El bloc de les activitats de l'IPHES

24 Oct, 2011

Més de 200 experts prenen part en un congrés internacional que se celebra del 25 al 29 d’octubre, coorganitzat per l’IPHES

Tot i que es parteix de l’estudi de la Prehistòria, s’establiran paral·lelismes amb situacions actuals com la crisi econòmica

L’acte d’inauguració serà dimarts 25 d’octubre a les 9.30 h al Teatre Auditori de Salou

La lliçó d’obertura la pronunciarà Dra. Kay Holekamp, professora de la Universitat de Michigan i gran comunicadora de la BBC

Programa

Uns 200 experts procedents de més de 20 països de quatre continents (Àsia, Àfrica, Amèrica i Europa) participaran al Congrés Internacional ‘Hominid-carnivore interactions during the Pleistocene’, que del 25 al 28 d’octubre se celebrarà a Salou (Tarragonès), coorganitzat per l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), el Museo Arqueológico Regional de la Comunidad de Madrid (MAR) i l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Cartell del congrés

L’objectiu del congrés “és debatre la influència dels grans carnívors socials en l’evolució humana, tan biològica com cultural”, ha apuntat Jordi Rosell, professor de l'Àrea de Prehistòria de la URV, assignat a l'IPHES i director del congrés juntament amb Enrique Baquedano, del MAR. En aquesta línia es donaran a conèixer estudis recents sobre les relacions establertes des de la Prehistòria més llunyana fins a l’actualitat entre aquests animals i els grups humans. Tot això es farà amb una visió des d'una perspectiva multidisciplinar i hi intervindran professionals de l’etologia, la paleontologia, de l’arqueologia i de la geologia.

“Aquest congrés, tot i que es fonamenta en el coneixement de la Prehistòria, pretén oferir eines per interpretar el present i projectar el futur”, assegura Jordi Rosell. “Hi ha situacions que vivim en aquest moment, com la greu crisi econòmica, que de manera similar es van produir en el passat i als quals van haver de fer front tan els homínids com els grans carnívors. En aquest sentit, els períodes amb pocs animals per caçar, i la conseqüent competència establerta entre predadors (inclosos els humans) és fàcilment assimilable a la crisis actual. Però també hi ha altres qüestions que preocupen més a les nostres empreses, com el lideratge o l’organització dels membres de la comunitat, aspectes que els grans carnívors tenen resolt des de molt antic”, afegeix.

Els participants visitaran l'Abric Romaní, jaciment que vèiem en una imatge d'arxiu durant les excavacions d'aquest estiu - Gerard Campeny / IPHES

Un bon exemple el trobem en la domesticació del llop, un dels temes estrella del congrés, la qual sembla ser que és molt antiga (més de 30.000 anys). “Aquest fenomen pot ser entès de moltes maneres, fins i tot com la superioritat dels humans sobre les bèsties, però en realitat no és res més que una aliança entre dos ‘carnívors’ socials”, ha indicat el codirector del congrés..

Cal subratllar que moltes d’aquestes novetats es basen en les investigacions que s’estan fent en jaciments tan importants com Dmanisi (Geòrgia), Olduvai (Tanzània), Bolomor (València), Azokh Cave (Armènia), Teixoneres (Bages), Atapuerca (Burgos), Chauvet (França) o Cooper’s D (Sud-àfrica), en alguns dels quals hi pren part l’IPHES.

El congrés s'inaugurarà amb una conferència de la Dra. Kay Holekamp, professora de la Universitat de Michigan i gran comunicadora de la BBC, dimarts 25 d’octubre a les 10.15 hores.  A més de les sessions científiques que es duran a terme a Salou, s’ha previst una visita al jaciment l’Abric Romaní (Capellades, Anoia), on l’IPHES dirigeix unes excavacions de projecció internacional per les importants troballes relacionades amb la vida quotidiana de les societats neandertals i la seva complexitat social.

El congrés compta amb el suport del Ministerio de Ciencia e Innovación i CatalunyaCaixa, entre d'altres, així com amb la col·laboració de l’Ajuntament de Salou, el Museo de la Evolución Humana (MEH) i la Fundación Atapuerca.

Acte oficial d’inauguració

Dimarts 25 d’octubre a les 9.30 hores, al Teatre Auditori de Salou (TAS), al carrer de l’ Advocat Gallego 2 d’aquesta localitat

Intervindran:

Els codirectors del congrés Jordi Rosell (IPHES) i Enrique Baquedano (MAR); l’alcalde de Salou, Pere Granados; el vicerector de Política Acadèmica i Científica, Josep Manel Ricart, i el director de l’IPHES, Eudald Carbonell

technorati tags: fauna , competencia , cacera , nutrició , recursos , paleoambient , Archaeology , palaeoanthropology

22 Oct, 2011

Es presentarà dissabte 29 d'octubre a les 19 h a la Cova de la Font Major de l'Espluga de Francolí

Història de la Conca de Barberà. Les arrels del passat és el títol del llibre que, coordinat per l’historiador i professor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Antoni Carreras, es presentarà dissabte 29 d'octubre a les 7 de la tarda a la Cova de la Font Major de l'Espluga de Francolí. En aquest volum hi participen diversos membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Publicat per Cossetània Edicions, ha estat promogut pel Consell Comarcal de la Conca de Barberà amb la col·laboració del Centre d’Estudis d’aquesta comarca i de la Diputació de Tarragona.

Aquest és el segon volum de la Història de la Conca de Barberà, una obra que té per objectiu sintetitzar l’evolució històrica d’aquesta àrea geogràfica. En aquest cas, la temàtica va des dels orígens del poblament humà en aquesta comarca fins als temps de la romanització. D’aquesta manera es pot fer un recorregut per diferents etapes com el paleolític, el neolític, el calcolític, l’edat de bronze, la protohistòria i la romanitat. S’inclouen gràfics evolutius de diferents períodes i il·lustracions.

És important remarcar que la Conca de Barberà acull un bon grapat de mostres de primer nivell de l’art llevantí i de l'art esquemàtic, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. A més, any rere any, és freqüent que especialistes de l’arqueologia, com membres de l’IPHES, que hi treballen en aquests indrets presentin importants troballes científiques sobre les primeres poblacions catalanes que es van desenvolupar per aquest territori. Així podem saber com vivien, quines eines elaboraven, què menjàvem, quins hàbitats ocupaven, en quin entorn, etc. Tot just aquest estiu, l’IPHES ha dut a terme una excavació a la Cova de la Font Major amb descobertes arqueològiques molt significatives i, d’altra banda, el mateix institut assessorarà en la nova museografia d’aquest indret. Una altra activitat més veterana és l'excavació que des de fa més de 10 anys es du a terme anualment Molí de Salt (Vimbodí i Poblet); precisament aquests dies es pot gaudir al Museu Comarcal de la Conca de Barberà, a Montblanc, d'una exposició sobre aquest jaciment on es constata el coneixement que membres de l'IPHES han obtingut durant aquest temps.

Portada del llibre

Cal tenir en compte que les valls dels rius Francolí, Anguera, Corb i l’Alt Gaià han obert diferents vies de pas utilitzades per animals i éssers humans durant tots els temps. Com apunta Antoni Carreras en la introducció del llibre, “les diferents migracions, tant d’éssers humans com d’animals, des d’èpoques pretèrites, s’han desplaçat per aquestes valls a la recerca de nous recursos. Aquesta privilegiada situació no va trigar en ser aprofitada per l’ésser humà caçador recol·lector que establí els seus campaments al bell mig d’aquestes sendes. Amb el temps, aquestes vies foren el mitjà per on penetraren noves idees i canvis de mentalitats que transformaran profundament les formes de vida”.

Els articles que acrediten els membres de l'IPHES són els següents:

1) MANUEL VAQUERO:

- Tot el capítol del paleolític (pàgs.14-37, 43-46, 67-81, 91-101), llevat de l'apartat "La cova de la Font Major.." (pàgs. 38 i ss.) (GENERA, M.); "La Font Voltada...." (pàg 49 i ss.) (MIR, A).; "La balma de la Vall" (pàgs. 65 i ss.) (ADSERIAS,M.)

2) RAMON VIÑAS:

- Pintures rupestres postpaleolítiques (pàgs. 83-88), dins el capítol del paleolític;

-Les pintures rupestres del neolític-bronze (pàgs. 195-196), dins el capítol Del neolític a l'edad del bronze

-Les pintures rupestres protohistòriques:supervivència entorn al primer mil·lenni aC (pàgs. 246-247), dins el capítol de la Protohistòria

3) ANNA BALLESTEROS:

-  L'entorn de la cova de la Font Major durant el neolític (pàgs. 121-126).

A l’acte de presentació hi intervindran:

David Rovira, alcalde de l'Espluga de Francolí;  Ramon Borràs, president del Consell Comarcal  de la Conca de Barberà; l’arqueòloga Maria Adserias, que farà pròpiament la presentació de l’obra; Antoni Carreras, que també se centrarà en alguns aspectes del nou volum,  i Josep M. Poblet, president de la Diputació de Tarragona, que s’encarregarà de la cloenda.

technorati tags: arqueologia , publicacions , art rupestre , homínids , societats caçadores i recol.lectores , paleolitic , prehistòria , coves , evolution , archaeology

21 Oct, 2011

Forma part de l’oferta acadèmica de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona

És l’únic en el seu àmbit que té aquesta qualificació

El Doctorat en Prehistòria i Quaternari que s’imparteix a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), gràcies a la trajectòria de recerca de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), amb presència en els projectes internacionals de més prestigi en el seu àmbit, ha obtingut la Mención hacia la Excelencia, que atorga el Ministerio de Educación. D’aquesta manera es converteix en l’únic doctorat en prehistòria que gaudeix d’aquesta distinció.

Els programes de doctorat amb la Mención hacia la Excelencia són vàlids pels cursos  2011-2012, 2012-2013 i 2013-2014. “Durant tot aquest temps són un referent internacional en la seva àrea d’estudi i tenen més possibilitats d’aconseguir ajudes per afavorir la mobilitat de l’alumnat”, ha indicat Robert Sala, professor de la URV i responsable de l’Àrea de Docència de l’IPHES.

Robert Sala, en primer terme a l'esquerra, com a membre d'un tribunal de tesi doctoral en Prehistòria, a la URV - Jordi Mestre / IPHES

A la URV el Doctorat en Prehistòria i Quaternari s’imparteix des del curs 2005-2006 Durant aquest temps l’han  realitzat 34 persones procedents de l’Estat espanyol (la majoria de les quals són catalans), d’Itàlia, d’Algèria, Tailàndia, Iran, Armènia i l’Argentina. Cal remarcar que Tarragona és l’únic lloc de l’Estat espanyol on es pot fer una carrera de recerca en Prehistòria, Quaternari i Evolució Humana, gràcies a què a la URV també s’imparteix el Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana.

Aquest doctorat està integrat per professorat del propi Màster i d'altres universitats europees dins de la dinàmica de col·laboració característica del personal que integra l'IPHES.

technorati tags: tercer cicle , internacionalització , postgraduat , academics , quaternary , Palaeoanthropology , postgraduate

21 Oct, 2011

Eudald Carbonell, José María Bermúdez de Castro i Juan Luis Arsuaga mantindran un col·loqui sobre aquest jaciment dilluns 24 a Tarragona

D’aquesta manera s’enceta el cicle de xerrades De les pedres a la lluna, organitzat per l’IPHES i la Fundació Caixa Tarragona

D'esquerra a dreta, José María Bermúdez, Eudald Carbonell i Juan Luis Arsuaga - Jordi Mestre / IPHES

Cara a cara. Directors d’Atapuerca és el títol del col·loqui que Eudald Carbonell, José María Bermúdez de Castro i Juan Luis Arsuaga mantindran dilluns 24 d’octubre, a les 19 h, a l’Auditori de Caixa Tarragona, ubicat al carrer d’ Higini Anglès, 5, d’aquesta localitat.

Els tres científics que estan al capdavant del Projecte Atapuerca debatran sobre les principals troballes que han aparegut en aquests jaciments i què han significat en el marc de l’estudi de l’evolució humana.

Aquesta xerrada és la primera del cicle De les pedres a la lluna, organitzat per l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i la Fundació Caixa Tarragona, amb el lema El nostre present modelat pels orígens de l’esser humà.

Programació

CARA A CARA DIRECTORS D’ATAPUERCA

Jose María Bermúdez de Castro, Eudald Carbonell i Juan Luis Arsuaga

24 d’octubre, 19h

 

L’ORIGEN DE LA HUMANITAT

Dr. Manuel Domínguez Rodrigo

7 de novembre, 19h

 

A LA RECERCA DEL PRIMER EUROPEU

Dr. Jordi Agustí

14 de novembre, 19h

 

L’EXPRESSIÓ DELS NOSTRES AVANTPASSATS: L'ART RUPRESTER A CASA NOSTRA

Ramon Viñas

21 de novembre, 19h

 

technorati tags: univers , conferències , evolució humana , socialització , origens humanitat , jaciments

20 Oct, 2011

Bloc i web personal – Perfil i grup El pensament d’Eudald Carbonell a Facebook i twitter @eudaldcarbonell

L’arqueòleg Eudald Carbonell, director de l’Institut Català de Paleoeoclogia Humana i Evolució Social (IPHES) i codirector del Projecte Atapuerca, participará en directe divendres 21 d’octubre al programa Divendres de TV3 per parlar del seu darrer llibre, El catalanisme evolutiu, escrit conjuntament amb Cinta S. Bellmunt, responsable de Comunicació de l’esmentat centre de recerca. La publicació ja ha estat a les llistes dels més venuts en català no ficció.

Eudald Carbonell en una imatge recent aquest octubre - Jordi Mestre / IPHES

16:40 h. TV3 – DIVENDRES  amb Xavi Coral, després de la tertúlia de La Riera, cap a les 17 h aproximadament.

technorati tags: mitjans de comunicació , publicacions , socialització , televisió , ràdio , evolució , llibres , integració de la diversitat , Catalunya

18 Oct, 2011

El proper divendres 21 d’octubre, Llorenç Picornell, estudiant de Doctorat de la Universitat de Barcelona (UB)  pronunciarà la conferència “Etnoarqueologia o aprendre de l’experiència de l’altre: el cas dels significats dels arbres entre els Fang de la Guinea Equatorial”, en  el marc de les assignatures de Prehistòria, de 3er curs i la d’Evolució humana i Cultura, de 2n, dels estudis de Grau en Història que s’imparteixen a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, a través del Departament d’Història i Història de l’Art. En el primer cas tenen com a docent a Ethel Allué, i l’altra a Robert Sala, ambdós membres de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). Serà de les 12 h a les 13 h, a l’Aula 402 del Campus Catalunya.

Llorenç Picornell és el conferenciant del 21 d'octubre - CEDIDA

Aquesta intervenció forma part d’un cicle de conferències concebudes especialment perquè l’alumnat conegui experiències científiques de la mà de diferents professionals. Està organitzat per la professora Ethel Allué.

La primera de les xerrades va tenir a Eudald Carbonell, director de l’IPHES, com a convidat, el passat 13 d'octubre. L’arqueòleg va fer un repàs sobre els fets que van propiciar el pas de les societats caçadores i recol·lectores a ser agricultores i ramaderes. Així va explicar, com després d’una crisi climàtica, els hàbitats en els quals vivien els darrers caçadors i recol•lectors es va transformar, obligant-los a adaptar-se a les noves situacions. La bonança climàtica va permetre l’estalvi energètic i l’aprofitament dels recursos de formes diverses. La consciència i capacitat adaptativa a través de l’evolució tecnològica, cosa que no posseeixen els animals, va afavorir l’èxit d’aquests canvis. 

Eudald Carbonell al fons, durant la classe que va impartir el 13 d'octubre - IPHES

El discurs de Carbonell va estar il·lustrat amb diversos exemples de jaciments arqueològics i dels seus viatges per Australia i Àfrica, on ha conviscut amb grups de societats caçadores i recol·lectores actuals. Alhora les aportacions de l’alumnat van dinamitzar la sessió amb preguntes i intervencions sobre l’inici de les desigualtats etològiques i socials entre els humans, sobre la compassió, els canvis alimentaris i l’egoisme, fins arribar a l’anàlisi de la situació econòmica actual.  A la pregunta sobre si prefereix ser un caçador recol•lector o un agricultor i ramader, el director de l’IPHES va respondre que un caçador recol•lector. Tot i que no és caçador, si que és un bon recol•lector, ja que gaudeix d’un fort coneixement del medi.

technorati tags: docència , societats caçadores i recol.lectores. economia , crisi , recursos , tecnologia , Archaeology , paleoclimate , landscape

18 Oct, 2011

És un manual universitari amè d'interès per a tots els públics

La primera edició, esgotada fa temps, va sortir el 2005 i ara s'ha fet una actualització del contingut

L'obra està coordinada per l'arqueòleg Eudald Carbonell

Homínidos: las primeras ocupaciones de los continentes és el títol del manual de prehistòria que acaben de coeditar, per segona vegada, Ariel i la Fundació Atapuerca. Les troballes descobertes en aquest jaciment durant més de 25 anys de treball continuat van ser claus per a l'elaboració del contingut d'aquesta publicació, que va sortir per primera vegada el 2005, una edició que fa ja algun temps s'havia esgotat. Ara, s'ha fet una nova tirada.

Portada de la nova edició

Coordinat pel professor Eudald Carbonell, codirector del Projecte Atapuerca i director de l'Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social (IPHES), participen en el manual altres membres de l'IPHES i de l'Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV): Xosé Pedro Rodríguez, Robert Sala, Carlos Lorenzo, Marina Mosquera, Manuel Vaquero, Jordi Rosell, Josep Vallverdú, Francesc Burjachs i Policarp Hortolà.

Encara que ha estat concebut com un manual universitari, està escrit d'una forma amena, la qual cosa el fa accessible a qualsevol persona interessada en conèixer una mica més el poblament humà. En aquest llibre s'introdueixen elements estructurals importants que no es reflectien en altres manuals de prehistòria. Fins ara la majoria de handbooks tenien una perspectiva unilineal, gairebé teleològica, cap a la nostra espècie, l'Homo sapiens. La nova obra trenca aquest esquema i des de la primera pàgina es reflecteix l'enorme mosaic biològic i cultural de la Humanitat, que no és només patrimoni de la nostra espècie sinó també dels qui ens han precedit en l'aventura de la subsistència i el desenvolupament social.

Els jaciments d'Atapuerca

Aquest plantejament avantguardista sorgeix del treball de recerca de primera mà que els seus autors realitzen en els jaciments d'Atapuerca i que en ser protagonistes d'un projecte científic de primera línia són coneixedors dels principals debats, reptes i línies de recerca en evolució humana i prehistòria. A més, imparteixen el seu saber en activitats acadèmiques com el Màster en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV). Així doncs, aquest manual conté, a més d'un plantejament innovador i un coneixement dels temes de primera mà, el valor afegit de l'experiència docent que els seus autors, professors d'universitat, bolquen a les seves classes.

El manual és una manera més de compartir el coneixement que s'obté als jaciments d'Atapuerca - Jordi Mestre / IPHES

En aquest sentit, cal constatar que el gran nombre de tesis doctorals sobre temes relacionats amb la investigació en els jaciments de la Sierra de Atapuerca, segueixen cada any posant de manifest que aquest jaciment està generant un coneixement que cal compartir. Per aquesta raó, la Fundación Atapuerca i l'Editorial Ariel es van embarcar en el seu dia en aquest projecte editorial.

A part del text, juguen també un paper molt important la selecció d'imatges (fotografies, gràfics, esquemes, etc) que acompanyen tots els capítols, un treball coordinat per Ignasi Pastó, membre igualment de l'IPHES.

Tal com es constata en la introducció del llibre, aquest relat parteix de la idea que els homínids hem adquirit capacitat per conèixer a mesura que ens hem anat humanitzant en el transcurs del Plio-Plistocè, fa ja més de 2 milions d'anys.

La intel·ligència operativa

L'emergència de la intel.ligència operativa a la Terra és fruit de l'atzar, però, aquest fet trenca el continuum de la història a nivell biològic, hominització i humanització representen una dinàmica única en el procés evolutiu zoològic. L'evolució dels homínids fins al naixement i desenvolupament de la intel.ligència operativa no va tenir cap direccionalitat, a partir de l'emergència de la consciència homínida, la lògica organitzativa del nostre llinatge va adquirir una dimensió única en el procés d'hominització. D'acord amb les lleis físiques i biològiques, el nostre gènere ha seguit evolucionant fins als nostres dies a través de diferents espècies, ara, la consciència de la nostra pròpia evolució condiciona el nostre esdevenir i és possible que també condicioni el futur del planeta.

technorati tags: publicacions , humanitats , història , arqueologia , manual universitari , humanización , especies , libros de texto , handbokks , Archaeology

11 Oct, 2011

Permetran conèixer molts aspectes de les primeres societats agrícoles i ramaderes que habitaren la cova

S’han posat al descobert durant els treballs arqueològics motivats per les obres d’adaptació de les coves a la nova museografia amb que es dotaran

Les excavacions arqueològiques que s’han dut a terme aquest estiu a  l’interior de la cova de la Font Major i de la cova de la Vila, que integren les anomenades Coves de l’Espluga, al terme municipal de L'Espluga de Francolí, a la Conca de Barberà, han posat al descobert noves troballes neolítiques com eines de pedra i ceràmica. Els treballs s’han dut a terme sota la direcció de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). L’anàlisi d’aquests fòssils permetrà saber en què basaven la seva subsistència, quines eren les seves activitats quotidianes o, fins i tot, establir la periodicitat i usos que donaren a la cavitat.

Destral feta amb pedra polida - IPHES

“Pel considerable volum de material localitzat en una superfície no molt extensa, així com per les seves característiques, ens trobem davant d’un dels nivells arqueològics corresponents al neolític antic en cova més importants dels documentats a Catalunya. Alhora es tracta d’unes troballes que sens dubte completaran i donaran encara més relleu a la seqüència d’ocupacions coneguda de les Coves de l’Espluga”. afirma Marta Fontanals, codirectora de les excavacions juntament amb Patricia Martín i Juan Ignacio Morales, també membres de l’IPHES.

Els codirectors de l'excavació. A dalt, Marta Fontalans, al seu despatx, i a sota, Patricia Martin i Juan Ignacio Morales, a les Coves de l'Espluga - IPHES

Els treballs arqueològics han estat motivats per les obres d’adaptació de les coves a la nova museografia amb que es dotaran, i que actualment es troba en procés d’implementació. El nou projecte museogràfic, amb una  inversió de més de 500.000€,  i assessorat científicament per l’IPHES, representarà una remodelació total i inèdita del recorregut visitable de la cavitat, amb un discurs museogràfic totalment innovador que s’estendrà també a l’exterior de la cova, amb la recreació d'unes cabanes neolítiques i les activitats quotidianes que s’hi desenvoluparien.

Els 500.000 euros esmentats els ha atorgat la Dirección General de Bellas Artes y Bienes Culturales del Ministerio de Cultura del govern espanyol, dins de l'exercici pressupostari de l'any 2010. La resta del projecte, 11.387,74 euros és una aportació municipal a través del mateix Patronat de la Cova de la Font Major. I les millores que s'han incorporat durant l'execució del projecte, que pugen uns 45.000 euros més, també van a càrrec de l’esmentat patronat i del propi Ajuntament de l'Espluga de Francolí.

La tasca dels arqueòlegs s’ha centrat en diversos indrets de les esmentades cavitats, on ha estat especialment rellevant la intervenció que s’ha dut a terme en la zona propera al lloc on es calcula que fa aproximadament uns 10.000 anys s’ensorrà un revolt de la galeria principal. El despreniment ocasionà l’obertura a l’exterior d’aquest indret, i per tant, la divisió de la cova en dues cavitats. Així, el primer tram de l’antiga cavitat passà a anomenar-se de la Vila, mentre que la resta es continuà coneixent com de la Font Major.

El nou discurs museogràfic dissenyat per a la cavitat proposa comunicar de nou les dues parts de la cova, de manera que el públic no deixi de circular per la galeria principal i evitant així que hagi de sortir a l’exterior per poder continuar el recorregut per l’interior, com succeïa fins ara. Aquesta proposta, però, ha implicat rebaixar un paquet de sediment conservat entre les dues coves i part del nivell actual de circulació, a fi de generar l’espai necessari per permetre el pas de les persones entre les coves per dins d’aquestes.

Gràcies a les excavacions s’ha recuperat una seqüència on a la part superior s’hi han localitzat vestigis d’època romana, concretament diversos fragments de ceràmica la cronologia dels quals es determinarà en estudis més concrets.

També s’ha registrat un nivell intermedi potent, amb abundants materials arqueològics, formats bàsicament per indústria lítica (alguna d’ella feta mitjançant la tècnica del polit, com destrals), restes de fauna, indústria en os i ceràmica, que per les seves característiques, i especialment per la presència de fragments de ceràmica decorats amb aplicacions d’un tipus de petxina anomenada Cardium edule, així com per la troballa d’altres tipus decoratius, es podria inferir, de moment, l’existència d’ocupacions humanes a la cavitat durant el neolític antic, “en un període cronològic difícil de concretar fins a la conclusió de l’estudi acurat dels materials, però que es podria situar en algun moment entre fa 6.000 i 7.000 anys”, indica Marta Fontanals.

Aquesta dada, continua la investigadora de l’IPHES,  “encara adquireix més importància  si tenim en compte que s’ha pogut constatar que el paquet sedimentari descobert és extens i encara es troba conservat in situ en part de la cavitat. Això obre la possibilitat a l’obtenció de més materials arqueològics d’aquesta cronologia en excavacions futures, fet que permetria que les Coves de l’Espluga disposessin d’un dels millors registres associats a les primeres societats agrícoles i ramaderes de la Península ibèrica”.

Fragment de ceràmica trobat a L'Espluga de Francolí durant l'excaavció d'aquest estiu - IPHES

Per sota d’aquest nivell corresponent al neolític s’ha documentat un altre moment d’ocupació de la cavitat, en el qual s’ha recuperat també abundant fauna i indústria lítica. Tot i que l’absència de materials ceràmics associats a aquest registre podria fer pensar en la presència d’ocupacions paleolítiques, els estudis preliminars del registre, especialment de la indústria lítica, no propicia, de moment, afirmar aquest fet ni tampoc descartar que es tracti d’un nivell neolític. Con en el cas de l’estrat superior, es tracta d’un paquet arqueològic potent i extens.

Finalment, cal remarcar que els treballs arqueològics que s’hi han dut a terme no només han constatat diversos nivells sedimentaris que serviran per contrastar les dades sobre les ocupacions que fins ara es coneixien a la cavitat, sinó també per ampliar-ne considerablement  el seu coneixement. Aquestes es remunten a fa uns 125.000 anys, amb la troballa de diverses restes òssies de rinoceront, cérvol, cavall i hiena. Sembla ser que posteriorment, en un moment indeterminat del paleolític mitjà, grups de neandertals haurien utilitzat la cavitat com a refugi, però seria durant el neolític antic quan es registra una ocupació més rellevant i perllongada.

Uns milers d’anys després, durant l’edat del bronze, es fa servir la cova com a amagatall d’objectes elaborats amb aquest material, entre els quals destaquen punyals i agulles. En el període ibèric antic, la troballa de diversos recipients ceràmics relacionats amb la celebració de rituals i cerimònies iniciàtiques, evidencien el desenvolupament d’aquestes pràctiques en un indret profund de la Cova de la Font Major. Així mateix, la localització de restes d’època romana i posteriors, posen de relleu que els homínids van sovintejar la cavitat per diferents motius  fins pràcticament l’actualitat. 

technorati tags: agricultura , ramaderia , ceràmica , eines de pedra , tecnologia , archeological sites

11 Oct, 2011

Així es desprèn de les anàlisis d’unes mostres de sediment obtingudes en un sondeig el 2009

Es va arribar a una profunditat de 60 metres i és la primera vegada que es realitzen aquestes anàlisis en una seqüència sedimentaria tant àmplia i tan antiga

Els resultats s’han donat a conèixer en el marc d’un Congrés Internacional celebrat a Salamanca del 21 al 23 de setembre

Podcast: què sabem gràcies a la palinologia

L’anàlisi palinològica (de restes de pol·len bàsicament) dels sediments extrets de dins del cràter volcànic del Camp dels Ninots, ubicat a Caldes de Malavella (Girona), i on l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) desenvolupa un projecte de recerca, ha permès saber com era el context ambiental d’aquest indret ara fa uns 3,5 milions d’anys. Les dades obtingudes han evidenciat un clima força diferent a l’actual; més càlid, amb intercanvi entre períodes àrids i humits, similar als paisatges tropicals actuals.

Francesc Burjachs, investigador ICREA a l’IPHES, palinòleg que ha participat en l’estudi, assenyala: “De fet, la regió on es troba el Camp dels Ninots estava coberta per una vegetació diferent a la mediterrània actual, amb avets, avet roig, làrix, pins, cataies, tsugues, engelardies, etc. Era una vegetació que obeïa al clima d’aquella època, quan els canvis de paisatge obeïen més a l’alternança de fases àrides i humides i no hi havia èpoques glacials. Les temperatures eren tropicals”.

Dues imatges del sondeig mecànic realitzat el 2009 al Camp dels NInots. A dalt, Francesc Burjachs amb alguns blocs dels sediments obtinguts - Gerard Campeny / IPHES

L’evolució climàtica i paisatgística

El sondeig, de caire mecànic es va efectuar el 2009, i es va arribar a una profunditat de 60 metres. Una de les anàlisis que s’hi ha efectuat, sobre els sediments extrets, és la palinològica, que estan duent a terme Gonzalo Jiménez (Universidad de Granada) i Isabel Expósito (investigadora de l'IPHES), sota la coordinació de Francesc Burjachs, les quals han de facilitar el coneixement de l’evolució climàtica i paisatgística de la Mediterrània occidental durant el Pliocè final. És la primera vegada que es realitzen aquestes anàlisis de forma sistemàtica i amb una seqüència sedimentaria tant àmplia i tan antiga.

Una part d’aquests treballs s’ha donat a conèixer en el marc del Joint RCMNS-RCANS Interim Colloquium, que sota el tema Climate changes, bioevents and geochronology in the Atlantic and Mediterranean, s’ha desenvolupat del 21 al 23 de setembre, a Salamanca, organitzat per The Regional Committee on Neogene Atlantic Stratigraphy.

 

technorati tags: paleoclimatologia , paisatges , restitució ambiental , paleoclimate reconstructions

10 Oct, 2011

Un article publicat fa unes setmanes on es fa una mena de radiografia de l’ús del Twitter com a eina de comunicació en ciència inclou el perfil de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) @iphes entre els 125 imprescindibles d'arreu del món.

En el mateix article es constata la consolidació del Twitter entre l’àmbit científic català.

Per saber-ne més

technorati tags: xarxes socials , socialització , llengua catalana , Communication • Social Media

10 Oct, 2011

A les 11 h impartirà una xerrada sobre el primer europeu

Eudald Carbonell a Facebook i a Twitter - Arxiu: troballa de la mandíbula a la Sima del Elefante

El director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Eudald Carbonell, assistirà al Dia Sapiens, que per segon any consecutiu organitza la revista que porta el mateix nom. Hi prendre part amb una conferència que porta per títol “El primer europeu: la mandíbula de la Sima del Elefante’. En aquest jaciment, ubicat a Atapuerca (Burgos) es va posar al descobert una mandíbula amb una antiguitat que està sobre els 1,3 milions d'anys. La intervenció de Carbonell serà a les 11 h al monestir de Sant Cugat del Vallès.

La mandíbula humana de Sima del Elefante va ser portada a la revista Nature; té una morfologia primitiva, similar a la de l’Homo antecessor, tot i que també té semblances amb l’Homo georgicus (Dmanisi, Geòrgia). Presenta absència de mentó,  dents molt desgastades, poca robustesa i cara interna sense torus.

Mandíbula humana de fa 1,3 milions d'anys trobada a la Sima del Elefante - Jordi Mestre / IPHES

En el mateix nivell on va aparèixer s’ha localitzat indústria lítica del Mode 1, o sigui molt arcaica, i restes de fauna amb marques de tall que haurien practicat aquests homínids per obtenir aliment.

El Dia Sapiens és una jornada lúdica i festiva pensada per a totes les persones que segueixen la revista Sàpiens, entitat organitzadora de l’event. En aquest cas, se celebrarà el proper dissabte 15 d'octubre a Sant Cugat del Vallès. Com en l’edició anterior, hi haurà un programa ple d'activitats, amb conferències, tallers, visites guiades i sorpreses per a la canalla. Anoteu-vos bé la data perquè us hi esperem

technorati tags: restes humanes , primer europeu , dispersions , archeological sites , palaeoanthropology

7 Oct, 2011

La mostra es podrà veure fins al 30 d'octubre al Museu Comarcal de la Conca de Barberà

Un dels pòsters de la mostra. En aquest cas sobre les eines de pedra trobades al Molí del Salt - IPHES

"Les excavacions al Molí del Salt" de Vimbodí i Poblet és el títol de la conferència que Manuel Vaquero, investigador de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i director dels treballs de recerca que es realitzen en aquest jaciment, pronuncia divendres 7 d’octubre, a les 20 h, al Museu Comarcal de la Conca de Barberà de Montblanc. Tot seguit s’inaugurarà una exposició sobre els 12 anys d’intervencions arqueològiques realitzades al Molí del Salt, sempre dirigides per l’IPHES; es podrà visitar fins al 30 d'octubre.

Tant la xerrada com la mostra tenen per objectiu “fer una síntesi dels resultats de les excavacions des que van començar l'any 1999, però fent un èmfasi especial en les novetats obtingudes des del 2004, quan vam publicar una monografia sobre el Molí del Salt jaciment i vam fer un altre acte similar al d’ara, al mateix Museu de Montblanc”, assenyala Manuel Vaquero.

En l'exposició, que estarà oberta durant un mes, es poden veure una sèrie de panells explicatius i una selecció de peces trobades durant les excavacions, com eines de pedra

 

Manuel Vaquero en un a campanya d'excavacions al Molí del Salt - Jordi Mestre / IPHES

“El Molí del Salt està aportant una valuosa informació sobre la forma de vida i l'evolució de les poblacions caçadores i recol.lectores que van viure al sud de Catalunya a finals del Paleolític superior. Destaca especialment la troballa de peces d'art moble úniques a Catalunya.

technorati tags: art moble , eines de pedra , tecnologia

5 Oct, 2011

Són conferències que pretenen no només transmetre coneixement curricular sinó idees de com pot ser el seu futur professional

En el marc de l’assignatura de Prehistòria del Grau d’Història que s’imparteix a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), de la mà de la professora del Departament d’Història i Història de l’Art, i també investigadora de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Ethel Allué, s’ha organitzat un nou cicle de conferències concebudes especialment perquè l’alumnat conegui experiències científiques de diferents professionals.

Ethel Allué,en una imatge d'arxiu, excavant a l'Abric Romaní, a Capellades (Barcelona) - Jordi Mestre / IPHES

“L’objectiu principal –apunta Ethel Allué- es recolzar el discurs de les classes magistrals amb la participació d’altres experts i conèixer experiències que serviran per a la formació de l’alumnat com a futurs professionals”.

En aquesta ocasió, s’ha previst tres conferències, dues de les quals impartiran membres de la URV, i una altra a càrrec d’un expert extern.

Programa

Dijous 13 octubre, de les 13 h a les 14 h, a l’aula 406 del Campus Catalunya de la URV

 “Caçadors recol•lectors versus agricultors i ramaders: quina és la millor opció de vida”, amb Eudald Carbonell,  Catedràtic de Prehistòria de la URV i director de l’IPHES. 

Divendres 21 octubre, de les 12 h a les 13 h, a l’Aula 402 del Campus Catalunya

 “Etnoarqueologia o aprendre de l’experiència de l’altre: el cas dels significats dels arbres entre els Fang de la Guinea Equatorial”, per Llorenç Picornell, estudiant de Doctorat de la Universitat de Barcelona.

Divendres 4 Novembre 2011 de les 12 h a les 14 h, a l’aula 406 del Campus Catalunya de la URV

“Excavacions arqueològiques: experiències personals”, amb Mònica Fernández i Antonio Pineda, estudiants de 4rt de Grau d’Història de la URV.

5 Oct, 2011

Bloc personal Eudald Carbonell – web - Perfil a Facebook i Twitter

Atapuerca, 30 anys.és el títol de la conferència que pronunciarà Eudald Carbonell, director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES),  dijous, 6 d’octubre, a les 19:30h, a la Biblioteca Municipal Mª Dolores García, ubicada a la Plaça del Mercat de la localitat de La Vall d’Uixó (Castelló), organitzada per la Societat Cultural Amics de la Vall.

“Aquesta xerrada  forma part d’una activitat que va començar amb viatge a Atapuerca, promogut per la nostra entitat al mes de juliol”, comenta Rosario Benavent, presidenta de la Societat Cultural Amics de la Vall. “Allí ens va propiciar una rebuda entranyable Eudald Carbonell, amb una introducció prèvia a la visita dels jaciments i posteriorment al Museo de la Evolución Humana (MEH), a Burgos”, hi afegeix.

Eudald Carbonell, el primer per la dreta, a Atapuerca - Jordi Mestre / IPHES

La S. C. Amics de la Vall, és una entitat sense ànim de lucre, l’objectiu de la qual, és dinamitzar les inquietuds socials i culturals d’aqeusta ciutat. Amb aquesta finalitat s’impulsen exposicions de pintura, escultura, fotografia..., així com xerrades, conferències, taules rodones, recitals de poesia, homenatges a personatges locals; concerts, etc i, tot això , apostant sempre per la qualitat. 

Resum conferència

L'estudi de l'evolució humana té encara grans interrogants per respondre: Com i quan es van produir les primeres dispersions humanes procedents d'Àfrica? Quina espècie va ser la protagonista? Quines eren les seves característiques? Quin tipus de tecnologia utilitzaven? Quina ruta van seguir per arribar a Euràsia? Quina relació hi ha entre les primeres poblacions humanes i les següents? Hi ha continuïtat o discontinuïtat evolutiva i tecnològica?

En els últims anys les excavacions a Atapuerca (Burgos, Espanya) han aportat una mica de llum a aquestes qüestions. Al llarg de 32 campanyes d'excavació s’han obtingut restes arqueològiques molt interessants i claus per avançar en el coneixement científic sobre els nostres orígens.

Així, per exemple, s'han trobat les restes del primer europeu, a la Sima del Elefante, Aquí s'ha posat al descobert una mandíbula amb una antiguitat que està sobre els 1,3 milions d'anys. A la Sima de los Huesos s'ha documentat l'acumulació intencionada de fòssils humans de més antiguitat. Va passar fa uns 500.000 anys i són restes d'Homo heidelbergensis. Entre les seves restes es va trobar un bifaç bellament esculpit. Es veu en això tot un simbolisme de reconeixement i record cap als éssers desapareguts.

Però Atapuerca encara no ha revelat tots els seus secrets, i s’obren noves línies de recerca sobre les primeres poblacions humanes. Només amb la continuïtat i el rigor del treball científic es podran localitzar tots els tresors que encara amaga.

technorati tags: cooperació , socialització , tecnologia , human evolution , migracions , arqueologia , archeological sites , heritage

4 Oct, 2011

  Esperem les vostre preguntes i comentaris als perfils personals d'Eudald Carbonell a Facebook i a Twitter @eudaldcarbonell

El catalanisme evolutiu, escrit a quatre mans entre Eudald Carbonell i Cinta S. Bellmunt, director i responsable de Comunicació, respectivament, de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), ha entrat ja al llistat dels llibres més venuts en català no ficció, segons el rànquing que elabora llibres.cat, portal de referència de la llibreria virtual especialitzada en llengua catalana.

Aquest llibre es va presentar el passat 13 de setembre a Barcelona. En essència, és el pensament d’Eudald Carbonell sobre Catalunya. Partint de temps remots, analitza el present i futur d’aquest país sobre el qual hi fa una mirada evolutiva aplicant conceptes com la consciència crítica d’espècie, la interdependència, l’evolució responsable, el progrés conscient i la integració de la  diversitat, entre molts altres, sense perdre de vista aspectes com la socialització de la ciència, la defensa de la llengua catalana i el dret a l’autodeterminació dels pobles.

technorati tags: socialització , política , Catalunya , Homo sapiens , país , integració de la diversitat , human evolution