30 Abr, 2010
Eudald Carbonell diu que hem de ser ferotges en la milità ncia d’espècie en el seu discurs d’investidura d’honoris causa per la UBU
Notícia prèvia - Perfil biogràfic - El pensament d'Eudald Carbonell al Facebook
- Assegura que és un honor, després de 31 anys de treballs
a Atapuerca, rebre aquest reconeixement de la societat de la mà de
El director
de l’IPHES (Institut Català de Paleoeoclogia Humana i Evolució Social) i
codirector del Projecte Atapuerca, Eudald Carbonell, ha assegurat sentir-se
“honorat per
Eudald Carbonell pronunciant el seu discurs d'investidura - Cedida Universitat de Burgos
Carbonell ha
rebut aquesta distinció divendres 30 d’abril
juntament amb els altres dos codirectors del Projecte Atapuerca, José María
Bermúdez de Castro i Juan Luis Arsuaga, en un acte presidit per
Per a Eudald Carbonell “és un honor,
després de 31 anys de treballs a Atapuerca, rebre aquest reconeixement de la
societat de la mà de
Eudald Carbonell en el moment de col.locar-li el birret, sota la mirada atenta de la Reina Sofía - Cedida Universitat de Burgos
En la seva intervenció, Eudald Carbonell, ha remarcat el fet de que “avancem cap al futur de manera irreversible, la fletxa del temps ens impel·leix cap a la construcció d’una humanitat planetitzada. Per això, hem de fer-nos conscients de com estem accelerant l’evolució a través del desenvolupament de la ciència i la tecnologia aplicada a les relacions socials”. En aquest sentit, ha retret que, malgrat tot els avenços que hem protagonitzat, des de les primeres eines de pedra fins la societat digital “la humanització no està ben establerta pel que fa l’equitat”, quedant evidenciada la “nostra incapacitat per establir un procés d’evolució responsable i configurar un sistema basat en el progrés conscient”. Per tant, “cal caminar cap a una nova consciència, que tendeixi a eliminar les dicotomies entre etologia i cultura, entre animal i humà”, ha precisat.
Diverses autoritats han presidit l'acte d'investidura - Cedida Universitat de Burgos
En aquesta línia, considera que “hem de deixar enrere els valors i substituir-los per consciència. Cal establir el marc científic-tècnic-social-ecològic pertinent, per propiciar en el futur l’aparició de l’Homo ex novo”. Conseqüentment, “s’ha de caminar per construir una nova consciència crítica d’espècie on l’evolució responsable i el progrés cosncient siguin els nòduls de la xarxa ecosocial que ens permeti planetitzar, sense destruir, organitzar sense jerarquies, sense liders, i amb racionalitat desafiar les lleis de la naturalesa per millorar la nostra inclusió a través del pensament i l’acció crítica refermada pels coneixements cientificotècnics”.
Per a Eudald Carbonell, “hem de ser humils pel que fa al nostre ésser, però
tremendament ambiciosos en el coneixement i ferotges en la militància d’espècie”.
29 Abr, 2010
Comença la quarta campanya d’excavació a la Boella incidint en aquelles à rees dels jaciments que esdevindran equipaments culturals
Un
equip integrat per una vintena de persones efectuarà la quarta campanya
d’excavacions al barranc de la Boella, a La Canonja (Tarragonès), del 3 al 29
de maig, amb l’objectiu d’avançar en l’estudi de les primeres
poblacions europees, de fa sobre un milió d’anys. La intervenció se
centrarà en els jaciments de la Mina i el Forn, incidint especialment en
aquelles zones que han de convertir-se en equipaments culturals.
“L’excavació d’enguany obre un nou període de treball amb la decidida col·laboració de l’Ajuntament de la Canonja, el Museo de Ciencias Naturales de Madrid del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES)”, assegura Josep Vallverdú, investigador d’aquest centre de recerca i responsable de l’excavació.
Excavació a la Boella en una campanya anterior - IPHES
Els treballs arqueològics es duran a terme a la Mina i el Forn, “amb la idea de donar
forma i acotar els indrets on van aparèixer troballes tan importants com les
defenses dels mamuts, per tal de que aquestes zones en el futur esdevinguin equipaments
culturals municipals destinats a la recerca i a
la socialització de l’evolució humana a Europa”, comenta Vallverdú.
L’equip
d’investigació de la Boella són bàsicament membres de l’IPHES, del grup de
Paleoantropologia del Museo de Ciencias Naturales de Madrid i estudiants del
Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, que
s’imparteix a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. “Cada vegada tenim més clar que la recerca en
aquesta zona del Camp té un gran
potencial per esdevenir una rellevant referència per conèixer els ecosistemes i la cultura material de
la prehistòria més remota d’Europa. La documentació de la
història natural del Camp i la seva transferència als equipaments
culturals dels ens locals i comarcals pot afegir valor a aquesta àrea geogràfica”,
puntualitza el mateix investigador de l’IPHES.
29 Abr, 2010
Excavació al Molà del Salt per aprofundir en el comportament cultural de les societats caçadores i recol•lectores de fa 13.000 anys
- El 29 de
maig es farà una xerrada sobre aquest jaciment a l’Espluga de Francolí
Del 3 al 29 de
maig un
equip de sis persones, entre membres de l’IPHES (Institut Català de
Paleoecologia Humana i Evolució Social), de l’Àrea de Prehistòria de
Excavacions al Molí del Salt en una campanya anterior - Jordi Mestres / IPHES
Durant les campanyes anteriors, el Molí del Salt s’ha convertit en un indret singular per algunes troballes, com
és el cas d’eines elaborades amb os, ja que se’n feien molt
poques i la seva conservació és molt vulnerable. Excepcionals són també els gravats en pedra que s’hi ha posat al
descobert i les puntes de
llança. A
més, s’han trobat centenars de restes
de fauna i d’instruments de pedra que aporten una informació molt valuosa sobre
aquelles poblacions humanes.
Precisament, al març es va publicar un article sobre el Molí del Salt a l’Archaeological and Antropological Sciences,
on personal de l’IPHES constata algunes característiques del comportament
cultural d’aquells grups de caçadors i recol·lectors en relació a les seves estratègies de subsistència. En aquell període
s’observen algun canvis importants, com és l’increment
del consum de presses petites, molt determinada per la proliferació de conills, dels quals
s’han trobat centenars de restes fòssils en aquest
jaciment, i amb clares evidències de consum per part dels humans (marques de
tall, escorxament per extreure’n la carn, cremació...) Per alguns experts, això
implica la incorporació de la caça menor a la
dieta de la
que ja hi havia evidències en períodes anteriors. També s’observa un increment de la producció d’espècies amb
fruits comestibles afavorides per la millora
climàtica; aquestes
evidències ens indiquen el seu consum, que completen la dieta dels últims
caçadors recol·lectors.
Alhora, unes
condicions climàtiques més òptimes i els canvis socioeconòmics que es produeixen en aquella època podrien haver
causat una major dependència de
l'entorn més local..
Coincidint amb el final de campanya, el dia 29 de maig, a les 20 h, a la
sala polivalent de l’Antic Hospital de l’Espluga de Francolí, a aquesta localitat,
Manuel Vaquero impartirà la xerrada “Deu anys de recerca sobre el poblament paleolític
a
29 Abr, 2010
Eudald Carbonell estrena el cicle Ciència i Ciutadania amb una xerrada sobre Evolució i Disseny
Serà el 6 de maig a les 19 h, a CosmoCaixa
Barcelona
Evolució i Disseny és el tema que tractarà Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) en la xerrada que farà el 6 de maig, a les 19 h, a CosmoCaixa Barcelona. D’aquesta manera s’estrenarà la nova temporada del cicle de conferències Ciència i Ciutadania, que organitzen conjuntament l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), l’Obra Social "la Caixa" i el Comissionat per a Universitats i Recerca de la Generalitat amb l’objectiu de facilitar el contacte directe de la societat amb els protagonistes de la recerca científica catalana.
Eudald Carbonell
Resum conferència
L’evolució és un procés contingut en l’espai temps. És en aquesta
singularitat que ha emergit la consciència humana, després de milions d’anys d’adaptació dels
organismes vius al planeta. Ara, l’Homo sapiens, mentre cerca construir
el seu futur es pregunta sobre els seus orígens. Per enginyeria inversa busquem
els nostres antecessors, el seu context evolutiu i els processos integrats que
ens han conduït on som com a espècie.
Trobar lleis evolutives a nivell social, que complementin les biològiques,
explicades per la teoria de l’evolució, ens pot permetre l’anàlisi
dialèctica i crítica de la memòria del sistema. El desenvolupament tecnològic per la seva potencialitat
ens pot ajudar a esbrinar com s’ha produït l’evolució natural i cultural, amb
la condició que tot aquest projecte estigui assistit per un pensament
científic social i crític.
Tot això, però, no ens serveix de res sense una proposta
projectiva.
Analitzar el passat sense un disseny humanitzat del futur té poc sentit; només
pensant com volem ser els humans en l’avenir podem entendre i extreure’n
informació contingent del passat, que retroalimenti i estructuri els canvis de
la nostra espècie en el pròxim mil·lenni.
Segons la nostra proposició, a cada emergència o descoberta transcendent
feta pels humans se li correspon una socialització i, després, com a
conseqüència de la generalització espai temporal, un canvi en les relacions
socials i econòmiques de la població; en síntesi, una resocialització.
Només des de l’evolució responsable i el progrés conscient podrem integrar
la diversitat i sobrepassar amb èxit el probable col·lapse d’espècie d’aquest segle. Per primera
vegada en l’evolució, una espècie monitoritza el seu entorn i té consciència
d’allò que passa. La ciència i la tecnologia han portat l’humanisme a un nivell impensable.
Això també vol dir, però, que per evolucionar i adaptar-nos, necessitem
una nova forma de convertir el coneixement en pensament, doncs és allò que ens pot
fer avançar cap a una consciència crítica d’espècie. En aquesta perspectiva,
cal canviar valors per consciència evolutiva, ja que el nou mil·lenni necessita un enfocament
adaptatiu i evolutiu marcat per la capacitat humana d’entendre la seva història
i construir sobre les nostres capacitats socialitzades.
29 Abr, 2010
Conferència d’Eudald Carbonell a Vila-real sobre 30 anys d’excavacions a Atapuerca
30 anys d’excavacions a Atapuerca és el títol de la
conferència que pronunciarà d'Eudald Carbonell, codirector del Projecte
Atapuerca i director de l'IPHES (Institut Català de Paleoeoclogia Humana i
Evolucó Social) dimarts 4 de maig, a les 20 h, a l'Institut de
Secundària Francesc Tàrrega, a Vila-Real (la Plana Baixa - Castelló), organitzada per l’Associació
Cultural Socarrats i Delegació de Castelló de l'Institut d'Estudis Catalans.
Resum
conferència
L'estudi de l'evolució humana té encara grans interrogants per respondre: Com i quan es van produir les primeres dispersions humanes procedents d'Àfrica? Quina espècie va ser la protagonista? Quines eren les seves característiques? Quin tipus de tecnologia utilitzaven? Quina ruta van seguir per arribar a Euràsia? Quina relació hi ha entre les primeres poblacions humanes i les següents? Hi ha continuïtat o discontinuïtat evolutiva i tecnològica?
Excavacions a Atapuerca - IPHES
En els últims anys les excavacions a Atapuerca (Burgos, Espanya) han
aportat una mica de llum a aquestes qüestions. En aquesta localitat es troba un
sistema càrstic de coves, que es va posar al descobert en construir el traçat
d'un ferrocarril. En aquestes cavitats es conserven milers de fòssils, alguns
dels quals ja s'han localitzat al llarg de 31 campanyes d'excavació, que han
propiciat restes arqueològiques molt interessants i claus per avançar en el
coneixement científic sobre els nostres orígens.
Així, per exemple, s'han trobat les restes del primer europeu, a la Sima del Elefante, un jaciment que presenta 19 nivells estratigràfics, datats amb mètodes paleomagnètiques i cosmogènics. Aquí s'ha posat al descobert una mandíbula amb una antiguitat que està sobre els 1,3 milions d'anys. Aquesta troballa va ser portada a Nature. És robusta, té absència de mentó, dents molt desgastats, cara interna sense torus, amb una morfologia primitiva. La indústria lítica associada és de Mode 1. En el mateix jaciment, aquest estiu es va trobar un fragment d'húmer humà que podria haver estat consumit pels humans, podria ser d'Homo antecessor i confirmaria que el canibalisme és consubstancial al gènere Homo.
Cartell que anuncia la conferència
L'Equip d'Investigació d'Atapuerca treballa amb la hipòtesi que aquests
restes humanes tan vells puguin pertànyer a Homo
antecessor, una espècie descoberta en un altre jaciment d'allí, a la Gran
Dolina. Els primers fòssils van aparèixer a l'estiu de 1994 i li vam atorgar
una cronologia de 800.000 anys. Entre les característiques que se li
atribueixen destaca que practicava el canibalisme cultural.
Homo antecessor presenta un frontal amb una
morfologia primitiva, una capacitat encefàlica de 1000 cc, poca robustesa,
dents primitives, però amb alguns trets dels neandertals, cara amb fossa canina
com Homo sapiens, i produïa indústria
lítica del Mode 1.
Entre la mandíbula de Elefante i les restes de Dolina s'observa una
morfologia similar i no presenten trets derivats dels preneandertals i dels
neandertals. La hipòtesi evolutiva que es contempla és que Homo antecessor va ser l'últim avantpassat comú dels neandertals i Homo sapiens.
A la Sima de los
Huesos s'ha
documentat l'acumulació intencionada de fòssils humans de més antiguitat. Va
passar fa uns 500.000 anys i són restes d'Homo
heidelbergensis. Amb ells es va trobar un bifaç bellament esculpit. Es veu
en això tot un simbolisme de reconeixement i record cap als éssers
desapareguts. Al seu torn, indica la capacitat
simbòlica d'aquells
homínids i la complexitat social que ja posseïen. En l'última campanya, la
corresponent a l'estiu de 2009, es van trobar fragments del que podria ser un
nou crani humà de 500.000 anys d'antiguitat, pertanyent a l'espècie Homo heidelbergensis, que amagava la
Sima de los Huesos.
Però Atapuerca encara no ha revelat tots els seus secrets, i s’obren noves
línies de recerca sobre les primeres poblacions humanes. Només amb la
continuïtat i el rigor del treball científic es podran localitzar tots els
tresors que encara amaga.
29 Abr, 2010
El Programa Amigos de la Fundación Atapuerca dóna un gran pas amb una nova oferta d’avantatges i activitats
El Programa Amigos de la Fundación Atapuerca dóna un gran pas amb la presentació de noves ofertes i activitats per a les persones que, a títol individual, s’afegeixin a aquesta iniciativa. Durant un any s’ha tingut en fase experimental i a partir d’ara ja es podrà gaudir d’aquesta acció socialitzadora plenament. La nova etapa s’ha presentat dijous 29 d’abril, a la seu de la Fundación Atapuerca, a Ibeas de Juarros (Burgos) de la mà d’Eudald Carbonell, vicepresident executiu d’aquesta organització i director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), tot i que l’ànima del Programa Amigos són els tres codirectors (Juan Luis Arsuaga, José María Bermúdez de Castro i ell mateix). Precisament, tots tres seran investits doctors honoris causa per la Universitat de Burgos divendres 30 d’abril.
Eudald Carbonell, al fons, durant la presentació del Programa Amigos de la Fundación Atapuerca - Cedida Fundación Atapuerca
Amb el Programa Amigos es pretén que
la societat senti d’una manera més propera els treballs que
realitza l’Equip d’Investigació d’Atapuerca (EIA) i la Fundación Atapuerca. Per
aquest motiu, els qui s’apuntin podran gaudir d’avantatges con descomptes
en visites guiades, en productes d’entitats col·laboradores,
participació en sortejos de materials de divulgació, accés gratuït a les publicacions informatives que edita la fundació,
etc.
S’han previst tres
categories d’amic. Segons la quota anual que es pagui: es
pot ser Amigo per 75 euros, Amigo Protector per 300 o Amigo de Honor per 1.000
euros.
29 Abr, 2010
Curs per conèixer la conducta dels primats no humans
- L’impartirà Miquel
Llorente, investigador de l’IPHES i de
Amb caràcter teòric i pràctic, els dies 7 i 8 de maig es desenvoluparà el
curs Etologia de Primats nivell 1 que impartirà Miquel Llorente, investigador
de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i de
Bongo, un dels primats que viu a Riudellots de la Selva - Fundació Mona
L’objectiu fonamental del curs és estudiar i conèixer la conducta dels primats no humans, aplicant la metodologia pròpia de l’Etologia. Així, alguns dels aspectes que
es tracten són la filogènia i evolució dels primats,
els etogrames, la distribució per
hàbitats, l’organització social i les capacitats cognitives, entre molts altres
aspectes.
25 Abr, 2010
Eudald Carbonell serà investit doctor honoris causa per la Universitat de Burgos el 30 d’abril
·
L’acte serà presidit per la Reina Sofia, que
sempre ha demostrat un gran interès pel Projecte
Atapuerca
·
El director de l’IPHES es va incorporar a
aquestes excavacions l’any 1978 com a jove científic i de seguida es va
encarregar d’organitzar les excavacions
Perfil biogràfic - El pensament d'Eudald Carbonell al Facebook - RETRANSMISSIÓ EN DIRECTE PER INTERNET
Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) serà investit Doctor Honoris Causa per la Universitat de Burgos juntament amb José María Bermúdez de Castro i Juan Luis Arsuaga, tots tres com a codirectors del Projecte Atapuerca. L’acte serà divendres 30 d’abril, a les 11.30 h, a l’Aula Magna de l’esmentada universitat i estarà presidit per la Reina Sofía, que sempre ha demostrat un gran interès pels jaciments d’Atapuerca i l’estiu del 2009 els va visitar. Tots tres estaran apadrinats pel vicerector d’Ordenació Acadèmica i professor de la Facultat de Ciències de l’UBU, Manuel Pérez Mateos.
Eudald Carbonell als jaciments d'Atapuerca durant la campanya d'excavacions de 2009 - Jordi Mestre / IPHES
El nomenament d’honoris causa
és un dels actes més solemnes per a qualsevol universitat. En aquest cas, la
Universitat de Burgos vol reconèixer la
tasca dels científics de més prestigi internacional en l’estudi de l’origen,
evolució i comportament humans, incidint alhora en l’aportació que ha significat Atapuerca
a la vida cultural, científica i social de l’Estat espanyol.
Els tres codirectors treballen des de fa molts anys en els jaciments de la Sierra de Atapuerca. Eudald Carbonell es va incorporar fa 31 anys, quan era un jove científic de 26 anys i les excavacions les dirigia el professor Emiliano Aguirre. L’any 1991, ell, Bermúdez de Castro i Arsuaga assumirien la codirecció en jubilar-se el veterà paleontòleg. Des de sempre, tots tres han estat molt vinculats a l’UBU; en aquesta relació, un punt d’inflexió important va tenir lloc el 1996 quan aquesta universitat els va proposar com a candidats a rebre el Premi Príncep d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica, que els concedirien un any després. Per aquest i molts altres motius, el desembre de 2009, el Consell de Govern de la Universitat de Burgos va acordar el nomenament dels tres codirectors com a honoris causa.
Els tres codirectors del Projecte Atapuerca, d'esquerra a dreta, Juan Luis Arsuaga, Eudald Carbonell i José María Bermúdez - Cedida Patricia González / Diario de Burgos
Eudald Carbonell va visitar per primer cop els jaciments d’Atapuerca l’any 1977 i un any després es va incorporar a l’equip: “Jo m’encarregava del treball de camp gràcies a l’experiència arqueològica que havia obtingut en jaciments com l’Arbreda (jaciment del paleolític mitjà i conegut arreu del món) i en altres localitats catalanes i espanyoles. Així que va ser que vaig anar a Atapuerca com a jove arqueòleg i de seguida, a partir de 1980, em vaig anar responsabilitzant de muntar les excavacions”, recorda al seu llibre Els somnis de l’evolució.
Eudald Carbonell amb la Reina Sofía a Atapuerca l'estiu de 2009 - Jordi Mestre / IPHES
Des del 1978, però, es van començar a estructurar els treballs a efectuar
al complex conegut com la Trinchera del Ferrocarril, que inclou Gran Dolina, on
el 1994 es descobriria una nova espècie, l’Homo
antecessor, d’una cronologia de 800.000 anys. Entre les característiques
que se li atribueixen destaca que practicava el canibalisme
cultural.
De fet, com el explica en la mateixa publicació, als
anys noranta s’inicia la dècada
prodigiosa d’Atapuerca, tant per les troballes com per la nova organització de les
recerques.
Més de 30 anys d’excavacions a Atapuerca han propiciat fòssils molt interessants i claus per avançar
en el coneixement científic sobre els nostres orígens. Així, per exemple, s'han
trobat les restes del primer europeu, a la Sima del Elefante, amb una
antiguitat d’1,3 milions d'anys; aquesta troballa va ser portada a Nature. L'Equip d'Investigació
d'Atapuerca treballa amb la hipòtesi que aquestes restes humanes tan velles
puguin pertànyer a Homo antecessor.
A la Sima de los Huesos s'ha documentat l'acumulació
intencionada de fòssils humans de més antiguitat. Va passar fa uns 500.000 anys i són
restes d'Homo heidelbergensis. Amb
ells es va trobar un bifaç bellament esculpit. Es veu en això tot un simbolisme de reconeixement i record cap als éssers
desapareguts. Al seu torn, això indica la capacitat simbòlica d'aquells
homínids i la complexitat
social que
ja posseïen.
25 Abr, 2010
Classe magistral en una aula virtual de la URV sobre els Sistemes d’Informació Geogrà fica
-
El conferenciant
es troba al University College London i impartirà la lliçó per a alumnat de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona
-
Es
farà servir un sistema nou implementat pel campus virtual de la URV que permet visualitzar els ppt del conferenciant, escoltar-lo
en directe, xatejar...
Fernando Sánchez Trigueros, investigador en formació del Ministeri de Ciència i Innovació al Departament d'Història i Història de l'Art de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, estudiant de doctorat al programa de postgrau en Quaternari i Prehistòria que ofereix la esmentada universitat, i col·laborador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), impartirà una classe magistral virtual des de l'University College London de la Universitat de Londres (Regne Unit), en el marc de l’assignatura Noves Tecnologies Aplicades a les Ciències Humanes del segon curs del Grau de l’ensenyament en Història i Història de l’Art de la URV que dóna Ethel Allué, investigadora de l’IPHES. Sánches Trigueros parlarà de Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) com eina de treball en les Ciències Humanes a través d’una aula virtual implementada recentment per aquesta universitat catalana. Serà dijous 29 d’abril de 10 a 11 h.
Fernando Sánchez Trigueros
L’objectiu de la classe magistral es doble: “d’una banda –apunta Ethel
Allué- ens explicarà les bases tècniques i metodològiques dels Sistemes d’Informació
Geogràfica (SIG) com eina de treball en les Ciències Humanes. Aquesta “nova
tecnologia”, basada en sistemes y tecnologies d'informació, així com en l'anàlisi
de dades espacials, permet la interpretació i modelització de processos espaciotemporals a través d'eines
computacionals de processament de dades i de simulació i visualizació de processos,
fent possible l'adopció de noves perspectives en la interpretació de la
història i
la història del art”.
D’un altra banda, degut a que el Fernando Sánchez Trigueros es troba
actualment realitzant una estada de recerca a l'University College London de la
Univeritat de Londres (Regne Unit), farà la seva presentació a través d’un nou
sistema implementat pel Servei de Recursos Educatius de la URV a través del campus virtual d'aquesta universitat (Moodle: Adobe Connect). “Aquest és un sistema de conferencies
virtuals –explica
Ethel Allué- que permet, a través del programa Adobe Connect, visualitzar
presentacions amb diapositives del conferenciant, veure i escoltar al
conferenciant, xatejar, fer preguntes i fins i tot aplaudir de forma virtual”
Fernando Sánchez és el tercer convidat de l’assignatura Noves Tecnologies
Aplicades a les Ciències Humanes, que és eminentment pràctica. En ella l’alumnat
ha d’aplicar els coneixements i recursos tecnològics simples que li han de permetre
assolir les competències necessàries com historiadors i historiadores de l’art
en el camp de la recerca, ensenyament o d’altres àmbits laborals als que estan destinats”,
remarca la docent. Així, el procés de l’assignatura parteix de la cerca
de documents, l’organització de dades, l’anàlisi de les mateixes i la
presentació oral i escrita utilitzant eines tecnològiques. La pròpia
assignatura disposa d’un bloc.
Dintre d’aquestes activitats, la presencia d’especialistes en diferents
àmbits relacionats amb la tecnologia contribueixen a estimular l’interès dels
estudiants. Durant el curs ja s’ha comptat amb la presència de Txaber Allué (El
Cocinero Fiel), amb una sessió titulada
“Receptes 2.0., i d’Eudald Carbonell, director de l’IPHES, que va referir-se a
L’Evolució de la Tecnologia.
25 Abr, 2010
Nova excavació a El Cavet per saber més sobre les primeres comunitats agrÃcoles i ramaderes de Catalunya
Podcast sobre el
jaciment i llibre
Del 26 d'abril al 7 de maig es desenvoluparà la sisena campanya d’excavacions arqueològiques al jaciment El Cavet (Cambrils). La du a terme, sota la direcció del IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) un equip integrat per 6 persones, entre alumnat del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, de doctorat i una persona de la universitat de Ferrara (Itàlia) que fa la mobilitat del màster a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
Excavacions a El Cavet l'any passat - IPHES
“L'objectiu –explica Marta Fontanals, investigadora de l’IPHES i
directora d’aquesta excavació- és continuar intervenint en el sector I del
jaciment, format per més de 100 estructures excavades, bàsicament sitges que servien per
emmagatzemar diferents productes agrícoles, principalment cereals”. Fins ara,
el rebliment de les sitges ha proporcionat material arqueològic divers:
indústria lítica, malacofauna marina i terrestre, carbons i ceràmica, essent
una bona font d’informació per saber com s’organitzaven aquelles societats i quin tipus
d’economia
tenien.
“A El Cavet hem pogut documentar sitges pertanyents a diferents etapes del
neolític i l’època ibèrica”, recorda Marta Fontanals. La mateixa investigadora ha
remarcat que “es tracta d'un dels jaciments on s’ha constatat una de les
ocupacions més antigues de Catalunya i la Península Ibèrica de les comunitats
agrícoles i ramaderes i és un complex arqueològic que cal tenir molt en compte
per a explicar la implantació i evolució del neolític a Catalunya”.
L'excavació es fa en conveni amb l'Ajuntament de Cambrils i el Museu d’Història d’aquesta
localitat.
24 Abr, 2010
Eudald Carbonell ofereix una xerrada sobre el primer europeu a Jerez
El primer europeu: la mandíbula de la Sima del Elefante és el títol de la conferència que pronunciarà Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i codirector del Projecte Atapuerca, dimarts 27 d’abril, a les 20 h a la seu del Consejo Regulador de los vinos de Jérez, en el marc de les XVI Jornadas de Historia de Jérez, coorganitzades pel Centro de Estudios Históricos Jerezanos i la Junta de Andalucía. Carbonell serà l’encarregat de donar el tret de sortida.
Resum conferència
Eudald Carbonell tractarà les qüestions encara pendents de resoldre sobre
les primeres ocupacions humanes al continent europeu, incidint especialment en
la informació que sobre aquest tema aporten els fòssils trobats a Atapuerca
(Burgos) i, més concretament a la Sima del Elefante, on s’han posat al
descobert restes humanes d’1,2 milions d’anys. Destaca especialment una mandíbula humana, considerades les restes del primer europeu,
troballa que va ser portada a la revista Nature;
aquesta peça té una morfologia primitiva, similar a la de l’Homo
antecessor, tot i que també manifesta similituds amb l’Homo georgicus (Dmanisi, Geòrgia). En el mateix nivell s’ha
localitzat indústria lítica del Mode 1, o sigui molt arcaica, i restes de fauna amb marques de tall que haurien practicat aquests homínids per obtenir aliment.
24 Abr, 2010
Conferència sobre la rehabilitació i resocialització de primats decomissats
A càrrec
de Miquel Llorente, investigador de l’IPHES i de la Fundació Mona
Serà dimarts
27 d’abril, a les 19 h, a la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona
Miquel Llorente, investigador de l’IPHES (Institut Català de
Paleoecologia Humana i Evolució Social) i de la Fundació Mona impartirà la
conferència L’Etologia com a eina de gestió en la rehabilitació i resocialització
de primats decomissats, dimarts 27 d’abril a les 19 h, a la Facultat de
Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, en el marc del curs
Etologia, organitzat per la International Veterinary Student's Association
(IVSA).
Resum
La conservació i protecció de les espècies amenaçades es planteja avui en dia com un dels reptes més importants de les societats modernes. La conservació dels grans simis s'ha de considerar una acció primordial si volem mantenir viva la nostra pròpia història evolutiva. L'amenaça d'extinció a causa de la destrucció de l'hàbitat i la caça, així com la demanda de cries per al comerç il.legal d'animals destinats a l'entreteniment humà o l'experimentació biomèdica, obliga a plantejar noves estratègies de gestió i protecció de les diferents espècies de primats i dels seus ecosistemes naturals. Una d'aquestes estratègies és la creació de centres de recuperació de primats, tant en els països d'origen com en aquells on aquests són originaris. Un exemple d'això és Fundació Mona, creada l'any 2000 i que va inaugurar el seu centre de recuperació de primats al febrer de 2001.
Miquel Llorente a la Fundació Mona- FM
Aquesta entitat és coneguda fonamentalment per la seva tasca
de rescat,
rehabilitació i protecció de primats, i amb els anys s'està consolidant com un
dels centres de referència en la rehabilitació de primats a nivell nacional i
internacional. A més de la recerca, l'educació ambiental i la sensibilització són altres de les àrees de
treball de la institució. Una de les seves apostes fonamentals ha estat la
d'impulsar una Unitat de Recerca, fomentant la Etologia i Primatologia dins de
la seva estratègia com a organització.
Com a centre de recuperació, la rehabilitació i resocialització de
primats forma part del dia a dia de la institució. L’Etologia, com a disciplina d'estudi
científic del comportament, adquireix un paper fonamental en el seguiment i
control d'aquests processos a través de dues vies. En primer lloc, avaluant
l'estat i la situació dels primats un cop arriben al Centre; i en segon lloc,
monitoritzant els processos d'associació i introducció dels nous animals als
grups ja establerts. Aquest punt de vista científic i objectiu proporciona
eines addicionals a l'hora de prendre les decisions adequades en el complex
procés de resocialització de primats decomissats.
En la seva intervenció, Miquel Llorente exposarà les experiències més
rellevants dutes a terme al nostre Centre de Recuperació, així com la
metodologia de treball i tècniques d'estudi dutes a terme.
23 Abr, 2010
Milers de persones descobreixen amb l’IPHES com s’investiga en evolució humana
L’estand
d’aquest institut a la VIII Fira de la Recerca en Directe ha estat dels que ha tingut més èxit
Milers de persones, sobretot estudiants d’ESO, s’han apropat a l’estand que l’IPHES (Institut Català de Paleoeoclogia Humana i Evolució Social) ha tingut entre el 20 i el 22 d’abril a la VIII Fira de la Recerca en Directe, celebrada a La Pedrera, a Barcelona. “Ha estat una experiència molt positiva ja que el format de la Fira ens ha permès establir un contacte directe amb el públic, la seva majoria estudiants de batxillerat”, declara Lluís Batista, responsable de l’Àrea de Socialització de l’IPHES.
Els investigadors d el'IPHES ensenyaven a identificar espècies i a fer instruments de pedra - IPHES
“És important inculcar el coneixement de l'evolució humana en joves
d'aquestes edats”, ha assegurat. “El nostre estand ha estat dels mes visitats, cosa
que reflecteix la curiositat que suscita la nostra evolució, tant física com
tecnològica”.
La didàctica de l’estand, basada
en un llenguatge fluid i entenedor, acompanyada de panells gràfics il·lustratius,
i el fet que es pogués experimentar, ha permès apropar el coneixement al
públic.
“El paper dels dos investigadors presents, Carlos Lorenzo i Juan Ignacio
Morales, ha estat determinant per aconseguir la nostra fita, doncs tots dos
tenen molta experiència en la divulgació presencial”, puntualitza Lluís
Batista.
El responsable de socialització considera que “ha estat una molt bona i
enriquidora experiència que torna a situar a l’IPHES al capdavant dels equips
d'investigació d'arreu el món”. Aquest institut ha estat l’únic grup científic
convidat de fora de Barcelona.
Aquesta fira, organitzada pel Parc Científic Barcelona, en coordinació
amb l’Obra Social de Caixa Catalunya, pretén comunicar els diferents projectes
d’investigació dels centres i instituts d’R+D de la ciutat.
20 Abr, 2010
Articles de l’IPHES en un llibre sobre l’art rupestre a l’Arc Mediterrani de la PenÃnsula ibèrica
El arte rupestre del Arco Mediterráneo de la Península ibérica és el títol editat per la Generalitat Valenciana amb motiu dels 10 anys de la presència d’aquest llegat al Llistat del Patrimoni Mundial de la UNESCO. El volum recull les actes del IV Congrés sobre aquest tema celebrat del 3 al 5 de desembre de 2008 a València. Amb edició a cura de José Antonio López, Rafael Martínez Valle i Consuelo Matamoros de Villa, s’inclouen diversos articles de personal investigador de l’IPHES, alguns en col·laboració amb experts d’altres centres.
El volum es basa en les aportacions d'aquest congrès
El santuario-cazadero del conjunto rupestre de Les
Ermites (Ulldecona, Montsià, Tarragona), de Ramón
Viñas i Vallverdú, Jordi Rosell, Manuel Vaquero Rodríguez i Albert Rubio.
Centenario del descubrimiento de la Roca dels Moros
del Cogul: primera exposición virtual del nuevo portal, de Ramón Viñas i Vallverdú, Rafael Sospedra i Roca i Anna M. Garrido.
Cronología del arte rupestre Postpaleolítico y
datación absoluta de pátinas de oxalato cálcico: primeras experiencias en
Castilla-La Mancha (2004-2007), de Juan Francisco Ruiz
López, Marvin W. Rowe, Antonio Hernanz Gismero, J. Mª. Gavira Vallejo, Ramón
Viñas i Vallverdú, Albert Rubio i Mora
20 Abr, 2010
Un llibre sobre la qualitat de la gestió del patrimoni cultural recull l’experiència de l’IPHES en comunicació
Quality Heritage Management, amb edició a cura de Luiz Oosterbeek, Boris Santander i Maurizio
Quagliuolo
és el títol del llibre que s’ha publicat recentment i que inclou un article
sobre les accions de comunicació que du a terme l’IPHES (Institut Català de
Paleoecologia Humana i Evolució Social) i l’Àrea de Prehistòria de la
Universitat Rovira i Virgili de Tarragona per socialitzar el coneixement.
Es tracta del volum 26 de la col·lecció ARKEOS que ha editat el CEIPHAR (Centro Europeo de Investigação da Pré-História do Alto Ribatejo amb el suport de la Comissió Europea) amb el suport de la Comissió Europea (Programa Erasmus) i la UNESCO. El llibre recull les principals aportacions d’un curs que amb el mateix títol es va fer el març de 2010 a Maçao (Portugal).
L’article, signat per la responsable de Comunicació de l’IPHES, Cinta S.
Bellmunt, recull sobretot l’experiència d’aquest institut en l’ús de les
Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) per donar a conèixer les seves
activitats de recerca, docència i socialització a un ampli i públic divers, i
afavorir el fet d’interactuar amb tothom qui ho desitgi.
