballs arqueològics es van orientar a l'execució d'un sondeig estratigràfic. Les dificultats tècniques venien donades pels grans blocs del porxo caigut que segellaven el farcit sedimentari.
A la mostra es poden observar restesde fauna, entre d'altres - EPPEX
Estratigrafia
L'any 2002 els treballs realitzats permeten una primera lectura estratigràfica del farciment i, pels materials recuperats a la zona de l'entrada, sabem que les seqüències inferiors han de tenir una cronologia axeliana (de sobre un milió d'anys). Les mostres obtingudes de l’àrea de tancament de tot el farciment es situen en una edat de 120.000 abans d’ara, al final del període del Plistocè superior.
Els treballs arqueològics a l'entrada continuen fins a l'actualitat, i de forma simultània s'inicia, el 2002, un sondeig a l'interior de la cova. Aquesta nova acció arqueològica proporcionarà més dades geosedimentàries així com nous materials axelians. L'any 2010 s'escomet l'excavació del nivell 8, situat a la part superior del farcit i que ha proporcionat, a dia d'avui, un conjunt arqueològic que pot ser assignat al Mode 3 o mosterià.
La indústria lítica trobada a la Cueva de Santa Ana és un dels diferents aspectes que es donen a conèixer a l'exposició - EPPEX
Nous sondejos
El 2012 s'inicia un nou sondeig a l'interior de la cova amb l'objectiu de continuar l'exploració geològica del gran con sedimentari que, des de l'entrada, envaeix tot l'espai interior. Així apareix, per primera vegada, una gran acumulació de restes fòssils . S'incorporarà un registre paleontològic prou representatiu per afegir dades bioestratigràfqiues a la seqüència general del jaciment .
Actualment, l'excavació arqueològica avança en tres fronts simultanis: la zona de l'entrada, l'interior de la cova amb l'obertura d'una zona de més de 50m2 per a la seva excavació en extensió, i la unitat 8, a la part superior del con que explora una zona de la cavitat inèdita a dia d'avui.
technorati tags: didà ctica , exposició , Extremadura , El Calerizo , arqueologia , socialització , excaavció12 Set, 2013
L’arqueòleg LluÃs Batista inaugura la mostra Una vida dedicada a la ciència de Jordi Sabater Pi
Grup al Facebook En reconeixement a la tasca científica de Sabater Pi
Lluís Batista, arqueòleg i responsable de l’Àrea de Socialització de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) serà l’encarregat d’inaugurar la mostra Jordi Sabater Pi. Una vida dedicada a la ciència, divendres 13 de setembre, a les 21.30 h, a la seu de la Fundació Lluís Coromina, a Banyoles, entitat organitzadora. En l’acte també intervindran Olga Feliu, directora de la Fundació MONA, i Lluís Coromina, president de la primera fundació esmentada.
Lluís Batista, arqueòleg i responsable de l'Àrea de Socialització de l'IPHES - Jordi Mestre/IPHES
En aquesta exposició es fa un repàs de la seva vida dedicada a la ciència, d’una manera cronològica, i destacant les fites principals de la seva activitat. Jordi Sabater Pi és conegut a casa nostra pel descobriment del Floquet de Neu; ara bé, va fer descobriments molt i molt més importants que no pas aquest ximpanzé blanc, que ell considerava una “anècdota”. De Sabater Pi en destaquen els seus treballs antropològics, la seva observació sobre les activitats dels ximpanzés de la selva i el descobriment de noves espècies.
A la mostra es poden veure també els instruments originals que Sabater Pi va descobrir en mans de ximpanzés; uns pals seleccionats per gruix, manipulats en la llargada, i emprats per obtenir aliment.
technorati tags: primatologia , tecnologia , ximpanzès , instruments , antropologia , espècies19 Jul, 2013
València acull una exposició didà ctica sobre com era la vida quotidiana dels ibers
Es pot visitar al Passeig de Neptuni fins al 27 d’agost
Ibers. La nostra civilització abans de Roma és el títol de l’exposició que l’Obra Social “la Caixa” presenta a València, al Passeig de Neptuni, fins al 27 d’agost. La mostra, comissariada per Lluís Batista, arqueòleg i responsable de l’àrea de socialització de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), pretén traslladar al visitant a la protohistòria peninsular mostrant, mitjançant una museografia avançada, tots els aspectes relacionats amb la cultura ibèrica.
La mostra inclou diferents escenografies - "la Caixa"
L’exposició està estructurada a partir de vuit àmbits: el context històric i la formació de la cultura, l’organització militar, la jerarquització social, arquitectura i urbanisme, activitats productives, religió i món funerari, escriptura i comerç.
Tot això es dóna a conèixer amb reproduccions científiques d’obres d’art, maquetes, projeccions audiovisuals, fotografies i gravats, entre d’altres elements, com les escenografies. Amb totes aquestes aportacions el visitant pot esbrinar com eren les relacions dels ibers amb els fenicis i els grecs, la importància de l’agricultura i el comerç, o els misteris a l’entorn de la desaparició de la llengua ibèrica. Alhora, hom pot descobrir com era una casa ibera o a l’interior de la Tomba de Baza, tal com estava en el moment en què es va trobar.
Aquesta proposta cultural arriba a València després d'haver estat ja a d'altres ciutat - Lluís Batista/IPHES
La història dels ibers es va encetar fa uns 2.600 anys amb l’aparició d’una aristocràcia de prínceps guerrers que va construir ciutats i santuaris, va impulsar el comerç i l’escriptura, i va generar formes artístiques pròpies. Aquesta cultura es va extingir fa uns 2.000 anys quan va ser absorbida pel poder polític i cultural de Roma.
technorati tags: exposicions , vida quotidiana , Ãbers , museografia , protohistòria , aristocrà cia , prÃnceps , ciutats , escriptura26 Jun, 2013
Vila-seca ens dóna l’oportunitat de descobrir com ens vam fer sedentaris, a través d’una exposició per a tots els públics
Fins al 30 d’agost, al Passeig de Pau Casals, es pot veure l'exposició Neolític. De nòmades a sedentaris, comissariada per l'IPHES
Pàgina web exposició – audioguia – fulletó – dossier de premsa
HORARI:de dilluns a divendres, d'11 a 14 h i de 17 a 23 h
VISITES GUIADES de dilluns a diumenge, a les 12 h i a les 19 h
VISITES GRUPS consultar i cita prèvia al telèfon 902 906 666
Més dades, servei d'informació Obra Social "la Caixa", 902 22 30 40L’exposició itinerant Neolític. De nòmades a sedentaris explica de forma didàctica i amena un període fonamental en l'evolució cultural de la nostra espècie. Ara, fins al 30 d’agost, es pot veure al Passeig Pau Casals, a Vila-seca, comissariada per l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), concretament per l’arqueòleg Lluís Batista, responsable de l’Àrea de Socialització d’aquest centre de recerca, i compta amb l’assessorament científic d’Eudald Carbonell, director de l’esmentat institut. L’entitat organitzadora és l'Obra Social “la Caixa”.
La carpa que acull l'expoisció està instal.lada al Passeig Pau Casals de Vila-seca, a La Platja de La Pineda - Lluís Batista / IPHES
En aquesta exposició es mostren les formes artístiques, econòmiques, tecnològiques, culturals i rituals de les primeres comunitats neolítiques. S'abraça un període d'entre 13.000 i 5.000 anys, des dels últims caçadors fins a les primeres societats urbanes.
Concebuda per a tots els públics, està especialment pensada per a alumnat de tots els nivells. En aquesta línia, el propi Lluís Batista realitza una visita guiada de caràcter exclusiu per al professorat. A més, tots els centres que ho necessitin tenen una guia didàctica a la seva disposició.
A l’exposició, mitjançant un conjunt de materials representatius –com ara vasos ceràmics, eines de pedra tallada i polida, il·lustracions de poblats, escenografies de coves i cases o escultures humanes i animals– es desvetllaran les fites culturals que van marcar el camí cap a la civilització: l'agricultura, la ramaderia, la ceràmica i l'escriptura. L'aparició d'aquests avenços va suposar un canvi decisiu en l'evolució cultural de l'ésser humà que va passar de ser nòmada a ser sedentari.
Dues de les escenografies sobre la vida quotidiana al Neolític que es poden veure a la mostra - Obra Social "la Caixa"
Així doncs, durant el neolític, la nostra espècie, Homo sapiens, assoleix avenços imprescindibles en tots els camps. Del mode de vida caçadora i recol·lectora en grups de pocs individus, es passa a la formació de poblats estables agrícoles i ramaders i, una mica més tard, a la creació de veritables ciutats i a la invenció de les primeres escriptures.
Estructurada en cinc àmbits
Geogràficament, els processos de desenvolupament del neolític es van produir a llocs diferents i molt distants (l’Índia, la Xina, l’Àfrica i Amèrica), encara que els més antics estan documentats a l’Orient Mitjà. En aquestes regions és on es coneix bé un procés autònom cap a la producció artificial d'aliments. La seqüència cultural comença amb un complex de l'epipaleolític o mesolític, que en unes zones passarà al neolític preceràmic amb dues fases (agricultors i més endavant també pastors que encara no coneixen la terrisseria), després al neolític ceràmic, per iniciar finalment el calcolític (amb grans ciutats i escriptura).
L'arqueòleg de l'IPHES i comissari de l'exposició, Lluís Batista, a la carpa de Vila-seca - IPHES
L'exposició s'estructura en cinc àmbits, el primer dels quals actua a tall d'introducció. Els quatre restants mostren els orígens dels mitjans de producció d'aliments (agricultura i ramaderia), l'avenç tecnològic lligat a aquests mitjans (ceràmica) i l'inici de la història (escriptura).
technorati tags: exposicions , nòmades , sedentaris , neolÃtic , tecnologia , agricultura , ramaderia , pastors , cerà mica , ciutats , aliments28 Mar, 2013
Una exposició mostra com era la vida quotidiana dels ibers
Es pot visitar a la Cubierta de Renfe. La Losa. C. del Viaducto Marquina, a Oviedo fins al 3 d’abril
VIDEO resum de la mostra – Dossier - Fulletó
Ibers. La nostra civilització abans de Roma és el títol de l’exposició que l’Obra Social “la Caixa” presenta a la la Cubierta de Renfe. La Losa. C. del Viaducto Marquina, a Oviedo fins al 3 d’abril. La mostra, comissariada per Lluís Batista, arqueòleg i responsable de l’àrea de socialització de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), pretén traslladar al visitant a la protohistòria peninsular mostrant, mitjançant una museografia avançada, tots els aspectes relacionats amb la cultura ibèrica.
A la mostra hi ha elements de la vida quotidiana dels ibers - Cedida "la Caixa"
L’exposició està estructurada a partir de vuit àmbits: el context històric i la formació de la cultura, l’organització militar, la jerarquització social, arquitectura i urbanisme, activitats productives, religió i món funerari, escriptura i comerç.
Tot això es dóna a conèixer amb reproduccions científiques d’obres d’art, maquetes, projeccions audiovisuals, fotografies i gravats, entre d’altres elements, com les escenografies. Amb totes aquestes aportacions el visitant pot esbrinar com eren les relacions dels ibers amb els fenicis i els grecs, la importància de l’agricultura i el comerç, o els misteris a l’entorn de la desaparició de la llengua ibèrica, tot passant per dins d’una casa ibera o de la Tomba de Baza en el moment del seu descobriment.
La Dama de Baza, escultura descoberta a Granada -Cedida "la Caixa"
La història dels ibers es va encetar a finals del segle VI a.C. amb l’aparició d’una aristocràcia de prínceps guerrers que va construir ciutats i santuaris, va impulsar el comerç i l’escriptura, i va generar formes artístiques pròpies. Aquesta cultura es va extingir al segle I a.C., quan va ser absorbida pel poder polític i cultural de Roma.
technorati tags: exposició , didà ctica , museografia , arqueologia , civilització Ãbera , història , reproduccions , Ãberos , exposiciones , ecenografÃas15 Mar, 2013
La Secretaria de Estado de I+D+I, Carmen Vela, assegura que l'IPHES és "qualitat i excel•lència posades al servei de la ciència"
"Qualitat i excel·lència posades al servei de la ciència". Així ha definit a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social)la Secretaria de Estado de I+D+I, Carmen Vela, després de visitar les instal·lacions d'aquest centre, ubicat al campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Ha estat acompanyada per Alejandro Fernández, portaveu a la Comisión de de I+D+I del Congreso de los Diputados, i Eudald Carbonell, director de l'IPHES.
Carmen Vela al laboratori de Paleoantropologia, i al seu darrere Eudald Carbonell - Jordi Mestre/IPHES
Carmen Vela, qui ja havia tingut l'oportunitat de trobar-se amb el professor Carbonell durant una visita que va fer a les excavacions a Atapuerca, ha puntualitzat que l'IPHES és "excel·lència i qualitat posades al servei de la ciència i no només quedant-nos dins la nostra caixa, aquest espai petit que si li limitem molt les vores ens dóna la sensació enorme de confort perquè estem còmodes", sinó que en aquest institut,"es busquen horitzons, noves coses. Busquen una paraula que és tan usada, la multidisciplinarietat, però que és tan imprescindible i que porta a tan bons resultats, cosa que en un àrea tan particular com la seva els permet, en qualitat i en excel·lència, tenir publicacions anuals en les millors revistes del món".
Carmen Vela intervenint en la roda de premsa celebrada al Centre Tecnològic de la Química de Catalunya (CTQC), després de finalitzar la visita a l'IPHES, i prèviamentla de l'ICIQ (Institut Català d'Investigació Química). Ambdós instituts mantenen un conveni de col.laboració per dur a termes projectes de recerca conjuntament. Jordi Mestre/IPHES
En aquest sentit, la Secretaria de Estado de I+D+I ha destacat que tenir aquesta meta com un objectiu no és fàcil, com tampoc ho és un altre dels propòsits de l'IPHES: tenir cada vegada més gent jove que participa en tots els aspectes. Un altre dels mèrits que va remarcar va ser la implicació d'aquest institut "en altres territoris, no només nacionals, la qual cosa tampoc és senzill de veure, tot i que sembla que té tot el sentit", va assegurar.
technorati tags: polÃtica , investigació , arqueologia , paleoantropologia , excel.lència , ciència11 Mar, 2013
La revolució neolÃtica, a l’espai Evoluciona de Tarragona Rà dio
També descobrirem què és l’Arqueobotànica i com s’aplica en el cas d’aquest període
Es podrà escoltar al 96.7 FM, a www.tarragonaradio.cat, per l'aplicació Tunein per a smartphones i a la TDT
Durant el neolític, la nostra espècie, Homo sapiens, assoleix avenços imprescindibles en tots els camps. Del mode de vida caçadora i recol•lectora en grups de pocs individus, es passa a la formació de poblats estables agrícoles i ramaders i, una mica més tard, a la creació de veritables ciutats i a la invenció de les primeres escriptures.
Conèixer com es va produir tot aquest procés és l’objectiu dels continguts del programa Evoluciona que s’emetrà en directe per Tarragona Ràdio dimarts 12 de març a les 11 h des del despatx d’Arqueobotànica de l’edifici de l’IPHES, presentat per Josep Suñé.
Les primeres mostres d'escriptura s'han docimentat sobre tauletes de ceràmica de l'època neolítica - "la Caixa"
En la primera part, Lluís Batista, arqueòleg i responsable de l’Àrea de Socialització de l’IPHES, i l’arqueòloga Marta Fontanals, ens parlaran de com ens vam convertir en sedentaris, els principals canvis tecnològics, culturals, socials que va comportar el neolític, i jaciments significatius per estudiar aquesta època, centrant-se especialment en els projectes de recerca més pròxims a Tarragona, com El Cavet a Cambrils o la Cova de la Font Major a L’Espluga de Francolí.
Carbons i pol.lens
En jaciments com aquests sovint es troben restes fossilitzades de carbons, pol·lens, i llavors, entre d’altres, que s’analitzen al laboratori pels especialistes en arqueobotànica. Gràcies al seu estudi podem saber, per exemple, com era el paisatge d’aquella època o els canvis climàtics associats al neolític. Ens ho explicaran els tres membres de l’IPHES especialitzats en aquesta disciplina: Ethel Allué, Francesc Burjachs i Isabel Expósito, i Julien Azuara, estudiant en mobilitat d'Erasmus Mundus (Màster de Quaternari), del Muséum National d'Histoire Naturelle (Paris, França), que està fent la recerca en Palinologia de medis costaners (Llenguadoc-Rosselló), aplicant-ho a la reconstitució de grans temporals marins en el passat, i relacionat amb assentaments humans al litoral mediterrani.
A vegades, fruit de la recerca, s’organitzen exposicions com Neolític. De nòmades a sedentaris que ara es pot veure a Talavera de la Reina i que ha estat comissariada per Lluís Batista i assessorada per Eudald Carbonell, director de l’IPHES.
En la recta final tindrem un resum de les notícies més importants de l’IPHES en els últims dies (troballes a Orce, a Maltravieso i a Mèxic) i la presència d’aquest institut a les xarxes socials, de la mà de Cinta S. Bellmunt, responsable de Comunicació del mateix centre.
technorati tags: mitjans de comunicació , socialització , rà dio , neolÃtic , sedentarisme , nòmades , arqueobotà nica11 Mar, 2013
Talavera de la Reina apropa el neolÃtic a tots els públics
Fins al 4 d'abril al Parque de la Alameda es pot veure l'exposició Neolític. De nòmades a sedentaris, comissariada per l'IPHES
L’exposició itinerant Neolític. De nòmades a sedentaris explica de forma didàctica i amena un període fonamental en l'evolució cultural de la nostra espècie. Ara, fins al 4 d'abril, es pot veure al Parque de la Alameda, a Talavera de la Reina, comissariada per l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), concretament per l’arqueòleg Lluís Batista, responsable de l’Àrea de Socialització d’aquest centre de recerca, i compta amb l’assessorament científic d’Eudald Carbonell, director de l’esmentat institut. L’entitat organitzadora és la Fundació “la Caixa”.
Escena quotidiana de vida a les cavernes al Neolític - "la Caixa"
Durant el neolític, període anomenat així per l'aparició d'una nova tècnica en l'elaboració d'instruments lítics, la nostra espècie, Homo sapiens, assoleix avenços imprescindibles en tots els camps. Del mode de vida caçador i recol·lector en grups de pocs individus, es passa a la formació de poblats estables agrícoles i ramaders i, una mica més tard, a la creació de veritables ciutats i a la invenció de les primeres escriptures.
Cartell que anuncia la mostra, amb motiu de la seva estada a Talavera
Geogràficament, els processos de desenvolupament del neolític es van produir a llocs diferents i molt distants (l’Índia, la Xina, l’Àfrica i Amèrica), encara que els més antics estan documentats a l’Orient Mitjà. En aquestes regions és on es coneix bé un procés autònom cap a la producció artificial d'aliments. La seqüència cultural comença amb un complex de l'epipaleolític o mesolític, que en unes zones passarà al neolític preceràmic amb dues fases (agricultors i més endavant també pastors que encara no coneixen la terrisseria), després al neolític ceràmic, per iniciar finalment el calcolític (amb grans ciutats i escriptura).
L'exposició s'estructura en cinc àmbits, el primer dels quals actua a tall d'introducció. Els quatre restants mostren els orígens dels mitjans de producció d'aliments (agricultura i ramaderia), l'avenç tecnològic lligat a aquests mitjans (ceràmica) i l'inici de la història (escriptura).
technorati tags: socialització , didà ctica , domesticació , ciutats , escritura , cultura , agricultura , poblados14 Abr, 2012
Una exposició mostra com era la vida quotidiana dels ibers
Es pot visitar a la carpa instal·lada a la Plaça de Catalunya de Cornellà de Llobregat fins al 20 d’abril
VIDEO resum de la mostra – Dossier de premsa - Fulletó
Ibers: prínceps, guerrers i artesans és el títol de l’exposició que l’Obra Social “la Caixa” presenta a la carpa instal·lada a la Plaça de Catalunya de Cornellà de Llobregat fins al 20 d’abril. La mostra, comissariada per Lluís Batista, arqueòleg i responsable de l’àrea de socialització de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), pretén traslladar al visitant a la protohistòria peninsular mostrant, mitjançant una museografia avançada, tots els aspectes relacionats amb la cultura ibèrica.
En aquesta escenografia s'ensenyen com eren les activitats productives dels ibers - IPHES
L’exposició està estructurada a partir de vuit àmbits: el context històric i la formació de la cultura, l’organització militar, la jerarquització social, arquitectura i urbanisme, activitats productives, religió i món funerari, escriptura i comerç.
Lluís Batista amb la Gran Dama del Cerro Santos - IPHES
Tot això es dóna a conèixer amb reproduccions científiques d’obres d’art, maquetes, projeccions audiovisuals, fotografies i gravats, entre d’altres elements, com les escenografies. Amb totes aquestes aportacions el visitant pot esbrinar com eren les relacions dels ibers amb els fenicis i els grecs, la importància de l’agricultura i el comerç, o els misteris a l’entorn de la desaparició de la llengua ibèrica, tot passant per dins d’una casa ibera o de la Tomba de Baza en el moment del seu descobriment.
La Tomba de Baza - IPHES
La història dels ibers es va encetar a finals del segle VI a.C. amb l’aparició d’una aristocràcia de prínceps guerrers que va construir ciutats i santuaris, va impulsar el comerç i l’escriptura, i va generar formes artístiques pròpies. Aquesta cultura es va extingir al segle I a.C., quan va ser absorbida pel poder polític i cultural de Roma.
L’horari de l’exposició és de dilluns a divendres de 12 a 14 h i de 17 a 21 h, i dissabtes i diumenges d’11 a 14 h i de 17 a 21 h
2 Gen, 2012
L’exposició sobre La Roca dels Moros del Cogul, ara a Reus
Es pot visitar al Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca fins al 12 de maig
Web de l’exposició – Vídeo - Dossier de premsa: notes històriques
La mostra itinerant Un espai sagrat. La Roca dels Moros del Cogul, que proposa un recorregut per la prehistòria del nostre país a través de les pintures d’art rupestre que conformen aquest conjunt artístic, d’una antiguitat d’entre 10.000 i 4.000 anys, es pot visitar ara al Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca, a Reus, fins al 12 de maig. L'horari de visites és de dimarts a dissabtes (inclosos), de 10:30 a 13:30 h i de 17 a 19 h. L'entrada és gratuïta.
Entre d'altres, la mostra presenta una sèrie de plafons didàctics amb fotografies - Cedida: Ajuntament de Reus
La mostra, organitzada fa un temps pel Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), juntament amb l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), amb motiu del centenari de la descoberta d’aquesta manifestació artística, se centra en el conjunt de pintures i gravats excepcionals que constitueixen aquest mural rupestre, que –a dia d’avui- “segueix sent un document únic e insòlit de la Prehistòria, no tan sols de Catalunya sinó de tota la vessant mediterrània”, ha recalcat Ramon Viñas, comissari de l’exposició i investigador de l’IPHES, perquè “conté les primeres imatges, gravades i pintades, de les societats caçadores i recol·lectores, i pageses i ramaderes, que van habitar aquesta regió des de les etapes postpaleolitiques”.
Els vídeos sobre art rupestre és un dels recursos inclosos a l'exposició, com aquest on intervé Ramon Viñas - Cedida Ajuntament de Reus
Integren la mostra una sèrie de plafons amb fotos, quatre audiovisuals i tres vitrines amb diferents objectes del final del Paleolític, del Neolític i del món iberoromà. Ramon Viñas, ha puntualitzat: “l’exposició es planteja en dos grans àmbits. Una part es dedica pròpiament al mural, amb les seves pintures i gravats (dins del seu hipotètic marc cronològic i cultural), i per l'altra, tots els aspectes complementaris sobre els 100 anys de recerca, la seva situació geogràfica, l’inclusiu dins la Ruta de l'Art Rupestre de Catalunya constituïda pel MAC, així com el seu futur Centre d'Interpretació, i la investigació que cal afavorir, en la qual l’IPHES hi té els seu lloc”.
A més, ha indicat: “hi ha uns panells retrolluminosos que contenen una àmplia informació fotogràfica acompanyada de textos que faciliten el coneixement de cadascuna de les composicions de la Roca, integrades per unes 48 figures, algunes molt degradades per l'erosió i difícils d'identificar, així com el seu context arqueològic i la recerca acumulada en 100 anys”.
Un dels objectius és ensenyar les carcaterístiques principals de l'art rupestre - Cedida: Ajuntament de Reus
La part del context cronològic i cultural de les pintures rupestres esta acompanyada de tres vídeos que mostren les diferents etapes de les pintures de la Roca: la figurativa dels caçadors recol·lectors; l’esquemàtica dels agricultors ramaders i la d'incisió practicada pels ibers i romans.
A més, l’àrea de les pintures conté un altre vídeo (el mes gran i principal) amb una animació digital que mostra el procés evolutiu del conjunt, és a dir, com es van integrar les figures dins del mural, doncs de les primeres a les últimes pintures van passar alguns mil·lennis, ha assenyalat Ramon Viñas.
technorati tags: socialització , art rupestre , conjunt pictòric , gravats , caçadors i recol.lectors , murals , dones , Arts , Museums , Communication30 Nov, 2011
L’IPHES participa en la mostra Això que investigues, per a què serveix? que s’exhibeix a Castelldefels
Es pot veure a la Biblioteca Ramon Fernandez Jurado fins al 2 de desembre
Sabíeu que analitzant les restes de pol·len que es troben a les excavacions arqueològiques es pot saber com era el paisatge del passat o que les dents dels homínids ens poden indicar quina era la seva dieta? Són dos exemples de les moltes utilitats que té la paleoecologia humana, que és l’estudi de l’evolució biològica i social de la humanitat en relació amb els entorns ecològics on han habitat.
El pòster que presenta l'IPHES sobre les seves investigacions - IPHES
Aquesta és la tasca que desenvolupa l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i que es dóna a conèixer en el marc de l’exposició Això que investigues, per a què serveix?, que es pot veure a la Biblioteca Ramon Fernandez Jurado de Castelldefels fins al 2 de desembre
Està organitzada per l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), amb el finançament de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), el Ministeri de Ciència i Innovació (MICINN) i del Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya. L’IPHES, dirigit per Eudald Carbonell, és un dels centres convidats. Aquest institut considera que és important reflexionar sobre l’evolució per a conèixer-nos i millorar com a éssers humans. Assumir les conseqüències de qui som i d’on venim hauria de permetre construir una ciutadania més conscient i formada.
La mostra pretén apropar la recerca que sol sortir menys als mitjans de comunicació, és a dir, la que no és tan mediàtica, per fer-la més entenedora. S’ha basat en 17 línies de recerca, entre les quals trobem, a més de la paleoecologia de l’evolució humana, la geomàtica, la bioestadística en genètica, la recerca en xarxes complexes o la química computacional.
Horaris d’obertura al públic:
De dilluns a dimecres de 15.30 a 21.00
Dijous i divendres de 9.00 a 21.00
Dissabtes de 9.00 a 14.00
technorati tags: socialització , entorn ecològic , biologia , societat , restitució paleoambiental , landscape , environmental reconstructions29 Nov, 2011
Montblanc acull l’exposició sobre La Roca dels Moros del Cogul
Del 2 al 31 de desembre es podrà veure a l’antiga església de Sant Francesc
El 16 de desembre s'ha previst una xerrada al Museu Comarcal de la Conca de Barberà
HI ha un espai perquè els escolars puguin expressar la seva creativitat com artistes rupestres
Web de l’exposició – Vídeo - Dossier de premsa: notes històriques
La mostra itinerant Un espai sagrat. La Roca dels Moros del Cogul, organitzada pel Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), juntament amb l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), amb motiu del centenari de la descoberta d’aquest conjunt de pintures rupestres el 1908, d’una antiguitat d’entre 10.000 i 4.000 anys, estarà a Montblanc (Conca de Barberà, Tarragona) del 2 al 25 de desembre es a l’antiga església de Sant Francesc.
L’acte d’inauguració és divendres dia 2 a les 20 h i comptarà amb la presència de Josep Gomis, president del Museu Comarcal de la Conca de Barberà; Xavier Llovera, director del MAC; Lluís Batista, arqueòleg i responsable de l’Àrea de Socialització de l’IPHES, Jaume Mor, alcalde del Cogul; Ramon Viñas, director científic de la mostra i investigador de l’IPHES i Josep Andreu, alcalde de Montblanc.
L’horari de visites és dissabtes, diumenges i festius des de les 11.30 h fins les 14 h, i de les 18 a les 20 h. Es disposa d’un espai on els escolars podran plasmar la seva creativitat talment com si fossin artistes rupestres. A , més, s’ha previst una conferència adreçada al públic en general que impartirà Ramon Viñas sota el títol La Roca dels Moros del Cogul. Un referent de l’art prehistòric de la Mediterrània i peninsular; serà el 16 de desembre, a les 20 h, al Museu Comarcal de la Conca de Barberà.
Dues instantànies captades durant el procés de muntage de la mostra a Montblanc - Ramon Viñas / IPHES
L’exposició se centra en el conjunt de pintures i gravats excepcionals que constitueixen aquest mural rupestre, que –a dia d’avui- “segueix sent un document únic e insòlit de la Prehistòria, no tan sols de Catalunya sinó de tota la vessant mediterrània”, ha recalcat Ramon Viñas, perquè “conté les primeres imatges, gravades i pintades, de les societats caçadores i recol·lectores, i pageses i ramaderes, que van habitar aquesta regió des de les etapes postpaleolitiques”.
La mostra consta de plafons amb fotos, inclou quatre audiovisuals i tres vitrines amb diferents objectes del final del Paleolític, del Neolític i del món iberoromà. Ramon Viñas, ha puntualitzat: “l’exposició es planteja en dos grans àmbits. Una part es dedica pròpiament al mural, amb les seves pintures i gravats (dins del seu hipotètic marc cronològic i cultural), i per l'altra, tots els aspectes complementaris sobre els 100 anys de recerca, la seva situació geogràfica, l’inclusiu dins la Ruta de l'Art Rupestre de Catalunya constituïda pel MAC, així com el seu futur Centre d'Interpretació, i la investigació que cal afavorir, en la qual l’IPHES hi té els seu lloc”.
A més, ha indicat: “hi ha uns panells retrolluminosos que contenen una àmplia informació fotogràfica acompanyada de textos que faciliten el coneixement de cadascuna de les composicions de la Roca, integrades per unes 48 figures, algunes molt degradades per l'erosió i difícils d'identificar, així com el seu context arqueològic i la recerca acumulada en 100 anys”.
La part del context cronològic i cultural de les pintures rupestres esta acompanyada de tres vídeos que mostren les diferents etapes de les pintures de la Roca: la figurativa dels caçadors recol·lectors; l’esquemàtica dels agricultors ramaders i la d'incisió practicada pels ibers i romans.
A més, l’àrea de les pintures conté un altre vídeo (el mes gran i principal) amb una animació digital que mostra el procés evolutiu del conjunt, és a dir, com es van integrar les figures dins del mural, doncs de les primeres a les últimes pintures van passar alguns mil·lennis, ha assenyalat Ramon Viñas.
technorati tags: art rupestre , rupestrologia , recerca , mural , PaleolÃtic , societats caçadores i recol.lectores , humanitats , escolars , xerrades8 Nov, 2011
Les principals aportacions cientÃfiques de Darwin i la teoria de l’evolució, ara en una mostra que es pot veure a Calella
Està en aquesta localitat, a la sala de l'ajuntament vell, ubicat a la Plaça de l'ajuntament, fins al 26 de novembre
Uns 300 escolars d’aquest municipi gaudiran de visites guiades pels quals s’ha elaborat una guia didàctica adaptada a diferents nivells d’estudi.
Darwin i l’evolució és el títol de l’exposició que fins al 26 de novembre s’exhibeix a la sala de l'ajuntament vell, a la Plaça de l'ajuntament de Calella (El Maresme), copatrocinada per l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) i l’empresa HP. Arriba a Calella en el marc del conveni que l’IPHES manté amb el consistori municipal d’aquesta localitat. Paral·lelament s’ofereixen diverses activitats didàctiques per a escolars a l’entorn de la mostra.
En aquesta línia es realitzen visites guiades als col·legis i se’ls hi ha proporcionat una guia didàctica per facilitar-ne la seva comprensió i aprofundir en el coneixement de Darwin. S’han elaborat tres versions adaptades a diferents nivells escolars (primària, secundària i batxillerat). Les visites a l’exposició s’ofereixen a totes les escoles del municipi, i es concentren a la setmana del 14 al 18 de novembre. Es calcula que prop de 300 alumnes gaudiran de les visites comentades.
L’exposició es presenta en atractius plafons a través dels quals es pot realitzar un recorregut per la vida i activitat científica principal de Darwin i la importància de la teoria de l’evolució que va formular. Els àmbits principals en què s’estructura són: Vida del pare de l’evolucionisme, l’etapa de Cambridge, el viatge del Beagle; Darwin, un naturalista expert, selecció artificial i superpoblació, les seves relacions científiques amb altres naturalistes, L’origen de les especies i altres línies d’investigació no tan conegudes.
Uns dels plafons didàctics que es poden veure a la mostra - Cedida Ajuntament de Calella
Charles Darwin va néixer el 12 de febrer de 1809 a la localitat anglesa de Shrewsbury. Va estudiar uns anys Medicina a la Universitat d’Edimburg, on va establir relació amb Robert Grant, amb qui comentava les idees evolucionistes enunciades per Lamarck. Després va anar a fer Teologia a Cambridge i va aprofitar per fer-hi contacte, on va conèixer John Stevens Henslow, qui va possibilitar que el jove naturalista pogués embarcar al Beagle el 27 de desembre de 1831, amb el qual va realitzar un viatge al món que va durar prop de 5 anys.
Durant aquest periple Darwin va consolidar les seves qualitats com a naturalista de camp i va recollir un munt de dades, claus per a les seves formulacions teòriques posteriors, com la teoria de l’evolució, determinada per la selecció natural i que va exposar àmpliament al llibre El origen de las especies.
A més, però, va abordar altres línies d’investigació biològiques, destacant els seus treballs sobre botànica, així com l’expressió de les emocions en l’ésser humà i els animals.
Tot això s’expressa de manera didàctica en els plafons que inclou la mostra i que han estat elaborats amb la tecnologia HP Designjet L65500, amb tintes HP Làtex, respectuoses amb el medi ambient.
El conveni que l’IPHES manté amb l’Ajuntament de Calella contempla dur a aquesta localitat una exposició anual organitzada per aquest centre de recerca. A més, es col·labora amb el Festimatge. Festival de la Imatge de Calella, i s’ofereix el cicle L’IPHES a les escoles.
technorati tags: human evolution , darwinisme , Beagle , selecció natural , population genetics , archaeology8 Nov, 2011
La mostra Europa ara fa un milió d’anys, a l’església Sant Joan d’Arties
DOSSIER de premsa – WEB de la mostra – VÍDEO de l’exposició – VÍDEO Homo antecessor – PODCAST
Inclou recreacions del paisatge i restitucions del rostre del primer europeu
Hipopòtams, rinoceronts gegants, tigres de dents de sabre, elefants, licaons i altres habitants de la sabana, sempre sota l’atenta mirada de carronyaires com les antigues hienes o el primer europeu, l’Homo antecessor, són alguns dels principals protagonistes de l’exposició Europa ara fa un milió d’anys, que s’exhibeix a l’església de Sant Joan d’Arties, gràcies a la col·laboració del Conselh Generau d´Aran (Musèus dera Val d´Aran). Està comissariada per l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i es pot visitar de dilluns a dissabte, de 17 a 20 hores, fins al 21 de novembre.
Dues instantànies de l'acte d'inauguració de la mostra que es va efectuar el passat 20 d'octubre i que va comptar amb les explicacions de Lluís Batista, responsable de l'Àrea de socialització de l'IPHES - Cedides
Europa fa un milió d’anys ens trasllada als orígens de la vida al planeta Terra, ens narra com van configurar-se de forma progressiva els actuals continents i com les diferents variacions climàtiques van determinar l’aparició d’una vegetació i fauna específiques –entre elles l’espècie humana– en diferents localitzacions geogràfiques.
Així descobrim la fauna que hi havia a la Península Ibèrica ara fa un milió d’anys, quan imperava un ecosistema similar al de les sabanes humides de l’Àfrica actual, amb animals insòlits i ja extingits. El muntatge expositiu inclou recreacions de paisatges de l’època i grans escenografies. Es presenta també una restitució virtual de l’Homo antecessor.
Per a la canalla s’ha concebut un espai didàctic i pedagògic on poden completar l’esquelet de diferents espècies d’homínids i efectuar mots encreuats sobre l’evolució humana.
technorati tags: espècies , homÃnids , human evolution , didà ctica de l'evolució , reconstruccions , escenografies , environmental reconstructions , archaeology10 Set, 2011
L’IPHES pren part en la mostra Això que investigues, per a què serveix?
S’inaugura el 14 de setembre, a les 19.00, al Centre Cultural Sant Josep de l’Hospitalet de Llobregat, on estarà fins al dia 29 del mateix mes
Paraules de Lluís Batista, responsable de l'Àrea de Socialització de l'IPHES, ncloses a la mostra - ACCC
Sabíeu que analitzant les restes de pol·len que es troben a les excavacions arqueològiques es pot saber com era el paisatge del passat o que les dents dels homínids ens poden indicar quina era la seva dieta? Són dos exemples de les moltes utilitats que té la paleoecologia humana, que és l’estudi de l’evolució biològica i social de la humanitat en relació amb els entorns ecològics on han habitat.
El segon per la dreta és un pòster sobre l'IPHES - ACCC
Aquesta és la tasca que desenvolupa l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i que es dóna a conèixer en el marc de l’exposició Això que investigues, per a què serveix?, que es pot veure al Centre Cultural Sant Josep de l’Hospitalet de Llobregat, del 14 al 29 de setembre.
Està organitzada per l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), amb el finançament de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), el Ministeri de Ciència i Innovació (MICINN) i del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya. L’IPHES, dirigit per Eudald Carbonell, és un dels centres convidats. Aquest institut considera que és important reflexionar sobre l’evolució per a conèixer-nos i millorar com a éssers humans. Assumir les conseqüències de qui som i d’on venim hauria de permetre construir una ciutadania més conscient i formada.
Alguns dels objectes que s'exhibeixen, entre ells una eina de pedra prehistòrica - ACCC
La mostra pretén apropar la recerca que sol sortir menys als mitjans de comunicació, és a dir, la que no és tan mediàtica, per fer-la més entenedora. S’ha basat en 17 línies de recerca, entre les quals trobem, a més de la paleoecologia de l’evolució humana, la geomàtica, la bioestadística en genètica, la recerca en xarxes complexes o la química computacional.
Horaris d’obertura al públic:
Dilluns a divendres: 16.00 -22.00 h
Dissabte : 16.00 -21.00
technorati tags: ciències de la vida , dieta , didà ctica , human evolution , mitjans de comunicació , medià tic , mass media , xarxes socials , Internet
