www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

31 Ago, 2006

Henry de Lumley: “l’Abric Romaní és el jaciment més important del món per reconstruir la vida quotidiana dels neandertals”

El director de l’Institut de Paleontología Humana (IPH) de Paris, Henry de Lumley, ha declarat que el jaciment de l’Abric Romaní (Capellades, Barcelona) “és el més important del món per reconstruir la vida dels neandertals”. Lumley, que aquests dies ha visitat aquest complex arqueològic acompanyat per Eudald Carbonell, director de l’excavació, ha assegurat que la construcció del futur Museu del Neandertal a Capellades serà clau per entendre com era la vida quotidiana dels homínids, i col·locarà aquesta localitat en la xarxa principal d’espais culturals d’Europa sobre la ruta que van recórrer aquestes poblacions.

Lumley en arribar al Romaní amb Carbonell

Lumley, entusiasmat amb el nombrós i qualificat equip que treballa a l’Abric Romaní, liderat per l’IPHES (Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social) que dirigeix Eudald Carbonell, ha remarcat: “és un indret excepcional per les condicions tan especials que ofereix per a la conservació de les restes fòssils tan delicades com són els fogars i les eines de fusta”. Aquesta excel·lent preservació està determinada per l’abundant bicarbonat càlcic de l’aigua de Capellades. L’aigua que flueix de les fonts recobreix les superfícies vegetals fossilitzant l’exterior de les mateixes; d’aquesta manera, en desaparèixer el material llenyós es conserva la petjada del mateix.

El director de l’IPH de Paris ha remarcat: “tot això permet esbrinar com els neandertals organitzaven el seu campament i reproduir, per tant, les escenes quotidianes”. Lumley ha insistit en què “per primera vegada es pot comprendre el seu sistema d’organització”. I ha afegit: “hi ha un altre aspecte molt interessant i és que, observant com reparteixen estructures com els fogars, podem obtenir dades demogràfiques sobre aquestes poblacions. Al Romaní, hi ha un foc central i molts d’individuals, a partir d’aquí es poden intentar fer càlculs de quantes persones ocuparien aquest espai”.

Henry de Lumley s’ha referit també al tronc d’arbre localitzat fa uns dies, de 56.000 anys d’antiguitat: “és una troballa molt interessant perquè per primera vegada podem conèixer com era el sistema de talla de la fusta que empraven els neandertals”. Aquests grups utilitzaven la fusta per obtenir foc, però també per confeccionar instruments per a la caça, la recol·lecció i ús domèstic.

Lumley i Carbonell al Romaní

Al mateix temps, Lumley assegura que del conjunt de totes aquestes singularitats de l’Abric Romaní, podem concloure que els neandertals tenien una organització complexa, perquè distribuïen els espais segons la seva funcionalitat: dormir, reunir-se entorn el foc, tallar les eines, etc.

Finalment, pel que fa a la futura construcció del Museu del Neandertals a Capellades, Henry de Lumley ha ressaltat: “serà un recinte on no s’exhibiran esquelets, perquè a l’Abric Romaní encara no s’han descobert restes humanes, però situarà aquest jaciment en un lloc molt importants dins la xarxa d’espais culturals europeus, com Tautavel (restes de 300.000 anys) o Lascaux (450.000 anys), ambdues a França. Entre tots es podrà seguir la ruta de l’home prehistòric”.

L’alcalde de Capellades, Àngel Soteras, ha assegurat: “el Museu del neandertal s’estrenarà el 2009, coincidint amb el primer centenari de la descoberta de l’Abric Romaní i l’inici de la primera excavació”. Raül Bartrolí, tècnic de patrimoni arqueològic de l’Ajuntament de Capellades ha afegit: “el museu se centrarà en mostrar com era la vida d’aquests pobladors a l’entorn de dos elements centrals que donen prestigi i renom al jaciment: els fogars i la fusta, com a tecnologies que vehiculen la vida social”.

Per a l’alcalde, aquest museu “revitalitzarà molt el poble, que disposarà d’un equipament cultural nacional per la vàlua de les troballes. Tothom que vulgui conèixer els neandertals haurà de venir a Capellades”.

Aquest Museu es construirà en un nou edifici i complementarà el Parc Prehistòric de Capellades que inclou l’Abric Romaní tota la resta de jaciments que pertanyen a la cinglera del Capelló.

29 Ago, 2006

Una excavació de l’IPHES a Moià pretén esbrinar la relació de competència ecològica entre els carnívors i els neandertals fa entre 60.000 i 100.000 anys

Un equip científic de vint persones, liderat per l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), i dirigits per Jordi Rosell, excava fins el 10 de setembre a la Cova del Toll (60.000 anys) i a la Cova de les Toixoneres (100.000 anys), al terme municipal de Moià (Bages – Catalunya), amb la finalitat d’esbrinar la relació de competència existent entre els carnívors i els neandertals que van ocupar aquestes cavitats.

Els treballs es van iniciar el passat 20 d’agost, i aporten diàriament una mitjana de 50 restes de fauna, entre les quals sobresurten el cavall, el cérvol, l’ós de les cavernes, les guineus i les hienes; troballes que enriqueixen encara més el conjunt faunístic de gran rellevància que ja s’havia perfilat en anteriors campanyes, i que ha estat assignat cronològicament a les darreries del Pleistocè mig i a la primera meitat del superior. Paral·lelament, s’ha localitzat indústria lítica, i esporàdicament algun fogar, que avalarien la presència humana en aquests espais. Es tractaria de caçadors neandertals que pernoctarien en aquestes coves de forma puntual, i per molt poc temps, estades d’una nit, per exemple.

L’estudi de la competència entre neandertals i carnívors és una línia de recerca que ha suscitat un dels debats més apassionants de la literatura científica actual que tracta sobre les relacions establertes entre ambdós agents. Així, mentre alguns autors defensen una postura de competència ecològica no solament per l’espai, sinó també pel menjar, altres consideren que es tracta exclusivament d’un problema arqueològic derivat de les condicions de formació dels jaciments. Un dels problemes més importants amb els quals topa aquesta discussió és la manca de dades empíriques reals.

Per contribuir-ne al seu coneixement, l’IPHES efectua aquesta investigació a Moià, en la qual hi prenen part investigadors d’aquest institut, membres de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, i d’altres de la resta de l’Estat espanyol, així com estudiants del Màster Europeu Erasmus Mundus d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, que imparteix aquest centre.

Molts dels jaciments utilitzats per analitzar el problema estan excavats d’antic i no ofereixen els criteris interpretatius necessaris: manquen dades estratigràfiques, microespacials, etc. Per contra, les intervencions més recents s’han dut a terme en contexts exclusivament antròpics o en llocs on les condicions de sedimentació no permeten abordar el problema amb suficients garanties d’èxit (jaciments a l’aire lliure, manca de treballs arqueoestratigràfics i zooarqueològics en coves, ...).

Cova Teixoneres

Des d’aquest punt de vista, tant la Cova del Toll com la Cova de les Toixoneres (que observem a la imatge), recobren una importància capital. Les anàlisis realitzades suggereixen que eren caus de carnívor, principalment de hiènids i d’úrsids, entre aquests últims l’ós de les cavernes. La presència humana en època pleistocena és mínima en ambdues cavitats: fins al moment tan sols s’ha recuperat una petita col•lecció d’artefactes lítics atribuïts al mosterià que hipotèticament procedeix de la Cova de les Toixoneres. D’aquesta manera és possible intentar caracteritzar el comportament d’aquests grans predadors a les nostres contrades i comparar-lo amb el propi dels neandertals en contexts similars, com l’Abric Romaní de Capellades (Anoia) on la presència de carnívors és molt escadussera.

Més informació a http://prehistoria.urv.net/cat/recerca/recerca06.html

27 Ago, 2006

L’IPHES realitza prospeccions arqueològiques al Marroc per localitzar restes de dos milions d’anys d’antiguitat

L’Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), juntament amb la Universitat d’Ujda (Marroc oriental) i la Universitat de Burgos, realitza del 25 al 31 d’agost prospeccions en l’esmentat país africà per localitzar restes arqueològiques de fins a dos milions d’anys, que contribueixin a l’estudi de l’evolució humana. El projecte està codirigit pels professors Robert Sala (Universitat Rovira i Virgili de Tarragona) i Hassan Auraghe, de Ujda, i s’emmarca en les tasques conjuntes que impulsen aquestes dues institucions per socialitzar la recerca.

Robert Sala puntualitza: “actualment ja desenvolupem un projecte d’investigació a Algèria, però la idea és ampliar el nostre camp d’acció a altres països del continent africà per tal d’obtenir una visió regional del poblament humà”. A la zona de la localitat d’Ujda s’han localitzat paquets de sediments de fa dos milions d’anys i ara es pretén trobar els materials arqueològics en estratigrafia (en seqüència cronològica) per aprofundir en el seu coneixement.

Sala assegura: “considerem que es tracta d’una zona rica de la Mediterrània, perquè ja hi ha hagut troballes en superfície, però encara està poc explorada”. Fins ara no s’havia donat cap pas per sistematitzar una recerca seriosa respecte al quaternari en aquesta àrea geogràfica.

Després d’aquestes prospeccions, que serveixen per assegurar-se de la fertilitat del jaciment, es procedirà a completar aquesta intervenció amb d’altres del mateix tipus o directament ja a executar una excavació, molt possiblement la primavera del 2007, segons els resultats que s’obtinguin aquests dies. En una tercera fase, es duran a terme les iniciatives pròpiament dites de socialització.

23 Ago, 2006

Descobreixen per primer cop un arbre tallat pels neandertals fa 56.000 anys a l’Abric Romaní, Capellades, Barcelona

arbre de 56.000 anys conjunt

Fa 56.000 anys els neandertals que van ocupar l’ Abric Romaní, a Capellades (Barcelona) van aprofitar la massa forestal que creixia a la vora de l’abric. Restes d’arbres tallats per aquestes homínids s’han trobat fossilitzats al nivell P, essent el de major diàmetre de 40 centímetres; mentre que la base del tronc, d’un metre d’alçada roman vertical, les branques estan disperses al seu voltant. Els neandertals utilitzaven la fusta per obtenir foc i també per confeccionar instruments per a la caça, la recol·lecció i ús domèstic. Aquestes restes arqueològiques són les més antigues que mai fins ara s’havien localitzat en aquest abric, on han aparegut vegetals fossilitzats des dels 40.000 als 70.000 anys.

Aquesta troballa -com el detall del tronc que observem a la imatge- confirma la importància que per als neandertals tenia l’ús del foc i dels vegetals per a la seva activitat domèstica, associada a tallers de manipulació de fusta. L’Abric Romaní és el jaciment arqueològic més important del món pel que fa a eines de fusta i fogars excavats durant els últims 25 anys. Fins el moment s’han investigat més de 300 fogars i s’ha localitzat més de cent eines de fusta d’entre 40.000 i 56.000 anys.

La conservació de vegetals en aquest jaciment es produeix per l’abundant bicarbonat càlcic de l’aigua de Capellades. L’aigua que flueix de les fonts recobreix les superfícies vegetals fossilitzant l’exterior de les mateixes; d’aquesta manera, en desaparèixer el material llenyós es conserva la petjada del mateix. Construint-se un motlle sobre aquest negatiu s’aconsegueix un positiu que permet conèixer la forma original d’aquesta estructura.

L’excel·lent conservació dels fòssils en aquest jaciment (fusta, pedra, os) facilita una reconstrucció molt aproximada de la vida dels últims neandertals abans de la seva extinció. En concret, aquesta troballa ens permet confirmar la complexitat del comportament neandertal moltes vegades qüestionada per alguns científics.

20 Ago, 2006

Una exposició mostra com era la vida quotidiana dels ibers

Ibers: prínceps, guerrers i artesans és el títol de l’exposició que l’Obra Social “la Caixa presenta al port de Torrevieja (Alacant) fins el 31 d’agost, en col·laboració amb l’Ajuntament d’aquesta ciutat. La mostra, comissariada per Lluís Batista, membre de la Unitat de Museografia de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), pretén traslladar al visitant al món antic i exhibir com era la vida quotidiana d’un d’aquests poblats.

L’exposició està organitzada a partir de sis àmbits: el context històric, l’organització militar i les formes de govern, la vida quotidiana, l’escriptura i el comerç, l’urbanisme i l’arquitectura, i la religió i el món funerari.

Tot això es dóna a conèixer amb reproduccions científiques d’obres d’art, maquetes, projeccions audiovisuals, fotografies i gravats, entre d’altres elements, com les escenografies. Amb totes aquestes aportacions s’observa com eren les relacions dels ibers amb els fenicis i els grecs, la importància de l’agricultura i el comerç, i els misteris a l’entorn de la desaparició de la llengua ibèrica.

La història dels ibers es va encetar a finals del segle VI a.C. amb l’aparició d’una aristocràcia de prínceps guerres que va construir ciutats i santuaris, va impulsar el comerç i l’escriptura, i va generar formes artístiques pròpies. Aquesta cultura va acabar al segle I a.C., quan va ser absorbida pel poder polític i cultural de Roma.

Dades d’interès pels visitants

Horari: de dimarts a diumenge, de 12 a 14 hores, i de 18 a 24 h. Dilluns tancat

Itineraris comentats: de dimarts a diumenge, a les 12 i a les 13 hores

Informació: www.lacaixa.es, tel. 963 504 511

19 Ago, 2006

El bloc arriba a les 10.000 visites amb 70 articles publicats

El bloc Les activitats d’Eudald Carbonell i el seu equip ha rebut ja 10.000 visites, amb 70 articles publicats, incrementant d’aquesta manera el ritme de consultes constantment. Des que es va posar en marxa el 24 de febrer d’aquest any, del centenar de visites que va tenir la primera setmana de funcionament, va passar a les 500 al maig, fins al miler de mitjana que en el mateix període està rebent aquest estiu.

Les informacions facilitades han propiciat una quinzena de comentaris dels internautes que ens han visitat, a ells i a tots vosaltres us reiterem el desig de que hi participeu activament enviant-nos les vostres opinions sobre el que anem publicant i sobretot allò relacionat amb l’equip i l’evolució humana que pugui ser del vostre interès.

Precisament, la finalitat d’aquest bloc és contribuir a la socialització del coneixement, ajudar-nos a pensar sobre la nostra espècie, amb consciència crítica, i avançar d’aquesta manera en el procés d’humanització. En aquesta línia, el bloc facilita tant informació sobre les activitats pròpiament dites que desenvolupa l’equip d’Eudald Carbonell, per exemple, excavacions, troballes, presentacions de llibres, exposicions, xerrades... com articles d’opinió sobre temes diversos.

Amb accés directe des de la web de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), està penjat al portal TINET (Tarragona Internet), a blocs.TINET, on gairebé sempre apareix com un dels blocs més actius i molt sovint els seus articles estan entre els més llegits.

17 Ago, 2006

L’IPHES participa al Festival de la Ciència de Daejeon, a Corea

L’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), a través del seu grup d’investigació sobre Autoecologia Humana del Quaternari, de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, participa fins el 20 d’agost al Festival de la Ciència de Daejeon (Corea), amb quatre tallers didàctics i una exposició sobre els seus àmbits de recerca. El certamen, adreçat especialment als adolescents, va obrir les seves portes el passat dia 11, organitzat per l’EUSCEA (European Science Events Association).

Els tallers que presenta l’IPHES tracten sobre la perspectiva del temps, l’evolució humana, la tecnologia lítica i l’art, i hi poden participar tots els visitants que ho desitgin, tal com s’observa a la imatge.

tallers daejon

En aquest sentit, un dels quatre tallers, el dedicat a la perspectiva del temps, analitza els mecanismes que utilitzen els especialistes en Evolució Humana per endinsar-se en el coneixement de la nostra espècie en temps remots, concretament a partir de fa sis milions d’anys, quan es donarien els primers passos cap a l’hominització.

L’activitat que incideix en l’Evolució Humana pròpiament dita proposa saber com eren les espècies que ens han precedit, anatòmicament parlant, gràcies als fòssils descoberts. Aquestes troballes ens indiquen quines capacitats tenien desenvolupades els homínids i com intercedien gràcies a elles en l’entorn més immediat.

Pel que fa a la Tecnologia Lítica, s’ensenya les característiques dels diferents grups d’eines, com s’identifiquen i determinen, així com els materials que s’han fet servir per a dissenyar-les i els seus posteriors usos.

Finalment, el d’Art pretén constatar l’univers cultural dels primers homínids: la seva música, les seves representacions simbòliques..., aspectes tots ells que, com que no queden fossilitzats, es revelen sobretot a través de les pintures que van efectuar a les coves.

Aquestes i d’altres qüestions s’expliquen també en els panells informatius que el Grup d’Autoecologia Humana del Quaternari mostra en el mateix Festival de la Ciència de Daejeon. En ells es constata la tasca que desenvolupen l’Arqueologia Prehistòrica i la Paleoantropologia, entre moltes altres disciplines que apliquen, per cercar resposta a qüestions claus relacionades amb l’Evolució Humana com aquestes:

17 Ago, 2006

Eudald Carbonell presideix la Festa de l’Arbre Fruiter de Moià

Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleocoleogia Humana i Evolució Social) presideix dimecres dia 17 d’agost, la centenària Festa de l'Arbre Fruiter de Moià, una commemoració instituïda pel tenor Francesc Viñas amb l’objectiu de potenciar el respecte a la natura, agafant com a símbol l'Arbre Fruiter. L’acte tindrà lloc al Parc Municipal de Moià, a dos quarts de sis de la tarda.

La Festa de l'Arbre Fruiter de Moià va complir l’any passant cent anys, que representen tot un segle de la història de Catalunya. Per tant, enguany Eudald Carbonell inicia la nova centúria d’aquesta celebració, que al llarg del temps ha estat presidida per diferents Presidents de la Generalitat, com Francesc Macià, Josep Tarradellas, Jordi Pujol i Pasqual Maragall, i per diverses personalitats del món polític i del món cultural, com Antoni Deig, bisbe de Solsona, o Òscar Ribas, excap del govern del Principat d’Andorra.

L’Ajuntament de Moià, organitzador de la Festa, consideren que amb la participació d’Eudald Carbonell li reten també un homenatge a la prehistòria i és alhora un agraïment a la tasca que aquest científic desenvolupa pel que fa a l’estudi de l’evolució humana. Cal destacar que des de fa uns anys, l’equip del director de l’IPHES desenvolupa en aquest municipi un projecte d’investigació i anualment es realitza una campanya d’excavació.

Eudald Carbonell serà rebut pels nens i nenes de Moià que millor han cuidat un arbre, participarà en la plantada de tres arbres, símbol dels 300 que es plantaran més tard i que han estat cuidats per nens i nenes de la població (de 9 a 13 anys), i pronunciarà un parlament.

Els orígens d’una tradició

El 17 d’agost de 1904 es fundava a la vila de Moià la Lliga Defensa de l’Arbre Fruiter i s’instituïa la Festa de l’Arbre Fruiter, que se celebraria per primera vegada el 16 d’agost de 1905. El fundador i impulsor de la iniciativa era el tenor Francesc Viñas i Dordal (Moià 1863 – Barcelona, 1933), que en aquells moments estava en el punt culminant de la seva carrera artística, destacant sobretot per la interpretació de les òperes wagnerianes.

14 Ago, 2006

Conferència d’Eudald Carbonell al cicle “Sopars amb estrelles” de l’Observatori Fabra

Eudald Carbonell, director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) oferirà la conferència “Consciència d’espècie” dins el cicle “Sopars amb estrelles” que es fan a l’Observatori Fabra de Barcelona amb motiu de l’estiu. Serà dimecres 16 d’agost, a les 21.30 hores.

Aquests sopars tenen com a finalitat posar en contacte la ciència i la cultura a través de la gastronomia, la paraula i l’experiència de persones destacades dels àmbits de la recerca, del periodisme o el medi ambient.

Amb aquesta xerrada, Carbonell aprofundirà en aspectes com la socialitzacio de la tècnica i del coneixement, com a eines per trobar les claus que ens han de permetre tenir veritable consciència d’espècie i afrontar amb visio critica el futur de la humanitat.

7 Ago, 2006

Excaven un nivell arqueològic de 56.000 anys d'antiguitat a l'Abric Romaní per conèixer millor els neandertals

Un total de 80 arqueòlegs participaran a les excavacions que del 7 al 31 d’agost es desenvolupen a la Cinglera del Capelló (Capellades, Barcelona), concretament al jaciment de l’Abric Romaní i al de Can Manel, sota la direcció d’Eudald Carbonell, director de lIPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), i de Manuel Vaquero, investigador del seu equip.

general Abric Romaní 06

L’objectiu dels treballs que es duen a terme a l’Abric Romaní (jaciment que es veu a la imatge), en la que és ja la 24ena campanya, és iniciar una excavació en extensió (que afectarà una àrea d’uns 300 metres quadrats) en el nivell P, datat a l’entorn dels 56.000 anys d’antiguitat. D’aquesta manera s’espera aconseguir més cultura material per conèixer com vivien els grups neandertals que van fer servir aquest espai com a refugi, com són llars de foc, eines de pedra i de fusta, restes òssies dels animals que varen caçar i consumir, etc. i aprofundir encara millor en l’estudi de la seva vida domèstica i de la seva interacció amb el territori, del qual n’obtenien els recursos bàsics per a sobreviure.

El grup d’arqueòlegs que hi treballarà, dividits en dos torns quinzenals, està format sobretot per científics veterans i alumnes del Màster Erasmus Mundus d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s’imparteix a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. A més, hi prenen part estudiants d’altres universitats de l’Estat espanyol i investigadors d’altres institucions científiques com el Centre Européen des Recherches Préhistoriques de Tautavel (Francia), la Universitat de Bolton (Bristol, Anglaterra), la Universitat degli Studi di Ferrara (Italia) i el Departament de Prehistòria del Muséum National d’Histoire Naturelle de París (França).

L’Abric Romaní és un dels jaciments del Paleolític mig més rellevants en l’àmbit científic mundial. Compta amb una de les seqüències estratigràfiques més completes amb 27 nivells d’ocupació humana datats entre 70.000 i 40.000 anys. Les condicions de sedimentació que caracteritzen aquest abric, consistents en la deposició de carbonats que formen nivells de travertins estèrils que segueixen els estrats arqueològics, han permès una conservació extraordinària de tot tipus de restes, entre les quals sobresurten els fogars i les eines de fusta, per la seva singularitat i excepcionalitat. Amb la descoberta de tot aquest material s’efectuen estudis de distribució espacial per interpretar els diferents usos i tipus d’ocupació que van aplicar els homínids que van habitar l’Abric Romaní.

La Balma de la Costa de Can Manel

vista general Can Manel 06

A més d’aquests treballs a l’Abric Romaní, el mateix equip d’arqueòlegs intervé aquests dies al jaciment de la Balma de la Costa de Can Manel, on hi treballen des del 2003. Pertany al període de la cultura Magdalenià final, amb una datació aproximada de 16.000 anys d’antiguitat.

4 Ago, 2006

Tallers didàctics sobre evolució humana tot l’agost a San Sebastián

En el marc de l’exposició Atapuerca. Els nostres orígens, que es pot visitar al Centre de Recursos Mediambientals de Cristina Enea, a San Sebastián, fins l’1 d’octubre, organitzada per la Fundació Atapuerca, i de la qual ja us vam parlar des d’aquest bloc, aquest cap de setmana s’inicien els tallers sobre evolució humana, com una activitat complementària, concebuda per la UTE Schola DidàcticaPaleorama. Els tallers es realitzaran tots els divendres i dissabtes del mes d’agost.

El primer cap de setmana, el dels dies 4 i 5, la temàtica és una introducció a l’evolució humana; el segon, dies 11 i 12, sobre el foc; el tercer, dies 18 i 19, sobre la talla lítica, i el quart, dies 25 i 26, sobre pintura rupestre. Aquestes tallers estan adreçats al públic en general, especialment el familiar, i són experimentals. La idea és que, amb aquesta iniciativa, el visitant de la mostra pregui consciència de la importància dels jaciments d’Atapuerca i surti d’allí convençut que ha après alguna cosa útil.

En el taller d’evolució humana, s’observen, comparen i manipulen nombroses rèpliques de fòssils dels nostres avantpassats, entre elles cranis i altres parts del cos.

El del foc a la prehistòria, ensenya diferents maneres d’aconseguir aquesta font d’energia, alhora que reflexiona sobre el que va significar per als homínids la descoberta d’aquesta tecnologia. Els participants comprovaran la dificultat d’obtenir foc amb mètodes primitius intentant-t’ho ells mateixos.

El de talla lítica s’analitzen els diferents tipus d’indústria i el respectiu procés d’elaboració, i els assistents es fabriquen la seva pròpia eina.

Finalment, el de pintura rupestre, revela com van aparèixer les primeres formes d’art, principalment el parietal. Es constata la tècnica que utilitzaven, el material i els instruments emprats per a la seva creació. Els qui efectuïn el taller pintaran amb carbons, pinzells, tampons o plomes, tal com ho duien a terme aquells homínids.

Informació sobre els tallers, horaris i reserves.

943 453 526

2 Ago, 2006

Visites especials a Atapuerca adreçades als peregrins del Camí de Santiago

La UTE (unió d’empreses temporals) Paleorama SL, Schola Didactica Activa SL, que gestiona les visites guiades als jaciments arqueològics d’Atapuerca (Burgos), ofereix aquest any per primer cop una oferta especial als peregrins que realitzen el Camí de Santiago. Isabel Boj, responsable de la UTE esmentada, assegura: “era una assignatura pendent facilitar l’accés als centenars d'aquestes persones que cada dia arriben als pobles de l’entorn, però que fins ara els hi resultava difícil anar als jaciments perquè no tenien com desplaçar-s’hi ”.

Aquestes visites de peregrins van començar el dia 1 de juliol i tenen molt bona acollida. L’excursió es du a terme a última hora de la tarda, quan ja tots els peregrins estan a lloc, i tenen un preu especial, a 3 euros l’entrada per persona, essent la tarifa normal de 4 euros. Hi ha un telèfon de reserves en tots els albergs des de Logroño fins a Atapuerca, que és el 902 024 246.

L’autobús surt tots els dies a les 19 h del poble d’Atapuerca, passa per Agés 10 minuts més tard, i per Sant Juan de Ortega, a les 19.20 h, des d’on ja marxen cap als jaciments. Un cop allí, fan el recorregut, que dura una mica més d’una hora, i després, se’ls retorna als respectius pobles.

Isabel Boj ha remarcat: “des que oferim aquest nou servei, l’autobús va sempre ple, la qual cosa vol dir que els peregrins tenen interès en veure els jaciments i, per fi, després de tants anys d’espera, ho poden fer”. Aquest any és també, la primera vegada que les visites a Atapuerca les gestiona la UTE Paleorama SL, Schola Didactica Activa SL.
web general per a visites a Atapuerca http://www.visitasatapuerca.com/