El bloc de les activitats de l'IPHES

28 Mai, 2013

Amb aquesta activitat s’han donat els primers passos per establir una col•laboració científica entre ambdues institucions

Jordi Rosell, investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ha estat recentment al Max Planck Institute, a Leipzig, a Alemanya, on ha presentat el projecte de recerca sobre la competència entre els grans carnívors socials i els homínids, basant-se en les dades obtingudes amb les excavacions efectuades a les Coves del Toll (Moià) i que ell mateix dirigeix, juntament amb Florent Rivals, també de l’IPHES i Ruth Blasco, del Gibraltar Museum. Amb aquesta activitat s’han donat els primers passos per establir una col·laboració científica entre ambdues institucions.

En primer terme, el professor Jean-Jacques Hublin, del Max Planck Institute, i al seu darrere, l'investigador de l'IPHES Jordi Rosell

La presentació del projecte es va fer amb una conferència, a càrrec del mateix investigador, que portava per títol "Home sharing: overlapped activities of neanderthals and carnivores at the Toll and Teixoneres Caves (Barcelona, Spain)" (Compartint la llar: superposició de l’activitat de neandertals i carnívors a les Coves del Toll i Teixoneres).

Segons les investigacions actuals, que van començar ara fa 10 anys, aquestes coves eren utilitzades freqüentment pels carnívors, principalment pels óssos de les cavernes durant la seva hivernació, i les hienes per establir-hi els seus caus. “Aquesta dinàmica natural era trencada ocasionalment per les visites de grups de neandertals que buscaven refugi durant els seus desplaçaments pel territori”, apunta Jordi Rosell.

“Pel que sabem fins ara, es tractava –prossegueix- de grups petits, de pocs membres, que estaven en trànsit per aquell indret. Així ho indiquen les pedres que utilitzaven per fer les seves eines, les quals provenen de zones força allunyades (més de 25 km)”. Tot sembla indicar que els animals devien ser foragitats fàcilment pels grups de neandertals. “Això trenca amb la mentalitat defensada per molts investigadors, els quals pensen que hi havia relacions de competència entre els homínids d'aquest període, no solament pels animals caçats, sinó també pels espais que habitaven (les coves)”, puntualitza.

Datacions

Amb aquesta estada de Jordi Rosell a Leipzig s’han establert les bases per obrir vies de col·laboració entre investigadors de l’IPHES i del Max Planck Institute de cara a obtenir més dades sobre aquesta problemàtica a les coves de Moià. Ara per ara, la directora del projecte de Radiocarbó, Sahra Talamo, així com la direcció del departament d’Evolució Humana d'aquest institut, el professor Jean-Jacques Hublin concretament, “han manifestat el seu interès per començar a treballar amb els seus serveis de Geocronologia i poder datar exactament l’edat de les coves que, actualment, amb les dades de que es disposen, es calcula que podria estar entre els 40.000 i els 60.000 anys d’antiguitat”, comenta Jordi Rosell.

technorati tags: neandertals , grnas carnívors socials , excavacions , institucions , recursos , evolució humana , competència , geocronologia